Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Homosexualitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Homosexualitat. Mostrar tots els missatges

dilluns, 5 de desembre del 2011

It Gets Better Project ( #STOPhomofobia )

Kesha, Hillary Clinton, Barack Obama, Ellen DeGeneres, Gloria Estefan, Anne Hathaway, Neil Patrick Harris, Perez Hilton, Rob Thomas, Dan Savage, Nancy Pelosi... tots ells han participat en aquesta iniciativa revolucionària als Estats Units anomenada It Gets Better Project, creada per Dan Savage i destinada a evitar els suicidis entre els adolescents LGTB dels Estats Units nascuda el setembre de 2010, després de que Billy Lucas, un noi de 15 anys, es suicidà pel bullying dels seus companys de classe.

Jamey Rodemeyer, l'última víctima del bullying homòfob

Una part del projecte consisteix en enviaments de videos de personalitats mediàtiques i també de la societat civil amb mostres de suport dint que la vida pot anar molt millor, que no estan sols i que els comentaris dels companys de classe no els han de fer sentir pitjors persones perquè no ho són pas només pel fet de ser diferents.

Als Estats Units el bullying homòfob és una xacra molt comuna, ja que hi ha la creença de que els nens han de ser forts i no deixar-se encongir pels altres i els que ho fan són uns pringats perquè no són capaços d'exercir una competència vital. Per desgràcia es creu que si una persona pateix bullying és perquè no vol canviar-ho o perquè és massa dèbil per enfrotar-se als "rivals".

Aquest model social ha portat molts adolescents a prendre la via del suicidi com a escapatòria envers el maltractament físic i psicològic a les aules.

Una banda pop punk anomenada Rise Against ha fet una cançó and un videoclip anomenada "Make It Stop (September's Children)", on denuncien aquesta situació amb una recreació amb tres històries, Joshua Banks, Joseph Serrano i Susan Wilson.

Al videoclip hi esmenten els casos de Billy Lucas, Tyler Clementi, Seth Walsh, Cody J. Barker, Harrison Chase Brown, nois que es suicidaren quan tenien entre 13 i 18 anys.

A ells cal afegir-hi la història de Jamey Rodemeyer, que es suicidà aquest setembre a Buffalo pel bullying deixant un missatge per a la seva ídol Lady GaGa, agraïnt el que feia ella en favor dels drets dels homosexuals.

Aquí us deixo els links de It Gets Better Project, Rise Against, Jamey Rodemeyer, i el videoclip de Make It Stop:


Per acabar, una pàgina web que posa els pèls de punta: http://lakeweedatarrowhead.net/suicihis.htm 

dilluns, 12 de setembre del 2011

JG Metropol, per la igualtat i la tolerància

Avui vull parlar de l'associació JG Metropol, que vam crear un grup de nois i noies joves gais, lesbianes, bisexuals i transexuals el 15 d'Abril d'aquest any, 2011. Va néixer amb l'objectiu d'eliminar la discriminació en tots els àmbits de la societat, com el familiar, l'educatiu o el laboral.


Molts joves a la nostra societat han patit o pateixen agressions físiques i verbals puntuals o sistemàtiques dels seus familiars, amics, companys o desconeguts per la seva orientació sexual. Nosaltres creiem que, tot i que hem avançat molt en els nostres drets amb la llei de matrimoni homosexual, socialment les orientacions sexuals encara provoquen un rebuig visceral per amplis sectors de la societat, partits, mitjans de comunicació o institucions religioses.

Per a aconseguir el nostre objectiu hem creat una plataforma amb les associacions AC Bigayles i GL'H.

Si us interessa la nostra iniciativa i voleu participar, aquí deixem dades per a que pogueu contactar amb nosaltres.



dissabte, 20 d’agost del 2011

Donde está la dignidad del Papa

Estoy con los cojones bien hinchados. Me entenderéis los que seáis un poco de mi parecer político después de soportar que las noticias de Antena 3 hayan estado 25 minutos de reloj tocando los huevos con el Papa, la JMJ, la monja Teresita, Cuatro Vientos, etc...

Hasta los cojones estoy de los descuentos para los flanders en el transporte público, en restaurantes, el alojamiento en sitios públicos, el enalgodonismo en el que sientan sus posaderas, que sale directamente de las arcas de los contribuyentes. Y es que los JMJs y sus secuaces dicen "¡Eh! Que con el orgullo gay también se gasta dinero!"

En seguridad. Porque a los maricones no les van a hacer un descuento del 80% para ir en metro mientras suben el precio del billete un 50%. Se luce la condesa, se luce. Luego está la represión policial, que es para flipar, con videos como los que ha colgado Barbijaputa en su blog

Hasta el día 27 de Mayo, el día del desalojo de Plaça Catalunya, yo pensaba que los comunistas y anarquistas que iban haciendo el perroflauta por Barcelona y se quejaban de la brutalidad policial y de los desalojos eran unos imbéciles, unos flipados, hijos de papá, que se quejaban por quejarse. A partir del día en que vi un mosso d'esquadra disparando directamente a la gente con pelotas de goma, vi que la policía se excede a la par que los medios de comunicación tapan el mojón con manipulación tras manipulación.

Volvamos al Papa. Lo que corre por todos sitios, que no por más repetirlo se hace más aburrido. 50.000 € a Somalia. 50.000.000 para las JMJ de Madrid.

El peor fail de todos es que no sería criticable si fuera una empresa. Pero es una religión. En teoria ese hombre que mañana se comerá un jodido solomillo al vino tinto es el mismo por el que reza la gente más pobre de África y Sudamérica, los que han sacrificado muchísimo dinero para ir a ver a un farsante hipócrita que adoctrina a la gente en unos valores falsos y vacíos de contenido porqué él se los pasa por el forro de los cojones.

Clicad la foto. Ésta es la juventud del papa...
Propongo un ejercicio. Pensad en el papa. Y luego coged esos valores que os repiten día sí día también que son valores cristianos. Esos como el amor, la fraternidad, el perdón, la compasión, la paz...

Qué trae la iglesia católica? Trae conflicto, habla de amor y compasión pero ataca y desgarra a todo aquél que no la practica. La imagen más terrorífica del Papa fue la que, el otro día, se vió pronunciarse a sus devotos indicándoles que debían acercar a la gente la palabra de dios, debían acercar a los no cristianos a la fe. Es decir, lavar el cerebro a gente que no quiere saber nada de sus movidas. Qué hay de los jóvenes que sufren en sus familias la intransigencia religiosa cuando se atreven a confesarles que son homosexuales? Qué hay de la paz, el amor, la comprensión, la compasión... Ahí hay ira. El cristianismo para mí es un engaño, una puta mierda que te quiere lavar el cerebro, quiere sacar provecho de ti vendiéndote unos valores que aplica en el sentido contrario de una manera hipócrita y subversiva.

Peeero. Pese a todo esto, respeto que pueda haber gente cristiana. Es más, hay gente cristiana de base que conserva los valores reales del cristianismo, que me parecen buenos y verdaderos. Mejor especificaré... todo lo que he dicho del cristianismo, no lo pienso. No del cristianismo en sí. Es de las personas que han corrompido el cristianismo en su propio beneficio. Véase papas, el vaticano, cardenales, obispos, lo que sea.

Para mí una religión, que yo no la tengo, almenos clasificada, es una cosa que se lleva en el pensamiento, y que nadie puede tergiversar ni con un libro, ni con palabras. Una religión se siente, y hay gente que siente realmente el cristianismo verdadero. Luego están los hijos de puta de la cúpula de la iglesia, que son los que defenestran la imagen de la religión en sí. Yo si fuera cristiano de base, estaría más cabreado con Rouco Varela que mi yo de ahora, el ateo.

Por otro lado, el enfrentamiento de siempre entre homosexualidad y catolicismo. Yo les digo: Nunca me veréis hacer campaña por el ateísmo y nunca me veréis agredir a una persona por llevar un símbolo religioso. Nunca me agredáis por darme un beso con mi pareja, y nunca me digáis que voy por el mal camino.

Buf... Que descansado me he quedado. 

dijous, 10 de febrer del 2011

Segons la Tradició

Segons la tradició la relació que mantinc amb la meva parella és incorrecte. Aquells que s'amparen en la moral tradicional creuen que jo no puc estar al costat de la persona a qui estimo. No puc mantenir relacions sexuals ja que destrueixo la família tradicional. Formo part d'un lobby que controla la societat i vol destruir la fe, família, que tergiversa la mentalitat dels nens per desenvolupar una actitud pecadora. L'alliberament homosexual no ha provocat que els que formen part d'aquest col·lectiu siguin més feliços. 

Ja prou. Jo no conspiro contra ningú. No vull estar amb una dona perquè no m'atrau i no seria més feliç amb una dona. Perquè és tan difícil d'entendre? Perquè us penseu que som mala gent per voler ser feliços de veritat? Què hem de fer, amagar-nos i constituïr matrimonis buits i falsos, de pura façana? 

Us semblarà una gilipollada, però us recomano que mireu la sèrie La Riera de TV3. Allà hi ha una trama on un homosexual es casa amb una dona per condicionants socials. Llavors em dieu què hem de fer. Segons vosaltres. 

El Respecte es pren a la Lleugera


Monument al Tiergarten
Ahir l'ajuntament va decidir que el monument commemoratiu al coŀlectiu LGBT que s'havia de coŀlocar al parc de la Sagrada Família es situi en algun lloc, encara indeterminat, del Parc de la Ciutadella. Allà on no molesti. Aquesta decisió m'ha fet recordar el monument als homosexuals perseguits per l'Alemanya Nazi a Berlin.


Placa commemorativa a Nollendorfplatz

Jo i la meva parella acabàvem de visitar el monument en memòria dels jueus, al costat de la Porta de Brandenburg, i a l'altra banda del carrer, dins el Tiergarten (el parc urbà de Berlin), veierem un cub de formigó. Intrigats ens vam apropar. Era el monument en qüestió, i dins d'una finestreta hi havia imatges de dos nois fent-se petons. Va ser, amb total seguretat, l'única cosa que no em va agradar de Berlin. 
I com Barcelona és la meva ciutat no vull que passi el mateix, i vull quelcom digne i en un lloc digne, no mig amagat entre els arbres. 
La plaça Universitat va perdre el monument que lluïa per culpa del franquisme, i és la porta a l'actual barri gay de Barcelona. 

Perquè no? Es veuria massa?

dissabte, 13 de novembre del 2010

Jo m'estimo igual

"Si mi hijo fuera homosexual lo querría igual"
Això és el que va dir Alícia Sánchez-Camacho l'altre dia a TVE-Catalunya.

Com pot dir això i després recolzar Rajoy quan diu que no garanteix la llei de matrimoni homosexual? Com es pot ser tan falsa? Si t'estimessis de veritat el teu fill sent homosexual, voldries que es casés sense maldecaps de si és una unió civil, si les eleccions del 2012 em garantiràn que em pugui casar després d'aquella data, o si podré adoptar o no. Perquè a tu no et prohibiran de casar-te, però a nosaltres sí que poden, i vist des d'aquesta perspectiva, és molt fàcil.


Això són drets, que hem de poder tenir homosexuals, heterosexuals, i totes les altres opcions, (no, no sóm els únics).Després surt el papa, a dir que voldria abraçar tots els espanyols, però els fot una coça al cul als gays. Quina merda de raonament ténen? 

Alícia, jo tinc amics que han patit molt per culpa de ser gays. Els seus pares els han fet patir molt. Gent com tu és la que menja el coco i alimenta les ideologies més casposes, però ara dius això?

Per favor, no siguis hipòcrita, que ofens moltes sensibilitats.

dijous, 27 de maig del 2010

El Toro Gay

Jo no coneixia Javier Clemente, sincerament me la bufava, perquè el futbol no m'interessa. Però avui he vist les seves "declaracions" sobre el símil entre el partit amb el Barça i les curses de braus. I m'he quedat flipant amb la frase aproximada de "Al toro si sale y no es bravo, se coge un rifle y se le pega un tiro. Nos ha salido gay. Nos ha salido blandito."

Callo perquè sinó la lio.

dimarts, 13 d’abril del 2010

Tot després de Katyn

El dissabte per la tarda estava davant de l'ordinador i em va sonar Nina Hagen al mòbil: un missatge.
Del meu tiet.
Ell és com un 3/24, quan passa algo gros, sempre m'envia un sms: "T'has enterat de lo del president polac?"
Uy... elpais.com i vaig veure en primera plana el tupolev.
Ara us pensareu (o et pensaràs) que el criticaré fins deixar-lo sec o que l'afalagaré només perque ha mort. Na de na. Només diré que Lech Kaczyński sempre va ser un polític que em va agradar en el mal sentit.
Bé, ell i el seu germà Jaroslaw, i tot el partit PiS. Era d'aquells que divergien tant de la meva visió que cada vegada que llegia quelcom seu a El Periódico se'm acudien infinitat de coses per escriure aquí. Però bé, tampoc li vull fer un homenatge, em sap greu tot el que em pot saber greu un polític que no coneixia del tot bé, però que va fer que em sobtés el seu discurs polèmic envers temes actuals com la homosexualitat, suposo que tothom recordarà l'episodi dels teletubbies.
No crec que se'n hagi de fer pas escarni de la mort d'una persona. Per tant, només vull dir que lamento la mort del president polonès, així com de totes les persones que anaven al tupolev cap a Smolensk.
Tandebò la primera vegada que hagués fet referència a Kaczyński aqui no hagues sigut per la seva mort. 

dimarts, 9 de març del 2010

Retrocés en els Dret a la Vida al segle XXI

Yupi per Museveni. En un món com l'actual, on els drets dels homosexuals només fan que avançar, aquest president africà retrocedeix a contracorrent amb el món sencer, i proposa aprovar la pena de mort a Uganda, motivat per Martin Ssempa, un pastor ex-rapero que va patir tres morts a la seva família pel SIDA, i que exibeix pancartes per Kampala amb el lema "Africans uniu-vos contra la sodomia".

No jutjo el senyor Ssempa per la seva religió, només considero que, si tan en desacord està amb la homosexualitat, estaria bé que, pels mètodes que tingui a l'abast, s'informés. No pot ser que un payo estigui dient per una ciutat que els homosexuals son pederastes i que violen nens.

Si és cristià i no veu bé els gays, em sembla perfecte, jo personalment no veig bé el cristianisme, són opinions. Però que escupi mentides i a sobre, partint de l'ignorància fa que perdi la credibilitat, però clar, només per als que sabem la veritat, no per als milers d'ugandesos als que els menja el cap amb aquestes gilipollades.

Per sort, Obama, i la comunitat occidental en general, han amenaçat de tancar l'aixeta a Uganda si s'aprova la llei contra l'homosexualitat, i això ha fet que Museveni suavitzi les seves intencions.

Sembla increible que, per poder garantir la simple existència, el dret de viure, de milers de persones en un pais pel que senten, s'hagi d'amenaçar un govern en suspendre ajudes per a la població. És l'única solució?

Tot el problema està basat en els occidentals, segons Ssempa, l'homosexualitat vingué d'Occident, però, no és possible adonar-se'n, de les mentides d'aquest pastor, per a la població?

Això no pot quedar així.


Basat en "El Cazador de Homosexuales" de Joana Socías, El Mundo, 09-03-2010.