Vi er alle Norske: L'Ascens Silenciós de l'Extrema Dreta

Primer de tot, hauríeu de llegir aquest post del dia 14 de Maig de 2011 titulat Nova Europa.

Si l'heu llegit, bé, sinó us en faig cinc cèntims. L'extrema dreta està pujant. Puja a Regne Unit, Escandinàvia, al sud d'Europa, als països més poderosos, a Catalunya i fins i tot a Polònia. Puja arreu. 

El que ens ha de preocupar no és ja coses com les que han passat a Noruega, massa greus per englobar-les dins el joc polític, sinó que els partits polítics xenòfobs, islamòfobs i d'extrema dreta que sorgeixen com bolets arreu puguin influir en la presa de decisions d'institucions municipals, regionals o estatals, com està succeïnt a Dinamarca o Finlàndia. Aquests partits es desmarquen completament del que ha passat a Oslo i Utoya, i a la seva manera accepten la democràcia per a poder sobreviure en el nostre sistema. Després ens trobem situacions com les d'Alex Costa Duran, de Plataforma per Catalunya - L'Hospitalet, a qui li agrada Anders Behring Breivik al facebook.

La pregunta que molta gent, jo el primer, es fan al veure el mapa és: Alemanya, França, Polònia, Regne Unit... però i Espanya? Perquè Espanya no té un partit xenòfob com tots els grans països d'Europa?

La resposta és simple: Els votants xenòfobs hi són, i el partit hi és. El que passa és que aquest partit engloba neoliberals, conservadors, carlistes, i gent d'extrema dreta, també. El problema que tenim en aquest estat és que aquest partit arribarà al poder el 2012. 

Llista de partits xenòfobs per percentatge de vot a Europa:

Fremskrittspartiet (Noruega) 22'1%

Perussuomalaisset (Finlàndia) 19'1%

Freiheitliche Partei Österreichs (Àustria) 17'5%

Jobbik Magyarországért Mozgalom (Hongria) 16'67%

Partij voor de Vrijheid (Països Baixos) 15'5%

Dansk Folkeparti (Dinamarca) 15'3%

Front National (França) 11'4%

Bündnis Zukunft Österreich (Àustria) 11%

Lega Nord (Itàlia) 10'22%

Nacionalen Sǎjuz Ataka (Bulgària) 9%

Vlaams Belang (Bèlgica) 7'8%

Sverigedemokraterna (Suècia) 5'7%

Laikós Orthódoxos Synagermós (Grècia) 5'63%

Slovenská Národná Strana (Eslovàquia) 5'08%

Liga Polskich Rodzin (Polònia) 5%

Mouvement pour la France (França) 4'80%

Partidul România Mare (Romania) 3'15%

United Kingdom Independence Party (Regne Unit) 3'1%

Plataforma per Catalunya (Catalunya) 2'42%

Movimento Sociale Fiamma Tricolore (Itàlia) 2'4%

British National Party (Regne Unit) 1'9%

Die Volksunion (Alemanya) 1'5%

Vseukrainske Obiednannia Svoboda (Ucraïna) 1'43%

Partido Nacional Renovador (Portugal) 0'37%

Llei de Partits, Espanya, Constitucional...

L'altre dia passava jo pel Fondo de Santa Coloma per agafar el metro, i em vaig trobar a la entrada de Sicília dos paios penjant cartells de Plataforma per Catalunya.

Per a mi, un partit que el seu líder diu "Si jo fós alcalde els negres marxarien corrent de Vic" o que qualifica els immigrants com a "Xusma, xusma i xusma", i que té un programa polític d'exclusió i segregació si no d'expulsió i tracte infrahumà hauria de ser iŀlegalitzat. Però és clar que la llei de partits no farà que l'iŀlegalitzin mai. Aquesta llei només serveix per ofegar els nacionalismes i "los que atentan contra la unidad de España". Si no han iŀlegalitzat ni España 2000 ni Alianza Nacional, que són clarament partits violents i pseudo-nazis, no ho faran amb Plataforma.

A Alemanya, tot referència al nazisme està perseguida, i fins i tot dir la paraula "Judensau" (porca jueva) a una altra persona està penat amb 6 mesos de presó i una multa que t'hi cagues.

A Itàlia realitzar la salutació romana (alçar el braç com Mussolini) també comporta una multa considerable.

En aquests dos països la extrema dreta hi va governar dictatorialment 12 i 23 anys respectivament. A Espanya Franco hi governà 39 anys i cada 20 de novembre els feixistes fan marxes en el seu honor, el feixisme és a l'actualitat política dia sí dia també i no hem aconseguit encara tancar les ferides que v obrir la sagnant dictadura. Què s'ha fet malament? Ho podem corregir a temps?

Schengen, mais ne pas tous

La politique de l'Union européenne était pire. En théorie, nous devrions aller vers l'unité de devenir une puissance à nouveau en revanche sur le sort qui nous concerne, si nous continuons à vingt-sept états différents.

Si quelqu'un de vous reprochant me par être indépendantiste catalan et européen en même temps de lui dire: Je crois en l'Europe, à condition que respecte les droits de mon peuple. (L'Espagne ne veut pas).

L'espace Schengen a constitué une percée pour tous les Européens. Nous avons gagné confort, mobilité, et union entre les différents peuples. Mais la politique actuelle du gouvernement français défait le progrès de l'Europe, et il ya eu un problème, ont décidé d'éradiquer le syndicat avant de chercher une solution ensemble.

L'immigration tunisienne a montré le vrai visage de Sarkozy, qui a essayé de reproduire leurs illusions xénophobes avec le collectif des Tsiganes, qui avaient été rapatriés en Roumanie. Je ne sais pas vraiment pourquoi ils ont peur de Marine Le Pen, si ils sont égales.

Pancartes à une manifestation en Espagne.

Una Bufetada més que Necessària

Ahir per la nit vaig caure en el fet que, suposo per les eleccions, m'havia passat per alt un dels afers més trascendentals de la diplomàcia en els últims anys, o dit d'altra manera, de la mà de Julien Assange la política internacional s'ha convertit en un marujeo de què han dit o no els Estats Units sobre al·liats o enemics, i també quina és la política dels al·liats de Nord-Amèrica envers tercers països, en especial Iran i Corea del Nord. 

La Hillary s'ha intentat tapar el cul dient que això és un atac a la comunitat internacional i fent una maniobra entre distracció i intent d'implicació dels altres afectats.

250.000 documents són molts documents.

N'hi ha algun que, o no té valor, o està codificat, com l'únic enviat des de Lima.

Però molts posen a parir Zapatero, de qui diuen un dirigent d'esquerres passat de moda, Sarkozy, a qui acusen d'arrogant, Berlusconi, que es fot unes farres de cal déu, Putin i Medvédev els compara amb Batman i Robin, i Gaddaffi segons la diplomàcia nordamericana, és un adicte al bottox.

La pitjor part se la porta Cristina Fernández de Kirchner, qüestionant-ne Hillary Clinton sense miraments, si està bé del cap.

L'excusa de que la filtració posa en perill moltes vides no se la creu ni la mateixa secretària d'estat, no fotem, tot són chismorreos i política-ficció.

Altres temes que aborda el "Cablegate" és una eventual guerra amb la República Islàmica, on els països del golf pèrsic/aràbic com Bahrain, els Emirats Àrabs Units, o l'Aràbia Saudita, demanen als Estats Units que ataquin ja l'Iràn, que prefereixen una guerra curteta que un Iràn nuclear.

Corea també en surt maca, i s'ha descobert que la Xina ja no confia en Pyongyang ni a la inversa i que hi ha hagut apropament de postures entre Beijing i Seül. Això podria ser un altre pas o en la resolució del conflicte coreà o en la seva complicació. En tot cas, no és quelcom intranscendent.

Els dirigents afectats no diuen res rellevant, es queixen com era d'esperar. El que sí que sorprèn és el portal Amazon, que ha bloquejat totes les entrades del seu buscador relacionades amb WikiLeaks. Presió del govern nordamericà? No crec que fós per iniciativa pròpia. La veritat és que és bastant anecdòtic, perquè Amazon... Ja em diràs tu, si ho féssin a Google encara...

Podria fer un post sencer sobre les represàlies, però bé, resumint-ho molt, la web de www.wikileaks.com va patir un atac informàtic, han detingut no-sé-qui del Departament d'Estat dels EEUU, i segurament s'intentaràn carregar Julien Assange a la manera Litvinenko amb el menor ressò possible.

La meva valoració personal de la filtració: Després de tot el que han fet els Estats Units, es mereixen un toque així.

La Primera damnificada de la Guerra és la Veritat

Ahir vaig flipar en colors com mai ho havia fet per una qüestió així.
He descobert qui és Julien Assange i l'organització que porta a les seves espatlles. Primer de tot crec que han fet una gran obra i no hi ha res de les seves accions que es pugui reprovar.

Han fet sortir a la llum la veritable cara de la Guerra de l'Iraq i de l'Afghanistan, i també la dels Estats Units d'Amèrica.
I aquesta cara és molt més terrorífica i desagradable del que ja en coneixiem.

108.000 morts, si no m'equivoco, és la xifra oficial. Molt bé. Ara sí que em sento impotent políticament, i no sé com els americans no se'n senten.

Ens han près el pèl, han utilitzat els nostres impostos per a matar 66.000 civils, i nosaltres tot i que ens manifestarem l'any 2003 amb el No a la Guerra, aquí el Mr. Aznar va sudar olímpicament de nosaltres.

Ara surt tot això i a Washington diuen que no cal investigar i que és un fet casual sobre un altre, que sumats dónen una xifra massa polemitzada.

Així que no val la pena indignar-nos, quedem-nos com estem, que facin el que vulguin amb l'exèrcit i amb els impostos que van a parar a "DEFENSA", tant aquí com als Estats Units, el Regne Unit, Alemanya, França, els Països Baixos, Dinamarca, Polònia, Itàlia, Austràlia, Turquia, Ucraïna...

És igual, no ens faràn cas, i qui hagués maquinat la guerra d'Iraq sia aquí a Espanya o als EEUU no tindrà cap resposta judicial per crims de guerra ni violacions dels drets humans, res d'això, on anem a parar!

Continuaràn als seus seients, alimentant-se de nosaltres com Aznar amb la seva pensió vitalícia per a haver donat el servei "inqüestionable" a la nació sent president durant 8 anys.
Quin fàstic!!!

Si em voleu seguir més de prop, us deixo el meu twitter, on aviso quan penjo els articles al blog. www.twitter.com/lewgratz