Franco, Hitler, Castro, Tsetung, Stalin, i molts d'altres se'm han passat pel cap quan he llegit avui El Periódico: L'estat d'Israel condemna Anat Kam, una periodista, a cadena perpètua per revelar les atrocitats que l'estat sionista comet impunement, com per exemple assassinats sistemàtics de presos palestins, a Cisjordània, o en llenguatge israelià, espionatge amb la funció de perjudicar la seguretat de la pàtria.
No són proves suficients? No ha arribat el crim institucional a un punt que és intolerable pels Estats Units, que mengen de la mà d'Israel? És penós que aquells que van clamar contra el genocidi ara fa setanta anys siguin qui el comet en l'actualitat. Perquè llavors la societat occidental, que tot i no fer res, és qui té la paella pel mànec, començarà a pensar que no val la pena ajudar gent perseguida per la seva ètnia, la seva sexualitat, la seva opinió política o o religió si acaben tots sent igual de capullos que els que els perseguiren a ells.
Conec gent de la meva edat, que aquí a Espanya és radicalment antisemita degut a les atrocitats comeses a Palestina. Ho dic perque tinc amics que pensen així, i perquè jo vaig pensar molt de temps com ells.
Hi havia països bons i països dolents. Per sort vaig començar a pensar, després de la Revolució Taronja a Ucraïna, que el països no pensen. Cadascú dels habitants d'un país pensa. I no hi ha ningú en el món que tingui la mateixa ideologia, perquè aquesta està basada en les experiències personals al llarg de la vida, com el caràcter. I si aquestes societats es descomponien en ideologies diferents, no es pot jutjar a tothom que estigui dins les fronteres del país segons la ideologia del president només perque hagi obtingut la majoria.
Tornant al tema, Anat Kam, per a mi, apart de tenir-los molt ben posats, és una persona digna d'admirar, que ha sabut criticar el seu país i ha volgut que la resta del món el pugui jutjar a través d'Uri Blau. Teòricament, no hi hauria res d'admirable en Anat Kam en una situació regular, ja que el que ha fet és quelcom de sentit comú, però en una societat malalta política i informativament, això surt de la regla i esdevé una proesa.
Per desgràcia, denunciar crims de guerra i contra la humanitat no acostuma a estar lliure de conseqüències i com Kam tregué les proves del propi exèrcit mentre hi feia el servei militar, la justícia l'ha incriminada.
Si no l'alliberen, en realitat, serà igual.
Total, un altre periodista o activista a qui se li ha callat la boca per mètodes poc ortodoxos. Què més dóna destrossar-li la vida a una noia de 22 anys i fotre-la a la presó si així preservem l'estat sagnant d'Israel?
S'ha alimentat la població amb la ignorància i la falta de respecte a la resta de la humanitat, i espero, només per una venjança irracional, que el que estàn fent els passi factura.
