Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Unió Social. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Unió Social. Mostrar tots els missatges

dimarts, 31 de maig del 2011

Les propostes #acampadabcn

A continuació us exposo els punts que han acordat els acampats a Plaça Catalunya en assemblea. Proposo que tothom els copii al seu blog i indiqui amb quines propostes estan d'acord, quines no, les ns/nc, o propostes pròpies.

1. No més privilegis per a polítics, començant per Barcelona:
 
1.1 Retall dràstic del sou de les i els polítics equiparant-lo al sou de la mitja de la població.

1.2 Supressió dels privilegis en el pagament d’impostos, dietes, anys de cotització i pensions (només a Barcelona l’estalvi seria de mig milió d’euros al mes com a mínim).
 
1.3 Prohibició de pensió superior a la pensió màxima establerta per a la resta dels ciutadans i ciutadanes.
 
1.4 Supressió de la seva immunitat jurídica i de prescripció per als casos de corrupció. Cessament de les i els polítics corruptes.

 
2. No més privilegis per a banquers i banqueres:

2.1 Prohibició de qualsevol tipus de rescat o injecció de capital a entitats bancàries i caixes: aquelles entitats en dificultats han de fer fallida o ser nacionalitzades per a constituir una banca pública sota control social.

2.2 Devolució transparent i immediata a les arques públiques per part dels bancs de tot capital públic aportat.

2.3 Regulació dels moviments especulatius i sancions a la mala praxis bancària. Prohibició d’inversió en paraïsos fiscals.


2.4 Totes les vivendes adquirides per execucions hipotecàries allotjaran, en règim de lloguer social, a les famílies desnonades.
 

3. No més privilegis per a les grans fortunes: (N'hi hauria prou en aplicar el 5% de la retallades que es va aplicar als funcionaris a les 50 més grans fortunes i se solucionaria el problema de dèficit de l'Estat Espanyol)

3.1 Augment del tipus impositiu a les grans fortunes i entitats bancàries, eliminació de les SICAV.

3.2 No a la eliminació de l’impost de successions. Recuperació de l’impost de patrimoni.

3.3 Control real i efectiu del frau fiscal i de la fuga de capitals a paraïsos fiscals.

3.4 Promoció a nivell internacional de l’adopció d’una taxa a les transaccions financeres (taxa Tobin).


Amb l’aplicación d’aquests 3 punts s’obté el pressupost per solucionar els següents quatre. Perquè no falten diners, és evident que existeix la disponibilitat econòmica.
 

4. Sous dignes i qualitat de vida per a tot el món:

4.1 L’economia al servei de les persones i no al revés.

4.2 Establiment d’un màxim salarial així com d’un mínim.

4.3 Reducció de la jornada de manera que tothom pugui gaudir, pensar i conciliar la seva vida personal amb la vida laboral, sense reducció de sou. Aquesta reducció de personal permetrà un repartiment de tasques que acabarà amb l’atur estructural.

4.4 Retirada de la reforma de les pensions.

4.5 Seguretat en el treball: impossibilitat d’acomiadaments col·lectius o per causes objetives a les grans empreses mentre hi hagi beneficis, fiscalizació a les grans empreses per assegurar que no cobreixen amb treballadors temporals llocs de treball que podrien ser fixes.

4.6 Reconeixement del treball domèstic, reproductiu i de cura.
 

5. Dret a l’habitatge:

5.1 Expropiació de les vivendes en desús que no s’han venut per augmentar el parc públic de vivenda en règim de lloguer social.

5.2 Declaració de les ciutats com a lliures de desnonaments i desallotjaments.

5.3 Penalització de les pràctiques de mobbing.

5.4 Donació en pagament de les vivendes per cancelar les hipoteques, de forma retroactiva des de l’inici de la crisi.

5.5 Prohibició de l’especulació immobiliària.

 

6. Serveis Públics de Qualitat:

6.1 Retirada de les retallades plantejades pel govern de la Generalitat. Retirada dels plans d’austeritat i retallades que afectin als serveis públics a nivell estatal, europeu i global.

6.2 Reestabliment dels serveis que ja han estat retallats en sanitat i educació.

6.3 Increment de personal sanitari i d’infraestructures per acabar amb les llistes d’espera.

6.4 Increment del professorat i insfraestructures per a garantir la ratio d’alumnes per aula, els grups de desdoblament i els grups de suport.

6.5 Garantir realment la igualtat d’oportunitats per a l’accés a tots els nivells d’educació, independentment de la procedència socioeconòmica. Destinar els recursos públics únicament a l’educació pública. Escola laica i de qualitat.


6.6 Finançament públic de l’investigació per garantir la seva independència.


6.7 Transport públic assequible econòmicament a totes les persones, de qualitat i ecològicament sostenible (Aquest punt no s'ha acabat de consensuar. Falta discussió  / debat). Proposta pròpia: Transport Públic Gratuit.

6.8 Serveis públics i gratuïts d’atenció a la infància i a les persones amb necessitats especials de cura.

6.9 Prohibició de privatizació dels serveis públics.
 
6.10 Sotmetre la nostra pertinença a la OTAN a referèndum.
 

7. Llibertats i Democràcia Participativa:

7.1 No al control d’internet. Abolició de la Llei Sinde.

7.2 Protecció de la llibertat d’informació i del periodisme d’investigació i de la seva independència. Eliminació de les trabes legals que impedeixen exercir el dret d’emissió dels mitjans comunitaris lliures i sense ànim de lucre. Eliminació dels monopolis de facto dels espais radioelèctrics.

7.3 Ús de software lliure en les institucions públiques per adecuar-les a l’era digital amb costos sostenibles.

7.4 Retirada de l’ordenança del civisme: retirada de tota ordenança que limiti les llibertats de moviment i expressió.

7.5 Referendums obligatoris i vinculants per a les qüestions de gran embergadura (incloses les directives europees)


7.6 Eliminació de les redades a migrants no regulars i retirada de la Llei d’Estrangeria actual i tancament dels CIEs. Dret de vot per a migrants.

7.7 Modificació de la Llei Electoral (Aquest punt no s'ha acabat de consensuar. Falta discussió  / debat). Formula Hare-Niemeyer.

7.8 Establiment de mecanismes efectius que garanteixin la democràcia interna als partits polítics: llistes obertes, elecció directa dels regidors (Aquest punt no s'ha acabat de consensuar. Falta discussió  / debat). Llistes tancades i desbloquejades.

7.9 Pressupostos participatius aprovats per la ciutadania.

A continuació es farà al·lusió al tancament d’algunes indústries i cossos professionals. Demanem la conseqüent recol·locació d’aquests professionals o la reconversió de l’activitat industrial dels sectors anomenats.
 

8. Medi Ambient:

8.1 El sistema econòmic no pot estar basat en el creixement indefinit. Això no és sostenible.

8.2 Sobirania alimentària, foment de l’agricultura dels camperols, no de les multinacionals.

8.3 Foment de l’agricultura agro-ecològica. Suspensió dels transgènics en base al principi de precaució, fins a resoldre les incerteses sobre els impactes en el medi ambient i la salut. Per una reforma agrària.

8.4 Consum responsable i comerç just. Evitar els monopolis en la distribució garantitzant l’accés de tots els productors.

8.5 Amb totes aquestes mesures i altres, complir uns objetius de reducció d’emissions de CO2 que vagin més enllà dels del protocol de Kyoto. Per una veritable justícia climàtica.


diumenge, 6 de març del 2011

Wafa Sultan, la crítica raonable a l'Islam


Wafa Sultan, Síria
Baniyas (1958) -  

Sultan és una escriptora llicenciada en psiquiatria per l'universitat d'Alepo que ha destacat en els últims anys per ser una ferma crítica de la religió islàmica i autora de diversos llibres sobre el tema.

Quan estudiava a la universitat d'Alepo el seu professor Yusef al Yusef fou assassinat al crit d'"Aŀlà és gran" mentre donava classe davant dels ulls de Sultan, que en declaracions anomena aquell moment com a punt d'inflexió en la seva vida, i que marcaria un abans i un després en la seva forma d'entendre l'islam, el corà i la societat islàmica. És una ferma defensora dels drets de les dones, de la democràcia i el progrés. L'any 2006 va aparèixer a la cadena qatarina Al-Jazira i va tenir un enfrontament verbal amb el presentador i un clergue invitat que li costà diverses amenaces de mort per la seva visió crítica. Actualment viu a Los Angeles, Estats Units.

He vist el vídeo, distribuit per Memri i penjat a Youtube per a que veieu que no és una simple pro-yanqui que diu barbaritats i renega del seu passat. És una persona molt racional i coherent, amb idees molt estructurades i demòcrates, que farien molt bé d'arribar a les mentalitats d'aquells musulmans que arriben al punt d'integristes.

"Aquella religión que dice a sus fieles que no tengan compasión deja de ser una religión porque pierde todo sentido de espiritualidad"


dimarts, 28 de desembre del 2010

Ernest Lluch, la conseqüència del diàleg

Imatge de www.noucicle.com

Crec que és obligatori abans que acabi aquest any, commemorant el Xè aniversari del seu assassinat, fer un homenatge, des de la més estricta humilitat, a un polític emblemàtic de la història recent del nostre país i que patí una sort que horroritzà la nostra societat.

M'he estat llegint la seva biografia per fer un resum amb el que sabia, com vaig fer amb Politkóvskaya o les Madres de Plaza de Mayo.

I no per mandra, ni molt menys (m'he passat el dia tirat al llit i al sofà i encara em queden hores), però més aviat per respecte, prefereixo aquesta biografia o descripció del "llegat humanista" com l'anomena la web (www.fundacioernestlluch.com). Les altres biografies no estàven fàcilment i d'una font fiable en català, i com aquesta sí que l'és, aprofito per penjar l'original.

Ernest Lluch, Catalunya

Vilassar de Mar (21 de Gener de 1937) - Barcelona (21 de Novembre de 2000)

Ernest Lluch era un intel·lectual valorat, un polític respectat i un comunicador enormement popular, quan l’assassinaren el 21 de novembre del 2000. Investigador, escriptor, professor, parlamentari, ministre, rector d’Universitat, articulista, tertulià... tot això fou Ernest Lluch, i per tot això se’l recorda, se’l reconeix i estima.

La seva vida compromesa en la defensa de les llibertats va ser precoç. Quan era un jove estudiant es va sumar a l’oposició democràtica al franquisme esdevenint el representant democràtic dels alumnes de la Facultat d’Econòmiques. Ja com ajudant del catedràtic Fabià Estapé, fou expulsat de la Universitat de Barcelona per la seva significació política. Durant la dictadura fou detingut diverses vegades per participar en moviments socials i polítics contra el règim. El seu activisme continuà a València, on fou vice-degà de la Facultat d’Econòmiques i fundador del Partit Socialista del País Valencià. Mort Franco continuà amb el seu compromís militant i tornà a Catalunya el 1977 on va ser elegit diputat per Girona amb la coalició “Socialistes de Catalunya”, del qual el 1980 en fou portantveu en el Congrés dels Diputats. El 1982 formà part del govern socialista com a Ministre de Sanitat i Consum, des del qual i fins a 1986, enfrontat als sectors més conservadors del món sanitari, va generalitzar la cobertura sanitària estatal i va crear el departament dels drets del consumidor, per primera vegada a Espanya.

Deixant la política professional va concentrar la seva activitat principal a la universitat, a la docència i investigació. El 1986 va guanyar la càtedra de Doctrines econòmiques de la Universitat de Barcelona i entre 1989 i 1995 fou rector de la Universitat Menéndez i Pelayo que rellançà a una nova etapa d’activitat i presència. Paral·lelament a una permanent acció pública com a articulista, tertulià i comentarista polític, continuà amb els seus treballs minuciosos i erudits especialment d’història i pensament econòmic. Fruit d’aquestes recerques ens deixà just acabades dues obres sobre el segle XVIII que essent històriques tenien una connexió directe sobre els problemes dels nostres dies. Era un coneixedor profund de la qüestió nacional catalana i per això s’interessà tant pel País Valencià i, el darrers anys per Euskadi. S’enamorà talment del País Basc que hi posà pis i hi passava temporades. Estudià a fons el problema basc i es comprometé una i altra vegada a favor d’Euskadi, la seva identitat i la seva cultura, contra els violents i a favor del diàleg, cercant camins constitucionals per resoldre els problemes. I fou per aquestes idees que el van matar.

dijous, 2 de desembre del 2010

Unió Social

La Unión Social nace como una iniciativa pacífica popular.

Echando la vista atrás mucha gente está de acuerdo en que a principios del XXI presenciamos un escenario mundial desfavorable a los Derechos Humanos. Hay potencias muy influyentes que no conocen la democracia. Los derechos de sus ciudadanos son vulnerados flagrantemente y toda resistencia silenciada.

Por otro lado están las democracias tradicionales, en Europa y los Estados Unidos, que año tras año demuestran que sus ideales son traicionados por ellos mismos. Su ciudadanía está disfrutando de un estatus de superioridad frente al resto del mundo pero apoyan movimientos o estados no democráticos fuera de sus fronteras si ello favorece sus intereses sin tener en cuenta millones de vidas humanas.

Entrando en este nuevo siglo la ciudadanía mundial ha de movilizarse para conseguir que sus gobiernos e instituciones no pisen los Derechos Humanos y queden impunes. Recientemente hemos asistido a carnicerías que han hecho mella en la conciencia de muchos occidentales: las Guerras de Irak y Afghanistán. Es algo que no puede volver a ocurrir.

La Unión Social está abierta a todas las personas, pero también grupos de presión, ONGs, empresas y cualquier tipo de asociación.

El objetivo de Unión Social está en ejercer presión sobre los movimientos antidemocráticos, discriminatorios de toda índole (xenofobia, homofobia, sexismo, entre otros) de un modo pacífico.

Rechazamos el militarismo y reconocemos la autodeterminación y la igualdad. La decisión del pueblo es la que tiene que prevalecer, por encima de la de sus gobernantes, instituciones o élites.

Siguiendo la obra que empezaron periodistas, activistas y políticos como Anna Politkóvskaya, Christine Schuler Descryver o Aung San Suu Kyi, creemos que la movilización pacífica es la mejor y más justa estrategia para expandir nuestros ideales.

dimecres, 24 de novembre del 2010

Madres de Plaza de Mayo: Un Veritable Amor de Mare

Madres de Plaza de Mayo, Argentina

Buenos Aires (1977 -)

És una associació que es conformà per a recuperar en vida els desapareguts durant el govern militar a Argentina.
Posteriorment altres objectius fóren buscar i processar els culpables i seguir la lluita política dels que vàren morir per la causa.

La seva lluita començà el 30 d'abril de l'any 1977 degut a les desaparicions dels seus fills durant la dictadura, un nombre estimat en 30.000, per a poder tenir una audiència amb Jorge Rafael Videla. 

El fet d'escollir la Plaza de Mayo fou perquè allà, davant de la Casa Rosada, era on hi havia normalment les manifestacions polítiques. 
Degut a que els policies no les deixaven, per llei, concentrar-se en grups de més de dues persones, començaren marxes de dues en dues al voltant de la piràmide central de la plaça. 

El desmebre del mateix any algunesadres de Plaza de Mayo començaren a desaparèixer, entre elles Azucena Villaflor de Vicenti, Esther Ballestrino de Careaga i María Ponce de Bianco, les tres fundadores.

Durant el mundial de futbol de 1978 a l'Argentina, els mitjans de comunicació les entrevistaren i les donaren a conèixer al món. Algunes mares sortiren del país i demanaren que s'aïllés la República Argentina per a presionar el règim. 

El grup de les Madres de Plaza de Mayo cada vegada fou més extens, inclogué qualsevol tipus de familiar, i també s'extengué a l'interior del país.
Degut a la mediatització pel mundial, SAAM, una associació feminista holandesa, finançà les activitats de les Madres. 

A partir de 1981 féren les Marchas de la Resistencia annuals per a reclamar el respecte als Drets Humans i l'any següent s'oposaren frontalment a la guerra de les Malvines. 
El 1983 amb la transició demanaren reunir-se amb el president, que les ignorà. Les Madres dormiren a la Casa Rosada i l'endemà les atengueren. 

Per aquella època s'escindiren les Madres de Plaza de Mayo Líbea Fundadora, que, al revés que les altres, acceptaren les compensacions econòmiques del govern, i s'oposàven a que l'associació fós més enllà de Buenos Aires. 

Amb el restabliment de la democràcia les Madres començaren a anar per llatinoamèrica i altres zones en conflicte per recolzar la lluita pels drets humans, com Iugoslàvia, Israel, Palestina i Iraq.


"¡La vida de un joven no puede tener precio, y menos la de un revolucionario!" Hebe de Bonafini, Presidenta de l'Associació Madres de Plaza de Mayo.

diumenge, 21 de novembre del 2010

Anna Politkóvskaya: La Veu de la Rússia democràtica


Anna Stepànovna Politkóvskaya (Анна Степановна Политковская), Rússia

Ciutat de Nova York, 1958 - Moscou, 2006

Fou una periodista russa coneguda per la seva oposició al conflicte txetxè i a l'administració de Vladímir Putin.

Els seus pares eren diplomàtics a les Nacions Unides. Estudià periodisme a l'Universitat Lemonosov de Moscou (on les estudiants de l'any 2010 féren un calendari en homenatge a Putin, com vaig explicar fa un temps) i la seva carrera periodística passà pel diari Izvestia i la Nóvaya Gazeta.

S'involucrà en les negociacions per a l'alliberament d'ostatges del teatre Dubrovka a Moscou el 2002 i intentà fer-ho amb l'escola de Beslan el 2004.

Rebé amenaces de mort per la oposició feroç que feia de la posició russa al conflicte txetxè i l'administració Putin al Kremlin i del pro-rus Ramzan Kadírov a Txetxènia, i publicà diversos llibres crítics com Un petit racó d'infern: Informes des de Txetxènia.

La seva actitud envers la política russa sobre Drets Humans, llibertat d'expresió i de premsa i de crims de guerra al càucas li costà la vida el dissabte 7 d'octubre de 2006, quan fou trobada morta a l'ascensor del seu bloc d'apartaments a Moscou amb dos trets, un d'ells al cap. Justament el dia de l'aniversari de Vladímir Putin.

Mai s'ha descobert qui matà, o ordenà que matéssin l'audaç periodista, ni ha hagut recolzament per part de les autoritats més enllà de l'estrictament necessari per a investigar l'assassinat.


"La gent sovint ha de pagar amb llurs vides el fet de dir el que pensen en veu alta" Anna Politkóvskaya