Vi er alle Norske: L'Ascens Silenciós de l'Extrema Dreta

Primer de tot, hauríeu de llegir aquest post del dia 14 de Maig de 2011 titulat Nova Europa.

Si l'heu llegit, bé, sinó us en faig cinc cèntims. L'extrema dreta està pujant. Puja a Regne Unit, Escandinàvia, al sud d'Europa, als països més poderosos, a Catalunya i fins i tot a Polònia. Puja arreu. 

El que ens ha de preocupar no és ja coses com les que han passat a Noruega, massa greus per englobar-les dins el joc polític, sinó que els partits polítics xenòfobs, islamòfobs i d'extrema dreta que sorgeixen com bolets arreu puguin influir en la presa de decisions d'institucions municipals, regionals o estatals, com està succeïnt a Dinamarca o Finlàndia. Aquests partits es desmarquen completament del que ha passat a Oslo i Utoya, i a la seva manera accepten la democràcia per a poder sobreviure en el nostre sistema. Després ens trobem situacions com les d'Alex Costa Duran, de Plataforma per Catalunya - L'Hospitalet, a qui li agrada Anders Behring Breivik al facebook.

La pregunta que molta gent, jo el primer, es fan al veure el mapa és: Alemanya, França, Polònia, Regne Unit... però i Espanya? Perquè Espanya no té un partit xenòfob com tots els grans països d'Europa?

La resposta és simple: Els votants xenòfobs hi són, i el partit hi és. El que passa és que aquest partit engloba neoliberals, conservadors, carlistes, i gent d'extrema dreta, també. El problema que tenim en aquest estat és que aquest partit arribarà al poder el 2012. 

Llista de partits xenòfobs per percentatge de vot a Europa:

Fremskrittspartiet (Noruega) 22'1%

Perussuomalaisset (Finlàndia) 19'1%

Freiheitliche Partei Österreichs (Àustria) 17'5%

Jobbik Magyarországért Mozgalom (Hongria) 16'67%

Partij voor de Vrijheid (Països Baixos) 15'5%

Dansk Folkeparti (Dinamarca) 15'3%

Front National (França) 11'4%

Bündnis Zukunft Österreich (Àustria) 11%

Lega Nord (Itàlia) 10'22%

Nacionalen Sǎjuz Ataka (Bulgària) 9%

Vlaams Belang (Bèlgica) 7'8%

Sverigedemokraterna (Suècia) 5'7%

Laikós Orthódoxos Synagermós (Grècia) 5'63%

Slovenská Národná Strana (Eslovàquia) 5'08%

Liga Polskich Rodzin (Polònia) 5%

Mouvement pour la France (França) 4'80%

Partidul România Mare (Romania) 3'15%

United Kingdom Independence Party (Regne Unit) 3'1%

Plataforma per Catalunya (Catalunya) 2'42%

Movimento Sociale Fiamma Tricolore (Itàlia) 2'4%

British National Party (Regne Unit) 1'9%

Die Volksunion (Alemanya) 1'5%

Vseukrainske Obiednannia Svoboda (Ucraïna) 1'43%

Partido Nacional Renovador (Portugal) 0'37%

Nova Europa

 Aquests darrers anys ens han començat a sonar noms com Jörg Haider, Jimmie Åkesson, Geert Wilders o Timo Soini. Aquests són els líders ultradretans que s'han sumat al Front Nacional de la dinastia Le Pen en la conformació d'un nou espai polític inspirat en reaccions arcàiques i animals.

L'anomenada ultradreta, nova dreta, dreta populista o anti-immigració s'està definint cada cop més i està aconseguint escons en la majoria de països de la Unió Europea.

Jimmie Åkesson 

Els seus líders ja no són tant els casposos senyors grans i lletjos, que no inspiren gaire confiança. Ara cada cop són més joves, majorment nois, com Åkesson, que semblen més monos i, com diria una amiga meva, més "cuquis". Es cuida més la imatge, ja sabeu, s'ha de dissimular. Fins i tot Le Pen ha posat la seva filla al capdavant de la formació.

La cosa està així, a Gran Bretanya hi ha el Partit Nacional Britànic (BNP), a França el consolidat Front Nacional, a Alemanya el Partit de la Unió Alemanya, a Suècia el Sverigedemokraterna d'Åkesson, a qui Jordi Évole féu una entrevista al seu programa Salvados de La Sexta. Seguim a Escandinàvia i trovem el Perussomalaisset de Timo Soini a Finlàndia, que ha entrat arrasant al parlament finès amb un 17% dels vots fa prop d'un mes.

A Àustria fa ja temps que hi ha el Partit de la Unió per al Futur, de l'estimbat Jörg Haider, i a Itàlia, la Lega Nord i el MSI. A Suïssa el Partit del Poble Suís ja és al govern, i a Dinamarca l'extrema dreta del Dansk Folkeparti ha provocat que el seu país tanqui les fronteres.

Per a europeïstes com jo, aquest auge de l'integrisme és catastròfic. Per als propis ciutadans, que són infectats amb l'odi, la malfiança i el nacionalisme fervent que frega el chauvinisme, i també per la Unió Europea. Aquests partits es consideren euroescèptics, si no és directament anti-europeïstes, i volen abolir l'espai Schengen, un dels avenços més importants i rellevants de la unió.

Els pilars d'aquest partit són la política antiimmigració i la nació (per tant, l'euroescepticisme).
 
El racisme és quelcom que se m'escapa de les mans i mira...que els petin. Però la qüestió europea té una soŀlució ben fàcil: Dotar de més poder les institucions comunitàries. Que la gent vegi que Europa no es construeix Conjuntament només amb quatre subvencions, política mediambiental i ineficàcia en la resta d'àmbits per la prepotència d'alguns països. 

Jörg Haider

Fem una federació europea real, dotem de més poder i més ressò als mitjans de la política que es fa a Bruseŀles i també obrim fronteres no només físicament, que els nostres canals retransmetin més l'actalutat del continent, que es simplifiquin les administracions que estàn per sota dels estats actuals. No pot ser que alguns estats tinguin fins a sis nivells administratius.  

En resum, fem Europa, construim-la des de baix, i fem paŀlès que aquest projecte duu a algun lloc, que ens porta a una major qualitat de vida i benestar. Llavors serà quan aquestes veus cauràn pel seu propi pes.

La Primera damnificada de la Guerra és la Veritat

Ahir vaig flipar en colors com mai ho havia fet per una qüestió així.
He descobert qui és Julien Assange i l'organització que porta a les seves espatlles. Primer de tot crec que han fet una gran obra i no hi ha res de les seves accions que es pugui reprovar.

Han fet sortir a la llum la veritable cara de la Guerra de l'Iraq i de l'Afghanistan, i també la dels Estats Units d'Amèrica.
I aquesta cara és molt més terrorífica i desagradable del que ja en coneixiem.

108.000 morts, si no m'equivoco, és la xifra oficial. Molt bé. Ara sí que em sento impotent políticament, i no sé com els americans no se'n senten.

Ens han près el pèl, han utilitzat els nostres impostos per a matar 66.000 civils, i nosaltres tot i que ens manifestarem l'any 2003 amb el No a la Guerra, aquí el Mr. Aznar va sudar olímpicament de nosaltres.

Ara surt tot això i a Washington diuen que no cal investigar i que és un fet casual sobre un altre, que sumats dónen una xifra massa polemitzada.

Així que no val la pena indignar-nos, quedem-nos com estem, que facin el que vulguin amb l'exèrcit i amb els impostos que van a parar a "DEFENSA", tant aquí com als Estats Units, el Regne Unit, Alemanya, França, els Països Baixos, Dinamarca, Polònia, Itàlia, Austràlia, Turquia, Ucraïna...

És igual, no ens faràn cas, i qui hagués maquinat la guerra d'Iraq sia aquí a Espanya o als EEUU no tindrà cap resposta judicial per crims de guerra ni violacions dels drets humans, res d'això, on anem a parar!

Continuaràn als seus seients, alimentant-se de nosaltres com Aznar amb la seva pensió vitalícia per a haver donat el servei "inqüestionable" a la nació sent president durant 8 anys.
Quin fàstic!!!

Si em voleu seguir més de prop, us deixo el meu twitter, on aviso quan penjo els articles al blog. www.twitter.com/lewgratz