Los Partidos Políticos en Twitter

En este post, de cara a las elecciones generales del 20-N expondré todos los partidos conocidos o por conocer (si falta alguno, comentario y lo pongo) y sus respectivos twitters para que los podáis seguir durante la campaña (agrupados por candidaturas). Allá vamos!


PSOE - Partido Socialista Obrero Español
@PSOE @ConRubalcaba

PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya

@Socialistes_cat @CarmeChacon2011

PRExCREx - Partido Regionalista de Extremadura / Convergencia Regionalista de Extremadura

@prex_crex

PP - Partido Popular
@PPopular @marianorajoy

UPN - Unión del Pueblo Navarro

@upn_navarra

PAR - Partido Aragonés

@par_aragon

EU - Extremadura Unida

---

CCN - Centro Canario Nacionalista

@CCNGranCanaria


IU - Izquierda Unida
@iunida @cayo_lara


CHA - Chunta Aragonesista
@chunta

ICV - Iniciativa per Catalunya Verds

@iniciativa

EUiA - Esquerra Unida i Alternativa

@EUiA_nacional

EVPV - Els Verds del País Valencià

---

Batzarre

@batzarreorg

SIEX - Socialistas Independientes de Extremadura

---

CxI - Canarias por la Izquierda

---

IpH - Iniciativa por el Hierro

---

PDSC - Partido Democrático y Social de Ceuta

---


CiU - Convergència i Unió
@ciu


PNV / EAJ - Partido Nacionalista Vasco - Euzko Alderdi Jeltzalea
@EAJ__PNV @EAJPNV_congreso @eajpnv_cas @eajpnv_eu


UPyD - Unión, Progreso y Democracia
@upyd


ERC - Esquerra Republicana de Catalunya
@esquerra_ERC @alfredbosch


RICat - Reagrupament Independentista
@reagrupament


BNG - Bloque Nacionalista Galego
@obloque


CC - Coalición Canaria
@coalicion


PNC - Partido Nacionalista Canario
@PNCanarias


Amaiur
@amaiurinfo

EA - Eusko Alkartasuna

@Alkartasuna

EzkerAbertzalea

@ezkerabertzalea

Alternatiba

@alternatiba

Aralar

@aralaralderdia

Equo

@ProyectoEquo @juralde @isabanes

CPV - Compromís pel País Valencià

@c_compromis @monicaoltra


NaBai - Nafarroa Bai (ahora Geroa Bai)
@nafarroabai2011 @geroabaialderdi


Zabaltzen
@zabaltzen @uxuebarkos


PACMA - Partido Antitaurino contra el Maltrato Animal
@partidoPACMA


IR - Izquierda Republicana
@izqrepublicana


EeB - Escons en Blanc
@esconsenblanc


IA - Izquierda Anticapitalista
@anticapi


PxC - Plataforma per Catalunya
@plataforma_cat


PH - Partido Humanista
@phumanista_esp


SAIN - Solidaridad y Autogestión Internacionalista
@partidoSAIN


PUM+J - Por Un Mundo Más Justo
@mundo_mas_justo


P-Lib - Partido de la Libertad Individual
@partidolibertad




No se presentan, pero estaría bien seguirlos también:


CUP - Candidatures d'Unitat Popular
@cupnacional


FEJONS - Falange Española de las Juntas Ofensivas Nacionalsindicalistas
@fedelasjons

FE-LF - La Falange
@lafalange


DN - Democracia Nacional
@D_Nacional


C's - Ciutadans / Partido de la Ciudadanía
@ciutadans_cs

Llei de Partits, Espanya, Constitucional...

L'altre dia passava jo pel Fondo de Santa Coloma per agafar el metro, i em vaig trobar a la entrada de Sicília dos paios penjant cartells de Plataforma per Catalunya.

Per a mi, un partit que el seu líder diu "Si jo fós alcalde els negres marxarien corrent de Vic" o que qualifica els immigrants com a "Xusma, xusma i xusma", i que té un programa polític d'exclusió i segregació si no d'expulsió i tracte infrahumà hauria de ser iŀlegalitzat. Però és clar que la llei de partits no farà que l'iŀlegalitzin mai. Aquesta llei només serveix per ofegar els nacionalismes i "los que atentan contra la unidad de España". Si no han iŀlegalitzat ni España 2000 ni Alianza Nacional, que són clarament partits violents i pseudo-nazis, no ho faran amb Plataforma.

A Alemanya, tot referència al nazisme està perseguida, i fins i tot dir la paraula "Judensau" (porca jueva) a una altra persona està penat amb 6 mesos de presó i una multa que t'hi cagues.

A Itàlia realitzar la salutació romana (alçar el braç com Mussolini) també comporta una multa considerable.

En aquests dos països la extrema dreta hi va governar dictatorialment 12 i 23 anys respectivament. A Espanya Franco hi governà 39 anys i cada 20 de novembre els feixistes fan marxes en el seu honor, el feixisme és a l'actualitat política dia sí dia també i no hem aconseguit encara tancar les ferides que v obrir la sagnant dictadura. Què s'ha fet malament? Ho podem corregir a temps?

Sortu, Bildu y la democracia española

Otro tema del que quería hablar era sobre el País Vasco. La ilegalización de Bildu ha sido fina y llanamente el atropello del proceso de paz y una fuente de inspiración para el terrorismo.

Qué creen que van a hacer la gente abertzale al ilegalizar el partido que les representa? Una coalición que ya ha rehusado la violencia y de la cual forma parte Eusko Alkartasuna, que, joder, lleva siglos en la política democrática vasca y no tiene un pelo de etarra.

Nada, otra vez la misma mierda de siempre PPSOE 1 - Progreso 0. No interesa a nadie que se acabe el conflicto vasco, ni a PP, que lo utiliza como pedrusco para machacar cráneos socialistas con el epitafio "sois unos blandos", ni al PSOE, que si se acaba ETA, una parte del cerebro de la derecha dejaría de decir gilipolleces, que puede sonar muy superficial pero electoralmente es un banquete.

Y así seguimos y seguiremos, si hay un intento abertzale de apartarse de la violencia, España responde para pedir más.

L'Oportunitat

L'esquerra abertzale ha volgut fer un pas endavant. Un pas real i amb cara i ulls. Ahir féren un congrés i avui han presentat l'eslògan i el nom, que ha estat anunciat per Gara a l'edició en paper. 

Per primer cop es posicionen en un partit, "Sortu", que defensa la no-violència, i el PSOE, que ja sabeu que no és de la meva simpatia, s'ha portat com un senyor i els ha recolzat aquesta vegada, que va la vençuda. 

Però aquí ve l'altre gran i molest actor de la política espanyola, el PP, que no recolza, es nega, fa la pataleta, es tira al terra i deixa de respirar perquè s'enfada. Aquesta formació no és com Acció Nacionalista Basca, però a ells els la porta fluixa i sembla que hagin estat fora de tot el procés viscut al llarg d'aquests mesos a les seves "Vascongadas". 

La realitat és que no volen perdre el seient, tot i tocar-los els collons haver-lo de compartir amb el PSE-EE, és el que hi ha, i és el màxim al que poden aspirar allà. Sempre estem igual. Aquest país hauria de fotre un pet com un aglà i que canviéssin les coses radicalment. 

Jo em mullo, i aposto per i confio en Sortu i en què es pugui arribar a un estat de tranquilitat i pau al País Basc, que ja toca. 

Ernest Lluch, la conseqüència del diàleg

Imatge de www.noucicle.com

Crec que és obligatori abans que acabi aquest any, commemorant el Xè aniversari del seu assassinat, fer un homenatge, des de la més estricta humilitat, a un polític emblemàtic de la història recent del nostre país i que patí una sort que horroritzà la nostra societat.

M'he estat llegint la seva biografia per fer un resum amb el que sabia, com vaig fer amb Politkóvskaya o les Madres de Plaza de Mayo.

I no per mandra, ni molt menys (m'he passat el dia tirat al llit i al sofà i encara em queden hores), però més aviat per respecte, prefereixo aquesta biografia o descripció del "llegat humanista" com l'anomena la web (www.fundacioernestlluch.com). Les altres biografies no estàven fàcilment i d'una font fiable en català, i com aquesta sí que l'és, aprofito per penjar l'original.

Ernest Lluch, Catalunya

Vilassar de Mar (21 de Gener de 1937) - Barcelona (21 de Novembre de 2000)

Ernest Lluch era un intel·lectual valorat, un polític respectat i un comunicador enormement popular, quan l’assassinaren el 21 de novembre del 2000. Investigador, escriptor, professor, parlamentari, ministre, rector d’Universitat, articulista, tertulià... tot això fou Ernest Lluch, i per tot això se’l recorda, se’l reconeix i estima.

La seva vida compromesa en la defensa de les llibertats va ser precoç. Quan era un jove estudiant es va sumar a l’oposició democràtica al franquisme esdevenint el representant democràtic dels alumnes de la Facultat d’Econòmiques. Ja com ajudant del catedràtic Fabià Estapé, fou expulsat de la Universitat de Barcelona per la seva significació política. Durant la dictadura fou detingut diverses vegades per participar en moviments socials i polítics contra el règim. El seu activisme continuà a València, on fou vice-degà de la Facultat d’Econòmiques i fundador del Partit Socialista del País Valencià. Mort Franco continuà amb el seu compromís militant i tornà a Catalunya el 1977 on va ser elegit diputat per Girona amb la coalició “Socialistes de Catalunya”, del qual el 1980 en fou portantveu en el Congrés dels Diputats. El 1982 formà part del govern socialista com a Ministre de Sanitat i Consum, des del qual i fins a 1986, enfrontat als sectors més conservadors del món sanitari, va generalitzar la cobertura sanitària estatal i va crear el departament dels drets del consumidor, per primera vegada a Espanya.

Deixant la política professional va concentrar la seva activitat principal a la universitat, a la docència i investigació. El 1986 va guanyar la càtedra de Doctrines econòmiques de la Universitat de Barcelona i entre 1989 i 1995 fou rector de la Universitat Menéndez i Pelayo que rellançà a una nova etapa d’activitat i presència. Paral·lelament a una permanent acció pública com a articulista, tertulià i comentarista polític, continuà amb els seus treballs minuciosos i erudits especialment d’història i pensament econòmic. Fruit d’aquestes recerques ens deixà just acabades dues obres sobre el segle XVIII que essent històriques tenien una connexió directe sobre els problemes dels nostres dies. Era un coneixedor profund de la qüestió nacional catalana i per això s’interessà tant pel País Valencià i, el darrers anys per Euskadi. S’enamorà talment del País Basc que hi posà pis i hi passava temporades. Estudià a fons el problema basc i es comprometé una i altra vegada a favor d’Euskadi, la seva identitat i la seva cultura, contra els violents i a favor del diàleg, cercant camins constitucionals per resoldre els problemes. I fou per aquestes idees que el van matar.