dissabte, 20 d’agost del 2011

Donde está la dignidad del Papa

Estoy con los cojones bien hinchados. Me entenderéis los que seáis un poco de mi parecer político después de soportar que las noticias de Antena 3 hayan estado 25 minutos de reloj tocando los huevos con el Papa, la JMJ, la monja Teresita, Cuatro Vientos, etc...

Hasta los cojones estoy de los descuentos para los flanders en el transporte público, en restaurantes, el alojamiento en sitios públicos, el enalgodonismo en el que sientan sus posaderas, que sale directamente de las arcas de los contribuyentes. Y es que los JMJs y sus secuaces dicen "¡Eh! Que con el orgullo gay también se gasta dinero!"

En seguridad. Porque a los maricones no les van a hacer un descuento del 80% para ir en metro mientras suben el precio del billete un 50%. Se luce la condesa, se luce. Luego está la represión policial, que es para flipar, con videos como los que ha colgado Barbijaputa en su blog

Hasta el día 27 de Mayo, el día del desalojo de Plaça Catalunya, yo pensaba que los comunistas y anarquistas que iban haciendo el perroflauta por Barcelona y se quejaban de la brutalidad policial y de los desalojos eran unos imbéciles, unos flipados, hijos de papá, que se quejaban por quejarse. A partir del día en que vi un mosso d'esquadra disparando directamente a la gente con pelotas de goma, vi que la policía se excede a la par que los medios de comunicación tapan el mojón con manipulación tras manipulación.

Volvamos al Papa. Lo que corre por todos sitios, que no por más repetirlo se hace más aburrido. 50.000 € a Somalia. 50.000.000 para las JMJ de Madrid.

El peor fail de todos es que no sería criticable si fuera una empresa. Pero es una religión. En teoria ese hombre que mañana se comerá un jodido solomillo al vino tinto es el mismo por el que reza la gente más pobre de África y Sudamérica, los que han sacrificado muchísimo dinero para ir a ver a un farsante hipócrita que adoctrina a la gente en unos valores falsos y vacíos de contenido porqué él se los pasa por el forro de los cojones.

Clicad la foto. Ésta es la juventud del papa...
Propongo un ejercicio. Pensad en el papa. Y luego coged esos valores que os repiten día sí día también que son valores cristianos. Esos como el amor, la fraternidad, el perdón, la compasión, la paz...

Qué trae la iglesia católica? Trae conflicto, habla de amor y compasión pero ataca y desgarra a todo aquél que no la practica. La imagen más terrorífica del Papa fue la que, el otro día, se vió pronunciarse a sus devotos indicándoles que debían acercar a la gente la palabra de dios, debían acercar a los no cristianos a la fe. Es decir, lavar el cerebro a gente que no quiere saber nada de sus movidas. Qué hay de los jóvenes que sufren en sus familias la intransigencia religiosa cuando se atreven a confesarles que son homosexuales? Qué hay de la paz, el amor, la comprensión, la compasión... Ahí hay ira. El cristianismo para mí es un engaño, una puta mierda que te quiere lavar el cerebro, quiere sacar provecho de ti vendiéndote unos valores que aplica en el sentido contrario de una manera hipócrita y subversiva.

Peeero. Pese a todo esto, respeto que pueda haber gente cristiana. Es más, hay gente cristiana de base que conserva los valores reales del cristianismo, que me parecen buenos y verdaderos. Mejor especificaré... todo lo que he dicho del cristianismo, no lo pienso. No del cristianismo en sí. Es de las personas que han corrompido el cristianismo en su propio beneficio. Véase papas, el vaticano, cardenales, obispos, lo que sea.

Para mí una religión, que yo no la tengo, almenos clasificada, es una cosa que se lleva en el pensamiento, y que nadie puede tergiversar ni con un libro, ni con palabras. Una religión se siente, y hay gente que siente realmente el cristianismo verdadero. Luego están los hijos de puta de la cúpula de la iglesia, que son los que defenestran la imagen de la religión en sí. Yo si fuera cristiano de base, estaría más cabreado con Rouco Varela que mi yo de ahora, el ateo.

Por otro lado, el enfrentamiento de siempre entre homosexualidad y catolicismo. Yo les digo: Nunca me veréis hacer campaña por el ateísmo y nunca me veréis agredir a una persona por llevar un símbolo religioso. Nunca me agredáis por darme un beso con mi pareja, y nunca me digáis que voy por el mal camino.

Buf... Que descansado me he quedado. 

dimarts, 2 d’agost del 2011

La Llama: Un Retrato del Ascenso del Neofascismo

Este ha sido un año de convulsión política, reformismo, cambio, hundimiento de unos partidos y ascenso de otros, surgimiento del 15-M, el año en que la extrema derecha se ha arrancado la máscara, y tenemos unas elecciones generales a la vuelta de la esquina...

Quiero hablar aquí, ya no en clave europea, como en el anterior post, sino en clave estatal. 

Hay más de una decena de partidos (que yo sepa) que levitan en una esfera que oscila entre los siguientes conceptos:
  • Populismo
  • Nacionalismo español
  • Xenofobia
  • Homofobia
  • Catolicismo
  • Conservadurismo
La llama tricolor es un emblema que se está extendiendo en los partidos ultraderechistas. Éstos son los logos del Front National francés, el Movimiento Social Fiamma Tricolore, el Front National belga y España 2000, con regidores en municipios de Valencia y Burgos (donde pactaron con el PP)

Éstos son:
  • Democracia Nacional
  • Alianza Nacional
  • Plataforma per Catalunya
  • España 2000
  • Movimiento Social Republicano
  • Partido Familia y Vida
  • Movimiento Católico Español
  • Frente Español
  • Comunión Tradicionalista Carlista
  • Falange Española de las JONS
  • Alternativa Española
  • Falange Auténtica
  • Centro Democrático Español
  • Partido Carlista
  • Nación y Revolución
En toda europa han crecido los partidos de ésta índole, hasta un vertiginoso 22% en Noruega. Considerando que tenemos las elecciones generales en tres meses, cabe esperar que alguno de éstos partidos obtenga representación? Porqué no se organiza la extrema derecha en España en un partido, como podemos ver en el mapa del anterior post? La xenofobia y los otros males están en el orden del día de la política española, pero porqué no hay un Frente Nacional español?

Para explicarlo podemos poner un ejemplo en casa. Hay uno de estos partidos que ha conseguido representación en ~60 ayuntamientos y que está en alza en grandes ciudades de hasta 500.000 habitantes. Éste es la Plataforma per Catalunya, y ha conseguido colarse por una sencilla razón. En Catalunya la derecha está representada por CiU y en menor medida por el PP. Éste último no tiene tanta fuerza por el elemento nacional presente en la política catalana, en el resto del estado la gente xenófoba vota PP en su gran mayoría, un partido sopa en el que te puedes encontrar de todo. 

En Catalunya la fuga de votos xenófobos del PP por el elemento nacional se ha canalizado hacia Plataforma, que ha cristalizado manteniéndose al margen del eje nacional, con eslóganes en catalán como "primer els de casa", aún siendo su presidente, Josep Anglada, exmiembro de otro partido fascista y declarado franquista en la década de los 80. 

En este vídeo se ven las verdaderas convicciones de Josep Anglada, con partes de Canal 9, la Sexta y TV3. Para ampliar la información os recomiendo el programa que le dedicó Jordi Évole en Salvados, que no tiene desperdicio.


dimecres, 27 de juliol del 2011

Vi er alle Norske: L'Ascens Silenciós de l'Extrema Dreta

Primer de tot, hauríeu de llegir aquest post del dia 14 de Maig de 2011 titulat Nova Europa.

Si l'heu llegit, bé, sinó us en faig cinc cèntims. L'extrema dreta està pujant. Puja a Regne Unit, Escandinàvia, al sud d'Europa, als països més poderosos, a Catalunya i fins i tot a Polònia. Puja arreu. 


El que ens ha de preocupar no és ja coses com les que han passat a Noruega, massa greus per englobar-les dins el joc polític, sinó que els partits polítics xenòfobs, islamòfobs i d'extrema dreta que sorgeixen com bolets arreu puguin influir en la presa de decisions d'institucions municipals, regionals o estatals, com està succeïnt a Dinamarca o Finlàndia. Aquests partits es desmarquen completament del que ha passat a Oslo i Utoya, i a la seva manera accepten la democràcia per a poder sobreviure en el nostre sistema. Després ens trobem situacions com les d'Alex Costa Duran, de Plataforma per Catalunya - L'Hospitalet, a qui li agrada Anders Behring Breivik al facebook.

La pregunta que molta gent, jo el primer, es fan al veure el mapa és: Alemanya, França, Polònia, Regne Unit... però i Espanya? Perquè Espanya no té un partit xenòfob com tots els grans països d'Europa?

La resposta és simple: Els votants xenòfobs hi són, i el partit hi és. El que passa és que aquest partit engloba neoliberals, conservadors, carlistes, i gent d'extrema dreta, també. El problema que tenim en aquest estat és que aquest partit arribarà al poder el 2012. 

Llista de partits xenòfobs per percentatge de vot a Europa:

Fremskrittspartiet (Noruega) 22'1%

Perussuomalaisset (Finlàndia) 19'1%

Freiheitliche Partei Österreichs (Àustria) 17'5%

Jobbik Magyarországért Mozgalom (Hongria) 16'67%

Partij voor de Vrijheid (Països Baixos) 15'5%

Dansk Folkeparti (Dinamarca) 15'3%

Front National (França) 11'4%

Bündnis Zukunft Österreich (Àustria) 11%

Lega Nord (Itàlia) 10'22%

Nacionalen Sǎjuz Ataka (Bulgària) 9%

Vlaams Belang (Bèlgica) 7'8%

Sverigedemokraterna (Suècia) 5'7%

Laikós Orthódoxos Synagermós (Grècia) 5'63%

Slovenská Národná Strana (Eslovàquia) 5'08%

Liga Polskich Rodzin (Polònia) 5%

Mouvement pour la France (França) 4'80%

Partidul România Mare (Romania) 3'15%

United Kingdom Independence Party (Regne Unit) 3'1%

Plataforma per Catalunya (Catalunya) 2'42%

Movimento Sociale Fiamma Tricolore (Itàlia) 2'4%

British National Party (Regne Unit) 1'9%

Die Volksunion (Alemanya) 1'5%

Vseukrainske Obiednannia Svoboda (Ucraïna) 1'43%

Partido Nacional Renovador (Portugal) 0'37%

Camps: Perquè a tot

Repetir que estava cantat ja cansa. Repetir que els havien avisat també. No cal fer escarni. Ara finalment ha caigut, com era d'esperar, però cal fer una retrospectiva cap a la pregunta: Perquè sabent que Camps era un corrupte la gent el va votar?

Era una evidència, però treu majoria absoluta. Cosa que no ha pogut fer ni Convergència i Unió a Catalunya, anant de net amb el cas Palau. Realment la mentalitat dels valencians és tan limitada de no poder discernir?

Anem per parts: Les raons de que votéssin Francisco Camps podrien ser:

L'odi irracional als catalans i el blaverisme

El blaverisme es remunta als temps d'inici de la democràcia, quan el PSOE només va trobar rèdit electoral front a UCD amb el blaverisme i l'odi als catalans, a Convergència i Unió i al pancatalanisme imperialista que alguns proposaven al principat. El PSOE es va alimentar d'això esperant que els valencians veiéssin el seu reflex nacional anti-català amb ells, i s'hi quedarien per sempre, fins que el PP va arribar, i a anti-catalans no els guanya ni cristo, i aquí s'han quedat.

La pròpia corrupció suma vots amb els beneficis
 
La corrupció no ha de ser obligatòriament dolenta per a les eleccions. Posaré un exemple molt tonto, però bastant clar. Jo et faig un poliesportiu, una macroestació, o el que sigui si tu em concedeixes l'obra de X edificis, X metros o el que sigui. A Catalunya passà amb CiU però amb el famós 3% dels beneficis.

Què passa? Que amb el primer model, els ciutadans veuen resultats, equipacions, millores, que han estat concebudes a partir de mètodes corruptes. Deixo clar que no sé si és el sistema al País Valencià, només és un exemple.

El borreguisme i la creença de la conspiració

Això ho veiem cada dia a l'estat espanyol. César Vidal, María San Gil, Jiménez Losantos... tota aquesta gent encara pensa que l'11-M és obra del PSOE i d'ETA per a obtenir el poder a Espanya els primers, i els segons entrar a les institucions basques de la mà dels socialistes. 

Doncs com aquí, a qualsevol lloc. Al País Valencià hi ha una gran part dels votants del PP que creuen que tot el tema de la corrupció és part d'una conspiració socialista-catalana o algo així per a derrocar el PP de la Generalitat. I ja poden sortir proves, judicis, acusacions, el que sigui, que ells creuran que Camps és una bona persona i que només el volen derrocar per les seves idees, les quals acaben calant en aquestes ments poc-pensants i es van reafirmant cada cop més per a crear Andritxols en potència.

El gir a la dreta i l'oposició ineficaç

El PSPV ha demostrat ser poc coherent i ineficaç, i a Compromís s'hi van barallar bastant, pel que l'oposició tenia més problemes amb ella mateixa que no pas amb el govern. Per altra banda, el govern central de color socialista ja s'havia desgastat a ell i a les federacions autonòmiques, derivant a tota Espanya la política cap a la dreta. 

diumenge, 24 de juliol del 2011

Retorn d'Estiu

Després de quasi un mes desaparegut per exàmens i feines diverses, torno aquí per a continuar exposant la meva visió de les notícies. Ara mateix no tinc res preparat, tot i que he d'explicar moltes coses. Sobre Camps, els successos d'Oslo i Utoya...

Per altra banda també vull recordar aquí Amy Winehouse, una de les meues cantants preferides, a la que el seu entorn no l'ha tractat com devia.

dijous, 23 de juny del 2011

Unitat dels Partits Independentistes



ERC       - 296.473       (2010)
ERPV       - 11.116       (2011)
RICat       - 39.922       (2010)
CUP       - 62.314       (2011)
SI       - 102.197       (2010 +PSAN+EV-AV+DCat+NCI+BM+PRC)
EC       - 1.890       (2003)
DCat       - ?
UC       - 5.324       (1984)

Total:
Catalunya:       502.796
País Valencià:       11.116
Catalunya Nord:       5.324

Els 502.796 vots a Catalunya serien molt a prop dels 575.233 del PSC, sense comptar que ningú de Convergència votés la candidatura unitària. 

Si s'hagués fet la candidatura per les eleccions al Parlament el 2010, els resultats hagueren sigut:
CiU - 54
PSC - 25
Candidatura Independentista - 22
PP - 17
ICV - 10
C's - 4
PxC - 3 
i sense comptar els vots d'altres formacions que es sumessin al projecte...

divendres, 10 de juny del 2011

Poca memòria, poc cervell

Daniel Ordóñez González, Alberto Sánchez López, Teresa Coscojuela Ferran, David González Balastegui, María Rocío Algota Gil, José Manuel García Figueras, Sergio Millán Sánchez, Montserrat Benítez Casabona, José Antonio Montaña Sánchez, Susana Sobrero Expósito, José María Villasante, Emilio Martín-Panadero García, Rosa María Toledo López, Juan José Guerrero Martínez, Alejandra Arenaga Mudarra, Iván García Rioja, Montserrat Espinosa Trilla, Marc Marsellach Montoya, Luisa Blanco Merino, Antonio Flores Marín.

Tots aquests personatges s'omplen la boca amb frases, mentides, dites, rumors, ràbia, incoherència, intolerància, absurditats, violència i fàstic contra els nouvinguts a L'Hospitalet de Llobregat. Diuen que ens roben els serveis socials, que hem de pagar 600 euros per a que a cadascun dels immigrans se'ls en doni un xec amb 4000 (com digueren a la publicitat electoral a Mataró) i moltes més bajenades extretes de caps de malalts. 

Jo els dic a ells, tots aquests noms d'aquí dalt, que són integrants de la candidatura de Plataforma per Catalunya a L'Hospitalet, que se'n vagin al seu país, que aquí no els volem per a res i que estariem molt millor sense escòria com ells. Perquè fixin-se en els seus cognoms; dels 27 candidats aquí n'hi ha 20. Aquells que ténen cognoms que amb total seguretat són de la resta de l'estat. I és que la història es repeteix, i normalment la gent no aprèn del passat. Ara tota aquesta gent que vingué immigrada els anys 50-60-70, i que s'establiren aquí només fa 50 anys es veuen amb el dret de voler expulsar els que arriben ara? 

No estic exculpant els ètnicament catalans, aquests també són imbècils si pertanyen a un partit així de fastigós, però els castellans haurien de tenir coneixement de causa. És dur separar-se de la família, venir a una altra contrada a treballar, a fer la vida, a ser feliç. Ells o potser els seus pares van venir d'Extremadura, d'Andalusia, Múrcia, Castella, Aragó, i no se'ls va fer fàstics. Ara es creuen amb l'autoritat moral de fotre fora gent que està en la seva situació 50 anys enrere? Vinga va! Una mica de cervell a tots plegats!

 

dilluns, 6 de juny del 2011

Ante Gotovina i Ratko Mladić: Bones Persones

Aquesta setmana fou detingut el general Ratko Mladić un dels pitjors criminals de guerra als Balcans.

 La gent es va alarmar quan els serbis d'ultradreta sortiren al carrer per protestar per la seva detenció, i encara més quan reclamaven que se l'honorés amb un carrer amb el seu nom. No és que els justifiqui, ni molt menys, però no podem ser parcials; Croàcia fa uns anys, va anomenar una plaça amb el nom d'Ante Gotovina, i encara hi és, en homenatge a un criminal de la mateixa guerra, però del bàndol contrari. I és que no podem caure en l'error de que qui mata més és el dolent. Ante Gotovina mereix també ser jutjat, potser no va causar el genocidi de 8.000 persones a Srebrenica, però també va violar els drets humans.

Ante Gotovina

Ratko Mladić

divendres, 3 de juny del 2011

La Democràcia: de cara i cul

Aquesta setmana he flipat de mala manera amb el PSOE. Un partit que està fet caldo, que no el volen ni a Extremadura i que les poques comunitats que li queden se'l volen treure de sobre, que té una oposició creixent, que té milers de persones en acampades a les places de tot el país demanant més democràcia, i pam!




Quan ténen la primera ocasió de demostrar que realment han canviat, i que el partit adoptaria propostes provinents del 15M per aconseguir el suport social, rentar-se la cara i treure pit, ho tiren per la borda. Surten els barons, i presionen Chacón per a que no es presenti.

Això no és ni ètic, ni democràtic, i se'ls ha fet un lleig repugnant a les bases, que des de certs llocs reclamen més veu i menys elitisme en un partit teòricament socialista. Què feu? Cap a on voleu anar? Què voleu demostrar?

És quelcom semblant a la càrrega dels mossos. Per a mantenir la calma el que s'ha fet és provocar un follón de ca'l déu.

I ara encara estem pitjor que abans, Rubalcaba no és canvi, és continuïsme, i això provocarà un descontentament no només dels votants, sinó també de les bases del partit i de les joventuts.

I no estic recolzant Chacón, a mi em cau malament i tot, però era legítim que volgués encapçalar un projecte. I això no se li pot negar a cap militant del partit.

Ens omplim la boca de democràcia i som els primers en trepitjar-la. No m'extranya que ens surtin nafres.

Que corri l'aire

Amb la publicació del trasto aquest que ha costat 6 milions d'euros i que lloa Francisco Franco i José María Aznar l'únic que s'ha fet és bufar una mica per sobre de Madrid i ha sortit un núvol de caspa que als 5 minuts ha tornat a la posició anterior.

Fets com aquest demostren que Espanya no és un bon lloc per l'apertura de mires i el progressisme. Aquí no avancem. Ens quedem sempre per enrere, arrossegats per la mentalitat d'una part de la població que pensa que "con Franco se vivía mejor", que "los rojos, los homosexuales, los immigrantes y Zapatero" són el mal d'Espanya, però no pas els catòlics integristes, les grans fortunes, els corruptes, els liberals, especuladors... Aquests són la salvació per a la mentalitat d'Intereconomía, El Mundo, la Gaceta, ABC, i Veo7 (aquesta última fins que tanqui el juny, ull per ull).

Comentaris com el del guardia urbà de Barcelona que va dir "Me acerqué a Plaza Cataluña. Tanto guarro que había y ni una colleja pude dar" o algo semblant, fan que ens n'adonem que aquesta societat està podrida. O ahir al twitter, quan un noi va dir que el tancament de Veo7 era un fet positiu, una dona va clamar a la llibertat d'expressió, a les famílies que es quedaven a l'atur i recorregué als insults per fer-lo acallar.

És tot un cúmul, ja sé que m'estic desviant del tema, però són tantes coses les que hem de canviar...
 

Espero que el moviment dels indignats provoqui una reacció real de la societat.

dimarts, 31 de maig del 2011

Les propostes #acampadabcn

A continuació us exposo els punts que han acordat els acampats a Plaça Catalunya en assemblea. Proposo que tothom els copii al seu blog i indiqui amb quines propostes estan d'acord, quines no, les ns/nc, o propostes pròpies.

1. No més privilegis per a polítics, començant per Barcelona:
 
1.1 Retall dràstic del sou de les i els polítics equiparant-lo al sou de la mitja de la població.

1.2 Supressió dels privilegis en el pagament d’impostos, dietes, anys de cotització i pensions (només a Barcelona l’estalvi seria de mig milió d’euros al mes com a mínim).
 
1.3 Prohibició de pensió superior a la pensió màxima establerta per a la resta dels ciutadans i ciutadanes.
 
1.4 Supressió de la seva immunitat jurídica i de prescripció per als casos de corrupció. Cessament de les i els polítics corruptes.

 
2. No més privilegis per a banquers i banqueres:

2.1 Prohibició de qualsevol tipus de rescat o injecció de capital a entitats bancàries i caixes: aquelles entitats en dificultats han de fer fallida o ser nacionalitzades per a constituir una banca pública sota control social.

2.2 Devolució transparent i immediata a les arques públiques per part dels bancs de tot capital públic aportat.

2.3 Regulació dels moviments especulatius i sancions a la mala praxis bancària. Prohibició d’inversió en paraïsos fiscals.


2.4 Totes les vivendes adquirides per execucions hipotecàries allotjaran, en règim de lloguer social, a les famílies desnonades.
 

3. No més privilegis per a les grans fortunes: (N'hi hauria prou en aplicar el 5% de la retallades que es va aplicar als funcionaris a les 50 més grans fortunes i se solucionaria el problema de dèficit de l'Estat Espanyol)

3.1 Augment del tipus impositiu a les grans fortunes i entitats bancàries, eliminació de les SICAV.

3.2 No a la eliminació de l’impost de successions. Recuperació de l’impost de patrimoni.

3.3 Control real i efectiu del frau fiscal i de la fuga de capitals a paraïsos fiscals.

3.4 Promoció a nivell internacional de l’adopció d’una taxa a les transaccions financeres (taxa Tobin).


Amb l’aplicación d’aquests 3 punts s’obté el pressupost per solucionar els següents quatre. Perquè no falten diners, és evident que existeix la disponibilitat econòmica.
 

4. Sous dignes i qualitat de vida per a tot el món:

4.1 L’economia al servei de les persones i no al revés.

4.2 Establiment d’un màxim salarial així com d’un mínim.

4.3 Reducció de la jornada de manera que tothom pugui gaudir, pensar i conciliar la seva vida personal amb la vida laboral, sense reducció de sou. Aquesta reducció de personal permetrà un repartiment de tasques que acabarà amb l’atur estructural.

4.4 Retirada de la reforma de les pensions.

4.5 Seguretat en el treball: impossibilitat d’acomiadaments col·lectius o per causes objetives a les grans empreses mentre hi hagi beneficis, fiscalizació a les grans empreses per assegurar que no cobreixen amb treballadors temporals llocs de treball que podrien ser fixes.

4.6 Reconeixement del treball domèstic, reproductiu i de cura.
 

5. Dret a l’habitatge:

5.1 Expropiació de les vivendes en desús que no s’han venut per augmentar el parc públic de vivenda en règim de lloguer social.

5.2 Declaració de les ciutats com a lliures de desnonaments i desallotjaments.

5.3 Penalització de les pràctiques de mobbing.

5.4 Donació en pagament de les vivendes per cancelar les hipoteques, de forma retroactiva des de l’inici de la crisi.

5.5 Prohibició de l’especulació immobiliària.

 

6. Serveis Públics de Qualitat:

6.1 Retirada de les retallades plantejades pel govern de la Generalitat. Retirada dels plans d’austeritat i retallades que afectin als serveis públics a nivell estatal, europeu i global.

6.2 Reestabliment dels serveis que ja han estat retallats en sanitat i educació.

6.3 Increment de personal sanitari i d’infraestructures per acabar amb les llistes d’espera.

6.4 Increment del professorat i insfraestructures per a garantir la ratio d’alumnes per aula, els grups de desdoblament i els grups de suport.

6.5 Garantir realment la igualtat d’oportunitats per a l’accés a tots els nivells d’educació, independentment de la procedència socioeconòmica. Destinar els recursos públics únicament a l’educació pública. Escola laica i de qualitat.


6.6 Finançament públic de l’investigació per garantir la seva independència.


6.7 Transport públic assequible econòmicament a totes les persones, de qualitat i ecològicament sostenible (Aquest punt no s'ha acabat de consensuar. Falta discussió  / debat). Proposta pròpia: Transport Públic Gratuit.

6.8 Serveis públics i gratuïts d’atenció a la infància i a les persones amb necessitats especials de cura.

6.9 Prohibició de privatizació dels serveis públics.
 
6.10 Sotmetre la nostra pertinença a la OTAN a referèndum.
 

7. Llibertats i Democràcia Participativa:

7.1 No al control d’internet. Abolició de la Llei Sinde.

7.2 Protecció de la llibertat d’informació i del periodisme d’investigació i de la seva independència. Eliminació de les trabes legals que impedeixen exercir el dret d’emissió dels mitjans comunitaris lliures i sense ànim de lucre. Eliminació dels monopolis de facto dels espais radioelèctrics.

7.3 Ús de software lliure en les institucions públiques per adecuar-les a l’era digital amb costos sostenibles.

7.4 Retirada de l’ordenança del civisme: retirada de tota ordenança que limiti les llibertats de moviment i expressió.

7.5 Referendums obligatoris i vinculants per a les qüestions de gran embergadura (incloses les directives europees)


7.6 Eliminació de les redades a migrants no regulars i retirada de la Llei d’Estrangeria actual i tancament dels CIEs. Dret de vot per a migrants.

7.7 Modificació de la Llei Electoral (Aquest punt no s'ha acabat de consensuar. Falta discussió  / debat). Formula Hare-Niemeyer.

7.8 Establiment de mecanismes efectius que garanteixin la democràcia interna als partits polítics: llistes obertes, elecció directa dels regidors (Aquest punt no s'ha acabat de consensuar. Falta discussió  / debat). Llistes tancades i desbloquejades.

7.9 Pressupostos participatius aprovats per la ciutadania.

A continuació es farà al·lusió al tancament d’algunes indústries i cossos professionals. Demanem la conseqüent recol·locació d’aquests professionals o la reconversió de l’activitat industrial dels sectors anomenats.
 

8. Medi Ambient:

8.1 El sistema econòmic no pot estar basat en el creixement indefinit. Això no és sostenible.

8.2 Sobirania alimentària, foment de l’agricultura dels camperols, no de les multinacionals.

8.3 Foment de l’agricultura agro-ecològica. Suspensió dels transgènics en base al principi de precaució, fins a resoldre les incerteses sobre els impactes en el medi ambient i la salut. Per una reforma agrària.

8.4 Consum responsable i comerç just. Evitar els monopolis en la distribució garantitzant l’accés de tots els productors.

8.5 Amb totes aquestes mesures i altres, complir uns objetius de reducció d’emissions de CO2 que vagin més enllà dels del protocol de Kyoto. Per una veritable justícia climàtica.


dimarts, 24 de maig del 2011

ERC + SI + RCat + CUP + DCat

Aquestes eleccions han estat marcades per l'efervescència de la dreta i la caiguda en picat de les esquerres. Ja heu vist arreu el que ha passat, així que no us donaré la xapa, però vull parlar de l'esquerra independentista.

Aquest front ha obtingut un munt de vots, però en la traducció en escons va anar molt pitjor que a les anteriors. Això és degut a que el 2007 només hi havia Esquerra Republicana i les Candidatures d'Unitat Popular, però aquest any hi ha hagut Esquerra, les CUP, Reagrupament i Solidaritat Catalana. Amb l'atomització, ningú ha guanyat un rosco, i Puigcercós amb la seva camarilla ha dimitit, cosa que hauria d'haver fet després de les catalanes.

Portabella se l'ha fotut, a Badalona, Reus, Tarragona, Lleida i moltes altres ciutats ERC ha desaparegut. Amb això s'entén que la política de pacta com puguis que s'ha fet a Puigcerdà (ERC+RIcat+SI), L'Hospitalet (RIcat+SI i ERC+EV), Barcelona (ERC+RIcat+Dcat), Badalona (ERC+RIcat+Accent+JERC) i molts altres no ha cuallat i que els electors demanen una mica més de serietat.

S'ha de deixar a banda les disputes internes, que ningú marxi per una rabieta i es sumi posicions. Si es perden les sigles es perden i punt.

S'ha de crear un projecte comú entre Esquerra, Reagrupament, Solidaritat Catalana, Democràcia Catalana i les Candidatures d'Unitat Popular. Quan es constitueixin les noves executives no s'hauria de tenir en compte d'on ve cadascú, de quin partit, ni quina comarca, i que es plantegi la unitat per davant de tot. És a dir, tots a una, amb aires nous i sobretot deixar de banda les picabaralles fins ara. Carretero, Laporta, Bertran, Tena, Puigcercós i Portabella ben calladets, que són els que l'han cagat, i hem de ser els militants els que forcem la reconciliació per a aconseguir ser un sol partit, seriós, coherent i amb una ideologia i camí que tenim tots en comú, l'esquerra independentista.

dijous, 19 de maig del 2011

#GraciasHessel

Stéphane Hessel debe de estar en éxtasis después de ver la portada de Le Monde. Su pacífica revolución de los indignados ha florecido en España y se extiende hacia el resto de Europa.

Madrid, Barcelona, Tarragona, Bilbao, Málaga, Palma, Vigo y 40 y pico ciudades más (algunas del tamaño de Terrassa y Mataró) han hecho acampadas en sus plazas más emblemáticas para protestar contra los partidos, el paro, la corrupción, el amiguismo, los bancos y la falta de oportunidades.

El hastío se ha traducido en rabia y ésta en movilizaciones que han dejado a los políticos estupefactos a una semana de su "fiesta de la democracia".

El movimiento ha sido al más puro estilo túnez y egipto, aunque sin disparos de policías y todo eso, solo faltaria, y ha tomado unas dimensiones que aún se tienen que calibrar debido a la convocatoria de protestas en Bélgica, Holanda, Reino Unido, Francia, Alemania y Grecia.

Aún siendo un movimiento en un país teóricamente libre, se ha sufrido censura, para que no se extendiera al resto del mundo, y esa censura ha sido perpetrada por el mismísimo twitter, que ha bloqueado los hashtags (#) más veteranos de la protesta en la lista de Trending Topic mundiales para que no se contagiaran otros países.
Pero por suerte, los diarios occidentales han hecho su trabajo, que es informar, cosa que no hicieron los medios españoles al principio, y Le Monde, Der Spiegel, The Washington Post, The NY Times y The Guardisn (que yo sepa) han llevado a la portada a los jóvenes indignados.

También salieron personalidades a decir la suya. Iñaki Gabilondo apoyó las protestas, vaticinó una refundación forzosa de los partidos mayoritarios y dijo algo en lo que estoy completamente de acuerdo: los jóvenes indignados son mayormente de izquierdas, y que se vayan a abstener provocará un auge de la derecha. Puede que sea un mal necesario para acabar de abror los ojos.

Por último, apareció el reaccionario de turno al más piro estilo Åkesson pero con unos años de más, diciendo que los indignados estaban alentados por ETA-Batasuna y que habían recibido instrucciones de kale borroka de Segi. 

Ésta gente no aprende.

Llei de Partits, Espanya, Constitucional...

L'altre dia passava jo pel Fondo de Santa Coloma per agafar el metro, i em vaig trobar a la entrada de Sicília dos paios penjant cartells de Plataforma per Catalunya.

Per a mi, un partit que el seu líder diu "Si jo fós alcalde els negres marxarien corrent de Vic" o que qualifica els immigrants com a "Xusma, xusma i xusma", i que té un programa polític d'exclusió i segregació si no d'expulsió i tracte infrahumà hauria de ser iŀlegalitzat. Però és clar que la llei de partits no farà que l'iŀlegalitzin mai. Aquesta llei només serveix per ofegar els nacionalismes i "los que atentan contra la unidad de España". Si no han iŀlegalitzat ni España 2000 ni Alianza Nacional, que són clarament partits violents i pseudo-nazis, no ho faran amb Plataforma.

A Alemanya, tot referència al nazisme està perseguida, i fins i tot dir la paraula "Judensau" (porca jueva) a una altra persona està penat amb 6 mesos de presó i una multa que t'hi cagues.

A Itàlia realitzar la salutació romana (alçar el braç com Mussolini) també comporta una multa considerable.

En aquests dos països la extrema dreta hi va governar dictatorialment 12 i 23 anys respectivament. A Espanya Franco hi governà 39 anys i cada 20 de novembre els feixistes fan marxes en el seu honor, el feixisme és a l'actualitat política dia sí dia també i no hem aconseguit encara tancar les ferides que v obrir la sagnant dictadura. Què s'ha fet malament? Ho podem corregir a temps?

dissabte, 14 de maig del 2011

Nova Europa


 Aquests darrers anys ens han començat a sonar noms com Jörg Haider, Jimmie Åkesson, Geert Wilders o Timo Soini. Aquests són els líders ultradretans que s'han sumat al Front Nacional de la dinastia Le Pen en la conformació d'un nou espai polític inspirat en reaccions arcàiques i animals.

L'anomenada ultradreta, nova dreta, dreta populista o anti-immigració s'està definint cada cop més i està aconseguint escons en la majoria de països de la Unió Europea.

Jimmie Åkesson 
Els seus líders ja no són tant els casposos senyors grans i lletjos, que no inspiren gaire confiança. Ara cada cop són més joves, majorment nois, com Åkesson, que semblen més monos i, com diria una amiga meva, més "cuquis". Es cuida més la imatge, ja sabeu, s'ha de dissimular. Fins i tot Le Pen ha posat la seva filla al capdavant de la formació.

La cosa està així, a Gran Bretanya hi ha el Partit Nacional Britànic (BNP), a França el consolidat Front Nacional, a Alemanya el Partit de la Unió Alemanya, a Suècia el Sverigedemokraterna d'Åkesson, a qui Jordi Évole féu una entrevista al seu programa Salvados de La Sexta. Seguim a Escandinàvia i trovem el Perussomalaisset de Timo Soini a Finlàndia, que ha entrat arrasant al parlament finès amb un 17% dels vots fa prop d'un mes.

A Àustria fa ja temps que hi ha el Partit de la Unió per al Futur, de l'estimbat Jörg Haider, i a Itàlia, la Lega Nord i el MSI. A Suïssa el Partit del Poble Suís ja és al govern, i a Dinamarca l'extrema dreta del Dansk Folkeparti ha provocat que el seu país tanqui les fronteres.

Per a europeïstes com jo, aquest auge de l'integrisme és catastròfic. Per als propis ciutadans, que són infectats amb l'odi, la malfiança i el nacionalisme fervent que frega el chauvinisme, i també per la Unió Europea. Aquests partits es consideren euroescèptics, si no és directament anti-europeïstes, i volen abolir l'espai Schengen, un dels avenços més importants i rellevants de la unió.

Els pilars d'aquest partit són la política antiimmigració i la nació (per tant, l'euroescepticisme).
 

El racisme és quelcom que se m'escapa de les mans i mira...que els petin. Però la qüestió europea té una soŀlució ben fàcil: Dotar de més poder les institucions comunitàries. Que la gent vegi que Europa no es construeix Conjuntament només amb quatre subvencions, política mediambiental i ineficàcia en la resta d'àmbits per la prepotència d'alguns països. 


Jörg Haider
Fem una federació europea real, dotem de més poder i més ressò als mitjans de la política que es fa a Bruseŀles i també obrim fronteres no només físicament, que els nostres canals retransmetin més l'actalutat del continent, que es simplifiquin les administracions que estàn per sota dels estats actuals. No pot ser que alguns estats tinguin fins a sis nivells administratius.  

En resum, fem Europa, construim-la des de baix, i fem paŀlès que aquest projecte duu a algun lloc, que ens porta a una major qualitat de vida i benestar. Llavors serà quan aquestes veus cauràn pel seu propi pes.

dijous, 5 de maig del 2011

Schengen, mais ne pas tous

La politique de l'Union européenne était pire. En théorie, nous devrions aller vers l'unité de devenir une puissance à nouveau en revanche sur le sort qui nous concerne, si nous continuons à vingt-sept états différents.

Si quelqu'un de vous reprochant me par être indépendantiste catalan et européen en même temps de lui dire: Je crois en l'Europe, à condition que respecte les droits de mon peuple. (L'Espagne ne veut pas).

L'espace Schengen a constitué une percée pour tous les Européens. Nous avons gagné confort, mobilité, et union entre les différents peuples. Mais la politique actuelle du gouvernement français défait le progrès de l'Europe, et il ya eu un problème, ont décidé d'éradiquer le syndicat avant de chercher une solution ensemble.

L'immigration tunisienne a montré le vrai visage de Sarkozy, qui a essayé de reproduire leurs illusions xénophobes avec le collectif des Tsiganes, qui avaient été rapatriés en Roumanie. Je ne sais pas vraiment pourquoi ils ont peur de Marine Le Pen, si ils sont égales.

Pancartes à une manifestation en Espagne.

dimarts, 3 de maig del 2011

Sortu, Bildu y la democracia española




Otro tema del que quería hablar era sobre el País Vasco. La ilegalización de Bildu ha sido fina y llanamente el atropello del proceso de paz y una fuente de inspiración para el terrorismo.

Qué creen que van a hacer la gente abertzale al ilegalizar el partido que les representa? Una coalición que ya ha rehusado la violencia y de la cual forma parte Eusko Alkartasuna, que, joder, lleva siglos en la política democrática vasca y no tiene un pelo de etarra.

Nada, otra vez la misma mierda de siempre PPSOE 1 - Progreso 0. No interesa a nadie que se acabe el conflicto vasco, ni a PP, que lo utiliza como pedrusco para machacar cráneos socialistas con el epitafio "sois unos blandos", ni al PSOE, que si se acaba ETA, una parte del cerebro de la derecha dejaría de decir gilipolleces, que puede sonar muy superficial pero electoralmente es un banquete.

Y así seguimos y seguiremos, si hay un intento abertzale de apartarse de la violencia, España responde para pedir más.

El terrorista més buscat, llançat al mar?




Ahir a les tantíssimes vaig estar al Twitter i vaig veure com Antoni Bassas havia de donar una notícia bomba que afectava la seguretat internacional.

Obama compareixeria a les 10:30 hora de la costa est. Vaig estar esperant una estona i va anunciar que Osama Bin Laden era mort. Ja de per sí la notícia xoca, però costa d'empassar-se-la.

Resulta que Benazir Bhutto, la expresidenta de Pakistan va fer unes declaracions a una cadena britànica en la que deia que Bin Laden havia estat mort el 2006. Això ho va dir el novembre de 2007. Va morir en un atemptat el dia 27 de desembre.

A més, ha estat assassinat a Abbottabad, una localitat a 50 quilòmetres d'Islamabad, la capital, on l'exèrcit és fort, i a TV3 diuen que no podia estar allà sense certa complicitat de l'exèrcit paquistanès.

Tot plegat fa una mica d'olor a socarrim, més encara després de que circuli una imatge seva on és mort el novembre de 2010, i en cas d'haver mort llavors, no ho han comunicat fins ara, quan les revoltes als països àrabs estan en plena ebullició. Llum, siusplau.

PD: Tot això ho vaig escriure ahir, i si ja em quadrava poc, ara amb la dada de que han tirat el cadàver al mar i la fotografia falsa, ja estic convençut de que és una farsa.

Què va, què va, però com ens podrien enganyar els EEUU tan descaradament???