Avorriment a Classe

Això no té res a veure amb el blog, però em venia de gust penjar-ho, i aquí està. Són dibuixos que faig a classe o por ahí quan m'avorreixo.

Casa Kaufmann, Bear Run, Pennsylvania. (Frank Lloyd Wright)

Edifici del Bauhaus, Dessau, Alemanya. (Walter Gropius)

Cúpula de Santa Maria dei Fiori, Florència, Itàlia. (Brunelleschi)

Basílica de Santa Sofia de Constantinoble, Istambul, Turquia. (Antemi de Trales i Isidor de Milet)

Mistos, Barcelona. (Claes Oldenburg)

Espero que us agradin :D

La Tercera Guerra Mundial

L'altre dia érem a classe d'història amb Elena Vallès i va sorgir el tema de la definició de guerres mundials. Això em va fer pensar en la possibilitat d'una tercera guerra mundial, i em vaig començar a menjar el cap de si seria EEUU-Xina, Rússia-EEUU, UE-Rússia, un front aquí, una bomba atòmica allà... Però vaig deixar de cavilar i vaig pensar en la realitat actual, on les guerres ja no són un front al bell mig d'un territori, on avança l'infanteria a mesura que arriba la calor de l'estiu mentre se'ls mengen els polls.

Ara una guerra implica homes, dones i nens, grans i petits, de qualsevol classe, qualsevol professió. Tothom en un país en guerra pot morir-hi, encara que sempre hi ha excepcions.

En el moment en que em vaig plantejar això, també va sorgir la idea d'Al-Qaeda, i amb aquesta, la idea de que possiblement, una guerra mundial ja no seria una guerra entre entitats polítiques, encara que aquestes hi participessin.

I llavors va ser quan tot em va encaixar, i vaig pensar que potser la Tercera Guerra Mundial ja l'estàvem visquent.

Penseu fredament, per aquest nou tipus de guerres es necessiten obligatòriament dos bel·ligerants, perquè sinó, ja no és una guerra.

Aquests són: Per una banda, els països occidentals, entesos com EEUU, Canadà, la Unió Europea, Austràlia, Nova Zelanda, Japó, Corea del Sud i països amb tractats econòmics o militars amb EEUU, és indiferent que siguin governs de països musulmans (ex. Iraq, Marroc, Indonèsia).

Per l'altre banda no hi ha estats, només una ideologia, la islamista radical d'Al-Qaeda, que no té una bandera, però sí ciutadans, i els ciutadans no són tancs. Els ciutadans es poden infiltrar en la societat occidental i en un avió, en un tren, en un centre comercial... És un front obert, una guerra vertaderament mundial, on tota la població pot patir-ne les conseqüències.

Això també dóna espai de crítica al model social actual, de com els moviments de masses poden convertir a persones en una secta compacta i violenta, una manera de reaccionar més que criticable des del meu punt de vista a les injustícies "fabricades" des d'Occident i que afecten econòmicament, socialment, o políticament a les societats del tercer món.

Però aquestes injustícies han topat amb una generació d'àrabs desencisats, que veuen com la independència de les colònies musulmanes de Gran Bretanya i França no va portar el creixement econòmic esperat, sempre putejats per Occident.

És un peix que es mossega la cua; Occident els va picar, ells es van rebel·lar, van fotre-hi bombes pel mig, els occidentals van envair-los, ells van fotre-hi més bombes. L'un ha quedat com un invasor despiadat i imperialista i l'altre com el bàrbar analfabet, irracional i dogmàtic.

Tot es basa en el coneixement de l'enemic, perquè aquest deixi de ser-ho, i tolerància, molta tolerància. El dogmatisme social porta, després de la confrontació i la violència, a la guerra, sigui religiosa o per interessos, i eliminar això és un repte que s'hauria de plantejar el món en aquest segle per fer un avenç en la humanitat, per deixar quelcom de bé que poguessin recordar els nostres fills.

Perdó pel Retard

Perdó, perdó i mil vegades més perdó per haver estat set mesos sense fotre ni l'ou en aquest blog, però he estat ficat en altres projectes com JGBCN i m'he despistat de coses que crec que hauria de recuperar, com aquesta.

Primer de tot, dic que, després de tant de temps de no entrar, miro els posts de fa mesos i em satisfà veure que he conseguit el meu objectiu. Aquest no era ni tenir èxit, ni ser vist arreu del món, ni fer-me famós. L'objectiu d'aquest blog era, i continua sent, veure jo mateix l'evolució en la meva manera de pensar al llarg del temps, des del començament d'aquest projecte fins que s'acabi. I això he vist. Veig que el post de Panmunjeom, un dels més nous, sense anar més lluny, ja no té res a veure amb la meva forma de pensar en l'actualitat, i això és el fet principal que m'anima a reprendre-ho.

Enric: La Grip Nova

Ja he acabat el curs ^^
Així que ara tinc tot el temps per escriure al blog, i ho faré, però abans, crec que s'hauria de rectificar quelcom que dic a la meva presentació, i és la part de que els de la meva edat estàn alobats perduts.
No, des que vaig començar a ensenyar el meu blog a amics i familiars, he descobert que hi ha molta més consciència de la que em pensava.
La qüestió és que me'n he adonat quan un amic meu m'ha parlat de la Grip Nova (Grip mexicana, Grip A, Grip Nova, Grip Nosequè), que m'ha dit dades que són molt interessants. Aqui les deixo!
Gràcies Enric!!!

Roche i Bayer, grans companyies farmacèutiques, perdien abans de l'aparició de la Grip Nova un 80% de les seves accions, és a dir, que perdien el valor de la seva empresa. La Grip A va ser una farsa, començant que s'extén per un pais subdesenvolupat però amb un gran turisme. La elecció no ha estat a l'atzar. Mèxic és un pais al que van ciutadans de gairebé tot el món, no és com el Perú ni Paraguai, per tant, allà hi tenien les víctimes (que serien els pobres ciutadans) i els portadors (que serien els turistes que ho extendrien per tot el món), la OMS, l'altre gran mentida, puja el nivell d'alerta en pocs dies al nivell màxim alarmant la població, que entra en pànic, comença la histèria, el medis de comunciació són còmplices d'aquesta mentida.

Les paraules parlen per elles soles, suposo que no fa falta explaiar res, perquè ja queda bastant clar.

(Semblarà que ja no publico res meu xD)

ComentAri

Avui he penjat el post de Corea i m'he adonat de que tenia comentaris. He clicat a un i m'ha sortit quelcom que crec que mereix, encara que no sigui reflexió meva, un apartat al blog, perquè val molt. Gràcies Aryakimara!!!:

<<Si tant van patir durant el nazisme es pot saber què punyetes fan ara?
Només espero que tots aquests líders tan porcs (per dir-ho d'una manera relativament fina) acabin patint el que ells matiexos fan (ja que no és just tampoc culpar a la petita part d'israelians civils que està en contra dels atacs del seu país a Palestina)
Però només es la opinió de, segons els politics, una adolescent revolucionària que no te dret ni vot en el món polític mundial...¬¬ >>

Firmat: Aryakimara Linman

Pamunjeom 판문점

Per fi. Per fi algo seriós a Corea.
No sóc partidari de les guerres, almenys les injustes o inutils, però si ha de morir un petit nombre de persones per a que seixanta-sis milions de coreans visquin en pau...
Com ja hauràs llegit pels diaris o vist efímerament per les notícies d'A3 entre carros de la compra i gent queixant-se del Zapatero, Corea del Nord ha estat jugant a proves nuclears aquesta setmana.
Aquestes proves provocaren un terratrèmol de 4.5* en l'escala de Richter a la Xina.
Condemna del Consell de Seguretat de l'ONU, i tot el món en contra seu, cosa que exalta el nacionalisme dels nordcoreans, i el senyor Kim Jong-Il amenaça a Lee Myung-Bak que com els toquin qualsevol vaixell amb el tractat del PSI contra les armes de destrucció massiva, els fotràn una bomba atòmica al bell mig de Seül.
I això és el que em fot, que van de "guais".
És un règim prepotent, com el famós Chávez: Els dos tenen algun poder; estratègic o petroli, i la situació internacional del seu pais els hi sembla igual, perquè ténen la paella pel mànec (Chávez subministra un ou de petroli als EEUU encara que anomeni Mister Danger al expresident Bush i fagi el paperina com un nen per cridar l'atenció).

Khàbarovsk és entre Rússia i els 27

Com el meu pare està donant sang i no tinc res a fer, em llegeixo la Vanguàrdia i escric.

Rússia cada vegada em treu més de polleguera. És un d'aquells països en els que no hi pots depositar la confiança perque saps que te la fotran a la primera que puguin.
A la cimera de Khàbarovsk, a l'altra punta de Rússia, aquesta ha protestat contra l'hegemonia de l'OTAN i l'acostament als seus antics "lacayos" que ara reneguen de la Mama Rússia que ha fet i continuarà fent tot el que pugui per putejar-los.
I el més divertit és que insinua que la guerra del gas entre Rússia i Ucraïna i que toca a tota l'europa de l'est es pot repetir.

Míster Klaus, que ha estat a l'òrbita soviètica durant unes dècades, per molt euroescèptic que sigui, no pot reaccionar i protestar davant d'aquesta amenaça tan poc subtil? Vol demostrar, com ha passat fins ara amb les presidències eslovena i txeca que els que realment dirigeixen europa són les potències occidentals? Una mica de sentit comú, si ets euroescèptic, renuncïa a ser el president de la UE. I si tant et repugna, fes un referèndum i ves-te'n a beure cervesa! [Cría Cuervos].

Però tornem a Rússia. El que ha de fer la pròxima presidència sueca de la UE són tractats gasístics amb Algèria i promoure el tràfic de gas des de Libèria, aquell macroprojecte de l'Atlàntic i deixar progressivament d'abastir-se de Rússia; amb matèries d'altres països o amb energies renovables, però que a Rússia no se li ha de donar ni pa, que ara va molt d'amigotes i tal, però quan talli altre cop el subministrament de gas a europa de l'est l'hivern que vé (no dubteu que ho farà) ja em direu.

Rússia s'ha de fotre una bona òstia i adonar-se'n que ja mai tornarà a ser la gran superpotència com la URSS i que les tres bàltiques, Bielorússia, Ucraïna i el Càucas ja no són el seu pati del darrere, ara l'ha comprat el veí del davant perque ha tractat les rpúbiques ex-soviètiques a patades, allà que no hi busqui una esfera d'influència, que el darwinisme social és correcte quan no afecta la opinió pública mundial, i les intervencions a Geòrgia van embrutar molt la seva imatge.
Que s'empassi una mica l'orgull, que respecti els seus veïns i s'acosti una mica als enemics que no pretenen mossegar-la.

El Govern juga la carta de les Espanyes

Zapatero ha demostrat com ens veuen els espanyols als "catalufos".
Ha demostrat que sóm l'ovella negra i ha caigut a les mans de l'ara Vicepresident Tercer del govern, Manuel Chaves.
Aquest personatge és el que anava despotricant de Catalunya i de l'Estatut mentre era el presi d'Andalusia.
Ara, el seu "lacayo" a la presidència l'ha posat al millor lloc on el podia col·locar, de Ministre de Pol·lítica territorial, on pot fer valer la posició andalusa davant la separatista catalunya, que no es mereix ni aigua perque el 18% del PIB espanyol surt de sota les pedres. De les pedres d'extremadura sobretot.
Però no entraré en el dèficit fiscal i tots aquests lios econòmics perque no en tinc ni fava.
Quelcom és clar des de fa molt de temps i és que som uns pringats, i per molt que es mobilitzin alguns, en aquesta cutrada de país a la gent li fa mandra fins i tot mirar l'hora.
Però mai fem res, i ens putejen, i nosaltres aquí ben assegudets mentre el Pellicer ens explica tot això però ens és igual.

Die Welle

Avui era l'ultim dia d'escola i hem fet programa cultural.
Hem mirat l'obra de teatre, les interpretacions musicals i al pati.
Després havíem de fer una xerrada i jo vaig triar una sobre els grans llacs de l'Àfrica i llurs conflictes, però a últim minut ahir varen posar un apartat on mirarien la pel·lícula alemanya «Die Welle», sobre un projecte el·laborat per un professor d'institut a Alemanya per a respondre a la pregunta de si era possible un règim feixista a l'actualitat.
(A partir d'aquí, si no heu vist la pel·lícula, no llegiu)
La qüestió és que ningú no es creia que pogués passar i el professor decideix fundar un grup, amb uniforme (camisa blanca, com les negres de les Brigades Feixistes a Itàlia o les marrons de les Seccions d'Assalt alemanyes), un nom, la Ola, i una salutació una mica freak.
Però la resta, si heu llegit això i m'heu fet cas és que ja l'heu vist i no fa falta que us la expliqui.
Ara portem la classe del Gymnasium Marie Curie a Espanya... Aquí hi ha els factors que afavoreixen el sorgiment del totalitarisme:
• Descontent amb la Política.
• Immigració/Minories Ètniques.
• Governs ineficaços en situacions crítiques.
• Atur
Entre d'altres.
Per tant, segons el director, la societat individualista ens porta cap al triomf d'uns i a la depressió social dels altres, i si es destrueix aquest sistema, amb les anteriors circunstàncies, si s'unifica el pensament i també l'aparença sota l'influència d'un líder i formant part d'un col·lectiu, es crea una societat totalment manipulable, discriminadora dels que no pensen ni actuen igual.
El que no s'ha reflexionat al CineFòrum de l'escola és «l'oposició» al moviment: Karo i Mona són dues “dissidents” de la classe de Rainer Wenger, que veuen com el projecte s'està convertint en quelcom paranoic i malaltís, i llançen i reparteixen panflets per arreu on poden per evitar l'expansió de la Ola, que recorda el moviment de la Rosa Blanca de Sophie Scholl.
Ara amb tot el marró de la crisi, la societat és més vulnerable de ser influida per totalitarismes.
Encara que diguem que és impossible.

Actualització

Aquesta és una actualització de la llista dels països no reconeguts, que són estats independents de facto, però que no tots els països els reconeixen com a estats.
N'hi ha de diversos tipus i en diferent estatus.
__
TIPUS A:
Aquest primer grup es caracteritza perque cap pais els reconeix com a independents. No surten a cap mapa oficial. Els dos primers són fruit de la guerra civil somalí i Transnístria és una franja de terra a Moldàvia, l'únic territori comunista de l'ex-URSS.
__
1. Somalilàndia (a Somàlia)
2. Puntlàndia (a Somàlia)
3. Transnístria (a Moldavia)
__
TIPUS B:
A aquests països els reconeix entre 1 i 99 països. Són països als quals se'ls ha reconegut per interès d'altres estats. No surten als mapes oficials excepte Kosovo, República de la Xina i República Sahrauí Democràtica en comptades ocasions.
__
4. República Turca del Nord de Xipre (1: Turquia)
5. Alt Karabakh (a l'Azerbaidjan) (1: Armènia)
6. Abkhàzia (2: Rússia i Nicaragua)
7. Ossètia del Sud (2: Rússia i Nicaragua)
8. La República de la Xina o Taiwan (23)
9. República Àrab Sahrauí Democràtica (49)
10. Kosovo (52)
__
TIPUS C:
Aquest grup, el més voluminós, té com a punt comú que els països interessats són els que no els reconeixen. La majoria, tansols un pais els ignora, per qüestions ètniques (Turquia no reconeix Xipre), ideològiques (les Corees) per la política Xinesa de "Una-Xina" o per la rabieta [1]. Surten sempre als mapes oficials, excepte Palestina.
11. Palestina (108)
12. Israel (166)
13. República Popular de la Xina (168)
14. Liechtenstein (190)
15. Belice (191)
16. Burkina Faso (191)
17. Ciutat del Vaticà (191)
18. Corea del Nord (191)
19. Corea del Sud (191)
20. El Salvador (191)
21. Eslovàquia (191)
22. Gàmbia (191)
23. Guatemala (191)
24. Haití (191)
25. Honduras (191)
26. Illes Marshall (191)
27. Illes Salomó (191)
28. Kiribati (191)
29. Nauru (191)
30. Nicaragua (191)
31. Palau (191)
32. Panamà (191)
33. Paraguai (191)
34. República Dominicana (191)
35. Saint Lucia (191)
36. Sant Kitts i Nevis (191)
37. Sant Vicenç i les Grenadines (191)
38. São Tomé i Príncipe (191)
39. Swazilàndia (191)
40. Tuvalu (191)
41. Txèquia (191)
42. Xipre (191)
__
[1]: Liechtenstein no reconeix Txèquia ni Eslovàquia perquè després de la Segona Guerra Mundial se'ls hi va requisar els béns als germanoparlants i als hongaresos de Txecoslovàquia i van ser expulsats del pais (Tractat de Beneš). Entre ells estava el rei de Liechtenstein, que hi tenia propietats i terres. I Txèquia i Eslovàquia no reconeixen Liechtenstein perque ell no els reconeix.

Ja ho aniré ampliant i actualitzant.

Excessos

Al final, tot surt a la llum, i els soldats israelians confessen les atrocitats comeses a Gaza. Assassinats a sang freda de civils, atacs a ambulàncies i equipaments sanitaris, utilització de nens com a escuts humans, esfondraments d'edificis amb civils reclosos dins...Etc, etc, etc...
Això no sorprèn a ningú, les homiliacions públiques, el saqueig de cases i la tortura ja varen caracteritzar el principi de la segona intifada a inicis de dècada.
Una activista catalana anà a Israel i Palestina pels volts del 2004 i ens relatà en una "xerrada" a clase com vivien els palestins, al seu propi pais com a gossos. Ens explicà petits detalls com la marca en forma d'estrella de david que hi havia a molts locals. Eren locals àrabs, que havien estat saquejats i si tornàven a obrir, havien de preveure'n conseqüències.
Més d'un n'havia mort.
Això té alguna similitud amb el « 卐 Deutsche! Wehrt Euch! Kauft nicht bei Juden! 卐 » de Berlin l'any 1933? O un gueto polonès amb l'humiliació a la vida a la ciutat d'Hebrón.
És tan exasperant que la gent no se'n adoni...
Ho tenen davant dels ulls! A la gent els hi interessa més la caçera del Bermejo, la Esperanza Aguirre amb els 007s, la "repressió policial" dels mossos o tonteries com lleis de refrigeradors a la Unió Europea.

Un Salt de Generació

És bastant esgarrifós veure a les notícies nois de la meva edat llençant còctels molotov contra la policia a l'Ulster.
Ho és, més que perquè en els seus actes hi hagi radicalitat, més que perquè hi hagi odi, ho és perquè hi ha ignorància. Ignorància mesclada amb l'odi i el radicalisme. I aquest sí que és un dels còctels més perillosos. Aquesta ignorància vé donada per la joventut: aquests que es fan el milhomes atacant les porqueres ni s'arribaven a menjar els mocs quan l'IRA i els Unionistes es mataven als carrers de Belfast.
L'adoctrinament ideològic és un dels perills més grans que poden sorgir en una societat. Jo sóc un dels més afèrrims a transmetre el sentiment polític a la gent jove, crec que seria millor si es tingués una mica de coneixement sobre el tema, però mai ni adoctrinant ni manipulant.
He llegit all diari "El Mundo" (perdona'm mama) que fa uns mesos uns policies nordirlandesos van anar a detenir un vell camarada de l'IRA i el van trobar amb un grup d'adolescents escoltant-li les batalletes. Ara que havien aconseguit la pau, després de tant de temps i tants morts...
Que no es deixin acollonir per quatre desgraciats, que si els hi planten cara, es dissoldràn, perquè un grup polític i alhora terrorista no pot existir sense el suport d'una part de l'espectre polític.
S'ha de recordar a tothom que la democràcia és la bandera de la pau i la veritat.

Obscenitat és la Paraula

Obscenitat és la paraula amb la que el New York Times ho ha calificat i amb la qual tothom hi està d'acord, és quelcom que només pot haver pensat un mal parit, penso jo.
Les xifres són vertiginoses:
2.000 Ampolles de xampany preferiblement Moët & Chandon
8.000 Llagostes
3.000 Ànecs
100 Kg de Gambes
4.000 PORCIONS DE CAVIAR
3.000 Pastissos de xocolata i vainilla
16.000 Ous
8.000 Caixes de Bombons de Ferrero Rocher
Qui és l'afortunat?? Vladimír Putin?? Hu Jintao?? Johánna Sigurdardóttir?? (per cert, felicitats) o potser el rei del Món Barack Obama??
No, a qui tots hem de felicitar el dia 21 de Febrer perque fa 85 anys és el suprem Robert Mugabe.
...
Sí, aquell tirà sagnant de Zimbabue, aquell país on la gent mor desesperadament i irremediable per l'epidèmia polifèmica de còlera, o del brot de sida, un dels països on ha près més virulència, o perquè no? De malària també. Una altra dada del pais és el percentatge d'aturats és del 94%, però no crec que això disminueixi amb la "festeta" de Mugabe; no voldrà que un senyor que està a l'atur li serveixi el xampany o una dona que se li hagi mort un fill de fam o de qualsevol malaltia, si sapigués llegir i escriure, cosa bastant incerta allà, no crec que li agaféssin el currículum per un treball temporal tant "modest" com parar les taules del banquet. Això és per a privilegiats que segurament pagarà amb els diners que li ingressin els convidats, entre 38.000 i 45.000 euros.
El que passi per aquest blog, si és que hi passa algú algun dia, que reflexioni, si creu que una persona així ha de seguir al poder d'un estat amb una inflació del 231.000.000% per molt alliberador de Rodèsia que hagi sigut.
Hitler abans de saber-se tot lo de les cambres de gas, el seu poble també el tenia en un pedestal per haver erradicat l'atur.

Go Shopping!

Avui pensant sobre el vídeo d'Annie Leonard, The Story of Stuff, he llegit el blog de Carme Colomina, l'escrit titulat "crisi social" que parla sobre les vagues i protestes sorgides per tota la Unió Europea.
I això m'ha fet pensar encara més, barrejant-ho amb el vídeo i he arribat a la llum.
Estem tant acostumats a l'economia linial actual, que després que Bush digués l'11-S que havíem d'anar de compres, ara l'economia planificada s'ha girat en contra dels governs i la societat occidental s'aixeca no perque els falti menjar, sinó Perquè no poden contribuir tant sovint a la fletxa! Hem arribat a aquest punt!
No estic dient que no hi hagi gent que s'hagi quedat sense casa o sense treball (això és molt cert) però qui no ha vist al Telenoticias A3 després d'un acudit dolent del Matias una senyora que diu que aquest any no podrà comprar tal i qual i que "se habrá de ceñir el cinturón"; i n'hi ha d'altres que contribueixen dient a càmara "estamos mu mal!!!". Fora conyes.
S'hauria de pensar algun tipus d'economia circular que no esgotés els recursos ni contaminés... Annie Leonard proposa un sistema així, però ni l'argumenta ni l'exposa ni el desenvolupa.
Sí, és clar, i també serem tots pitufos i viurem en cases ecològiques-xampinyó d'aqui a deu anys.
Éssent realistes fins que algun gordinflón empresari no tingui una il·luminació i digui: Estem destrossant el planeta, fins aleshores, no canviarem el món.
Utopia total la de l'empresari, ja que la màxima humanitat que podria tenir seria si la seva empresa s'enfonsés en la merda que fabriquen, però abans de que se li emmerdi el xalet, destrossarà la vida a uns quants mil·lions de persones al tercer món o a l'altra banda del carrer: Tot sigui fet pels diners i per als diners.
Il·lusos de nosaltres!!
Quelcom que em preocupa és els pitufillos com jo, els de la meva edat, que no es conciencïen de res ni que els hi ho posin a un pam de la cara, viuen a la societat de Viva la Vida Loka i com dic a la meva descripció del perfil del blog, si veuen les notícies, és perque no fan res millor i si un dia els hi ensenyen un video, ni que sigui a classe, es queden "Déu meu, què estem fent" uns minuts i després si t'he vist, no me'n recordo.

Estaria bé pensar un sistema econòmic circular. No tinc ni idea de economia però com que això no ho llegeix ningú, i a mi, encara que no em sobra el temps, em fa il·lusió, ja pensaré coses d'aquestes.

The Story of Stuff, el Video

No tinc res que escriure ni temps que li pugui dedicar al blog de moment, ja que començo a tenir més treball encara, així que avui tansols penjo un link sobre un tema que crec que provoca molts dels conflictes vigents arreu del món com la insurgència al delta del riu Níger contra les empreses petroleres.
http://video.google.com/videoplay?docid=-5645724531418649230

L'odi que cega.

Israel ha tornat a cagar-la profundament amb el bombardeig a Gaza avui (27 de Desembre) a les 11 del matí.
Han assassinat 220 persones, de moment.
Ehud Barak, llur Ministre de Defensa (la Chacón israeliana) ha dit que era necessari i que s'ha bombardejat "infraestructura terrorista". La xifra de morts contradiu fermament els arguments de Barak. També ha declarat que es poden repetir, intensificar i expandir per a fer caure Hamás, que governa Gaza des de que trencà amb Al-Fatah, que controla Cisjordània.
Seguidament han anat els pitufillos de torn que han dit des de París, Berlin, Wàshington i Moscou entre d'altres "Pareu, volem un alto al foc, no us mateu" però, que com sempre, es queden als seus despatxos impassibles.
Només Egipte ha obert el pas de Rafah per a l'evacuació dels ferits i Líbia ha volgut moure fitxa, coincidint que li toca estar al Consell de Seguretat de l'ONU per a reclamar justícia i una reunió per a condemnar la massacre.

Il·lusos els israelians que diuen, seguint cegament el seu fanatisme característic, que amb quatre pets a Gaza Hamàs es rendirà. Aquests esdeveniments alimenten l'odi, odi cec que farà que els palestins continuin bombardejant amb bazoques i missils Qassam la població d'Ashkelon, que creguin cegament en els líders que diguin que combatiràn Israel.
Això és el que es conseguirà. I si Hamàs caigués, cosa improbable, sorgiria un altre grup rebel, que seguiria la feina.
El que ha de fer Israel és deixar d'alimentar l'odi palestí, i deixar de buscar el somni d'una nació amb Jerusalem per ells sols, un pais net ètnicament, només hebreu, del Litani a Eilat.

Però aquest conflicte no té final. Acabarà quan comprenguin les dues parts el seu enemic, que es construeixin les nacions separades, encara que sigui d'esquenes, però en pau, amb una frontera fixada, sense incursions bèl·liques, ni colonitzacions hebrees d'Hebron, i altres poblacions cisjordanes, sense fanatisme nacionalista de crear un Gran Israel, ni una Palestina islàmica. Només quan hagi mort molta més gent, quan la guerra esgoti l'odi, els recursos, la moral i l'esperança, llavors potser comprendràn les parts que és necessari seure a parlar, mirar-se a la cara, i fer un gest. Un gest no només pels dirigents, un gest per onze mil·lions de persones cegats i fatigats pel rencor.

Llista de les dictadures del Món.

Ja que he tocat el tema de Guinea i m'interessa exposar-ho aquí va una llista de les dictadures del món. L'ordre és a partir de l'any des del qual no hi ha democràcia. Potser és erroni, perquè a tot arreu surt tansols la última dictadura, però com que això no ho llegeix ningú ni ho comenta, què més em dóna.

Mai - Angola
Mai - Aràbia Saudita
Mai - Armènia
Mai - Azerbaidjan
Mai - Bahrein
Mai - Bielorrússia
Mai - Brunei Darussalam
Mai - Corea del Nord
Mai - Emirats Àrabs Units
Mai - Guinea
Mai - Guinea Equatorial
Mai - Jordània
Mai - Kàzakhstan
Mai - Kirguizistan
Mai - Kuwait
Mai - Líbia
Mai - Oman
Mai - Palestina
Mai - Qatar
Mai - Somàlia
Mai - Swazilàndia
Mai - Tadjikistan
Mai - Tonga
Mai - Uzbekistan
Mai - Zimbabue
1929 - Ciutat del Vaticà
1936 - Sàhara Occidental
1949 - República Popular de la Xina
1952 - Cuba
1953 - Egipte
1962 - Birmània
1975 - Laos
1975 - Vietnam
1979 - Iran
1987 - Fiji
1999 - Rússia
1999 - Venezuela
2008 - Mauritània

No en sé la data:
Afghanistan
Algèria
Burkina Faso
Cambòdia
Camerun
Congo Dem. Rep.
Congo Rep.
Costa d'Ivori
Djibouti
Eritrea
Etiòpia
Gabon
Gàmbia
Guinea-Bissau
Haití
Iemen
Iraq
Líban
Malàisia
Maldives
Marroc
Pakistan
Ruanda
Singapur
Síria
Sudàn
Tanzània
Togo
Tunis
Txad
Uganda
Zàmbia

Molts, oi?

Indiferència i Oblit

Aquest nadal ens ha arribat la notícia estrella de l'Àfrica.
Lansana Conté, el Robert Mugabe de Guinea va morir el dia després de ser reelegit en unes el·leccions fraudulentes com totes les anteriors des de 1984. Els militars varen sortir al carrer i Musa Dadis Kamara, el cap dels rebels va prendre la presidència amb un aixecament sense quasi sang. Uns dies després, el legítim successor de Conté es rendí als militars juntament amb tot el govern.


Les reaccions han sigut diverses. Senegal, veí septentrional del país ha trobat oportú reconèixer el nou "govern", mentre que la Unió Africana (tots els altres països d'Àfrica menys l'implicat, Mauritània i el Marroc) ha condemnat fermament el cop.
Els occidentals s'ho han pres amb més calma. Ui! No ens agrada, bé, a nosaltres ens és igual, encara que els europeus sóm molt pacifistes de moral i tot això, no fotrem res perquè com que això s'oblida en uns dies i Guinea és el principal exportador de Bauxita i Al·lumini, no la liarem, així que chitón.
¿No estàn les rel·lacions internacionals moralment una mica prostituïdes per l'economia?
Guinea no coneix la democràcia ni l'ha conegut mai. Des de la seva independència el 1957 ha saltat de dictadura en dictadura, que cada una perdurava per que prometia que milloraria el pais després de l'anterior, i així successivament, però els occidentals, que presumim de demòcrates, de peace&love i tot això, si no s'ha d'enviar tropes, que això ens mol·lesta, ni ens afecta a la butxaca, a nosaltres plim.

Aquell pais de tantes illes i de gent amb cognoms tant llargs.

Els disturbis d'Atenes i Tessalònica ja s'han cobrat més de 500 detinguts. Segons el mandamás de l'Universitat Politècnica d'Atenes, el problema social pel qual s'han produit els aldarulls és la indignació acumulada per la mala gestió del sistema educatiu, també de l'elevat atur juvenil (23%) i l'abandó al que estan sotmesos pels programes socials. Aquest col·lectiu no inclou els anarquistes que han radicalitzat les protestes. La qüestió és que em pensava que Espanya era el cul de la Unió Europea, i no m'hi havia fixat, els culs tenen dues natges. (Continuarà que ara em fa mandra)

El pais de sang i sorra

Etiòpia anuncia que retira les tropes de Somàlia, després de dos anys de sang en el transcurs dels quals el pais més antic de l'Àfrica ha intervingut en la guerra del seu veí, recolzada per l'ONU i sobretot per les potències occidentals, que després la van deixar a l'estacada.
La qüestió és que Etiòpia va enviar les tropes (un pais que es mor de gana intervenint en una guerra aliena), va expulsar els Tribunals Islàmics de Mogadiscio i va establir un govern transicional que la gent es pensava que havia esdevingut un titella dels veïns de l'oest i no va cuallar. Ara després de tant de temps d'haver-la pifiat contínuament es retiren deixant Somàlia esquarterada en un pupurri de països no reconeguts i zones controlades per senyors de la guerra i pirates. I de tot això se'n hauràn d'ocupar els cascos blaus.