Més Centralisme
Estat Actual (C.A.)
Federalisme
Independència
dimarts, 28 de juny del 2011
dijous, 23 de juny del 2011
Unitat dels Partits Independentistes
ERC - 296.473 (2010)
ERPV - 11.116 (2011)
RICat - 39.922 (2010)
CUP - 62.314 (2011)
SI - 102.197 (2010 +PSAN+EV-AV+DCat+NCI+BM+PRC)
EC - 1.890 (2003)
DCat - ?
UC - 5.324 (1984)
Total:
Catalunya: 502.796
País Valencià: 11.116
Catalunya Nord: 5.324
Els 502.796 vots a Catalunya serien molt a prop dels 575.233 del PSC, sense comptar que ningú de Convergència votés la candidatura unitària.
Si s'hagués fet la candidatura per les eleccions al Parlament el 2010, els resultats hagueren sigut:
CiU - 54
PSC - 25
Candidatura Independentista - 22
PP - 17
ICV - 10
C's - 4
PxC - 3
i sense comptar els vots d'altres formacions que es sumessin al projecte...
divendres, 10 de juny del 2011
Poca memòria, poc cervell
Daniel Ordóñez González, Alberto Sánchez López, Teresa Coscojuela Ferran, David González Balastegui, María Rocío Algota Gil, José Manuel García Figueras, Sergio Millán Sánchez, Montserrat Benítez Casabona, José Antonio Montaña Sánchez, Susana Sobrero Expósito, José María Villasante, Emilio Martín-Panadero García, Rosa María Toledo López, Juan José Guerrero Martínez, Alejandra Arenaga Mudarra, Iván García Rioja, Montserrat Espinosa Trilla, Marc Marsellach Montoya, Luisa Blanco Merino, Antonio Flores Marín.
Tots aquests personatges s'omplen la boca amb frases, mentides, dites, rumors, ràbia, incoherència, intolerància, absurditats, violència i fàstic contra els nouvinguts a L'Hospitalet de Llobregat. Diuen que ens roben els serveis socials, que hem de pagar 600 euros per a que a cadascun dels immigrans se'ls en doni un xec amb 4000 (com digueren a la publicitat electoral a Mataró) i moltes més bajenades extretes de caps de malalts.
Jo els dic a ells, tots aquests noms d'aquí dalt, que són integrants de la candidatura de Plataforma per Catalunya a L'Hospitalet, que se'n vagin al seu país, que aquí no els volem per a res i que estariem molt millor sense escòria com ells. Perquè fixin-se en els seus cognoms; dels 27 candidats aquí n'hi ha 20. Aquells que ténen cognoms que amb total seguretat són de la resta de l'estat. I és que la història es repeteix, i normalment la gent no aprèn del passat. Ara tota aquesta gent que vingué immigrada els anys 50-60-70, i que s'establiren aquí només fa 50 anys es veuen amb el dret de voler expulsar els que arriben ara?
No estic exculpant els ètnicament catalans, aquests també són imbècils si pertanyen a un partit així de fastigós, però els castellans haurien de tenir coneixement de causa. És dur separar-se de la família, venir a una altra contrada a treballar, a fer la vida, a ser feliç. Ells o potser els seus pares van venir d'Extremadura, d'Andalusia, Múrcia, Castella, Aragó, i no se'ls va fer fàstics. Ara es creuen amb l'autoritat moral de fotre fora gent que està en la seva situació 50 anys enrere? Vinga va! Una mica de cervell a tots plegats!
dilluns, 6 de juny del 2011
Ante Gotovina i Ratko Mladić: Bones Persones
Aquesta setmana fou detingut el general Ratko Mladić un dels pitjors criminals de guerra als Balcans.
La gent es va alarmar quan els serbis d'ultradreta sortiren al carrer per protestar per la seva detenció, i encara més quan reclamaven que se l'honorés amb un carrer amb el seu nom. No és que els justifiqui, ni molt menys, però no podem ser parcials; Croàcia fa uns anys, va anomenar una plaça amb el nom d'Ante Gotovina, i encara hi és, en homenatge a un criminal de la mateixa guerra, però del bàndol contrari. I és que no podem caure en l'error de que qui mata més és el dolent. Ante Gotovina mereix també ser jutjat, potser no va causar el genocidi de 8.000 persones a Srebrenica, però també va violar els drets humans.
La gent es va alarmar quan els serbis d'ultradreta sortiren al carrer per protestar per la seva detenció, i encara més quan reclamaven que se l'honorés amb un carrer amb el seu nom. No és que els justifiqui, ni molt menys, però no podem ser parcials; Croàcia fa uns anys, va anomenar una plaça amb el nom d'Ante Gotovina, i encara hi és, en homenatge a un criminal de la mateixa guerra, però del bàndol contrari. I és que no podem caure en l'error de que qui mata més és el dolent. Ante Gotovina mereix també ser jutjat, potser no va causar el genocidi de 8.000 persones a Srebrenica, però també va violar els drets humans.
 |
| Ante Gotovina |
 |
| Ratko Mladić |
divendres, 3 de juny del 2011
La Democràcia: de cara i cul
Aquesta setmana he flipat de mala manera amb el PSOE. Un partit que està fet caldo, que no el volen ni a Extremadura i que les poques comunitats que li queden se'l volen treure de sobre, que té una oposició creixent, que té milers de persones en acampades a les places de tot el país demanant més democràcia, i pam!
Quan ténen la primera ocasió de demostrar que realment han canviat, i que el partit adoptaria propostes provinents del 15M per aconseguir el suport social, rentar-se la cara i treure pit, ho tiren per la borda. Surten els barons, i presionen Chacón per a que no es presenti.
Això no és ni ètic, ni democràtic, i se'ls ha fet un lleig repugnant a les bases, que des de certs llocs reclamen més veu i menys elitisme en un partit teòricament socialista. Què feu? Cap a on voleu anar? Què voleu demostrar?
És quelcom semblant a la càrrega dels mossos. Per a mantenir la calma el que s'ha fet és provocar un follón de ca'l déu.
I ara encara estem pitjor que abans, Rubalcaba no és canvi, és continuïsme, i això provocarà un descontentament no només dels votants, sinó també de les bases del partit i de les joventuts.
I no estic recolzant Chacón, a mi em cau malament i tot, però era legítim que volgués encapçalar un projecte. I això no se li pot negar a cap militant del partit.
Ens omplim la boca de democràcia i som els primers en trepitjar-la. No m'extranya que ens surtin nafres.
Quan ténen la primera ocasió de demostrar que realment han canviat, i que el partit adoptaria propostes provinents del 15M per aconseguir el suport social, rentar-se la cara i treure pit, ho tiren per la borda. Surten els barons, i presionen Chacón per a que no es presenti.
Això no és ni ètic, ni democràtic, i se'ls ha fet un lleig repugnant a les bases, que des de certs llocs reclamen més veu i menys elitisme en un partit teòricament socialista. Què feu? Cap a on voleu anar? Què voleu demostrar?
És quelcom semblant a la càrrega dels mossos. Per a mantenir la calma el que s'ha fet és provocar un follón de ca'l déu.
I ara encara estem pitjor que abans, Rubalcaba no és canvi, és continuïsme, i això provocarà un descontentament no només dels votants, sinó també de les bases del partit i de les joventuts.
I no estic recolzant Chacón, a mi em cau malament i tot, però era legítim que volgués encapçalar un projecte. I això no se li pot negar a cap militant del partit.
Ens omplim la boca de democràcia i som els primers en trepitjar-la. No m'extranya que ens surtin nafres.
Que corri l'aire
Amb la publicació del trasto aquest que ha costat 6 milions d'euros i que lloa Francisco Franco i José María Aznar l'únic que s'ha fet és bufar una mica per sobre de Madrid i ha sortit un núvol de caspa que als 5 minuts ha tornat a la posició anterior.
Fets com aquest demostren que Espanya no és un bon lloc per l'apertura de mires i el progressisme. Aquí no avancem. Ens quedem sempre per enrere, arrossegats per la mentalitat d'una part de la població que pensa que "con Franco se vivía mejor", que "los rojos, los homosexuales, los immigrantes y Zapatero" són el mal d'Espanya, però no pas els catòlics integristes, les grans fortunes, els corruptes, els liberals, especuladors... Aquests són la salvació per a la mentalitat d'Intereconomía, El Mundo, la Gaceta, ABC, i Veo7 (aquesta última fins que tanqui el juny, ull per ull).
Comentaris com el del guardia urbà de Barcelona que va dir "Me acerqué a Plaza Cataluña. Tanto guarro que había y ni una colleja pude dar" o algo semblant, fan que ens n'adonem que aquesta societat està podrida. O ahir al twitter, quan un noi va dir que el tancament de Veo7 era un fet positiu, una dona va clamar a la llibertat d'expressió, a les famílies que es quedaven a l'atur i recorregué als insults per fer-lo acallar.
És tot un cúmul, ja sé que m'estic desviant del tema, però són tantes coses les que hem de canviar...
Espero que el moviment dels indignats provoqui una reacció real de la societat.
Fets com aquest demostren que Espanya no és un bon lloc per l'apertura de mires i el progressisme. Aquí no avancem. Ens quedem sempre per enrere, arrossegats per la mentalitat d'una part de la població que pensa que "con Franco se vivía mejor", que "los rojos, los homosexuales, los immigrantes y Zapatero" són el mal d'Espanya, però no pas els catòlics integristes, les grans fortunes, els corruptes, els liberals, especuladors... Aquests són la salvació per a la mentalitat d'Intereconomía, El Mundo, la Gaceta, ABC, i Veo7 (aquesta última fins que tanqui el juny, ull per ull).
Comentaris com el del guardia urbà de Barcelona que va dir "Me acerqué a Plaza Cataluña. Tanto guarro que había y ni una colleja pude dar" o algo semblant, fan que ens n'adonem que aquesta societat està podrida. O ahir al twitter, quan un noi va dir que el tancament de Veo7 era un fet positiu, una dona va clamar a la llibertat d'expressió, a les famílies que es quedaven a l'atur i recorregué als insults per fer-lo acallar.
És tot un cúmul, ja sé que m'estic desviant del tema, però són tantes coses les que hem de canviar...
Espero que el moviment dels indignats provoqui una reacció real de la societat.
dimarts, 31 de maig del 2011
Les propostes #acampadabcn
A continuació us exposo els punts que han acordat els acampats a Plaça Catalunya en assemblea. Proposo que tothom els copii al seu blog i indiqui amb quines propostes estan d'acord, quines no, les ns/nc, o propostes pròpies.
1. No més privilegis per a polítics, començant per Barcelona:
1.1 Retall dràstic del sou de les i els polítics equiparant-lo al sou de la mitja de la població.
1.2 Supressió dels privilegis en el pagament d’impostos, dietes, anys de cotització i pensions (només a Barcelona l’estalvi seria de mig milió d’euros al mes com a mínim).
1.3 Prohibició de pensió superior a la pensió màxima establerta per a la resta dels ciutadans i ciutadanes.
1.4 Supressió de la seva immunitat jurídica i de prescripció per als casos de corrupció. Cessament de les i els polítics corruptes.
2. No més privilegis per a banquers i banqueres:
2.1 Prohibició de qualsevol tipus de rescat o injecció de capital a entitats bancàries i caixes: aquelles entitats en dificultats han de fer fallida o ser nacionalitzades per a constituir una banca pública sota control social.
2.2 Devolució transparent i immediata a les arques públiques per part dels bancs de tot capital públic aportat.
2.3 Regulació dels moviments especulatius i sancions a la mala praxis bancària. Prohibició d’inversió en paraïsos fiscals.
2.4 Totes les vivendes adquirides per execucions hipotecàries allotjaran, en règim de lloguer social, a les famílies desnonades.
2.1 Prohibició de qualsevol tipus de rescat o injecció de capital a entitats bancàries i caixes: aquelles entitats en dificultats han de fer fallida o ser nacionalitzades per a constituir una banca pública sota control social.
2.2 Devolució transparent i immediata a les arques públiques per part dels bancs de tot capital públic aportat.
2.3 Regulació dels moviments especulatius i sancions a la mala praxis bancària. Prohibició d’inversió en paraïsos fiscals.
2.4 Totes les vivendes adquirides per execucions hipotecàries allotjaran, en règim de lloguer social, a les famílies desnonades.
3. No més privilegis per a les grans fortunes: (N'hi hauria prou en aplicar el 5% de la retallades que es va aplicar als funcionaris a les 50 més grans fortunes i se solucionaria el problema de dèficit de l'Estat Espanyol)
3.1 Augment del tipus impositiu a les grans fortunes i entitats bancàries, eliminació de les SICAV.
3.2 No a la eliminació de l’impost de successions. Recuperació de l’impost de patrimoni.
3.3 Control real i efectiu del frau fiscal i de la fuga de capitals a paraïsos fiscals.
3.4 Promoció a nivell internacional de l’adopció d’una taxa a les transaccions financeres (taxa Tobin).
Amb l’aplicación d’aquests 3 punts s’obté el pressupost per solucionar els següents quatre. Perquè no falten diners, és evident que existeix la disponibilitat econòmica.
3.1 Augment del tipus impositiu a les grans fortunes i entitats bancàries, eliminació de les SICAV.
3.2 No a la eliminació de l’impost de successions. Recuperació de l’impost de patrimoni.
3.3 Control real i efectiu del frau fiscal i de la fuga de capitals a paraïsos fiscals.
3.4 Promoció a nivell internacional de l’adopció d’una taxa a les transaccions financeres (taxa Tobin).
Amb l’aplicación d’aquests 3 punts s’obté el pressupost per solucionar els següents quatre. Perquè no falten diners, és evident que existeix la disponibilitat econòmica.
4. Sous dignes i qualitat de vida per a tot el món:
4.1 L’economia al servei de les persones i no al revés.
4.2 Establiment d’un màxim salarial així com d’un mínim.
4.3 Reducció de la jornada de manera que tothom pugui gaudir, pensar i conciliar la seva vida personal amb la vida laboral, sense reducció de sou. Aquesta reducció de personal permetrà un repartiment de tasques que acabarà amb l’atur estructural.
4.4 Retirada de la reforma de les pensions.
4.5 Seguretat en el treball: impossibilitat d’acomiadaments col·lectius o per causes objetives a les grans empreses mentre hi hagi beneficis, fiscalizació a les grans empreses per assegurar que no cobreixen amb treballadors temporals llocs de treball que podrien ser fixes.
4.6 Reconeixement del treball domèstic, reproductiu i de cura.
4.1 L’economia al servei de les persones i no al revés.
4.2 Establiment d’un màxim salarial així com d’un mínim.
4.3 Reducció de la jornada de manera que tothom pugui gaudir, pensar i conciliar la seva vida personal amb la vida laboral, sense reducció de sou. Aquesta reducció de personal permetrà un repartiment de tasques que acabarà amb l’atur estructural.
4.4 Retirada de la reforma de les pensions.
4.5 Seguretat en el treball: impossibilitat d’acomiadaments col·lectius o per causes objetives a les grans empreses mentre hi hagi beneficis, fiscalizació a les grans empreses per assegurar que no cobreixen amb treballadors temporals llocs de treball que podrien ser fixes.
4.6 Reconeixement del treball domèstic, reproductiu i de cura.
5. Dret a l’habitatge:
5.1 Expropiació de les vivendes en desús que no s’han venut per augmentar el parc públic de vivenda en règim de lloguer social.
5.2 Declaració de les ciutats com a lliures de desnonaments i desallotjaments.
5.3 Penalització de les pràctiques de mobbing.
5.4 Donació en pagament de les vivendes per cancelar les hipoteques, de forma retroactiva des de l’inici de la crisi.
5.5 Prohibició de l’especulació immobiliària.
5.1 Expropiació de les vivendes en desús que no s’han venut per augmentar el parc públic de vivenda en règim de lloguer social.
5.2 Declaració de les ciutats com a lliures de desnonaments i desallotjaments.
5.3 Penalització de les pràctiques de mobbing.
5.4 Donació en pagament de les vivendes per cancelar les hipoteques, de forma retroactiva des de l’inici de la crisi.
5.5 Prohibició de l’especulació immobiliària.
6. Serveis Públics de Qualitat:
6.1 Retirada de les retallades plantejades pel govern de la Generalitat. Retirada dels plans d’austeritat i retallades que afectin als serveis públics a nivell estatal, europeu i global.
6.2 Reestabliment dels serveis que ja han estat retallats en sanitat i educació.
6.3 Increment de personal sanitari i d’infraestructures per acabar amb les llistes d’espera.
6.4 Increment del professorat i insfraestructures per a garantir la ratio d’alumnes per aula, els grups de desdoblament i els grups de suport.
6.5 Garantir realment la igualtat d’oportunitats per a l’accés a tots els nivells d’educació, independentment de la procedència socioeconòmica. Destinar els recursos públics únicament a l’educació pública. Escola laica i de qualitat.
6.6 Finançament públic de l’investigació per garantir la seva independència.
6.7 Transport públic assequible econòmicament a totes les persones, de qualitat i ecològicament sostenible (Aquest punt no s'ha acabat de consensuar. Falta discussió / debat). Proposta pròpia: Transport Públic Gratuit.
6.8 Serveis públics i gratuïts d’atenció a la infància i a les persones amb necessitats especials de cura.
6.9 Prohibició de privatizació dels serveis públics.
6.1 Retirada de les retallades plantejades pel govern de la Generalitat. Retirada dels plans d’austeritat i retallades que afectin als serveis públics a nivell estatal, europeu i global.
6.2 Reestabliment dels serveis que ja han estat retallats en sanitat i educació.
6.3 Increment de personal sanitari i d’infraestructures per acabar amb les llistes d’espera.
6.4 Increment del professorat i insfraestructures per a garantir la ratio d’alumnes per aula, els grups de desdoblament i els grups de suport.
6.5 Garantir realment la igualtat d’oportunitats per a l’accés a tots els nivells d’educació, independentment de la procedència socioeconòmica. Destinar els recursos públics únicament a l’educació pública. Escola laica i de qualitat.
6.6 Finançament públic de l’investigació per garantir la seva independència.
6.7 Transport públic assequible econòmicament a totes les persones, de qualitat i ecològicament sostenible (Aquest punt no s'ha acabat de consensuar. Falta discussió / debat). Proposta pròpia: Transport Públic Gratuit.
6.8 Serveis públics i gratuïts d’atenció a la infància i a les persones amb necessitats especials de cura.
6.9 Prohibició de privatizació dels serveis públics.
6.10 Sotmetre la nostra pertinença a la OTAN a referèndum.
7. Llibertats i Democràcia Participativa:
7.1 No al control d’internet. Abolició de la Llei Sinde.
7.2 Protecció de la llibertat d’informació i del periodisme d’investigació i de la seva independència. Eliminació de les trabes legals que impedeixen exercir el dret d’emissió dels mitjans comunitaris lliures i sense ànim de lucre. Eliminació dels monopolis de facto dels espais radioelèctrics.
7.3 Ús de software lliure en les institucions públiques per adecuar-les a l’era digital amb costos sostenibles.
7.4 Retirada de l’ordenança del civisme: retirada de tota ordenança que limiti les llibertats de moviment i expressió.
7.5 Referendums obligatoris i vinculants per a les qüestions de gran embergadura (incloses les directives europees)
7.6 Eliminació de les redades a migrants no regulars i retirada de la Llei d’Estrangeria actual i tancament dels CIEs. Dret de vot per a migrants.
7.7 Modificació de la Llei Electoral (Aquest punt no s'ha acabat de consensuar. Falta discussió / debat). Formula Hare-Niemeyer.
7.8 Establiment de mecanismes efectius que garanteixin la democràcia interna als partits polítics: llistes obertes, elecció directa dels regidors (Aquest punt no s'ha acabat de consensuar. Falta discussió / debat). Llistes tancades i desbloquejades.
7.9 Pressupostos participatius aprovats per la ciutadania.
A continuació es farà al·lusió al tancament d’algunes indústries i cossos professionals. Demanem la conseqüent recol·locació d’aquests professionals o la reconversió de l’activitat industrial dels sectors anomenats.
7.1 No al control d’internet. Abolició de la Llei Sinde.
7.2 Protecció de la llibertat d’informació i del periodisme d’investigació i de la seva independència. Eliminació de les trabes legals que impedeixen exercir el dret d’emissió dels mitjans comunitaris lliures i sense ànim de lucre. Eliminació dels monopolis de facto dels espais radioelèctrics.
7.3 Ús de software lliure en les institucions públiques per adecuar-les a l’era digital amb costos sostenibles.
7.4 Retirada de l’ordenança del civisme: retirada de tota ordenança que limiti les llibertats de moviment i expressió.
7.5 Referendums obligatoris i vinculants per a les qüestions de gran embergadura (incloses les directives europees)
7.6 Eliminació de les redades a migrants no regulars i retirada de la Llei d’Estrangeria actual i tancament dels CIEs. Dret de vot per a migrants.
7.7 Modificació de la Llei Electoral (Aquest punt no s'ha acabat de consensuar. Falta discussió / debat). Formula Hare-Niemeyer.
7.8 Establiment de mecanismes efectius que garanteixin la democràcia interna als partits polítics: llistes obertes, elecció directa dels regidors (Aquest punt no s'ha acabat de consensuar. Falta discussió / debat). Llistes tancades i desbloquejades.
7.9 Pressupostos participatius aprovats per la ciutadania.
A continuació es farà al·lusió al tancament d’algunes indústries i cossos professionals. Demanem la conseqüent recol·locació d’aquests professionals o la reconversió de l’activitat industrial dels sectors anomenats.
8. Medi Ambient:
8.1 El sistema econòmic no pot estar basat en el creixement indefinit. Això no és sostenible.
8.2 Sobirania alimentària, foment de l’agricultura dels camperols, no de les multinacionals.
8.3 Foment de l’agricultura agro-ecològica. Suspensió dels transgènics en base al principi de precaució, fins a resoldre les incerteses sobre els impactes en el medi ambient i la salut. Per una reforma agrària.
8.4 Consum responsable i comerç just. Evitar els monopolis en la distribució garantitzant l’accés de tots els productors.
8.5 Amb totes aquestes mesures i altres, complir uns objetius de reducció d’emissions de CO2 que vagin més enllà dels del protocol de Kyoto. Per una veritable justícia climàtica.
8.1 El sistema econòmic no pot estar basat en el creixement indefinit. Això no és sostenible.
8.2 Sobirania alimentària, foment de l’agricultura dels camperols, no de les multinacionals.
8.3 Foment de l’agricultura agro-ecològica. Suspensió dels transgènics en base al principi de precaució, fins a resoldre les incerteses sobre els impactes en el medi ambient i la salut. Per una reforma agrària.
8.4 Consum responsable i comerç just. Evitar els monopolis en la distribució garantitzant l’accés de tots els productors.
8.5 Amb totes aquestes mesures i altres, complir uns objetius de reducció d’emissions de CO2 que vagin més enllà dels del protocol de Kyoto. Per una veritable justícia climàtica.
dimarts, 24 de maig del 2011
ERC + SI + RCat + CUP + DCat
Aquestes eleccions han estat marcades per l'efervescència de la dreta i la caiguda en picat de les esquerres. Ja heu vist arreu el que ha passat, així que no us donaré la xapa, però vull parlar de l'esquerra independentista.
Aquest front ha obtingut un munt de vots, però en la traducció en escons va anar molt pitjor que a les anteriors. Això és degut a que el 2007 només hi havia Esquerra Republicana i les Candidatures d'Unitat Popular, però aquest any hi ha hagut Esquerra, les CUP, Reagrupament i Solidaritat Catalana. Amb l'atomització, ningú ha guanyat un rosco, i Puigcercós amb la seva camarilla ha dimitit, cosa que hauria d'haver fet després de les catalanes.
Portabella se l'ha fotut, a Badalona, Reus, Tarragona, Lleida i moltes altres ciutats ERC ha desaparegut. Amb això s'entén que la política de pacta com puguis que s'ha fet a Puigcerdà (ERC+RIcat+SI), L'Hospitalet (RIcat+SI i ERC+EV), Barcelona (ERC+RIcat+Dcat), Badalona (ERC+RIcat+Accent+JERC) i molts altres no ha cuallat i que els electors demanen una mica més de serietat.
S'ha de deixar a banda les disputes internes, que ningú marxi per una rabieta i es sumi posicions. Si es perden les sigles es perden i punt.
S'ha de crear un projecte comú entre Esquerra, Reagrupament, Solidaritat Catalana, Democràcia Catalana i les Candidatures d'Unitat Popular. Quan es constitueixin les noves executives no s'hauria de tenir en compte d'on ve cadascú, de quin partit, ni quina comarca, i que es plantegi la unitat per davant de tot. És a dir, tots a una, amb aires nous i sobretot deixar de banda les picabaralles fins ara. Carretero, Laporta, Bertran, Tena, Puigcercós i Portabella ben calladets, que són els que l'han cagat, i hem de ser els militants els que forcem la reconciliació per a aconseguir ser un sol partit, seriós, coherent i amb una ideologia i camí que tenim tots en comú, l'esquerra independentista.
Aquest front ha obtingut un munt de vots, però en la traducció en escons va anar molt pitjor que a les anteriors. Això és degut a que el 2007 només hi havia Esquerra Republicana i les Candidatures d'Unitat Popular, però aquest any hi ha hagut Esquerra, les CUP, Reagrupament i Solidaritat Catalana. Amb l'atomització, ningú ha guanyat un rosco, i Puigcercós amb la seva camarilla ha dimitit, cosa que hauria d'haver fet després de les catalanes.
Portabella se l'ha fotut, a Badalona, Reus, Tarragona, Lleida i moltes altres ciutats ERC ha desaparegut. Amb això s'entén que la política de pacta com puguis que s'ha fet a Puigcerdà (ERC+RIcat+SI), L'Hospitalet (RIcat+SI i ERC+EV), Barcelona (ERC+RIcat+Dcat), Badalona (ERC+RIcat+Accent+JERC) i molts altres no ha cuallat i que els electors demanen una mica més de serietat.
S'ha de deixar a banda les disputes internes, que ningú marxi per una rabieta i es sumi posicions. Si es perden les sigles es perden i punt.
S'ha de crear un projecte comú entre Esquerra, Reagrupament, Solidaritat Catalana, Democràcia Catalana i les Candidatures d'Unitat Popular. Quan es constitueixin les noves executives no s'hauria de tenir en compte d'on ve cadascú, de quin partit, ni quina comarca, i que es plantegi la unitat per davant de tot. És a dir, tots a una, amb aires nous i sobretot deixar de banda les picabaralles fins ara. Carretero, Laporta, Bertran, Tena, Puigcercós i Portabella ben calladets, que són els que l'han cagat, i hem de ser els militants els que forcem la reconciliació per a aconseguir ser un sol partit, seriós, coherent i amb una ideologia i camí que tenim tots en comú, l'esquerra independentista.
dijous, 19 de maig del 2011
#GraciasHessel
Stéphane Hessel debe de estar en éxtasis después de ver la portada de Le Monde. Su pacífica revolución de los indignados ha florecido en España y se extiende hacia el resto de Europa.
Madrid, Barcelona, Tarragona, Bilbao, Málaga, Palma, Vigo y 40 y pico ciudades más (algunas del tamaño de Terrassa y Mataró) han hecho acampadas en sus plazas más emblemáticas para protestar contra los partidos, el paro, la corrupción, el amiguismo, los bancos y la falta de oportunidades.
El hastío se ha traducido en rabia y ésta en movilizaciones que han dejado a los políticos estupefactos a una semana de su "fiesta de la democracia".
El movimiento ha sido al más puro estilo túnez y egipto, aunque sin disparos de policías y todo eso, solo faltaria, y ha tomado unas dimensiones que aún se tienen que calibrar debido a la convocatoria de protestas en Bélgica, Holanda, Reino Unido, Francia, Alemania y Grecia.
Aún siendo un movimiento en un país teóricamente libre, se ha sufrido censura, para que no se extendiera al resto del mundo, y esa censura ha sido perpetrada por el mismísimo twitter, que ha bloqueado los hashtags (#) más veteranos de la protesta en la lista de Trending Topic mundiales para que no se contagiaran otros países.
Madrid, Barcelona, Tarragona, Bilbao, Málaga, Palma, Vigo y 40 y pico ciudades más (algunas del tamaño de Terrassa y Mataró) han hecho acampadas en sus plazas más emblemáticas para protestar contra los partidos, el paro, la corrupción, el amiguismo, los bancos y la falta de oportunidades.
El hastío se ha traducido en rabia y ésta en movilizaciones que han dejado a los políticos estupefactos a una semana de su "fiesta de la democracia".
El movimiento ha sido al más puro estilo túnez y egipto, aunque sin disparos de policías y todo eso, solo faltaria, y ha tomado unas dimensiones que aún se tienen que calibrar debido a la convocatoria de protestas en Bélgica, Holanda, Reino Unido, Francia, Alemania y Grecia.
Aún siendo un movimiento en un país teóricamente libre, se ha sufrido censura, para que no se extendiera al resto del mundo, y esa censura ha sido perpetrada por el mismísimo twitter, que ha bloqueado los hashtags (#) más veteranos de la protesta en la lista de Trending Topic mundiales para que no se contagiaran otros países.
Pero por suerte, los diarios occidentales han hecho su trabajo, que es informar, cosa que no hicieron los medios españoles al principio, y Le Monde, Der Spiegel, The Washington Post, The NY Times y The Guardisn (que yo sepa) han llevado a la portada a los jóvenes indignados.
También salieron personalidades a decir la suya. Iñaki Gabilondo apoyó las protestas, vaticinó una refundación forzosa de los partidos mayoritarios y dijo algo en lo que estoy completamente de acuerdo: los jóvenes indignados son mayormente de izquierdas, y que se vayan a abstener provocará un auge de la derecha. Puede que sea un mal necesario para acabar de abror los ojos.
Por último, apareció el reaccionario de turno al más piro estilo Åkesson pero con unos años de más, diciendo que los indignados estaban alentados por ETA-Batasuna y que habían recibido instrucciones de kale borroka de Segi.
También salieron personalidades a decir la suya. Iñaki Gabilondo apoyó las protestas, vaticinó una refundación forzosa de los partidos mayoritarios y dijo algo en lo que estoy completamente de acuerdo: los jóvenes indignados son mayormente de izquierdas, y que se vayan a abstener provocará un auge de la derecha. Puede que sea un mal necesario para acabar de abror los ojos.
Por último, apareció el reaccionario de turno al más piro estilo Åkesson pero con unos años de más, diciendo que los indignados estaban alentados por ETA-Batasuna y que habían recibido instrucciones de kale borroka de Segi.
Ésta gente no aprende.
Llei de Partits, Espanya, Constitucional...
L'altre dia passava jo pel Fondo de Santa Coloma per agafar el metro, i em vaig trobar a la entrada de Sicília dos paios penjant cartells de Plataforma per Catalunya.
Per a mi, un partit que el seu líder diu "Si jo fós alcalde els negres marxarien corrent de Vic" o que qualifica els immigrants com a "Xusma, xusma i xusma", i que té un programa polític d'exclusió i segregació si no d'expulsió i tracte infrahumà hauria de ser iŀlegalitzat. Però és clar que la llei de partits no farà que l'iŀlegalitzin mai. Aquesta llei només serveix per ofegar els nacionalismes i "los que atentan contra la unidad de España". Si no han iŀlegalitzat ni España 2000 ni Alianza Nacional, que són clarament partits violents i pseudo-nazis, no ho faran amb Plataforma.
A Alemanya, tot referència al nazisme està perseguida, i fins i tot dir la paraula "Judensau" (porca jueva) a una altra persona està penat amb 6 mesos de presó i una multa que t'hi cagues.
A Itàlia realitzar la salutació romana (alçar el braç com Mussolini) també comporta una multa considerable.
En aquests dos països la extrema dreta hi va governar dictatorialment 12 i 23 anys respectivament. A Espanya Franco hi governà 39 anys i cada 20 de novembre els feixistes fan marxes en el seu honor, el feixisme és a l'actualitat política dia sí dia també i no hem aconseguit encara tancar les ferides que v obrir la sagnant dictadura. Què s'ha fet malament? Ho podem corregir a temps?
Per a mi, un partit que el seu líder diu "Si jo fós alcalde els negres marxarien corrent de Vic" o que qualifica els immigrants com a "Xusma, xusma i xusma", i que té un programa polític d'exclusió i segregació si no d'expulsió i tracte infrahumà hauria de ser iŀlegalitzat. Però és clar que la llei de partits no farà que l'iŀlegalitzin mai. Aquesta llei només serveix per ofegar els nacionalismes i "los que atentan contra la unidad de España". Si no han iŀlegalitzat ni España 2000 ni Alianza Nacional, que són clarament partits violents i pseudo-nazis, no ho faran amb Plataforma.
A Alemanya, tot referència al nazisme està perseguida, i fins i tot dir la paraula "Judensau" (porca jueva) a una altra persona està penat amb 6 mesos de presó i una multa que t'hi cagues.
A Itàlia realitzar la salutació romana (alçar el braç com Mussolini) també comporta una multa considerable.
En aquests dos països la extrema dreta hi va governar dictatorialment 12 i 23 anys respectivament. A Espanya Franco hi governà 39 anys i cada 20 de novembre els feixistes fan marxes en el seu honor, el feixisme és a l'actualitat política dia sí dia també i no hem aconseguit encara tancar les ferides que v obrir la sagnant dictadura. Què s'ha fet malament? Ho podem corregir a temps?
dissabte, 14 de maig del 2011
Nova Europa
Aquests darrers anys ens han començat a sonar noms com Jörg Haider, Jimmie Åkesson, Geert Wilders o Timo Soini. Aquests són els líders ultradretans que s'han sumat al Front Nacional de la dinastia Le Pen en la conformació d'un nou espai polític inspirat en reaccions arcàiques i animals.
L'anomenada ultradreta, nova dreta, dreta populista o anti-immigració s'està definint cada cop més i està aconseguint escons en la majoria de països de la Unió Europea.
L'anomenada ultradreta, nova dreta, dreta populista o anti-immigració s'està definint cada cop més i està aconseguint escons en la majoria de països de la Unió Europea.
 |
| Jimmie Åkesson |
Els seus líders ja no són tant els casposos senyors grans i lletjos, que no inspiren gaire confiança. Ara cada cop són més joves, majorment nois, com Åkesson, que semblen més monos i, com diria una amiga meva, més "cuquis". Es cuida més la imatge, ja sabeu, s'ha de dissimular. Fins i tot Le Pen ha posat la seva filla al capdavant de la formació.
La cosa està així, a Gran Bretanya hi ha el Partit Nacional Britànic (BNP), a França el consolidat Front Nacional, a Alemanya el Partit de la Unió Alemanya, a Suècia el Sverigedemokraterna d'Åkesson, a qui Jordi Évole féu una entrevista al seu programa Salvados de La Sexta. Seguim a Escandinàvia i trovem el Perussomalaisset de Timo Soini a Finlàndia, que ha entrat arrasant al parlament finès amb un 17% dels vots fa prop d'un mes.
A Àustria fa ja temps que hi ha el Partit de la Unió per al Futur, de l'estimbat Jörg Haider, i a Itàlia, la Lega Nord i el MSI. A Suïssa el Partit del Poble Suís ja és al govern, i a Dinamarca l'extrema dreta del Dansk Folkeparti ha provocat que el seu país tanqui les fronteres.
Per a europeïstes com jo, aquest auge de l'integrisme és catastròfic. Per als propis ciutadans, que són infectats amb l'odi, la malfiança i el nacionalisme fervent que frega el chauvinisme, i també per la Unió Europea. Aquests partits es consideren euroescèptics, si no és directament anti-europeïstes, i volen abolir l'espai Schengen, un dels avenços més importants i rellevants de la unió.
Els pilars d'aquest partit són la política antiimmigració i la nació (per tant, l'euroescepticisme).
El racisme és quelcom que se m'escapa de les mans i mira...que els petin. Però la qüestió europea té una soŀlució ben fàcil: Dotar de més poder les institucions comunitàries. Que la gent vegi que Europa no es construeix Conjuntament només amb quatre subvencions, política mediambiental i ineficàcia en la resta d'àmbits per la prepotència d'alguns països.
La cosa està així, a Gran Bretanya hi ha el Partit Nacional Britànic (BNP), a França el consolidat Front Nacional, a Alemanya el Partit de la Unió Alemanya, a Suècia el Sverigedemokraterna d'Åkesson, a qui Jordi Évole féu una entrevista al seu programa Salvados de La Sexta. Seguim a Escandinàvia i trovem el Perussomalaisset de Timo Soini a Finlàndia, que ha entrat arrasant al parlament finès amb un 17% dels vots fa prop d'un mes.
A Àustria fa ja temps que hi ha el Partit de la Unió per al Futur, de l'estimbat Jörg Haider, i a Itàlia, la Lega Nord i el MSI. A Suïssa el Partit del Poble Suís ja és al govern, i a Dinamarca l'extrema dreta del Dansk Folkeparti ha provocat que el seu país tanqui les fronteres.
Per a europeïstes com jo, aquest auge de l'integrisme és catastròfic. Per als propis ciutadans, que són infectats amb l'odi, la malfiança i el nacionalisme fervent que frega el chauvinisme, i també per la Unió Europea. Aquests partits es consideren euroescèptics, si no és directament anti-europeïstes, i volen abolir l'espai Schengen, un dels avenços més importants i rellevants de la unió.
Els pilars d'aquest partit són la política antiimmigració i la nació (per tant, l'euroescepticisme).
El racisme és quelcom que se m'escapa de les mans i mira...que els petin. Però la qüestió europea té una soŀlució ben fàcil: Dotar de més poder les institucions comunitàries. Que la gent vegi que Europa no es construeix Conjuntament només amb quatre subvencions, política mediambiental i ineficàcia en la resta d'àmbits per la prepotència d'alguns països.
 |
| Jörg Haider |
Fem una federació europea real, dotem de més poder i més ressò als mitjans de la política que es fa a Bruseŀles i també obrim fronteres no només físicament, que els nostres canals retransmetin més l'actalutat del continent, que es simplifiquin les administracions que estàn per sota dels estats actuals. No pot ser que alguns estats tinguin fins a sis nivells administratius.
En resum, fem Europa, construim-la des de baix, i fem paŀlès que aquest projecte duu a algun lloc, que ens porta a una major qualitat de vida i benestar. Llavors serà quan aquestes veus cauràn pel seu propi pes.
dijous, 5 de maig del 2011
Schengen, mais ne pas tous
La politique de l'Union européenne était pire. En théorie, nous devrions aller vers l'unité de devenir une puissance à nouveau en revanche sur le sort qui nous concerne, si nous continuons à vingt-sept états différents.
Si quelqu'un de vous reprochant me par être indépendantiste catalan et européen en même temps de lui dire: Je crois en l'Europe, à condition que respecte les droits de mon peuple. (L'Espagne ne veut pas).
L'espace Schengen a constitué une percée pour tous les Européens. Nous avons gagné confort, mobilité, et union entre les différents peuples. Mais la politique actuelle du gouvernement français défait le progrès de l'Europe, et il ya eu un problème, ont décidé d'éradiquer le syndicat avant de chercher une solution ensemble.
L'immigration tunisienne a montré le vrai visage de Sarkozy, qui a essayé de reproduire leurs illusions xénophobes avec le collectif des Tsiganes, qui avaient été rapatriés en Roumanie. Je ne sais pas vraiment pourquoi ils ont peur de Marine Le Pen, si ils sont égales.
Si quelqu'un de vous reprochant me par être indépendantiste catalan et européen en même temps de lui dire: Je crois en l'Europe, à condition que respecte les droits de mon peuple. (L'Espagne ne veut pas).
L'espace Schengen a constitué une percée pour tous les Européens. Nous avons gagné confort, mobilité, et union entre les différents peuples. Mais la politique actuelle du gouvernement français défait le progrès de l'Europe, et il ya eu un problème, ont décidé d'éradiquer le syndicat avant de chercher une solution ensemble.
L'immigration tunisienne a montré le vrai visage de Sarkozy, qui a essayé de reproduire leurs illusions xénophobes avec le collectif des Tsiganes, qui avaient été rapatriés en Roumanie. Je ne sais pas vraiment pourquoi ils ont peur de Marine Le Pen, si ils sont égales.
 |
| Pancartes à une manifestation en Espagne. |
dimarts, 3 de maig del 2011
Sortu, Bildu y la democracia española
Otro tema del que quería hablar era sobre el País Vasco. La ilegalización de Bildu ha sido fina y llanamente el atropello del proceso de paz y una fuente de inspiración para el terrorismo.
Qué creen que van a hacer la gente abertzale al ilegalizar el partido que les representa? Una coalición que ya ha rehusado la violencia y de la cual forma parte Eusko Alkartasuna, que, joder, lleva siglos en la política democrática vasca y no tiene un pelo de etarra.
Nada, otra vez la misma mierda de siempre PPSOE 1 - Progreso 0. No interesa a nadie que se acabe el conflicto vasco, ni a PP, que lo utiliza como pedrusco para machacar cráneos socialistas con el epitafio "sois unos blandos", ni al PSOE, que si se acaba ETA, una parte del cerebro de la derecha dejaría de decir gilipolleces, que puede sonar muy superficial pero electoralmente es un banquete.
Y así seguimos y seguiremos, si hay un intento abertzale de apartarse de la violencia, España responde para pedir más.
El terrorista més buscat, llançat al mar?
Ahir a les tantíssimes vaig estar al Twitter i vaig veure com Antoni Bassas havia de donar una notícia bomba que afectava la seguretat internacional.
Obama compareixeria a les 10:30 hora de la costa est. Vaig estar esperant una estona i va anunciar que Osama Bin Laden era mort. Ja de per sí la notícia xoca, però costa d'empassar-se-la.
Resulta que Benazir Bhutto, la expresidenta de Pakistan va fer unes declaracions a una cadena britànica en la que deia que Bin Laden havia estat mort el 2006. Això ho va dir el novembre de 2007. Va morir en un atemptat el dia 27 de desembre.
A més, ha estat assassinat a Abbottabad, una localitat a 50 quilòmetres d'Islamabad, la capital, on l'exèrcit és fort, i a TV3 diuen que no podia estar allà sense certa complicitat de l'exèrcit paquistanès.
Tot plegat fa una mica d'olor a socarrim, més encara després de que circuli una imatge seva on és mort el novembre de 2010, i en cas d'haver mort llavors, no ho han comunicat fins ara, quan les revoltes als països àrabs estan en plena ebullició. Llum, siusplau.
PD: Tot això ho vaig escriure ahir, i si ja em quadrava poc, ara amb la dada de que han tirat el cadàver al mar i la fotografia falsa, ja estic convençut de que és una farsa.
Què va, què va, però com ens podrien enganyar els EEUU tan descaradament???
Obama compareixeria a les 10:30 hora de la costa est. Vaig estar esperant una estona i va anunciar que Osama Bin Laden era mort. Ja de per sí la notícia xoca, però costa d'empassar-se-la.
Resulta que Benazir Bhutto, la expresidenta de Pakistan va fer unes declaracions a una cadena britànica en la que deia que Bin Laden havia estat mort el 2006. Això ho va dir el novembre de 2007. Va morir en un atemptat el dia 27 de desembre.
A més, ha estat assassinat a Abbottabad, una localitat a 50 quilòmetres d'Islamabad, la capital, on l'exèrcit és fort, i a TV3 diuen que no podia estar allà sense certa complicitat de l'exèrcit paquistanès.
Tot plegat fa una mica d'olor a socarrim, més encara després de que circuli una imatge seva on és mort el novembre de 2010, i en cas d'haver mort llavors, no ho han comunicat fins ara, quan les revoltes als països àrabs estan en plena ebullició. Llum, siusplau.
PD: Tot això ho vaig escriure ahir, i si ja em quadrava poc, ara amb la dada de que han tirat el cadàver al mar i la fotografia falsa, ja estic convençut de que és una farsa.
Què va, què va, però com ens podrien enganyar els EEUU tan descaradament???
dissabte, 30 d’abril del 2011
Christine Deschryver: L'esperança de les dones congoleses
Christine Schuler Deschryver. Goma, República Democràtica del Congo
Christine Deschryver és filla de pare belga i mare congolesa. Viu a Goma, a la regió de Kivu, la més castigada per les dues guerres que es succeïren des de la caiguda de Mobutu fins al restabliment de la semidemocràcia de Kabila.
Deschryver aparegué en un documental de Patrick Forestier anomenat "Sang als nostres mòbils", que em va servir de gran ajuda per al treball de recerca l'any 2009. En aquest documental, que explicava la relació entre les guerres que hi havia hagut, aparentment només ètniques, i l'extracció de Coltan tacat de sang.
En aquest documental Deschryver hi apareixia a casa seva, on ajuda dones que han patit tortures, violacions en les que han sigut infectades pel sida o han quedat embarassades, tortures, o segrestos a la selva per ser utilitzades d'esclaves sexuals amb aliments o amb diners.
Christine Deschryver és filla de pare belga i mare congolesa. Viu a Goma, a la regió de Kivu, la més castigada per les dues guerres que es succeïren des de la caiguda de Mobutu fins al restabliment de la semidemocràcia de Kabila.
Deschryver aparegué en un documental de Patrick Forestier anomenat "Sang als nostres mòbils", que em va servir de gran ajuda per al treball de recerca l'any 2009. En aquest documental, que explicava la relació entre les guerres que hi havia hagut, aparentment només ètniques, i l'extracció de Coltan tacat de sang.
En aquest documental Deschryver hi apareixia a casa seva, on ajuda dones que han patit tortures, violacions en les que han sigut infectades pel sida o han quedat embarassades, tortures, o segrestos a la selva per ser utilitzades d'esclaves sexuals amb aliments o amb diners.
La Distracció
A tota Europa hi ha crisi, estem fatal, etc etc no rallaré amb el tema. Vull escriure sobre una cosa que m'ha sobtat.
Aquí a Catalunya, el govern dels millets està jugant la carta de les distraccions per a que la gent no es fixi tant en com ens esquarteren els serveis. Els 80km, el codi ètic, la fada gispert, el Justin Bieber, l'uniforme, les consultes... Qualsevol és bona per fer mirar cap a altra banda.
I he anat mirant cosetes. M'he enrecordat que el referent internacional d'Artur Mas era David Cameron. I això sí que ho va dir abans de les eleccions, quan l'anglès ja estava retallant. Si és que semblem tontos. Bé, al turrón, que David Cameron també la està liant que dóna gust, i quina és la distracció major del Regne Unit ara mateix?
La boda dels prínceps, sí senyor. Els ha sortit la jugada redona, i si us hi fixeu els joves allà ja no la lien. Siguin els monàrquics (80%) o els republicans (20% que creixerà quan es mori l'actual reina perquè Carles cau com el cul), estan atrefegats femt propaganda de les seves posicions i no es fixen tant en els problemes reals. Se'ls acudirà als espanyols fer quelcom semblant? Jo a la Letizia no la veig amb moltes ganes de tenir un altre crio...
Aquí a Catalunya, el govern dels millets està jugant la carta de les distraccions per a que la gent no es fixi tant en com ens esquarteren els serveis. Els 80km, el codi ètic, la fada gispert, el Justin Bieber, l'uniforme, les consultes... Qualsevol és bona per fer mirar cap a altra banda.
I he anat mirant cosetes. M'he enrecordat que el referent internacional d'Artur Mas era David Cameron. I això sí que ho va dir abans de les eleccions, quan l'anglès ja estava retallant. Si és que semblem tontos. Bé, al turrón, que David Cameron també la està liant que dóna gust, i quina és la distracció major del Regne Unit ara mateix?
La boda dels prínceps, sí senyor. Els ha sortit la jugada redona, i si us hi fixeu els joves allà ja no la lien. Siguin els monàrquics (80%) o els republicans (20% que creixerà quan es mori l'actual reina perquè Carles cau com el cul), estan atrefegats femt propaganda de les seves posicions i no es fixen tant en els problemes reals. Se'ls acudirà als espanyols fer quelcom semblant? Jo a la Letizia no la veig amb moltes ganes de tenir un altre crio...
dimarts, 29 de març del 2011
No Votis el 10-A! | Barcelona Decideix
Toni Albà, Pep Anton Muñoz, Joel Joan, Lloll Bertran, Òscar Dalmau, Quim Masferrer, Màrius Serra, Beth, Anna Sahun... Aquest vídeo m'encanta.
dimecres, 23 de març del 2011
Politizaciones Desagradables
En su momento, al ver que una cadena de televisión que anulaba tan flagrantemente la capacidad crítica de la gente como Antena3, me sorprendí de que hicieran una campaña como la de "Ponle Freno", que potenciaba la responsabilidad ante el volante y daba consejos a los conductores. Do habían puntos negros en las carreteras, una campaña para que los conductores encendieran las cortas cuando circulaban para que los viandantes les vieran antes y tuvieran más capacidad de reacción...
Estaba bien, yo la veía coherente y sus campañas tenían éxito. Pero ahora se aproximan las elecciones autonómicas y lo que antes era una iniciativa que humanizaba a las ratas que corren por los despachos de Antena3, ahora se ha convertido en una piedra que puede ser usada para atacar al gobierno. Y así se ha hecho cuando se ha tenido la oportunidad, esa ha sido la aplicación de la medida "110 km/h".
El anuncio, que no campaña, ha sido el siguiente:
L'última frase em sembla demolidora, i plena de càrrega ideològica, partidista i un oportunisme descarat.
Estaba bien, yo la veía coherente y sus campañas tenían éxito. Pero ahora se aproximan las elecciones autonómicas y lo que antes era una iniciativa que humanizaba a las ratas que corren por los despachos de Antena3, ahora se ha convertido en una piedra que puede ser usada para atacar al gobierno. Y así se ha hecho cuando se ha tenido la oportunidad, esa ha sido la aplicación de la medida "110 km/h".
El anuncio, que no campaña, ha sido el siguiente:
L'última frase em sembla demolidora, i plena de càrrega ideològica, partidista i un oportunisme descarat.
dilluns, 21 de març del 2011
L'estat actual de Líbia
 |
| Situation of Libya at 21/03/2011 22:05 GMT+00 |
Aquest cap de setmana, des que vaig penjar el post criticant occident, s'han succeït les informacions, rumors i especulacions sobre què succeeix i què no a Líbia.
Fins ara s'ha sabut que l'aviació va fent i que han destruït una part del palau de Gadaffi i han mort Khamis al-Gadaffi, un dels seus fills.
Els rebels, des de Bengasi, van empenyent l'exèrcit cap a Ajdabiya, i a Misrata no se sap quants morts pot haver, ja que és una ciutat assatjada des de fa setmanes per Gadaffi.
La situació per als rebels millora, però faran falta més bombardejos per a que Gadaffi no pugui contraatacar.
El que m'ha sorprès és la reacció que ha tingut l'esquerra europea i en concret l'espanyola, envers el conflicte libi. Crec que he descobert una escletxa entre dos tipus de pacifisme, a saber, entre el de Cayo Lara o Shangay Lily i el meu.
En el meu parè, si algú creu que m'equivoco, digui-m'ho, no hi havia alternativa al que està passant. Era o això o que el dictador arribés a prendre Bengasi. Per a mi una postura pacifista és aquella que no vol la guerra, no aquella que no vol intervenir en una guerra i deixa morir la població per a no tenir el remordiment d'haver tirat una bomba. És millor deixar-los al seu destí i esperar que el gran líder faci una purga com la que va fer quan va reconquerir Az-Zawiyah?
Crec que hi ha postures pacifistes que haurien de ser revisades per a aquells que les formulen al seu cap. Jo no vull la guerra a Líbia, no vull que mori gent. Però tampoc vull que aquesta gent caigui altre cop sota la tirania de Gadaffi i els extermini per les seves idees.
A partir d'aquí, que cadascú es postuli com cregui convenient. Ja sabeu la meva postura en la política espanyola i la meva opinió envers el PP, i aquesta vegada crec que han obrat bé recolzant Zapatero, tot i que només sigui per a que no els enganxin els dits amb Iraq si els porten la contrària.
Si voleu testimonis per Twitter de com va la situació des de dins el país us recomano:
@ShababLibya
@OnlyOneLibya
@United_Libya
@Tripolitanian
@Cyrenaican
Els hashtags més utilitzats són: #Libya #Libia #Bengasi #Benghazi #Tripoli #Misrata #OdysseyDawn #Gadafi #Gaddafi #Ajdabiya #GaddafiCrimes
divendres, 18 de març del 2011
Ineficàcia Occidental
Aquests dies ha quedat patent que les nostres institucions supranacionals són patètiques, descoordinades i egoistes.
Gadaffi està arribant a Bengasi i el Consell Nacional Libi, govern reconegut ja per la Unió Europea, està caient a un ritme vertiginós.
Els periodistes han abandonat la capital dels rebels i han arribat a Tobruk, l'últim bastió del CNL abans de la frontera amb Egipte.
Gadaffi guanya. Ens vam pensar que tot i el bany de sang, els rebels resistirien i podrien entrar a Trípoli, però degut a l'aviació i a l'artilleria pesada de l'exèrcit del dictador, han anat perdent posicions fins l'actual situació crítica.
En aquests moments em fa vergonya ser europeu. Portem a les espatlles la desgràcia dels libis. Teníem els mitjans per a ajudar-los i ha resultat en un desgavell de desacords i egoismes, que ha portat altre cop a la ineficàcia del Consell de Seguretat de l'ONU i de la secretaria d'afers exteriors de la Unió Europea, que per cert, la seva ministra en cap, Catherine Ashton, se l'hauria de fotre al carrer.
En l'apartat dels egoismes hi tenim la omnipotent Angela Merkel, que va rebutjar, juntament amb Dmitri Medvedev, l'àrea d'exclusió aèria que proposaren Estats Units, França i Gran Bretanya, que per fi diuen quelcom coherent.
 |
| Un home aixeca una bandera líbia sobre un munt d'ítems del règim de Gadaffi com el llibre verd. |
Per tant és clar que això portarà a dues conseqüències més enllà de la derrota militar. La primera d'aquestes és una immediata desconfiança dels libis que van creure en la democràcia envers aquesta i també d'Occident. Quina és aquesta democràcia que no és capaç d'ajudar una població massacrada i bombardejada que busca un règim similar?
L'altra és potser més nefasta si és possible. Quan Gadaffi guanyi s'haurà acabat la revolució del gessamí. No es veuran revoltes a líbia ni a molts altres països. Si occident que és una carta a favor dels rebels és inoperant, què pretenem, que a tots i cadascun d'aquests països sorgeixi una altra revolta espontània? Aquesta és la major cagada occidental des de la guerra de l'Iraq. Hem deixat a l'estacada a milions de persones, que moriran sota els règims que nosaltres alimentem.
PD: Just quan estava penjant aquest article m'en he assabentat de que la ONU ha aprovat la zona d'exclusió aèria, entre d'altres mesures com bombardejos a Trípoli. És una gran notícia. Encara hi ha esperança.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)