Com pot ser que de cop i volta una tal Sarah Palin tingui un escàndol familiar just en el moment en què és escollida per a competir per la vicepresidència? No és molta casualitat? Justament el seu contrari Joe Biden és bastant menys carismàtic que ella encara que l'ha pifiat molt menys. Deuen ser les seves relliscades verbals que propulsen el percentatge de coneixement popular de Palin?
Si més no, em sorpren que la popularitat d'algú pugi tan sobtadament en menys d'un mes i que sigui una calamitat política.
És clar que guanyarà Obama, que ha sabut saltar les descalificacions d'islamista (perque el seu segon nom és Hussein), "amic dels terroristes" segons Sarah, i que guanya aproximadament per 10 punts a McCain.
Hi ha un sector de la població que troba una aberració al sentit de la paraula Amèrica que els hi posin un president negre i de pare musulmà, que troba que hi haurà una revol·lució per la llibertat i tota aquesta "mandanga". Altres sectors creuen que l'assassinaràn (també ho digué Fidel Castro) i que passarà a ser una icona com Malcolm X, Fannie Lou Hamer o Martin Luther King.
Però és realment beneficiós per a l'opinió pública mundial aquest bon rotllo amb el president d'un pais el nom del qual va lligat a Iraq, Guantánamo, CIA, recolzament al cop d'Augusto Pinochet, guerra de Somàlia, etc...? Això suposarà un rentat de cara del pais i farà que tots diguem com Rammstein: Amèrica és meravellosa? Espero que ho diguem irònicament com ells, o voldrà dir que hem perdut la memòria.
