Obscenitat és la Paraula

Obscenitat és la paraula amb la que el New York Times ho ha calificat i amb la qual tothom hi està d'acord, és quelcom que només pot haver pensat un mal parit, penso jo.
Les xifres són vertiginoses:
2.000 Ampolles de xampany preferiblement Moët & Chandon
8.000 Llagostes
3.000 Ànecs
100 Kg de Gambes
4.000 PORCIONS DE CAVIAR
3.000 Pastissos de xocolata i vainilla
16.000 Ous
8.000 Caixes de Bombons de Ferrero Rocher
Qui és l'afortunat?? Vladimír Putin?? Hu Jintao?? Johánna Sigurdardóttir?? (per cert, felicitats) o potser el rei del Món Barack Obama??
No, a qui tots hem de felicitar el dia 21 de Febrer perque fa 85 anys és el suprem Robert Mugabe.
...
Sí, aquell tirà sagnant de Zimbabue, aquell país on la gent mor desesperadament i irremediable per l'epidèmia polifèmica de còlera, o del brot de sida, un dels països on ha près més virulència, o perquè no? De malària també. Una altra dada del pais és el percentatge d'aturats és del 94%, però no crec que això disminueixi amb la "festeta" de Mugabe; no voldrà que un senyor que està a l'atur li serveixi el xampany o una dona que se li hagi mort un fill de fam o de qualsevol malaltia, si sapigués llegir i escriure, cosa bastant incerta allà, no crec que li agaféssin el currículum per un treball temporal tant "modest" com parar les taules del banquet. Això és per a privilegiats que segurament pagarà amb els diners que li ingressin els convidats, entre 38.000 i 45.000 euros.
El que passi per aquest blog, si és que hi passa algú algun dia, que reflexioni, si creu que una persona així ha de seguir al poder d'un estat amb una inflació del 231.000.000% per molt alliberador de Rodèsia que hagi sigut.
Hitler abans de saber-se tot lo de les cambres de gas, el seu poble també el tenia en un pedestal per haver erradicat l'atur.

Go Shopping!

Avui pensant sobre el vídeo d'Annie Leonard, The Story of Stuff, he llegit el blog de Carme Colomina, l'escrit titulat "crisi social" que parla sobre les vagues i protestes sorgides per tota la Unió Europea.
I això m'ha fet pensar encara més, barrejant-ho amb el vídeo i he arribat a la llum.
Estem tant acostumats a l'economia linial actual, que després que Bush digués l'11-S que havíem d'anar de compres, ara l'economia planificada s'ha girat en contra dels governs i la societat occidental s'aixeca no perque els falti menjar, sinó Perquè no poden contribuir tant sovint a la fletxa! Hem arribat a aquest punt!
No estic dient que no hi hagi gent que s'hagi quedat sense casa o sense treball (això és molt cert) però qui no ha vist al Telenoticias A3 després d'un acudit dolent del Matias una senyora que diu que aquest any no podrà comprar tal i qual i que "se habrá de ceñir el cinturón"; i n'hi ha d'altres que contribueixen dient a càmara "estamos mu mal!!!". Fora conyes.
S'hauria de pensar algun tipus d'economia circular que no esgotés els recursos ni contaminés... Annie Leonard proposa un sistema així, però ni l'argumenta ni l'exposa ni el desenvolupa.
Sí, és clar, i també serem tots pitufos i viurem en cases ecològiques-xampinyó d'aqui a deu anys.
Éssent realistes fins que algun gordinflón empresari no tingui una il·luminació i digui: Estem destrossant el planeta, fins aleshores, no canviarem el món.
Utopia total la de l'empresari, ja que la màxima humanitat que podria tenir seria si la seva empresa s'enfonsés en la merda que fabriquen, però abans de que se li emmerdi el xalet, destrossarà la vida a uns quants mil·lions de persones al tercer món o a l'altra banda del carrer: Tot sigui fet pels diners i per als diners.
Il·lusos de nosaltres!!
Quelcom que em preocupa és els pitufillos com jo, els de la meva edat, que no es conciencïen de res ni que els hi ho posin a un pam de la cara, viuen a la societat de Viva la Vida Loka i com dic a la meva descripció del perfil del blog, si veuen les notícies, és perque no fan res millor i si un dia els hi ensenyen un video, ni que sigui a classe, es queden "Déu meu, què estem fent" uns minuts i després si t'he vist, no me'n recordo.

Estaria bé pensar un sistema econòmic circular. No tinc ni idea de economia però com que això no ho llegeix ningú, i a mi, encara que no em sobra el temps, em fa il·lusió, ja pensaré coses d'aquestes.

The Story of Stuff, el Video

No tinc res que escriure ni temps que li pugui dedicar al blog de moment, ja que començo a tenir més treball encara, així que avui tansols penjo un link sobre un tema que crec que provoca molts dels conflictes vigents arreu del món com la insurgència al delta del riu Níger contra les empreses petroleres.
http://video.google.com/videoplay?docid=-5645724531418649230