Nascuda el 9 d'agost del 1933, perdé el seu pare a la guerra civil i fou escolaritzada en un col·legi de monges al carrer Mallorca, 592 (actual CEIP Dovella), del qual sortí als 14 anys per anar a treballar.
Cap al 1947, començà a treballar en una fàbrica de xocolata del carrer Matanzas, 25, que un any després entrà en crisi i tancà. Llavors continuà treballant en un taller de bosses i articles de pell. Al cap de tres anys, tornaren a obrir i hi restà fins que tingué el seu primer fill, un any després de casar-se. Malauradament el nadó morí a les 12 hores de néixer. L'any següent, nasqué el seu segon fill, Ferran, i set anys després, Lluís. Un nebot de l'Àngel, el seu marit, vingué de Santander a buscar feina i es quedà fins l'any 1975, poc abans de morir Franco. L'any 1987, el seu segon fill es casà, tres anys després morí la seva mare, i el 1995, Lluís conegué Silvia, la mare del seu nét.
Fitxa de la fotografia núm. 1:
Títol: Un dia de platja
Data aproximada: 18-7-1936
Espai: Platja de la Barceloneta
Personatges: d’esquerra a dreta, Josep, Elsa, Agustí, Antònia, Jesús i Enriqueta.
Comentari:
«En aquesta fotografia hi ha el meu pare amb les meves ties i dos cosins d’ell. El meu pare va morir a la guerra i els seus cosins també. Un era en Jesús i l’altre, l’Agustí; les meves ties eren l’Elsa, l’Enriqueta i la seva amiga Antònia. La platja és la de la Barceloneta. La meva mare no hi va poder anar, perquè jo aquell dia tenia unes angines molt fortes i es va haver de quedar a casa amb mi. Era el 18 de juliol del 1936, i van anar-hi perquè feia molt bon dia, no s’esperaven pas el que passaria.»
Fitxa de la fotografia núm. 2:
Títol: Els veïns que van participar en la creació del refugi
Data aproximada: Final del 1936
Espai: Carrer Foment
Personatges: Veïns del barri, entre ells, Josep i el Farmacèutic
Objectes o indumentària: Carro
Comentari:
«Aquí hi ha tots els que van treballar al carrer Foment en el refugi que era propietat dels farmacèutics, que ens van cedir el seu pati per fer-lo. Entràvem per aquesta porta del darrere cada vegada que sonaven les sirenes i les alarmes.
»El meu pare és el que és mes amunt pujat a un carro, llavors hi ha el farmacèutic, que només ell anava amb corbata. Hi havia una font al costat de la porta, que ara és una mica més a l’esquerra, i el carrer es deia Foment, que ara se’n diu carrer Degà Bahí. Fa cinc anys van fer una casa darrere de la nostra, i quan van treure el refugi, allà on hi havia el pati, hi vam veure totes les escaletes i el que havien fet pel refugi. Ens va emocionar molt, perquè allà hi havíem passat moltes hores, a mi em feia molta por entrar-hi perquè, quan passava de nit, m’aixecaven corrent del llit, em posaven una manta a sobre, i a mi allò m’afectava, perquè sentia les sirenes de Can Rius, una fàbrica ja derruïda del carrer Fontova, entre Foment i Núria, que tots dos han canviat de nom, ja que Núria ara tot és Mallorca.
A mi em feia feredat entrar allà, i sempre li deia a la meva mare que em feien molt de mal les cames. Es veu que era una excusa per no baixar-hi. Tots eren veïns del barri; n’hi ha molts que els recordo, i molts que no perquè, és clar, tots són difunts.»
A mi em feia feredat entrar allà, i sempre li deia a la meva mare que em feien molt de mal les cames. Es veu que era una excusa per no baixar-hi. Tots eren veïns del barri; n’hi ha molts que els recordo, i molts que no perquè, és clar, tots són difunts.»
Fitxa de la fotografia núm. 3:
Títol: Els Tres Cosins
Data aproximada: < 1938
Espai: Platja de la Barceloneta
Personatges: Josep, Jesús i Agustí.
Comentari:
«Són el meu pare i els seus cosins, que, per desgràcia, van morir tots tres a la guerra. Eren fills de tres germanes, i totes van perdre’n un. No puc dir res més de la foto, sé que anaven a la Barceloneta, però la foto no sé de quan és.»
Fitxa de la fotografia núm. 4:
Títol: Un primer de maig amb la família
Data aproximada: 1 - 5 - 1934
Espai: Hort de la Zona Franca
Personatges: Família Noguera
Objectes o indumentària: Plats i ampolles
Comentari:
«Els meus avis tenien un hort a la Zona Franca, allà on hi és ara la Seat. En aquell temps, hi anàvem molt sovint, a dinar-hi i a fer xerinola, ens ho passàvem bé. Aquest era un dia de primer de maig, i hi vam anar-hi tots. El meu pare era el que sempre feia bromes i és el que sembla que suqui pa al plat. La mare em té a coll, perquè només tenia un any. Aquesta barraqueta de darrere era una caseta, bé, no caseta, estava feta de qualsevol manera, però allà hi teníem una taula i unes cadiretes i hi dinàvem. El meu avi és el de la ampolla, i bé, hi érem tots la mar de bé.»
Fitxa de la fotografia núm. 5:
Títol: Josep amb l’uniforme
Data aproximada: Principi del 1938
Espai: TerratPersonatges: Josep
Objectes o indumentària: Vestit de soldat
Comentari:
«En aquesta foto el meu pare va vestit de soldat, quan va anar a acomiadar-se dels meus tios, que vivien al nostre mateix carrer, i el meu tio diu: “T’està bé aquest uniforme!”, en broma. I va dir el meu pare: “Doncs fes-me una foto perquè potser no torno.” També ho va dir en broma, però va resultar una realitat, no el vam veure més. Va morir a final del 38, a Santa Coloma de Queralt, allà al Pirineu, tan sols tenia trenta-tres anys.»
Fitxa de la fotografia núm. 6:
Títol: La tieta Lola amb les amigues
Data: 19 - 4 -1936
Espai: Carrer
Personatges: Tieta Lola i amigues
Objectes o indumentària: Senyera
Comentari:
Data: 19 - 4 -1936
Espai: Carrer
Personatges: Tieta Lola i amigues
Objectes o indumentària: Senyera
Comentari:
«Aquí hi ha la meva tia, la tieta Lola, que era així, una mica esvalotada, d’Estat Català, i la meva àvia patia molt perquè se n’anava amb les amigues, i ensenyaven banderes.
»Es va voler fer una foto amb la bandera catalana i les seves amigues igual. És el dia 19 d’abril del 36, almenys això consta al revers de la foto. La meva tia és la que agafa la bandera per la punta de la roba. Era a la plaça Catalunya, crec.
»El seu marit, que era guàrdia d’assalt, un dia anava dalt de cavall i la va veure i va dir: “Lola, com no te’n vagis cap a casa, amb la teva mare, et donaré un cop de porra.” I la meva tia diu: “Bueno, deixa’m estar!” I ell: “No, no, cap a casa, si no, et prenc la bandera i t’ho prenc tot.” Que on havia d’anar? A casa dels meus avis no era pas a la vora, vivien a Sants. Jo anava a visitar-los cada diumenge amb la meva mare, agafàvem el tramvia 63, que anava de Sants al carrer Rogent del Clot, i un dia tornant, ens van parar abans d’arribar a Universitat i ens van fer baixar, que van dir que havien tirat una bomba al costat del Coliseu i que les runes havien caigut a la via del tramvia. Llavors vam baixar a agafar el metro a l’estació d’Universitat i em va impressionar molt veure tota l’andana plena de matalassos que la gent utilitzava per dormir al metro com si fos un refugi. Llavors vam agafar el metro fins a Marina, ja que no arribava mes lluny, per tornar a casa.»
Fitxa de la fotografia núm. 7:
Títol: Visita a la Generalitat
Data: mitjan de 1933
Espai: Palau de la Generalitat
Personatges: Josep, Elsa i Enriqueta
Comentari:
Títol: Visita a la Generalitat
Data: mitjan de 1933
Espai: Palau de la Generalitat
Personatges: Josep, Elsa i Enriqueta
Comentari:
«Aquesta fotografia és d’un dia que la Generalitat va donar entrada lliure a tothom per veure com era el Palau. El meu pare amb això s’entusiasmava molt, però la meva mare estava embarassada de mi i no hi va anar-hi perquè deia que hi hauria molta gent. Llavors hi va dur l’Elsa i l’Enriqueta, les seves cunyades. El meu pare és el segon cap que sobresurt pujant l’escala i la meva tieta Enriqueta la tercera. La tieta Elsa és una nena de davant, ja que tenia només 14 anys. Era l’any 33.»
Fitxa de la fotografia núm. 8:
Títol: Camí de l’hort
Data: 1934 -1937
Espai: Pg. Zona Franca
Personatges: Ricardo i Maria
Objectes o indumentària: Bicicleta i cotxe
Comentari:
«Aquesta fotografia es quan anàvem a l’hort del meu avi al passeig de la Zona Franca, i som el meu cosí Ricardo i jo. Ell era 5 anys més gran que jo i em va deixar el cotxe perquè ell ja anava amb bicicleta i jo no en tenia, de cotxe; la primera vegada que he conduït i l’última.»
Fitxa de la fotografia núm. 9:
Títol: El Josep i l’Enriqueta de Soldats
Data: Principi de 1938
Espai: TerratPersonatges: Josep i Enriqueta
Objectes o indumentària. Vestit de soldat i gorres
Comentari:
«Aquí també surt el meu pare de soldat i la meva tia també es va voler posar una gorra de soldat; és l’última fotografia que va estar amb ell. A ella li agradava molt disfressar-se i fer comèdia.
»Això és el terrat d’una tia meva, al número 105 del carrer Muntanya, que encara existeix la casa on hi ha l’”impremta” del barri. On anem a buscar els diaris avui en dia.»
Fitxa de la fotografia núm. 10:
Títol: Diumenge a la platja
Data: 1934 -1935
Espai: Platja de la Barceloneta
Personatges: Família Noguera
Objectes o indumentària: Batí
Comentari:
Data: 1934 -1935
Espai: Platja de la Barceloneta
Personatges: Família Noguera
Objectes o indumentària: Batí
Comentari:
«La nostra família era molt de sortir els diumenges, o a la platja, a l’hort o a les Planes. Aquí estic a la falda de l’avi, amb els meus pares i tothom de la família. També hi ha un cosí que feia moltes bromes i que s’havia posat un batí de noia. I encara que el meu cosí petit tenia 5 anys més que jo, sempre anàvem junts aquells dies.»
Fitxa de la fotografia núm. 11:
Títol: Viatge a Montserrat
Data: ~1941
Espai: Montserrat
Personatges: Maria (mare), Maria (filla) i Ricardo
Objectes o indumentària: Bossa de mà
Comentari:
Títol: Viatge a Montserrat
Data: ~1941
Espai: Montserrat
Personatges: Maria (mare), Maria (filla) i Ricardo
Objectes o indumentària: Bossa de mà
Comentari:
«Aquí es demostra que a la guerra s’havia passat molta gana. La meva mare, que era de bon menjar, va arribar a pesar 39 quilos. Patia molta gana, jo era de menys menjar. Havia arribat a pesar 39 quilos, encara que aquí, ja en pesava 42, però encara es veu ben primeta. Som jo, la mare i el cosí Ricardo.»
Fitxa de la fotografia núm. 12:
Títol: La processó de Corpus al carrer Muntanya
Data: ~1943
Espai: Carrer Muntanya
Personatges: Maria
Objectes o indumentària: Vestits i Icones
Comentari:
«Jo anava a un col·legi de monges i sóc la primera a la dreta de la processó. Sóc petita, perquè havia fet la comunió aquell any, i per Corpus sortíem en processó per tot el Clot. Jo d’aquella època tinc bon record perquè, a pesar de tot, jo era feliç sense la guerra i ho passava més bé, però, és clar, era tot molt prohibit; inclús recordo moments que les monges ens van dir que no mengéssim cap caramel per la processó, i li ho vaig dir a la família. Hi va haver un tiet meu que em va pelar el caramel i me’l va posar a la boca. Jo el vaig escopir i la monja em va dir: “Bé, no calia tan exagerat, però d’acord.” Jo era tan així, que vaig obeir i vaig fer el que em van manar, i el meu tiet es va enfadar.»
Fitxa de la fotografia núm. 13:
Títol: Carnaval al terrat
Data: ~1945
Espai: TerratPersonatges: Maria i amigues
Objectes o indumentària: Disfresses
Comentari:
«Les nenes de l’escola vam reunir-nos per disfressar-nos, per carnaval, sense cap nen, és clar, ja que tampoc no ens deixaven, els pares, ni ningú. I llavors, com que no ens podíem disfressar pel carrer, doncs vam fer una festa al terrat de casa meva. Vam posar música i totes havíem d’anar del que teníem a casa, perquè no es podia comprar res. Però bé, vam passar una bona estona. Llavors no es podia disfressar la gent, hi havia censura.»
Fitxa del document núm. 1:
Títol: Carnet del refugi
Data: 24 - 4 - 1938
Remitent: Junta Local de Defensa Passiva de Barcelona
Comentari:
«Aquest document l’hem guardat tota la vida perquè és el carnet del refugi de la Junta de Defensa Passiva de Barcelona, que, com que representava refugi de propietat dels farmacèutics, el meu pare era l’encarregat de les claus, i cada vegada que sonava l’alarma, corrent cap avall, i jo, darrere amb la meva mare. I això em va impressionar molt a mi, però bé, són coses que passen.»
Fitxa del document núm. 2:
Títol: Inscripció Militar
Data: 27 – 10 - 1936
Remitent: Conselleria de Defensa
Comentari:
«Aquest document és la inscripció militar del meu pare que li van enviar al 1936, però no hi va anar fins al 38, perquè, encara que era jove, ja estava casat i amb una filla. Tenia 32 anys: poc hi va estar, ja que vuit o nou mesos després ja el van matar.»
Fitxa del document núm. 3:
Títol: Contestació de l’alcaldia de Santa Coloma de Queralt
Data: 15 – 2 - 1941
Remitent: L’alcaldia de Santa Coloma de Queralt
Comentari:
«La meva mare, encara que els amics del meu pare havien vist que morí agafat per una bomba, tan sols ho sabia per ells, volia assegurar-se’n, on era, on l’havien enterrat, i va escriure una carta a Sta. Coloma de Queralt, que fou on digueren que morí, i aquesta es la contestació que escrigué l’alcalde dient-li que buscaven gent, però que era impossible. A vegades, si morien en algun camp, els pagesos els enterraven, i així va quedar. Després de 5 anys, li van donar el títol de viuda a la meva mare.»
Transcripció del text: En contestación a su atento escrito del 7 del corriente, cumpleme manifestar a Vd. que a pesar de las averiguaciones practicadas, ningun vecino no ha podido dar razón ni antecedentes sobre el paradero de su marido, puesto que como Vd. sabrá hubo tantos y tantos, y por otra parte la desaparición por completo de toda la documentación de los Hospitales, que consideramos fustada toda otra averiguación.
Dios guarde a Vd. muchos años.
Sta. Coloma de Queralt a 15 de Febrero de 1.941.
Fitxa del document núm. 4:
Títol: Carta Postal
Data: 22 – 5 - 39
Remitent: Comité National Catholique de Secoure aux Réfugiés de l’Espagne
Títol: Carta Postal
Data: 22 – 5 - 39
Remitent: Comité National Catholique de Secoure aux Réfugiés de l’Espagne
Comentari:
«És com una targeta que ens van enviar des de Perpinyà a la meva mare, que va intentar mirar que no hagués estat agafat en un camp de concentració allà o que hagués fugit. Per com era la retirada, no el van poder atendre.»
Transcripció del text: Perpignan, le 15 Mars 1939.
Muy Sra. nuestra,
Este Comité ha recibido su carta, de fecha 22/5/39. del corriente, interesando la averiguación del paradero de su esposo, Sr. José CAÑADELL VILANOVA.
Del resultado de nuestras gestiones, le será dada cuenta oportunamente.
Atentamente le saluda.
Por el Comité National Catholique.
"Aquell home vivia al carrer Gavà [al barri de Sants], vivien al mateix replà de la meva àvia. La seva dona era cosina del meu pare. Hi havia dues portes al replà, i eren les dues de la família, sempre estaven obertes. Ell un dia que va haver-hi una aurora boreal l'any 38, va dir hem sigut nosaltres, hem sigut nosaltres, referint-se als republicans, i es veu que hi havien uns que eren molt catòlics que ho van sentir, i es veu que el van denunciar, i llavors quan va acabar la guerra el van agafar i va estar molts anys a la presó. Ja ho sabien que no havia estat ell, però com era un rojillo... La seva nena petita se la va quedar la mare, i l'altra, dos o tres anys més gran se la va emportar l'àvia a Vinaròs.""Jo tenia moltes amigues que van haver d'anar a la sección femenina. Jo ja em vaig posar a treballar quan em tocava, i com era filla de vídua, em varen fer un paper per a que no em cridessin. Jo com no tenia pare, firmava la meva mare, però sense el consentiment del pare no podies ni anar a treballar"
"A la Zona Franca [actual fàbrica SEAT] hi teniem una caseta, com un encanyissat, i allà hi anàvem nosaltres, a l'hort. Era baixant la Gran Via, començant el Passeig de la Zona Franca. Jo tinc fotos de petita amb un cotxet amb el meu cosí, que era un camí de terra, i les voreres eren els horts. Ara deuen estar plenes de gratacels."
Transcripció fins el 6 de Maig de 2010.
