Guanyadors i Vençuts

Avui toca estatut. De bon principi estic més que decepcionat. Arriba ja l'estat d'impotència i ràbia, i també la incomprensió cap a aquells que aquí a Catalunya encara senten llaços amb Espanya.

Però també una satisfacció de llegir els comentaris que la gent escriu per arreu demanant la independència i que el que no volem és l'estatut, sinó una constitució catalana.

La meva opinió és que ens tornen a trepitjar, i nosaltres ens quedarem agilipollats al sofà, perquè a la gent això ara, mentre no faltin els calers, els és igual.

Em fa fàstic tot en general; la societat perque es queda com si no passés res, el PP per presentar el recurs (però aquest ja no té remei), Zapatero que va del pal de "aaah, esque yo lo apoyé, es culpa del TC", i el Montilla, que molt enrabiat que es fa, però en veritat se li'n fot, i l'única cosa que va fer ahir quan sortí al palau de la Generalitat va ser un intent d'amansar les feres i de deixar molt clar (no sé quantes vegades ho digué) que el gran perdedor era el PP.
Però això és mentida! És un bulo! Però a veure, com pots dir que el PP és el perdedor si fou qui presentà el recurs?!?! Aquí ja em va caure definitivament Montilla del pedestal que ja de per si no tenia.

I Alícia Sanchez-Camacho, que allà tot ufana deia que no hi havia guanyadors ni perdedors, també per calmar les masses i no quedar el seu partit demonitzat, que, per descomptat, ja l'ha quedat.

I el pitjor de tot, i el que em fa més por, és que els polítics han anat amb la voluntat de compondre una resposta unitària, i hom sap que acabaran fotent-se els plats pel cap, i Mas ja s'està fregant les mans per la pluja de vots que li suposa la sentència.

Reaccionem d'una vegada.

Us deixo amb el comentari que ha deixat un telespectador del programa "Divendres" de TV3: "Si kereis un pais compraros una isla y largo de españa"

La Lluna Vermella

La veritat és que ella és una completa desconeguda, per a mi i per la majoria dels occidentals (anava a dir dels que em llegeixen, ha, quin xist).

És una dona que em va sorprendre des del bon principi pel sol fet de ser dona, en un país bàsicament, pel que veig, islàmic. En ella vaig veure l'esperit de canvi que, fa anys, vaig veure al vel de la difunta Benazir Bhutto. És qui vol portar el seu país cap a la democràcia
després d'una llarga i depressiva dictadura de Bakíev, així com ho intentà Bhutto després de l'era Musharraf.

No sé quins defectes tindrà, perquè la conec poc, però Roza Otunbàieva m'ha sorprès per l'empenta i la determinació demòcrata que demostra, aposta, almenys ho diu, per la conciliació entre uzbeks i kirguisos al seu país de l'àsia central, i busca una estabilitat en les relacions exteriors del Kirguizistàn. Espero que Otunbàieva triomfi en els seus propòsits i que no corri la mateixa sort que la malaurada Benazir, o almenys, que no em decepcioni corrompent-se, com ho feren molts altres.

Escribo para que me quieran, escribo para no morir.

José Saramago

Comentari al Grup de Facebook "Tercera República Española"

Això és un comentari que he deixat a Tercera República Española, en el fil de conversa d'una imatge on es parla de "Reabrir las heridas del pasado"

"Yo hice en tercero de la ESO un treball de recerca sobre la guerra civil con testimonios directos, que en mi caso eran mi abuela y los abuelos de mi amigo, a través de fotos, carnets y documentos, nuestros abuelos nos narraban hechos relacionados durante la guerra civil. Tengo un documento del alcalde de Santa Coloma de Queralt que le dice a mi bisabuela que no se encontró el cuerpo de mi bisauelo en el municipio, que es donde murió durante una batalla. La pobre mujer estuvo buscándolo durante años, contactando con organizaciones españolas y francesas, y nunca lo encontró, y mi abuela ha llevado un estigma toda la vida por eso, todas estas cosas han de quedar en el olvido? Nos dicen que olvidemos, nosotros y sobretodo las personas que lo sufrieron de primera mano? Me avergüenzo de vivir en un país que pese a haber pasado más de 70 años sigue postrado en el pensamiento de los años 40. La culpa de que no se pueda resolver no es de los "putos rojos" sinó de los intransigentes que quieren mucho al país, si, pero con una venda en los ojos."

Lior Haiat a CNN+

L'altre dia vaig estar fins les tres del matí mirant notícies al 3/24, TVE24h i CNN+ i em vaig topar amb un debat a l'última entre Berna G. Harbour, subdirectora del diari "El País", i el portaveu de l'embaixada israeliana a Espanya, Lior Haiat. Durant el debat van anar sortint frases de la boca de Haiat que vaig anar apuntant:

• "No hay una crisis humanitaria en Gaza"

• "El conflicto [amb la flotilla] fue en aguas exclusivas de Israel"

• "No es verdad [que l'ajuda no arribi a la població de Gaza]"

• "[En la flotilla] tenían cuchillos, pistolas, cócteles molotov"

• "IHH es un grupo terrorista incluido en las listas de Grupos
Terroristas de la Unión Europea y del departamento de estado de
Turquia"

• "En Gaza hay un gobierno iraní"

• "Una flotilla con 100 o más mercenarios no es una ayuda para la
paz"

• "La culpa es de los que van en contra de Israel desde hace años"

• "La población civil [en Gaza] adquiere el material que necesita"

• "La comunidad internacional ha de permitir que prosiga el proceso
de paz"

No em posaré a comentar perque em repetiria amb posts anteriors, només vull que penseu com es pot ser tant recargolat i fals.

"La llibertat es basa en poder dir el que els altres no volen escoltar" George Orwell

UNO Speech

El dia 8 d'Abril ens vàren fer fer una redacció sobre un de dos tòpics a classe d'Anglès. Com va sobre el tema i em van posar un vuit, la picaré a PC i la penjaré al blog.

El full comença aquí:

Part 2: Writing

Choose ONE topic. Write about number 1 or 2. Minimum lenght: 100 words.

1. You are a journalist. Write a short newspaper story about the labor exploitation of some groups of immigrants in Spain.

2. [Chosen] You are the representative of your country before the United Nations Organization (UNO). Write a speech addressed to the UNO general delegates denouncing the resurgence of slavery.

"Mr. Ban Ki-Moon, Representatives of the Council,

I am here today to denounce the situation of some countries where individual freedom is not an example for a globalized world in the XXI century. Some states are, in order to acquire the goods of another, creating modern slaves, people who are working hard not only in order to earn some cents for their mining labour: they only have this way to save their lives.

My speech is about a special country, the Democratic Republic of the Congo, where people have been forced to work in mines to extract Coltan, sometimes named Tantalum. Rwandan militia, as the Interahamwe ("Those who do not kill alone"), the CNDP of the General Laurent Nkunda, and sometimes the Congolese army too, have been denounced because of their human rights violation since 1997, when the war in DRC had involved several African countries.

Why couldn't the western forces end this situation? Because of you. All the people who sat on a chair at the beginning of this conference is related and responsible of those crimes. Not only militia, and hungry people in Africa are killing mining workers in that country. We are too. I think most of you would know which destiny the Coltan from the Congo has, this is not a new discovery.

The Coltan is in several of your pockets, inside your mobile phones, you have Congolese blood in your pockets. But not only Nokia, Motorola and Sony Ericsson have to pay for their crimes. In all our houses we have computers. And our children have Xbox and Play Station. Aren't we responsible?

And you, the Belgian representative, must take part in the solution. I am not refering to the colonial history of the belgian country there, but the implication of several corporations in the extracion of Coltan, and reporting it to Kigali (the exportations of Rwandan Coltan are the same quantity as the Congolese, but Rwanda has no Coltan), as Traxys, Trademet SA, Umicore any many more.

But... these chairs are comfortable, aren't they?

We are satisfied resolving the problems of this world in the United Nations Assembly, because we feel useful and important. Doesn't matter people who dies everyday in Africa, it has become a topic, and we have no solutions to the catastrophical situation, have we?

I wish most of you in a Congolese mining exploitation, working with your hands. You would then take part in the atrocities committed by your economic and comfort hungry. Well, then you wouldn't exist for those who were here."