L'Imperi de la Telebasura

Ahir va succeïr un fet que em va regirar l'estómac. Crec que aquest post és quelcom que necessito fer per necessitat. Ara tothom se'n recorda de CNN+ i de "oh com n'era d'alt nivell i què professional" i mil gilipollades més. Mirava bastant la CNN+ sobretot per la nit, i la preferia al 3/24 perquè havien variat el seu programari amb apartats que no eren estrictament informatius però si d'actualitat.

He estat seguint el comiat dels presentadors a través de Twitter i YouTube i se m'ha regirat l'estómac quan el vídeo s'acabava i començava el nou canal Gran Hermano 24 Horas. Era tètric i sàdic alhora.

Un canal com CNN+ substituit per una merda sobre un Reality Show que mostra la cara més repugnant de l'estat espanyol. Els capos de tota aquesta degradació d'estat són, com no, Telecinco (en aquest cas) i Antena3. Aquests canals són els responsables de la "chonització" de la societat, i d'apostar per graelles plenes de merda i seccions que l'únic que fan és idiotitzar la població.

Ho ténen ben clar.

Als joves, merda. Posa'ls sèries on hi surti tios en boles, o almenys que ensenyin carn per a que les nenes i els marietes s'hi quedin incondicionalment. Posa quatre xorrades més, lliga un culebrón, posa-hi alguna tia que estigui bona i ja està! D'aquí hi surten Física o Química, El Internado, i molts més!

A les senyores, chonització. Aquí hi ha Belén Esteban, Jorge Javier Vázquez, Lídia Lozano, Donde estás Corazón, i aquest programa que té molts noms i molts espais, però que en realitat és tot el mateix: Salsa Rosa (2002-2006), Aquí Hay Tomate (2003-2008), Dolce Vita (2006-2008) Sálvame (2009-)

Després també Realitys, que, si, admetreu que la majoria vau mirar la primera temporada de Gran Hermano, o potser com a molt la segona. Ara van per la 12ª, i n'han parit molts més, el format surt rendible: Hotel Glam, Las Joyas de la Corona, Supervivientes, Esta Cocina es un Infierno, La Casa de tu Vida, La Isla de los Famosos, Hombres y Mujeres y Viceversa... (Els he mirat en una web, no m'en recordava de tots).

L'única cadena que encara es salvava era Cuatro', que no ha atacat per la banda rosa de la televisió. Però ara Gestevisión i Prisa han unit o no sé què cony han fet amb la televisió, que Telecinco ha fagocitat Cuatro'. Bé, el país va com va, i al final, acabarem tots éssent uns chonis, i ja veureu, que al final la Belén Esteban acabarà presentant-se a unes eleccions.

Ernest Lluch, la conseqüència del diàleg

Imatge de www.noucicle.com

Crec que és obligatori abans que acabi aquest any, commemorant el Xè aniversari del seu assassinat, fer un homenatge, des de la més estricta humilitat, a un polític emblemàtic de la història recent del nostre país i que patí una sort que horroritzà la nostra societat.

M'he estat llegint la seva biografia per fer un resum amb el que sabia, com vaig fer amb Politkóvskaya o les Madres de Plaza de Mayo.

I no per mandra, ni molt menys (m'he passat el dia tirat al llit i al sofà i encara em queden hores), però més aviat per respecte, prefereixo aquesta biografia o descripció del "llegat humanista" com l'anomena la web (www.fundacioernestlluch.com). Les altres biografies no estàven fàcilment i d'una font fiable en català, i com aquesta sí que l'és, aprofito per penjar l'original.

Ernest Lluch, Catalunya

Vilassar de Mar (21 de Gener de 1937) - Barcelona (21 de Novembre de 2000)

Ernest Lluch era un intel·lectual valorat, un polític respectat i un comunicador enormement popular, quan l’assassinaren el 21 de novembre del 2000. Investigador, escriptor, professor, parlamentari, ministre, rector d’Universitat, articulista, tertulià... tot això fou Ernest Lluch, i per tot això se’l recorda, se’l reconeix i estima.

La seva vida compromesa en la defensa de les llibertats va ser precoç. Quan era un jove estudiant es va sumar a l’oposició democràtica al franquisme esdevenint el representant democràtic dels alumnes de la Facultat d’Econòmiques. Ja com ajudant del catedràtic Fabià Estapé, fou expulsat de la Universitat de Barcelona per la seva significació política. Durant la dictadura fou detingut diverses vegades per participar en moviments socials i polítics contra el règim. El seu activisme continuà a València, on fou vice-degà de la Facultat d’Econòmiques i fundador del Partit Socialista del País Valencià. Mort Franco continuà amb el seu compromís militant i tornà a Catalunya el 1977 on va ser elegit diputat per Girona amb la coalició “Socialistes de Catalunya”, del qual el 1980 en fou portantveu en el Congrés dels Diputats. El 1982 formà part del govern socialista com a Ministre de Sanitat i Consum, des del qual i fins a 1986, enfrontat als sectors més conservadors del món sanitari, va generalitzar la cobertura sanitària estatal i va crear el departament dels drets del consumidor, per primera vegada a Espanya.

Deixant la política professional va concentrar la seva activitat principal a la universitat, a la docència i investigació. El 1986 va guanyar la càtedra de Doctrines econòmiques de la Universitat de Barcelona i entre 1989 i 1995 fou rector de la Universitat Menéndez i Pelayo que rellançà a una nova etapa d’activitat i presència. Paral·lelament a una permanent acció pública com a articulista, tertulià i comentarista polític, continuà amb els seus treballs minuciosos i erudits especialment d’història i pensament econòmic. Fruit d’aquestes recerques ens deixà just acabades dues obres sobre el segle XVIII que essent històriques tenien una connexió directe sobre els problemes dels nostres dies. Era un coneixedor profund de la qüestió nacional catalana i per això s’interessà tant pel País Valencià i, el darrers anys per Euskadi. S’enamorà talment del País Basc que hi posà pis i hi passava temporades. Estudià a fons el problema basc i es comprometé una i altra vegada a favor d’Euskadi, la seva identitat i la seva cultura, contra els violents i a favor del diàleg, cercant camins constitucionals per resoldre els problemes. I fou per aquestes idees que el van matar.

Transport Públic Gratuït

Aquest post és bastant especial. A molt estirar es podria considerar política, tot i que tracta de transports. Aquí em vull plantejar la gratuïtat del transport públic, és a dir, que no paguéssim quan anem a utilitzar el metro, el bus, tram, tren, etc... Aquesta acció, la de validar les nostres T-10's, seria, més que eliminada, traduïda en un impost de transport sostenible, que cobriria els gastos de la xarxa de transport públic i que pagaria tothom, fins i tot qui no l'utilitza, penalitzant així l'ús del vehicle privat. 

Per altra banda, seria un estalvi molt considerable, ja que, posant l'exemple de la xarxa de metro de Barcelona com a plantilla per a l'explicació, quant es gasta TMB i FGC en validadores, màquines expenedores de bitllets, revisors, els propis bitllets...?

Fa un temps vaig llegir un article en el que es parlava del frau al metro. Col•locar 3 màquines validadores de bitllets noves substituint els torniquets en l'accés d'una estació costava X€. Les estacions tipus de la nova L9 en ténen 6 de mitjana. Sort que ténen un sol accés, ja que només en les 12 noves estacions del tram IV (compto Santa Rosa, que li queda poc per obrir) s'han gastat 46X€. I ja no sé quant costen les expenedores. 

És una despesa molt important i que tarda molt en ser amortitzada. Pensem que els bitllets que paguem i gastem només signifiquen un 50% de la financiació del transport públic. Llavors perquè no fer el 100%?

No hi hauria frau, ja que tothom es "colaria" i pagariem tots igual a casa, tampoc farien falta els revisors, que, sense reduir la despesa (no estic dient que paguéssim menys) se'ls podria reconvertir en agents de seguretat, ja que una de les problemàtiques del metro és la seguretat.

Aquells diners que es dediquen als catxarros que posen per tot arreu per les T-10's es podrien dedicar, per posar exemples, a adaptar amb ascensors estacions que no en ténen, que són unes quantes:

L1 Rambla Just Oliveras
L1 Torrassa
L1 L5 Plaça de Sants
L1 L3 Espanya
L1 L4 Urquinaona
L1 Clot
L3 Poble Sec
L3 L4 Passeig de Gràcia
L3 Vallcarca
L4 L5 Maragall
L4 L5 Verdaguer
L4 Jaume I
L4 Ciutadella
L4 Bogatell
L4 Llacuna
L4 Poblenou
L4 Selva de Mar
L5 Collblanc
L5 Virrei Amat
L6 L7 Gràcia
L6 Sarrià
L7 El Putxet

També millorar les andanes d'algunes estacions deteriorades, noves ampliacions, millorar instalacions en general...

Pensem que a la L9 s'hi ha d'inaugurar en els pròxims 4 anys 40 estacions més, més la d'Ernest Lluch de la L5. Això són 41 estacions, multiplicades per 6 validadores, 246, i això pel preu d'una validadora: 246X€. Es gastaràn 246X€ en 4 anys que no fan falta. 

Per altra banda, l'impost que proposo seria sostenible, ja que penalitzaria aquells ciutadans que utilitzen el vehicle privat, que també finançarien el transport públic. Pensem ara en la demanda. Si és gratuït, hi haurà gent que ara no l'utilitza que començarà a utilitzar-lo, en detriment del cotxe, que sortiria més car bàsicament perquè més barat que lo gratuït no seria. 

No és una bona idea? Jo crec que estaria molt bé!

(El preu de les X aquestes el posaré quan trobi l'article o ho descobreixi per algun altre lloc)

Foto del vestíbul de l'estació Església Major de la L9 del Metro de Barcelona. Font: www.trenscat.cat

Chirvoni Ruchnikow: L'última dictadura a Europa

Com era d'esperar, la jornada electoral a Bielorrússia ha acabat malament. El candidat que ha guanyat és el que ha guanyat en totes i cada una de les eleccions dels últims 16 anys. L'últim dictador d'Europa continuarà, almenys, fins 2015, o fins quan vulgui, ja que ha eliminat el límit de dues legislatures.

Les notícies informen que hi ha hagut un munt de ferits al centre de Minsk, entre ells els candidats Vladimir Niklajew, Vitali Romaschewski, Sergei Statkewich i Andrei Sannikow. L'oposició es veu que en aquestes eleccions han estat millor tractats, però això no és gaire palpable en la pràctica, tal com veiem, i tampoc garanteix una salud democràtica.

"Respublika Belarus, Aposhnjai Diktaturaj u Europe!"

Em pregunto què deuen pensar els bielorrussos quan llegeixen a la premsa extrangera que el que s'aixeca com el seu líder nacional (líder d'un país fracturat) és l'últim dictador d'Europa.

Aleksandr Lukatschenko tonteja amb occident i amb Rússia aleatòriament, segons li convingui, i això li dóna la subsistència del seu govern. Utilitza el nacionalisme bielorrús quan li convé, en contraposició a Rússia, tot i que el 60% de les importacions i el 35% de les exportacions són amb Rússia, i el rus és la llengua del 72% de la població.

Però igual com desvariejava Hitler o el mateix Franco, a Lukatschenko se li'n va la pinça, i proposà a Rússia crear una organització supranacional entre els dos països, l'Estat de la Unió (ru: Союзное государство / be: Саюзная дзяржава). El dictador n'estava encantat, tot i que quan Putin arribà al poder, li parà els peus.

Com es deuen sentir els bielorrussos quan hi ha centenars de ferits en una manifestació pel frau en les eleccions? Quan la TV Russa i Kazakh emeten un documental ridiculitzant el seu president? Perquè Rússia recolza un govern que l'ataca constantment?

No m'agradaria estar en el lloc d'un bielorrús. 

Anonymous, el nou actor en la polèmica de WikiLeaks

Mastercard, Visa, EveryDNS, Amazon, Tumblr, SGAE, el Ministerio de Cultura, el Blog de Sarah Palin... totes aquestes planes web són les víctimes d'una massa de ciberactivistes que han sorgit arreu del món des del macrofòrum 4chan.org.

Els diaris en van plens, i El País recull la notícia de mà de tres periodistes que se n'han estat informant. Existien abans de la polèmica de WikiLeaks i el seu primer ciberatac fou per a l'Església de la Cienciologia (un dels seguidors més famosos n'és Tom Cruise), però ara s'han aliat amb WikiLeaks per tancar tots els portals que hagin retirat el suport a l'organització de Julian Assange.

Entre aquests hi ha Visa, Mastercard i PayPal per no deixar fer pagaments a WikiLeaks, la Fiscalia Sueca (www.aklagar.se) pels falsos casos de violació (es vincula una de les denunciants amb la CIA i l'altra té un blog on explica "com venjar-se legalment d'un home"), i també Amazon, EveryDNS i les webs dels advocats de les denunciants per les violacions, entre d'altres.

Hi ha hagut altres atacs informàtics, com de Rússia a Estònia, de la República Popular de la Xina a la Xina vertadera (Taiwan) i també d'Israel a l'Iran, però ara és quelcom generalitzat...

Estem davant de la primera Ciberguerra?

WikiLeaks: Un Repàs Superficial

Aquests dies El País i altres diaris mundials estàn traient a la llum documents que WikiLeaks els envià, i estem rebent un bombardeig constant de marujeos, trapicheos i afers de suma importància.

Aquest post serà actualitzat i segurament dividit per a una major comprensió.

Europa

• Calificacions de diversos caps d'estat europeus com Zapatero (És astut i no soporta que li portin la contrària, és un esquerrà passat de moda), Berlusconi (Es fot unes farres de cal déu i no descansa adeqüadament), Sarkozy (arrogant i impertinent), Vladimir Putin i Dmitri Medvédev (Són Batman i Robin, Putin definit com un "Macho Alfa").
• Programa de Seguretat als Estats Balcànics més Polònia que podria haver irritat Rússia i es portà en secret.
• Estats Units presionà el govern espanyol per a aconseguir la anomenada Ley Sinde.
• Espanya estava al corrent dels vols de la CIA en territori espanyol (Palma de Mallorca, Barcelona, Màlaga i Tenerife) i els acceptà amb la garantia dels Estats Units de que pogués mostrar una fortalesa i seguretat suficients, però ho ocultà al públic i quan es descobriren negà conèixer res sobre el tema.

Amèrica

• Interès per part dels Estats Units d'internacionalitzar l'Amazones amb l'excusa de lluitar contra l'islamisme creixent al Brasil, així com fixació i temor pels reductes terroristes a la triple frontera entre Brasil, Paraguai i Argentina.
  
• Acusació dels Estats Units a Veneçuela de finançar el narcotràfic i el govern corrupte de Daniel Ortega a Nicaragua.
• Preocupació de Hillary Clinton per l'estabilitat mental de Cristina Fernández de Kirchner.

Àsia

• Xina prefereix una Corea capitalista amb el poder concentrat a Seül que una Corea dividida, amb presència militar nord-americana i una amenaça constant de guerra.
  
• Xina i Corea del Nord desconfien mútuament però Xina recolza econòmicament Corea del Nord per interessos d'estabilitat i econòmics.
• El soldà de Kuwait digué a l'administració Obama que els presos de Guantánamo eren criminals irreductibles i que per tant, no calia pagar 85.000 euros per acollir un près a Europa, que era preferible que se'ls abandonés en una zona de guerra.
• Països del golf aràbic/pèrsic (Qatar, Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita) reclamen a Estats Units una guerra preventiva contra l'Iran abans de que aquest s'armi nuclearment.
• Les famílies benestants de Jeddah, a l'Aràbia Saudita, es salten la llei islàmica, sabent-ho la familia reial saudita.

Àfrica

• Espanya recolzà el cop d'estat de Mauritània el 2008 per no tenir un govern titella d'Al-Qaeda a 300 quilòmetres de les Illes Canàries.
  
• França tem que Senegal es converteixi en un estat fallit.
• Líbia amenaçà el Regne Unit si no extraditava el terrorista Megrahi, responsable de l'atemptat de Lockerbie.

Afers Transcontientals

• Estats Units considera d'un alt valor estratègic zones com els gasoductes d'Àsia Central, l'estret de Gibraltar, la frontera EEUU-Mèxic, el gasoducte Argèlia-Espanya, la selva amazònica i les preses que hi ha, l'institut Grífols a Barcelona i les empreses bioquímiques de Ludwigshafen a Alemanya, entre d'altres.
• Estats Units ha espiat diplomàtics de les Nacions Unides demanant fins i tot mostres d'ADN.

Uns Apunts del Perquè de l'Oposició a l'Església

Avui abans de dutxar-me, que és quan repasso Twitter, Facebook, Mail i Blogs he llegit una entrada d'un blog que parlava sobre la capella de la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona. Allà hi havia la postura de que els catòlics estàn perseguits a l'estat espanyol i que hi ha un anticlericalisme com el dels anys de la Segona República, com declarà Joseph Ratzinger durant la indesitjada i polèmica visita a Barcelona.

No posaré el link d'aquest blog aquí perquè passo de donar-li promoció a una persona amb idees preconstitucionals que vol el respecte per a ell i el seu col·lectiu que no té per a les idees contràries. Més que del follón que hi ha amb la capella, vull parlar de les postures de l'església catòlica i de les hipocresies que escupen aquesta mena de gent. 

Un dels comentaris deia que l'únic que hem aconseguit amb la constitució són matrimonis homosexuals (ell en diu unions), divorcis, i coses d'aquestes que tant els enfurismen.

Bé, per altra banda reclamen llibertats com tenir la ditxosa capelleta i que no critiquem el valle de los caídos o altres actes de l'església tacats de sang innocent.

I jo arribo a una conclusió: Estem al final de l'etapa del cristianisme majoritari, la gent no estima Déu, Jesús, i el senyor del Vaticà perquè han acabat fins els collons. Hem arribat a un punt en què la societat detesta l'església com a institució d'una manera espectacular, més que la política, que ja és dir.

I perquè? Per la seva actitud, les opinions que recolliren en un estudi fa unes setmanes uns sociòlegs sobre els joves deien que l'església clamava molt per la seva llibertat però que en la realitat, es ficava i criticava les vides de les persones.

Jo crec que l'església hauria de procurar pel modus vivendi dels seus fidels, que són els que es sotmeten voluntàriament al seu control social.

Si l'estat vol legislar a favor del que considera legal la majoria de la societat, ho ha de poder fer sense presions religioses. L'església ja sancionarà els actes que facin en el seu ramat envers aquestes lleis, però en cap cas s'ha de fotre en el que no li importa.

Una altre cosa és la doble moral. La majoria dels catòlics fervents pensa que l'homosexualitat és una abominació i que els matrimonis només poden ser anomenats així si hi ha un home i una dona. I ja no parlem de les adopcions per part de matrimonis homosexuals, on argumenten que els nens necessiten un referent patern i un referent matern. Llavors, la pregunta és, perquè recolzàven la candidatura d'Alícia Sánchez-Camacho, si és mare soltera per "jeringazo"? Aquesta és una de moltes!

El mateix passa amb els fills homosexuals, sense anar més enllà. O per exemple, la successió de lleis on el Partit Popular va estar ferventment en contra, com el divorci, després de la qual molts "populars" es divorciaren, la legalització de l'abortament, després de la qual famílies catòliques ja no tenien que pagar viatges a les seves filles uns mesos a Londres "esque está estudiando". I el mateix passà amb els matrimonis homosexuals.

Em pregunto perquè pensen que el divorci és tant dolent. Mantenir una unitat familiar que no s'estima és millor que formar-ne de noves? Jo sóc fill amb pares separats, i crec que els beneficis de veure els meus pares feliços amb altres parelles sobrepassa amb escreix tenir una sola casa i una sola família. Què li veieu de malament? Que és diferent al que es feia abans? No ho entenc en absolut.

Hi ha un moment en què tot això t'arriba a cansar, i renegues de l'església, és el que hi ha, i no hi podeu fer res, perquè cada vegada hi ha més ateus, i també augmenta el nombre de creients que professen la religió com volen, perquè diuen que l'església, o té uns valors que no respecten les bases cristianes, o bé la doble moral els ha decepcionat.

I després dieu que els altres no us respecten, doncs sigueu realistes, no us mereixeu cap respecte, us fiqueu en les vides de les altres persones sense miraments, ens jutgee per les nostres opcions sexuals, la nostra visió de la vida, la nostra manera de relacionar-nos amb altres persones...
Després us queixeu de que no volguem una capella!

Deixeu-nos en pau!

Una Bufetada més que Necessària

Ahir per la nit vaig caure en el fet que, suposo per les eleccions, m'havia passat per alt un dels afers més trascendentals de la diplomàcia en els últims anys, o dit d'altra manera, de la mà de Julien Assange la política internacional s'ha convertit en un marujeo de què han dit o no els Estats Units sobre al·liats o enemics, i també quina és la política dels al·liats de Nord-Amèrica envers tercers països, en especial Iran i Corea del Nord. 

La Hillary s'ha intentat tapar el cul dient que això és un atac a la comunitat internacional i fent una maniobra entre distracció i intent d'implicació dels altres afectats.

250.000 documents són molts documents.

N'hi ha algun que, o no té valor, o està codificat, com l'únic enviat des de Lima.

Però molts posen a parir Zapatero, de qui diuen un dirigent d'esquerres passat de moda, Sarkozy, a qui acusen d'arrogant, Berlusconi, que es fot unes farres de cal déu, Putin i Medvédev els compara amb Batman i Robin, i Gaddaffi segons la diplomàcia nordamericana, és un adicte al bottox.

La pitjor part se la porta Cristina Fernández de Kirchner, qüestionant-ne Hillary Clinton sense miraments, si està bé del cap.

L'excusa de que la filtració posa en perill moltes vides no se la creu ni la mateixa secretària d'estat, no fotem, tot són chismorreos i política-ficció.

Altres temes que aborda el "Cablegate" és una eventual guerra amb la República Islàmica, on els països del golf pèrsic/aràbic com Bahrain, els Emirats Àrabs Units, o l'Aràbia Saudita, demanen als Estats Units que ataquin ja l'Iràn, que prefereixen una guerra curteta que un Iràn nuclear.

Corea també en surt maca, i s'ha descobert que la Xina ja no confia en Pyongyang ni a la inversa i que hi ha hagut apropament de postures entre Beijing i Seül. Això podria ser un altre pas o en la resolució del conflicte coreà o en la seva complicació. En tot cas, no és quelcom intranscendent.

Els dirigents afectats no diuen res rellevant, es queixen com era d'esperar. El que sí que sorprèn és el portal Amazon, que ha bloquejat totes les entrades del seu buscador relacionades amb WikiLeaks. Presió del govern nordamericà? No crec que fós per iniciativa pròpia. La veritat és que és bastant anecdòtic, perquè Amazon... Ja em diràs tu, si ho féssin a Google encara...

Podria fer un post sencer sobre les represàlies, però bé, resumint-ho molt, la web de www.wikileaks.com va patir un atac informàtic, han detingut no-sé-qui del Departament d'Estat dels EEUU, i segurament s'intentaràn carregar Julien Assange a la manera Litvinenko amb el menor ressò possible.

La meva valoració personal de la filtració: Després de tot el que han fet els Estats Units, es mereixen un toque així.

Unió Social

La Unión Social nace como una iniciativa pacífica popular.

Echando la vista atrás mucha gente está de acuerdo en que a principios del XXI presenciamos un escenario mundial desfavorable a los Derechos Humanos. Hay potencias muy influyentes que no conocen la democracia. Los derechos de sus ciudadanos son vulnerados flagrantemente y toda resistencia silenciada.

Por otro lado están las democracias tradicionales, en Europa y los Estados Unidos, que año tras año demuestran que sus ideales son traicionados por ellos mismos. Su ciudadanía está disfrutando de un estatus de superioridad frente al resto del mundo pero apoyan movimientos o estados no democráticos fuera de sus fronteras si ello favorece sus intereses sin tener en cuenta millones de vidas humanas.

Entrando en este nuevo siglo la ciudadanía mundial ha de movilizarse para conseguir que sus gobiernos e instituciones no pisen los Derechos Humanos y queden impunes. Recientemente hemos asistido a carnicerías que han hecho mella en la conciencia de muchos occidentales: las Guerras de Irak y Afghanistán. Es algo que no puede volver a ocurrir.

La Unión Social está abierta a todas las personas, pero también grupos de presión, ONGs, empresas y cualquier tipo de asociación.

El objetivo de Unión Social está en ejercer presión sobre los movimientos antidemocráticos, discriminatorios de toda índole (xenofobia, homofobia, sexismo, entre otros) de un modo pacífico.

Rechazamos el militarismo y reconocemos la autodeterminación y la igualdad. La decisión del pueblo es la que tiene que prevalecer, por encima de la de sus gobernantes, instituciones o élites.

Siguiendo la obra que empezaron periodistas, activistas y políticos como Anna Politkóvskaya, Christine Schuler Descryver o Aung San Suu Kyi, creemos que la movilización pacífica es la mejor y más justa estrategia para expandir nuestros ideales.