diumenge, 31 de maig del 2009

ComentAri

Avui he penjat el post de Corea i m'he adonat de que tenia comentaris. He clicat a un i m'ha sortit quelcom que crec que mereix, encara que no sigui reflexió meva, un apartat al blog, perquè val molt. Gràcies Aryakimara!!!:

<<Si tant van patir durant el nazisme es pot saber què punyetes fan ara?
Només espero que tots aquests líders tan porcs (per dir-ho d'una manera relativament fina) acabin patint el que ells matiexos fan (ja que no és just tampoc culpar a la petita part d'israelians civils que està en contra dels atacs del seu país a Palestina)
Però només es la opinió de, segons els politics, una adolescent revolucionària que no te dret ni vot en el món polític mundial...¬¬ >>

Firmat: Aryakimara Linman

dissabte, 30 de maig del 2009

Pamunjeom 판문점

Per fi. Per fi algo seriós a Corea.
No sóc partidari de les guerres, almenys les injustes o inutils, però si ha de morir un petit nombre de persones per a que seixanta-sis milions de coreans visquin en pau...
Com ja hauràs llegit pels diaris o vist efímerament per les notícies d'A3 entre carros de la compra i gent queixant-se del Zapatero, Corea del Nord ha estat jugant a proves nuclears aquesta setmana.
Aquestes proves provocaren un terratrèmol de 4.5* en l'escala de Richter a la Xina.
Condemna del Consell de Seguretat de l'ONU, i tot el món en contra seu, cosa que exalta el nacionalisme dels nordcoreans, i el senyor Kim Jong-Il amenaça a Lee Myung-Bak que com els toquin qualsevol vaixell amb el tractat del PSI contra les armes de destrucció massiva, els fotràn una bomba atòmica al bell mig de Seül.
I això és el que em fot, que van de "guais".
És un règim prepotent, com el famós Chávez: Els dos tenen algun poder; estratègic o petroli, i la situació internacional del seu pais els hi sembla igual, perquè ténen la paella pel mànec (Chávez subministra un ou de petroli als EEUU encara que anomeni Mister Danger al expresident Bush i fagi el paperina com un nen per cridar l'atenció).

dissabte, 23 de maig del 2009

Khàbarovsk és entre Rússia i els 27

Com el meu pare està donant sang i no tinc res a fer, em llegeixo la Vanguàrdia i escric.

Rússia cada vegada em treu més de polleguera. És un d'aquells països en els que no hi pots depositar la confiança perque saps que te la fotran a la primera que puguin.
A la cimera de Khàbarovsk, a l'altra punta de Rússia, aquesta ha protestat contra l'hegemonia de l'OTAN i l'acostament als seus antics "lacayos" que ara reneguen de la Mama Rússia que ha fet i continuarà fent tot el que pugui per putejar-los.
I el més divertit és que insinua que la guerra del gas entre Rússia i Ucraïna i que toca a tota l'europa de l'est es pot repetir.

Míster Klaus, que ha estat a l'òrbita soviètica durant unes dècades, per molt euroescèptic que sigui, no pot reaccionar i protestar davant d'aquesta amenaça tan poc subtil? Vol demostrar, com ha passat fins ara amb les presidències eslovena i txeca que els que realment dirigeixen europa són les potències occidentals? Una mica de sentit comú, si ets euroescèptic, renuncïa a ser el president de la UE. I si tant et repugna, fes un referèndum i ves-te'n a beure cervesa! [Cría Cuervos].

Però tornem a Rússia. El que ha de fer la pròxima presidència sueca de la UE són tractats gasístics amb Algèria i promoure el tràfic de gas des de Libèria, aquell macroprojecte de l'Atlàntic i deixar progressivament d'abastir-se de Rússia; amb matèries d'altres països o amb energies renovables, però que a Rússia no se li ha de donar ni pa, que ara va molt d'amigotes i tal, però quan talli altre cop el subministrament de gas a europa de l'est l'hivern que vé (no dubteu que ho farà) ja em direu.

Rússia s'ha de fotre una bona òstia i adonar-se'n que ja mai tornarà a ser la gran superpotència com la URSS i que les tres bàltiques, Bielorússia, Ucraïna i el Càucas ja no són el seu pati del darrere, ara l'ha comprat el veí del davant perque ha tractat les rpúbiques ex-soviètiques a patades, allà que no hi busqui una esfera d'influència, que el darwinisme social és correcte quan no afecta la opinió pública mundial, i les intervencions a Geòrgia van embrutar molt la seva imatge.
Que s'empassi una mica l'orgull, que respecti els seus veïns i s'acosti una mica als enemics que no pretenen mossegar-la.