Última Línia en la Història

Quan mirem es notícies hi ha voltes que ens donen ganes de fotre-li una martellada a la televisió i quedar-nos tan amples.
 
Però aquestes últimes setmanes hi ha quelcom que motiva. Tot són desgràcies però les revoltes àrabs sabem que són per a bé. 

Imatges de Gadaffi a Trípoli d'Al Jazira.

Són conscients de que estan escribint la història, encara que sigui amb la seva sang o la dels seus familiars i amics. Lluiten no per una ideologia, no fratricidament. Lluiten contra l'opresió d'un règim que no els deixa quasi respirar. No em puc ni arribar a imaginar els sentiments que esclataren a la plaça Tahrir o a Tunis quan els seus dictadors van fugir gracies a la unitat popular. És admirable, aquí no hem sigut capaços de fer-ho, tot i haver estat un règim escandalosament deshumanitzador.

Els ciutadans de Líbia volen fer el mateix que els seus veïns. Però la repressió ha esdevingut sanguinaria i esfereidora. Aviació militar bombardejant la població, centenars de morts, foc real, i el discurs de Sayif al Islam, que tot i no matar persones, confrontava i atemoria la població. Líbia ara és un bany de sang. El que es fa dir el seu líder els està massacrant per a continuar amb els seus privilegis personals i familiars.

Ja no em plantejo si és legítim o no, està clar que tot i que la democràcia sia imperfecta, cap dictadura és legítima. Com es pot tenir l'estómac per a matar algú en el seu propi nom?

Està clar que ha de caure Gadaffi, i ser jutjat, és a dir, evitar que arribi a algun bastió com Mubarak o Ben Alí, però la gent no podrà fer-se càrrec de la revolució tota sola. Els tancs i els avions de combat no els podran deturar.

Però a la pregunta de si cal intervenció externa no et puc respondre un si rotund. Si les coses sortissin malament i acabés com Iraq, a part de ser un país inestable a l'altra banda del mediterrani, que causaria una catàstrofe humanitària a Itàlia, es donaria la raó a Sayif al Islam de la situació, i occident n'hauria estat el causant. Per tant, crec que més que intervenció militar, el que cal és aïllacionisme. Però de totes parts, no seria coherent fer-ho si la Xina continua tractant-hi. Líbia viu de les exportacions de petroli. No podria aguantar un bloqueig prolongat.

Abans que començar a divagar, esperem a veure com acaba. Esperem que EEUU no intervingui, que em va fer bastanta por la frase de Hillary Clinton "al món àrab està desapareixent el sentiment antiamericà". Això vol dir que es veuen amb potestat moral d'entrar a Líbia? Pel bé de tothom esperem que no.

Sayif al Islam, Demagog Professional

Ahir per la nit, mentre milions de persones en tot l'estat es culturitzaven a base d'Operación Triunfo, a un altre país centenars de persones lluitaven per poder assolir algun dia el nostre grau de benestar. El seu propi exèrcit els disparava amb bales, res de pilotes de goma ni kubotans, pels quals aquí ja ens posem les mans al cap.
 
Líbia és un país en conflicte. La gent té por de les represalies però més por té de seguir com està actualment. Bengasi és el bastió de les forces opositores i per tant, la ciutat que més ha patit la repressió militar.

Sembla una persona normal i civilitzada oi?

Durant la nit es succeïren les notícies envers Líbia: Primer corria el rumor de que l'exèrcit s'havia girat en contra de Gadaffi i s'havia enfrontat a la seva guàrdia personal, després un mitjà de comunicació libi anomenat Jeel va anunciar degut a l'enlairament de tres avions gubernamentals des de Trípoli, que Gadaffi havia fugit en direcció a Veneçuela. Finalment, a través d'Eskup, al diari ElPaís, Vam poder llegir el discurs de Aayid al Islam, un dels tropecientos fills de Gadaffi, que pronuncià frases demagògiques, sense sentit i que clarament anaven dirigides a dividir la opinió pública i atemoritzar els manifestants. Alguns fragments són:
"El petroli es troba al bell mig de Líbia, si hi ha una guerra civil com ens el repartirem?"
"Vosaltres, els de Bengasi, no teniu petroli, com creieu que subsistireu?"
"La revolta està dirigida per mercenaris àrabs i de la resta d'Àfrica que volen veure com ens destruïm"
"Això serà un caos, pitjor que Iraq o Iugoslàvia, ja veureu la Líbia de l'endemà. Voleu acabar com Corea del Nord?"

Per descomptat, n'hi ha molts més que fan feredat, i els podeu llegir avui en qualsevol diari. Es veu a simple vista la demagògia i la mateixa tècnica que dugueren a terme els règims de Ben Alí i Mubarak abans de caure: "sense nosaltres aquest país serà un caos".

Està molt clar que si cau Gadaffi, hi haurà un efecte domino molt més ferm. Esperem que així sigui.

Per altra banda, aquí avui ens despertem amb el titular de La Razón "La revuelta a las puertas de España" en referència a les protestes del Marroc. S'estaran fent la iŀlusió d'un aixecament PPopular a Espanya contra Zapatero? xD

Mireu-vos una mica més dins del melic, a veure si us hi trobeu la ronya que teniu dins.

La que hauria d'haver estat la presentació del blog

Sóc estudiant de primer de Ciències Polítiques a la UB, de 18 anys, i vaig començar aquest blog en un intent de crítica als successos que esdevenen en el món en matèria de drets humans. La gent en general, i en especial els joves, resten importància a aquests afers, ja que la butxaca per a molts d’ells és la primera preocupació. Jo em veig diferent, i crec que aquests afers són decisius en les nostres vides en conjunt i no és igual que mori gent en conflictes, guerres i pel voraç efecte del mode de vida d’occident o dels propis dirigents als països pobres. Sé que amb aquest blog no puc arribar a gaire gent, pel fet de que no tinc cap tipus de ressò i perquè escric en català, però espero, si més no, remoure la consciència d’aquells qui es vulguin passar per aquí. Vull remarcar que no vull que veieu com sóc sinó que exposo el blog perquè veieu com penso.

A partir d'ara en posaré una de normal, més curta i que sigui representativa de tots els meus blogs, ja que no tots estan dedicats a política. 

El Pancatalanisme que tot ho alcança

Francisco Camps s'ha lluït aquest dijous al apagar la senyal de TV3 al País Valencià. Resulta que el seu govern no podia assumir el cost de retransmetre a Catalunya Canal 9 i com "o follamos todos o la puta al río", ha imposat una multa de 600.000€ a Acció Cultural del País Valencià pels repetidors que té pel territori. Si no els tancava es veia exposada a una multa de 120.000€ cada mes, que òbviament no podia fer front.

La senyal fou apagada a les 21:47, després del Telenotícies Vespre, i la reacció fou immediata a Twitter. Els hashtags #volemtv3, #tv3 i País Valencià entraren immediatament en la llista dels 10 TT de l'estat espanyol i el #sensesenyal en primera posició.

Els usuaris clamaven contra Francisco Camps i el seu govern. Finalment, el coŀlectiu anonymous va comunicar que tancaria la web del govern valencià.

Cada dia que passa m'agraden més.

La meva opinió personal ja us la podeu imaginar, venen eleccions, posem la por al cos als valencians del malèfic pancatalanisme colonitzador i destructor de la pàtria valenciana i espanyola, i ja els tenim al sac, Paco Camps no és tonto.

Esperem que açò li passi factura a les urnes.

Mobilitat Catalana

Avui us presento el meu blog sobre mobilitat a Catalunya, que escindeixo del de tota la vida ja que últimament bombardejo el blog amb articles i continguts sobre mobilitat, metro, trens i rodalies que no tenen res a veure amb el meu projecte polític. La direcció URL és www.mobilitatcatalana.blogspot.com
 

Aquesta és la presentació provisional

Gràcies per seguir-me!

Feliç Convergència

Aquest nou govern dels millors no para de sorprendre'm i cap a mal.
 

Jo m'esperava un govern més... No sé. Últimament diuen que les esquerres i les dretes ja no divergeixen quasi, i que és igual votar els uns que els altres. Després d'aquesta experiència de legislatura, tinc molt clar que mai votaré un partit de dretes.

Una de les coses que més m'ha fet rabiar és l'amiguisme que es practica. Ahir mateix em vaig enterar que David Rodríguez, el cap del Servei Meteorològic de Catalunya, va ser destituït pel nou govern per fer una crítica molt acusada a la mesura d'eliminar els 80 km/h a l'àrea de Barcelona. Va ser substituït per Oriol Puig, germà del Conseller d'Interior Felip Puig.

Per altra banda, la mesura de treure els 80 ha estat per guanyar els vots dels conductors que volen córrer més, i van utilitzar les dades de ferits greus, que deien que amb 80 km/h havien augmentat. És clar que havien augmentat, perquè molts dels que abans eren morts ara són ferits greus.

La contaminació va baixar, i això és quelcom que no treu ningú, i ja veurem l'any que ve amb les dades del 2011 a la mà com estem.

Un altre tema és el Memorial Democràtic, que van reduïr amb l'excusa de la crisi inclòs el seu president, Miquel Caminal. Per a ells deu ser una parida això del memorial, no? Bah, fa molt de temps.

Següent: La L9 del metro, que ja vaig comentar fa uns dies en un post més curt. L'andròmina aquesta, ideada el 1997, ha de ser retallada segons el senyor Lluís Recoder perquè s'emporta molt de pressupost. A aquestes alçades es pot retallar per molt pocs llocs a la L9. Les estacions que poden ser aturades només són les del tram III, entre Zona Universitària i La Sagrera, ja que les altres estan licitades, concessionades o no sé quina història. En aquest tram hi ha 11 estacions, de les que 4 són intercanviadors. Tancaran segurament Manuel Girona, Prat de la Riba i Muntanya. 

De 52 estacions, tant s'estalviaran amb 3 estacions? Tampoc descarta el flamant conseller d'aturar alguna de les tuneladores. La de la Zona Franca? Per a que no pugui arribar a Gornal i el tram entre aquesta estació i l'aeroport no tingui cotxeres, i per tant trens, fins mai? O les altres dues, que estan creant un corredor més necessari fins i tot que els ramals de Badalona, Santa Coloma, L'Hospitalet i el Prat per a descongestionar les L1 i L5 que són les seccions transversals del metro de Barcelona. Tant lerdo és? Oh, potser sí, no oblideu que parlem de Lluís Recoder, exalcalde de Sant Cugat que proposava en els seus anys de glòria municipal que l'estació principal de l'AVE a Barcelona fos a Sant Cugat, tètricament vergonyós...

 I ara el posen en la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, a la que ha canviat el nom i ha anomenat Territori i Sostenibilitat (suposo que per fer patent que no hi haurà gaire obra pública en el seu mandat). Aquesta conselleria en mandats anteriors de CiU ja acumula episodis gloriosos com la construcció en 30 anys d'una línia que havia d'estar finalitzada pels Jocs Olímpics i acabaren el 1995, la L2, o també el gran metro lleuger L11, que ha acabat sent una taca inútil i inampliable ni desdoblable perquè la van cagar a més no poder en comptes d'allargar la L4 amb l'argument de que era un terreny massa profund. Més profund era l'ampliació Horta-Vall d'Hebron, i bé que es va fer. O la proposta de la L12 de Sarrià a Castelldefels. Aquella va ser la millor de totes les cagades, la més monumental.

Però el més interessant és el desconeixement de Recoder envers la L9, de la que diu que té 50 estacions en 20 quilòmetres, i en una mitjana de 500 metres entre estacions. La realitat és que té 52 estacions en 47 quilòmetres, i si feu la mitjana surt més de 900 metres.

Crec que aquest home, i el govern de CiU en general, s'han llegit les 10 estrategies de manipulació de Noam Chomsky i les apliquen al peu de la lletra.

Diuen que no tenim diners. Pot ser veritat, pot ser que no tan pocs com diuen, vés a saber. El que és molt clar és que menteixen, i que ens estan prenent el pèl a tots per dir-nos que el tripartit ens va arruinar, quan sortim de la crisi, es mostraran com els herois de la pàtria i ho utilitzaran en totes les eleccions fins l'eternitat.

I jo continuo dient: Però treuen l'impost de successions i el concert econòmic només l'onegen en època d'eleccions, per a després continuar fent el gilipolles a Madrid.

Problem coherencia?

El Govern de CiU diu que la Generalitat no té diners i que ha de baixar el pressupost de tots els àmbits, inclòs el de la Conselleria de Salut. La realitat és que eliminen l'impost de successions. Per a què, per a tenir encara menys diners?

Lluís Recoder diu: "hi ha projectades més de 50 d'estacions per una vintena de quilòmetres, cosa que vol dir una estació cada 500 metres, i que, potser, no cal fer-les totes ara". La realitat és: "52 estacions per a 47'8 km, i són 920 metres de mitjana entre estacions"

  

Problem coherencia?

L'Oportunitat

L'esquerra abertzale ha volgut fer un pas endavant. Un pas real i amb cara i ulls. Ahir féren un congrés i avui han presentat l'eslògan i el nom, que ha estat anunciat per Gara a l'edició en paper. 

Per primer cop es posicionen en un partit, "Sortu", que defensa la no-violència, i el PSOE, que ja sabeu que no és de la meva simpatia, s'ha portat com un senyor i els ha recolzat aquesta vegada, que va la vençuda. 

Però aquí ve l'altre gran i molest actor de la política espanyola, el PP, que no recolza, es nega, fa la pataleta, es tira al terra i deixa de respirar perquè s'enfada. Aquesta formació no és com Acció Nacionalista Basca, però a ells els la porta fluixa i sembla que hagin estat fora de tot el procés viscut al llarg d'aquests mesos a les seves "Vascongadas". 

La realitat és que no volen perdre el seient, tot i tocar-los els collons haver-lo de compartir amb el PSE-EE, és el que hi ha, i és el màxim al que poden aspirar allà. Sempre estem igual. Aquest país hauria de fotre un pet com un aglà i que canviéssin les coses radicalment. 

Jo em mullo, i aposto per i confio en Sortu i en què es pugui arribar a un estat de tranquilitat i pau al País Basc, que ja toca. 

Segons la Tradició

Segons la tradició la relació que mantinc amb la meva parella és incorrecte. Aquells que s'amparen en la moral tradicional creuen que jo no puc estar al costat de la persona a qui estimo. No puc mantenir relacions sexuals ja que destrueixo la família tradicional. Formo part d'un lobby que controla la societat i vol destruir la fe, família, que tergiversa la mentalitat dels nens per desenvolupar una actitud pecadora. L'alliberament homosexual no ha provocat que els que formen part d'aquest col·lectiu siguin més feliços. 

Ja prou. Jo no conspiro contra ningú. No vull estar amb una dona perquè no m'atrau i no seria més feliç amb una dona. Perquè és tan difícil d'entendre? Perquè us penseu que som mala gent per voler ser feliços de veritat? Què hem de fer, amagar-nos i constituïr matrimonis buits i falsos, de pura façana? 

Us semblarà una gilipollada, però us recomano que mireu la sèrie La Riera de TV3. Allà hi ha una trama on un homosexual es casa amb una dona per condicionants socials. Llavors em dieu què hem de fer. Segons vosaltres. 

El Respecte es pren a la Lleugera

Monument al Tiergarten

Ahir l'ajuntament va decidir que el monument commemoratiu al coŀlectiu LGBT que s'havia de coŀlocar al parc de la Sagrada Família es situi en algun lloc, encara indeterminat, del Parc de la Ciutadella. Allà on no molesti. Aquesta decisió m'ha fet recordar el monument als homosexuals perseguits per l'Alemanya Nazi a Berlin.



Placa commemorativa a Nollendorfplatz



Jo i la meva parella acabàvem de visitar el monument en memòria dels jueus, al costat de la Porta de Brandenburg, i a l'altra banda del carrer, dins el Tiergarten (el parc urbà de Berlin), veierem un cub de formigó. Intrigats ens vam apropar. Era el monument en qüestió, i dins d'una finestreta hi havia imatges de dos nois fent-se petons. Va ser, amb total seguretat, l'única cosa que no em va agradar de Berlin. 

I com Barcelona és la meva ciutat no vull que passi el mateix, i vull quelcom digne i en un lloc digne, no mig amagat entre els arbres. 

La plaça Universitat va perdre el monument que lluïa per culpa del franquisme, i és la porta a l'actual barri gay de Barcelona. 

Perquè no? Es veuria massa?

Cinisme Oportunisme

Avui llegint l'Ara.cat m'ha cridat l'atenció una notícia sobre les consultes independentistes. Des del sector sobiranista sorgien crítiques cap a l'arquebisbat de Barcelona per no recolzar-les i mantenir una posició neutral que ells consideren sospitosa.

Després dels incidents de la capella en què els estudiants s'oposaven a la marxa enrere en qüestió de laicisme a les institucions, de clamar al cel cada vegada que el papa es fica en qüestions polítiques, cagant-se tothom en Rouco Varela, i en general separant religió i política, perquè no ens enganyarem, la primera quasi sempre els porta la contrària en la segona, ara es posicionen d'aquesta manera?

Quin és aquest cinisme, aquesta doble moral? Només demano una mica de coherència en l'actitud política. Perquè això donarà arguments a aquells dels que us n'acabareu queixant del mateix que feu vosaltres ara.

La Revolució del Gessamí

Primer va ser Tunis, i se'n feren eco els països veïns com Argèlia, Mauritània, Líbia i Egipte. De tots aquests l'únic on ha quallat ha estat a Egipte, podem veure com els diaris en van plens i els hashtags de twitter són plens d'egypt, egipto, museo egipcio, mubarak o jan25 (el primer dia de la revolta). 

La flor que ha donat nom al moviment: ياسمين

Estem assistint a l'anomenada Revolució del Gessamí pels mitjans de comunicació, seguint la moda de colors i flors (molt hippy tot plegat) que sorgí amb la Revolució de les Roses a Geòrgia, quan marxà Shevardnadze del poder, i després la Taronja ucraïnesa, i que continuà amb la Revolució dels Tulipans (Kirguizistàn), la del Cedre (Líban) i Safrà (Birmània), de les que em vinguin a la memòria.

Aquesta nova, anomenada així per ser típica aquesta flor en la cultura àrab, és radicalment diferent a com coneixiem les revolucions fins ara. Aquesta vegada, les xarxes socials han estat un protagonista important en la successió de fets i sobretot en la convocatòria d'aquests. Van sorgir moltes portades de diaris que calificaven aquesta com la primera revolució 2.0 de la història.

Hi ha pors de que les protestes en aquests països més Iemen derivin en un règim islamista, però en el meu parè, segons el que s'explica, el que volen és llibertat, democràcia i aconseguir a casa el que ara per ara només podrien trobar a Europa. És a dir, millorar la seva qualitat de vida. Són joves que ja han vist el merder de tenir una cleptocràcia a casa i règims islàmics i terrorisme. Esperem que tot això derivi en el que desitgen i no el que volen uns quants, com és costum.

PD: Les revoltes ja s'han extès a Jordània (14 de Gener, on el rei ha canviat el govern), Sudàn i Oman (17 de Gener), Aràbia Saudita (dia 21), Síria (dia 26) i Marroc (30), apart dels ja anomenats al post.