El Govern juga la carta de les Espanyes

Zapatero ha demostrat com ens veuen els espanyols als "catalufos".
Ha demostrat que sóm l'ovella negra i ha caigut a les mans de l'ara Vicepresident Tercer del govern, Manuel Chaves.
Aquest personatge és el que anava despotricant de Catalunya i de l'Estatut mentre era el presi d'Andalusia.
Ara, el seu "lacayo" a la presidència l'ha posat al millor lloc on el podia col·locar, de Ministre de Pol·lítica territorial, on pot fer valer la posició andalusa davant la separatista catalunya, que no es mereix ni aigua perque el 18% del PIB espanyol surt de sota les pedres. De les pedres d'extremadura sobretot.
Però no entraré en el dèficit fiscal i tots aquests lios econòmics perque no en tinc ni fava.
Quelcom és clar des de fa molt de temps i és que som uns pringats, i per molt que es mobilitzin alguns, en aquesta cutrada de país a la gent li fa mandra fins i tot mirar l'hora.
Però mai fem res, i ens putejen, i nosaltres aquí ben assegudets mentre el Pellicer ens explica tot això però ens és igual.

Die Welle

Avui era l'ultim dia d'escola i hem fet programa cultural.
Hem mirat l'obra de teatre, les interpretacions musicals i al pati.
Després havíem de fer una xerrada i jo vaig triar una sobre els grans llacs de l'Àfrica i llurs conflictes, però a últim minut ahir varen posar un apartat on mirarien la pel·lícula alemanya «Die Welle», sobre un projecte el·laborat per un professor d'institut a Alemanya per a respondre a la pregunta de si era possible un règim feixista a l'actualitat.
(A partir d'aquí, si no heu vist la pel·lícula, no llegiu)
La qüestió és que ningú no es creia que pogués passar i el professor decideix fundar un grup, amb uniforme (camisa blanca, com les negres de les Brigades Feixistes a Itàlia o les marrons de les Seccions d'Assalt alemanyes), un nom, la Ola, i una salutació una mica freak.
Però la resta, si heu llegit això i m'heu fet cas és que ja l'heu vist i no fa falta que us la expliqui.
Ara portem la classe del Gymnasium Marie Curie a Espanya... Aquí hi ha els factors que afavoreixen el sorgiment del totalitarisme:
• Descontent amb la Política.
• Immigració/Minories Ètniques.
• Governs ineficaços en situacions crítiques.
• Atur
Entre d'altres.
Per tant, segons el director, la societat individualista ens porta cap al triomf d'uns i a la depressió social dels altres, i si es destrueix aquest sistema, amb les anteriors circunstàncies, si s'unifica el pensament i també l'aparença sota l'influència d'un líder i formant part d'un col·lectiu, es crea una societat totalment manipulable, discriminadora dels que no pensen ni actuen igual.
El que no s'ha reflexionat al CineFòrum de l'escola és «l'oposició» al moviment: Karo i Mona són dues “dissidents” de la classe de Rainer Wenger, que veuen com el projecte s'està convertint en quelcom paranoic i malaltís, i llançen i reparteixen panflets per arreu on poden per evitar l'expansió de la Ola, que recorda el moviment de la Rosa Blanca de Sophie Scholl.
Ara amb tot el marró de la crisi, la societat és més vulnerable de ser influida per totalitarismes.
Encara que diguem que és impossible.

Actualització

Aquesta és una actualització de la llista dels països no reconeguts, que són estats independents de facto, però que no tots els països els reconeixen com a estats.
N'hi ha de diversos tipus i en diferent estatus.
__
TIPUS A:
Aquest primer grup es caracteritza perque cap pais els reconeix com a independents. No surten a cap mapa oficial. Els dos primers són fruit de la guerra civil somalí i Transnístria és una franja de terra a Moldàvia, l'únic territori comunista de l'ex-URSS.
__
1. Somalilàndia (a Somàlia)
2. Puntlàndia (a Somàlia)
3. Transnístria (a Moldavia)
__
TIPUS B:
A aquests països els reconeix entre 1 i 99 països. Són països als quals se'ls ha reconegut per interès d'altres estats. No surten als mapes oficials excepte Kosovo, República de la Xina i República Sahrauí Democràtica en comptades ocasions.
__
4. República Turca del Nord de Xipre (1: Turquia)
5. Alt Karabakh (a l'Azerbaidjan) (1: Armènia)
6. Abkhàzia (2: Rússia i Nicaragua)
7. Ossètia del Sud (2: Rússia i Nicaragua)
8. La República de la Xina o Taiwan (23)
9. República Àrab Sahrauí Democràtica (49)
10. Kosovo (52)
__
TIPUS C:
Aquest grup, el més voluminós, té com a punt comú que els països interessats són els que no els reconeixen. La majoria, tansols un pais els ignora, per qüestions ètniques (Turquia no reconeix Xipre), ideològiques (les Corees) per la política Xinesa de "Una-Xina" o per la rabieta [1]. Surten sempre als mapes oficials, excepte Palestina.
11. Palestina (108)
12. Israel (166)
13. República Popular de la Xina (168)
14. Liechtenstein (190)
15. Belice (191)
16. Burkina Faso (191)
17. Ciutat del Vaticà (191)
18. Corea del Nord (191)
19. Corea del Sud (191)
20. El Salvador (191)
21. Eslovàquia (191)
22. Gàmbia (191)
23. Guatemala (191)
24. Haití (191)
25. Honduras (191)
26. Illes Marshall (191)
27. Illes Salomó (191)
28. Kiribati (191)
29. Nauru (191)
30. Nicaragua (191)
31. Palau (191)
32. Panamà (191)
33. Paraguai (191)
34. República Dominicana (191)
35. Saint Lucia (191)
36. Sant Kitts i Nevis (191)
37. Sant Vicenç i les Grenadines (191)
38. São Tomé i Príncipe (191)
39. Swazilàndia (191)
40. Tuvalu (191)
41. Txèquia (191)
42. Xipre (191)
__
[1]: Liechtenstein no reconeix Txèquia ni Eslovàquia perquè després de la Segona Guerra Mundial se'ls hi va requisar els béns als germanoparlants i als hongaresos de Txecoslovàquia i van ser expulsats del pais (Tractat de Beneš). Entre ells estava el rei de Liechtenstein, que hi tenia propietats i terres. I Txèquia i Eslovàquia no reconeixen Liechtenstein perque ell no els reconeix.

Ja ho aniré ampliant i actualitzant.