dimarts, 31 de maig del 2011

Les propostes #acampadabcn

A continuació us exposo els punts que han acordat els acampats a Plaça Catalunya en assemblea. Proposo que tothom els copii al seu blog i indiqui amb quines propostes estan d'acord, quines no, les ns/nc, o propostes pròpies.

1. No més privilegis per a polítics, començant per Barcelona:
 
1.1 Retall dràstic del sou de les i els polítics equiparant-lo al sou de la mitja de la població.

1.2 Supressió dels privilegis en el pagament d’impostos, dietes, anys de cotització i pensions (només a Barcelona l’estalvi seria de mig milió d’euros al mes com a mínim).
 
1.3 Prohibició de pensió superior a la pensió màxima establerta per a la resta dels ciutadans i ciutadanes.
 
1.4 Supressió de la seva immunitat jurídica i de prescripció per als casos de corrupció. Cessament de les i els polítics corruptes.

 
2. No més privilegis per a banquers i banqueres:

2.1 Prohibició de qualsevol tipus de rescat o injecció de capital a entitats bancàries i caixes: aquelles entitats en dificultats han de fer fallida o ser nacionalitzades per a constituir una banca pública sota control social.

2.2 Devolució transparent i immediata a les arques públiques per part dels bancs de tot capital públic aportat.

2.3 Regulació dels moviments especulatius i sancions a la mala praxis bancària. Prohibició d’inversió en paraïsos fiscals.


2.4 Totes les vivendes adquirides per execucions hipotecàries allotjaran, en règim de lloguer social, a les famílies desnonades.
 

3. No més privilegis per a les grans fortunes: (N'hi hauria prou en aplicar el 5% de la retallades que es va aplicar als funcionaris a les 50 més grans fortunes i se solucionaria el problema de dèficit de l'Estat Espanyol)

3.1 Augment del tipus impositiu a les grans fortunes i entitats bancàries, eliminació de les SICAV.

3.2 No a la eliminació de l’impost de successions. Recuperació de l’impost de patrimoni.

3.3 Control real i efectiu del frau fiscal i de la fuga de capitals a paraïsos fiscals.

3.4 Promoció a nivell internacional de l’adopció d’una taxa a les transaccions financeres (taxa Tobin).


Amb l’aplicación d’aquests 3 punts s’obté el pressupost per solucionar els següents quatre. Perquè no falten diners, és evident que existeix la disponibilitat econòmica.
 

4. Sous dignes i qualitat de vida per a tot el món:

4.1 L’economia al servei de les persones i no al revés.

4.2 Establiment d’un màxim salarial així com d’un mínim.

4.3 Reducció de la jornada de manera que tothom pugui gaudir, pensar i conciliar la seva vida personal amb la vida laboral, sense reducció de sou. Aquesta reducció de personal permetrà un repartiment de tasques que acabarà amb l’atur estructural.

4.4 Retirada de la reforma de les pensions.

4.5 Seguretat en el treball: impossibilitat d’acomiadaments col·lectius o per causes objetives a les grans empreses mentre hi hagi beneficis, fiscalizació a les grans empreses per assegurar que no cobreixen amb treballadors temporals llocs de treball que podrien ser fixes.

4.6 Reconeixement del treball domèstic, reproductiu i de cura.
 

5. Dret a l’habitatge:

5.1 Expropiació de les vivendes en desús que no s’han venut per augmentar el parc públic de vivenda en règim de lloguer social.

5.2 Declaració de les ciutats com a lliures de desnonaments i desallotjaments.

5.3 Penalització de les pràctiques de mobbing.

5.4 Donació en pagament de les vivendes per cancelar les hipoteques, de forma retroactiva des de l’inici de la crisi.

5.5 Prohibició de l’especulació immobiliària.

 

6. Serveis Públics de Qualitat:

6.1 Retirada de les retallades plantejades pel govern de la Generalitat. Retirada dels plans d’austeritat i retallades que afectin als serveis públics a nivell estatal, europeu i global.

6.2 Reestabliment dels serveis que ja han estat retallats en sanitat i educació.

6.3 Increment de personal sanitari i d’infraestructures per acabar amb les llistes d’espera.

6.4 Increment del professorat i insfraestructures per a garantir la ratio d’alumnes per aula, els grups de desdoblament i els grups de suport.

6.5 Garantir realment la igualtat d’oportunitats per a l’accés a tots els nivells d’educació, independentment de la procedència socioeconòmica. Destinar els recursos públics únicament a l’educació pública. Escola laica i de qualitat.


6.6 Finançament públic de l’investigació per garantir la seva independència.


6.7 Transport públic assequible econòmicament a totes les persones, de qualitat i ecològicament sostenible (Aquest punt no s'ha acabat de consensuar. Falta discussió  / debat). Proposta pròpia: Transport Públic Gratuit.

6.8 Serveis públics i gratuïts d’atenció a la infància i a les persones amb necessitats especials de cura.

6.9 Prohibició de privatizació dels serveis públics.
 
6.10 Sotmetre la nostra pertinença a la OTAN a referèndum.
 

7. Llibertats i Democràcia Participativa:

7.1 No al control d’internet. Abolició de la Llei Sinde.

7.2 Protecció de la llibertat d’informació i del periodisme d’investigació i de la seva independència. Eliminació de les trabes legals que impedeixen exercir el dret d’emissió dels mitjans comunitaris lliures i sense ànim de lucre. Eliminació dels monopolis de facto dels espais radioelèctrics.

7.3 Ús de software lliure en les institucions públiques per adecuar-les a l’era digital amb costos sostenibles.

7.4 Retirada de l’ordenança del civisme: retirada de tota ordenança que limiti les llibertats de moviment i expressió.

7.5 Referendums obligatoris i vinculants per a les qüestions de gran embergadura (incloses les directives europees)


7.6 Eliminació de les redades a migrants no regulars i retirada de la Llei d’Estrangeria actual i tancament dels CIEs. Dret de vot per a migrants.

7.7 Modificació de la Llei Electoral (Aquest punt no s'ha acabat de consensuar. Falta discussió  / debat). Formula Hare-Niemeyer.

7.8 Establiment de mecanismes efectius que garanteixin la democràcia interna als partits polítics: llistes obertes, elecció directa dels regidors (Aquest punt no s'ha acabat de consensuar. Falta discussió  / debat). Llistes tancades i desbloquejades.

7.9 Pressupostos participatius aprovats per la ciutadania.

A continuació es farà al·lusió al tancament d’algunes indústries i cossos professionals. Demanem la conseqüent recol·locació d’aquests professionals o la reconversió de l’activitat industrial dels sectors anomenats.
 

8. Medi Ambient:

8.1 El sistema econòmic no pot estar basat en el creixement indefinit. Això no és sostenible.

8.2 Sobirania alimentària, foment de l’agricultura dels camperols, no de les multinacionals.

8.3 Foment de l’agricultura agro-ecològica. Suspensió dels transgènics en base al principi de precaució, fins a resoldre les incerteses sobre els impactes en el medi ambient i la salut. Per una reforma agrària.

8.4 Consum responsable i comerç just. Evitar els monopolis en la distribució garantitzant l’accés de tots els productors.

8.5 Amb totes aquestes mesures i altres, complir uns objetius de reducció d’emissions de CO2 que vagin més enllà dels del protocol de Kyoto. Per una veritable justícia climàtica.


dimarts, 24 de maig del 2011

ERC + SI + RCat + CUP + DCat

Aquestes eleccions han estat marcades per l'efervescència de la dreta i la caiguda en picat de les esquerres. Ja heu vist arreu el que ha passat, així que no us donaré la xapa, però vull parlar de l'esquerra independentista.

Aquest front ha obtingut un munt de vots, però en la traducció en escons va anar molt pitjor que a les anteriors. Això és degut a que el 2007 només hi havia Esquerra Republicana i les Candidatures d'Unitat Popular, però aquest any hi ha hagut Esquerra, les CUP, Reagrupament i Solidaritat Catalana. Amb l'atomització, ningú ha guanyat un rosco, i Puigcercós amb la seva camarilla ha dimitit, cosa que hauria d'haver fet després de les catalanes.

Portabella se l'ha fotut, a Badalona, Reus, Tarragona, Lleida i moltes altres ciutats ERC ha desaparegut. Amb això s'entén que la política de pacta com puguis que s'ha fet a Puigcerdà (ERC+RIcat+SI), L'Hospitalet (RIcat+SI i ERC+EV), Barcelona (ERC+RIcat+Dcat), Badalona (ERC+RIcat+Accent+JERC) i molts altres no ha cuallat i que els electors demanen una mica més de serietat.

S'ha de deixar a banda les disputes internes, que ningú marxi per una rabieta i es sumi posicions. Si es perden les sigles es perden i punt.

S'ha de crear un projecte comú entre Esquerra, Reagrupament, Solidaritat Catalana, Democràcia Catalana i les Candidatures d'Unitat Popular. Quan es constitueixin les noves executives no s'hauria de tenir en compte d'on ve cadascú, de quin partit, ni quina comarca, i que es plantegi la unitat per davant de tot. És a dir, tots a una, amb aires nous i sobretot deixar de banda les picabaralles fins ara. Carretero, Laporta, Bertran, Tena, Puigcercós i Portabella ben calladets, que són els que l'han cagat, i hem de ser els militants els que forcem la reconciliació per a aconseguir ser un sol partit, seriós, coherent i amb una ideologia i camí que tenim tots en comú, l'esquerra independentista.

dijous, 19 de maig del 2011

#GraciasHessel

Stéphane Hessel debe de estar en éxtasis después de ver la portada de Le Monde. Su pacífica revolución de los indignados ha florecido en España y se extiende hacia el resto de Europa.

Madrid, Barcelona, Tarragona, Bilbao, Málaga, Palma, Vigo y 40 y pico ciudades más (algunas del tamaño de Terrassa y Mataró) han hecho acampadas en sus plazas más emblemáticas para protestar contra los partidos, el paro, la corrupción, el amiguismo, los bancos y la falta de oportunidades.

El hastío se ha traducido en rabia y ésta en movilizaciones que han dejado a los políticos estupefactos a una semana de su "fiesta de la democracia".

El movimiento ha sido al más puro estilo túnez y egipto, aunque sin disparos de policías y todo eso, solo faltaria, y ha tomado unas dimensiones que aún se tienen que calibrar debido a la convocatoria de protestas en Bélgica, Holanda, Reino Unido, Francia, Alemania y Grecia.

Aún siendo un movimiento en un país teóricamente libre, se ha sufrido censura, para que no se extendiera al resto del mundo, y esa censura ha sido perpetrada por el mismísimo twitter, que ha bloqueado los hashtags (#) más veteranos de la protesta en la lista de Trending Topic mundiales para que no se contagiaran otros países.
Pero por suerte, los diarios occidentales han hecho su trabajo, que es informar, cosa que no hicieron los medios españoles al principio, y Le Monde, Der Spiegel, The Washington Post, The NY Times y The Guardisn (que yo sepa) han llevado a la portada a los jóvenes indignados.

También salieron personalidades a decir la suya. Iñaki Gabilondo apoyó las protestas, vaticinó una refundación forzosa de los partidos mayoritarios y dijo algo en lo que estoy completamente de acuerdo: los jóvenes indignados son mayormente de izquierdas, y que se vayan a abstener provocará un auge de la derecha. Puede que sea un mal necesario para acabar de abror los ojos.

Por último, apareció el reaccionario de turno al más piro estilo Åkesson pero con unos años de más, diciendo que los indignados estaban alentados por ETA-Batasuna y que habían recibido instrucciones de kale borroka de Segi. 

Ésta gente no aprende.

Llei de Partits, Espanya, Constitucional...

L'altre dia passava jo pel Fondo de Santa Coloma per agafar el metro, i em vaig trobar a la entrada de Sicília dos paios penjant cartells de Plataforma per Catalunya.

Per a mi, un partit que el seu líder diu "Si jo fós alcalde els negres marxarien corrent de Vic" o que qualifica els immigrants com a "Xusma, xusma i xusma", i que té un programa polític d'exclusió i segregació si no d'expulsió i tracte infrahumà hauria de ser iŀlegalitzat. Però és clar que la llei de partits no farà que l'iŀlegalitzin mai. Aquesta llei només serveix per ofegar els nacionalismes i "los que atentan contra la unidad de España". Si no han iŀlegalitzat ni España 2000 ni Alianza Nacional, que són clarament partits violents i pseudo-nazis, no ho faran amb Plataforma.

A Alemanya, tot referència al nazisme està perseguida, i fins i tot dir la paraula "Judensau" (porca jueva) a una altra persona està penat amb 6 mesos de presó i una multa que t'hi cagues.

A Itàlia realitzar la salutació romana (alçar el braç com Mussolini) també comporta una multa considerable.

En aquests dos països la extrema dreta hi va governar dictatorialment 12 i 23 anys respectivament. A Espanya Franco hi governà 39 anys i cada 20 de novembre els feixistes fan marxes en el seu honor, el feixisme és a l'actualitat política dia sí dia també i no hem aconseguit encara tancar les ferides que v obrir la sagnant dictadura. Què s'ha fet malament? Ho podem corregir a temps?

dissabte, 14 de maig del 2011

Nova Europa


 Aquests darrers anys ens han començat a sonar noms com Jörg Haider, Jimmie Åkesson, Geert Wilders o Timo Soini. Aquests són els líders ultradretans que s'han sumat al Front Nacional de la dinastia Le Pen en la conformació d'un nou espai polític inspirat en reaccions arcàiques i animals.

L'anomenada ultradreta, nova dreta, dreta populista o anti-immigració s'està definint cada cop més i està aconseguint escons en la majoria de països de la Unió Europea.

Jimmie Åkesson 
Els seus líders ja no són tant els casposos senyors grans i lletjos, que no inspiren gaire confiança. Ara cada cop són més joves, majorment nois, com Åkesson, que semblen més monos i, com diria una amiga meva, més "cuquis". Es cuida més la imatge, ja sabeu, s'ha de dissimular. Fins i tot Le Pen ha posat la seva filla al capdavant de la formació.

La cosa està així, a Gran Bretanya hi ha el Partit Nacional Britànic (BNP), a França el consolidat Front Nacional, a Alemanya el Partit de la Unió Alemanya, a Suècia el Sverigedemokraterna d'Åkesson, a qui Jordi Évole féu una entrevista al seu programa Salvados de La Sexta. Seguim a Escandinàvia i trovem el Perussomalaisset de Timo Soini a Finlàndia, que ha entrat arrasant al parlament finès amb un 17% dels vots fa prop d'un mes.

A Àustria fa ja temps que hi ha el Partit de la Unió per al Futur, de l'estimbat Jörg Haider, i a Itàlia, la Lega Nord i el MSI. A Suïssa el Partit del Poble Suís ja és al govern, i a Dinamarca l'extrema dreta del Dansk Folkeparti ha provocat que el seu país tanqui les fronteres.

Per a europeïstes com jo, aquest auge de l'integrisme és catastròfic. Per als propis ciutadans, que són infectats amb l'odi, la malfiança i el nacionalisme fervent que frega el chauvinisme, i també per la Unió Europea. Aquests partits es consideren euroescèptics, si no és directament anti-europeïstes, i volen abolir l'espai Schengen, un dels avenços més importants i rellevants de la unió.

Els pilars d'aquest partit són la política antiimmigració i la nació (per tant, l'euroescepticisme).
 

El racisme és quelcom que se m'escapa de les mans i mira...que els petin. Però la qüestió europea té una soŀlució ben fàcil: Dotar de més poder les institucions comunitàries. Que la gent vegi que Europa no es construeix Conjuntament només amb quatre subvencions, política mediambiental i ineficàcia en la resta d'àmbits per la prepotència d'alguns països. 


Jörg Haider
Fem una federació europea real, dotem de més poder i més ressò als mitjans de la política que es fa a Bruseŀles i també obrim fronteres no només físicament, que els nostres canals retransmetin més l'actalutat del continent, que es simplifiquin les administracions que estàn per sota dels estats actuals. No pot ser que alguns estats tinguin fins a sis nivells administratius.  

En resum, fem Europa, construim-la des de baix, i fem paŀlès que aquest projecte duu a algun lloc, que ens porta a una major qualitat de vida i benestar. Llavors serà quan aquestes veus cauràn pel seu propi pes.

dijous, 5 de maig del 2011

Schengen, mais ne pas tous

La politique de l'Union européenne était pire. En théorie, nous devrions aller vers l'unité de devenir une puissance à nouveau en revanche sur le sort qui nous concerne, si nous continuons à vingt-sept états différents.

Si quelqu'un de vous reprochant me par être indépendantiste catalan et européen en même temps de lui dire: Je crois en l'Europe, à condition que respecte les droits de mon peuple. (L'Espagne ne veut pas).

L'espace Schengen a constitué une percée pour tous les Européens. Nous avons gagné confort, mobilité, et union entre les différents peuples. Mais la politique actuelle du gouvernement français défait le progrès de l'Europe, et il ya eu un problème, ont décidé d'éradiquer le syndicat avant de chercher une solution ensemble.

L'immigration tunisienne a montré le vrai visage de Sarkozy, qui a essayé de reproduire leurs illusions xénophobes avec le collectif des Tsiganes, qui avaient été rapatriés en Roumanie. Je ne sais pas vraiment pourquoi ils ont peur de Marine Le Pen, si ils sont égales.

Pancartes à une manifestation en Espagne.

dimarts, 3 de maig del 2011

Sortu, Bildu y la democracia española




Otro tema del que quería hablar era sobre el País Vasco. La ilegalización de Bildu ha sido fina y llanamente el atropello del proceso de paz y una fuente de inspiración para el terrorismo.

Qué creen que van a hacer la gente abertzale al ilegalizar el partido que les representa? Una coalición que ya ha rehusado la violencia y de la cual forma parte Eusko Alkartasuna, que, joder, lleva siglos en la política democrática vasca y no tiene un pelo de etarra.

Nada, otra vez la misma mierda de siempre PPSOE 1 - Progreso 0. No interesa a nadie que se acabe el conflicto vasco, ni a PP, que lo utiliza como pedrusco para machacar cráneos socialistas con el epitafio "sois unos blandos", ni al PSOE, que si se acaba ETA, una parte del cerebro de la derecha dejaría de decir gilipolleces, que puede sonar muy superficial pero electoralmente es un banquete.

Y así seguimos y seguiremos, si hay un intento abertzale de apartarse de la violencia, España responde para pedir más.

El terrorista més buscat, llançat al mar?




Ahir a les tantíssimes vaig estar al Twitter i vaig veure com Antoni Bassas havia de donar una notícia bomba que afectava la seguretat internacional.

Obama compareixeria a les 10:30 hora de la costa est. Vaig estar esperant una estona i va anunciar que Osama Bin Laden era mort. Ja de per sí la notícia xoca, però costa d'empassar-se-la.

Resulta que Benazir Bhutto, la expresidenta de Pakistan va fer unes declaracions a una cadena britànica en la que deia que Bin Laden havia estat mort el 2006. Això ho va dir el novembre de 2007. Va morir en un atemptat el dia 27 de desembre.

A més, ha estat assassinat a Abbottabad, una localitat a 50 quilòmetres d'Islamabad, la capital, on l'exèrcit és fort, i a TV3 diuen que no podia estar allà sense certa complicitat de l'exèrcit paquistanès.

Tot plegat fa una mica d'olor a socarrim, més encara després de que circuli una imatge seva on és mort el novembre de 2010, i en cas d'haver mort llavors, no ho han comunicat fins ara, quan les revoltes als països àrabs estan en plena ebullició. Llum, siusplau.

PD: Tot això ho vaig escriure ahir, i si ja em quadrava poc, ara amb la dada de que han tirat el cadàver al mar i la fotografia falsa, ja estic convençut de que és una farsa.

Què va, què va, però com ens podrien enganyar els EEUU tan descaradament???