Anat Kam i el Mètode Maquiavèlic

Franco, Hitler, Castro, Tsetung, Stalin, i molts d'altres se'm han passat pel cap quan he llegit avui El Periódico: L'estat d'Israel condemna Anat Kam, una periodista, a cadena perpètua per revelar les atrocitats que l'estat sionista comet impunement, com per exemple assassinats sistemàtics de presos palestins, a Cisjordània, o en llenguatge israelià, espionatge amb la funció de perjudicar la seguretat de la pàtria.

No són proves suficients? No ha arribat el crim institucional a un punt que és intolerable pels Estats Units, que mengen de la mà d'Israel? És penós que aquells que van clamar contra el genocidi ara fa setanta anys siguin qui el comet en l'actualitat. Perquè llavors la societat occidental, que tot i no fer res, és qui té la paella pel mànec, començarà a pensar que no val la pena ajudar gent perseguida per la seva ètnia, la seva sexualitat, la seva opinió política o o religió si acaben tots sent igual de capullos que els que els perseguiren a ells.

Conec gent de la meva edat, que aquí a Espanya és radicalment antisemita degut a les atrocitats comeses a Palestina. Ho dic perque tinc amics que pensen així, i perquè jo vaig pensar molt de temps com ells.

Hi havia països bons i països dolents. Per sort vaig començar a pensar, després de la Revolució Taronja a Ucraïna, que el països no pensen. Cadascú dels habitants d'un país pensa. I no hi ha ningú en el món que tingui la mateixa ideologia, perquè aquesta està basada en les experiències personals al llarg de la vida, com el caràcter. I si aquestes societats es descomponien en ideologies diferents, no es pot jutjar a tothom que estigui dins les fronteres del país segons la ideologia del president només perque hagi obtingut la majoria.

Tornant al tema, Anat Kam, per a mi, apart de tenir-los molt ben posats, és una persona digna d'admirar, que ha sabut criticar el seu país i ha volgut que la resta del món el pugui jutjar a través d'Uri Blau. Teòricament, no hi hauria res d'admirable en Anat Kam en una situació regular, ja que el que ha fet és quelcom de sentit comú, però en una societat malalta política i informativament, això surt de la regla i esdevé una proesa.

Per desgràcia, denunciar crims de guerra i contra la humanitat no acostuma a estar lliure de conseqüències i com Kam tregué les proves del propi exèrcit mentre hi feia el servei militar, la justícia l'ha incriminada. 

Si no l'alliberen, en realitat, serà igual.

Total, un altre periodista o activista a qui se li ha callat la boca per mètodes poc ortodoxos. Què més dóna destrossar-li la vida a una noia de 22 anys i fotre-la a la presó si així preservem l'estat sagnant d'Israel?

S'ha alimentat la població amb la ignorància i la falta de respecte a la resta de la humanitat, i espero, només per una venjança irracional, que el que estàn fent els passi factura. 

Treball de Recerca: 5. Actualitat (1) El Conflicte

En l’actualitat, l’expoli de Coltàn al Congo és més que evident, és una violació flagrant als drets humans, a la llibertat de les persones i a la sobirania nacional del poble congolès. Des del informe S/2003/1027 de la ONU, les exportacions de Coltàn del Congo s’han reduit teòricament a més de la meitat del que hi havia declarat abans de l’informe, però la realitat és molt diferent.

Les exportacions de Coltàn l’any 2001 de la República Democràtica del Congo eren del 11% mundial[1]. Se li ha de sumar el 9% de Ruanda, ja que aquesta xifra només l’exporta, però aquest país no té Coltàn al subsòl, per tant no el produeix, sinó que és el percentatge de mineral expoliat a través de la frontera amb el Congo. El preu del Coltàn per quilo ha baixat fins els 80$[2]. Les empreses exportadores, per la por a ser mal vistes, més que per ètica, buscaren llocs més segurs per extreure el Coltàn, com Canadà[3], Austràlia[4]  i Brasil, o simplement, deixaren el treball brut d’expoliar el país a guerrilles o a noves empreses que no apareixen a l’informe del 2003, per a convertir-se en intermediaris en un esglaó més alt de la cadena, peró sense tenir que ser investigades.

Entre les empreses referides a l’informe n’hi ha que són de països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic[5], i que, segons les directrius daquest organisme supranacional, violen flagrantment la llei amb les seves activitats al Congo. Però molts països als qui pertanyen empreses operants a la regió presionaren els experts que redactaren els informes per a que retiréssin els noms de les corporacions o afirméssin que els problemes ja estaven solucionats[6].

Aquest informe no tingué cap transcendència per a les empreses referides, ja que al Consell de Seguretat de l’ONU hi ha països implicats, i tampoc interessa al món occidental la pèrdua de recursos tan vitals com el Coltàn.

En canvi, l’única conseqüència visible a una empresa exportadora de Coltàn del Congo fou la supressió de les exportacions fins a Brussel·les de Sabena l’any 2001, quan Broederlijk Delen, un grup activista belga, organitzà una protesta[7] a l’aeroport de la capital belga on acusava l’aerolínia de finançar el conflicte. Sabena anuncià que deixaria d’exportar minerals dels quals no se’n pogués certificar l’origen, en especial, congolesos.

---

[1] Dades d’un article de Alberto Vázquez Figueroa.

[2] A l’any 2000 el preu del quilo de Coltàn es situà als 400 dòlars, i grans revelacions tecnològiques com la Play Station 2 de la japonesa Sony van tenir que ser aplaçades per la falta de subministrament del mineral.

[3] Cabot Corp s’excusà i es lliurà de culpes argumentant que la seva política envers el Congo havia canviat, i que el Coltàn que obtenien era a partir de les seves mines a Manitoba, Canadà, a Pennsylvania i a Mozambique, però la realitat és que Cabot ha pujat graons en la cadena per a poder mantenir-se en el tràfic a l’Àfrica, comprant a Sabena entre d’altres.

[4] Les mines a Austàlia estàn monopolitzades per l’empresa autòctona Sons of Gwalia, que va acordar supervisar les activitats de les empreses operants al Congo, però sense resultats. Preferí ser subornada amb la compra d’accions a les mines australianes que investigar la realitat al continent negre. Curiosament, la seva producció de tàntal (una de les dues matèries del coltàn) s’ha incrementat des de l’any 2000 un 60%.

[5] Els països de la OCDE que tenen empreses operants al Congo referides en aquest treball són: Estats Units, Regne Unit, Alemanya, Bèlgica, Japó i Luxemburg. Altres països implicats són Kàzakhstan, Sudàfrica, la Xina i Ruanda.

[6] Article crític amb la OCDE: http://www.umoya.org/index2.php?option=com_content&do_pdf=1&id=225

[7] La protesta de Broederlijk Delen es pot veure al documental de Patrick Forestier referit a la bibliografia d’aquest treball.

Treball de Recerca: 1. Introducció

Per desgràcia, la República Democràtica del Congo és sovint notícia als mitjans de comunicació, però no se li dóna tanta rellevància com poden tenir altres temes d’actualitat que, en el context dels drets humans no són tan transcendents.

El Congo és especialment ric en recursos minerals com coltàn, cassiterita, or, diamants, cobre, zinc i cobalt. Aquesta gran riquesa que podria beneficiar tots els congolesos, paradoxalment, és la font de la seva misèria i desgràcia. Aquesta situació és deguda a grans empreses, que tenen els seus interessos en aquesta abundant quantitat de recursos que en roman al subsòl.

Però les minses notícies i capçaleres que arriben a occident, no tenen res a veure amb la realitat del conflicte, i la història ha estat tergiversada amb la finalitat de no embrutar els noms de les grans corporacions operants al sector de les noves tecnologies, que compren aquests recursos a intermediaris que els han adquirit de guerrilles congoleses i ruandeses, les quals violen repetidament els drets humans allà on hi ha explotacions minerals.

L’objectiu d’aquest treball és demostrar com una d’aquestes matèries primeres, el coltàn, ha provocat el conflicte degut a l’avarícia occidental, que ha desestabilitzat la zona des del descobriment d’aquest mineral en terres congoleses.

No tots tenim poder adquisitiu per a obtenir diamants o or, però tots tenim un mòbil, o un ordinador, i en menor mesura, GPS, Play Stations, i altres consoles, dels quals el coltàn n’és un material bàsic per a fabricar-ne els condensadors i altres components.

Basant-me en els precedents d’explotació colonial, he el·laborat el context històric bàsicament amb bibliografia, mentre que el context bèl·lic referit al punt quatre, degut a la dificultat d’extreure informació bibliogràfica he emprat fonts hemerogràfiques com mitjans d’informació escrita de diversos estats europeus, referides com a pàgines web degut a la recerca de la versió digital, o portals d’internet de diversos organismes internacionals com l’Organització de les Nacions Unides.

Al punt cinc, dedicat a les conseqüències de dotze anys de conflicte continuat, exposo les dades més significatives de la mà d’informes d’ONUSIDA i UNICEF. Seguidament, el punt sis és un anàlisi de l’actualitat del conflicte i com romanen les vertaderes causes de la guerra al país. La informació ha estat trobada a portals crítics amb l’economia capitalista, a blocs de periodistes de renom, diversos documentals i les pàgines web de les corporacions que exploten els recursos, establint una divisió entre la part frontal del conflicte, és a dir, el context bèl·lic, i el tema principal, que és l’espoli dels recursos com a causa real. Finalment estableixo una reflexió sobre les sortides a la situació actual, per demostrar definitivament que el remei al conflicte es veu obstaculitzat pels poders occidentals.

Si a algú li interessa, i vol tenir els tres capítols centrals del treball, que són el context històric, aquestes parts no les posaré al blog, qui les vulgui que m'ho escrigui per mail a Leo_funes92@hotmail.com

• 2.   Història del Congo prèvia al conflicte
  
•   2.1   El Congo Belga
•   2.2   El Congo Independent
• 3.   Els Conflictes
•   3.1   La Primera Guerra del Congo   (1996-1997)
•   3.2   Període d'Entreguerres   (1997-1998)
•   3.3   La Segona Guerra del Congo   (1998-2003)
•   3.4   El Govern de Transició   (2003-2006)
•   3.5   El Conflicte de Kivu   (2004-2009)
•   3.6   El Conflicte d'Ituri   (1999-2007)
• 4.   Conseqüències
  

Tot després de Katyn

El dissabte per la tarda estava davant de l'ordinador i em va sonar Nina Hagen al mòbil: un missatge.

Del meu tiet.

Ell és com un 3/24, quan passa algo gros, sempre m'envia un sms: "T'has enterat de lo del president polac?"

Uy... elpais.com i vaig veure en primera plana el tupolev.

Ara us pensareu (o et pensaràs) que el criticaré fins deixar-lo sec o que l'afalagaré només perque ha mort. Na de na. Només diré que Lech Kaczyński sempre va ser un polític que em va agradar en el mal sentit.

Bé, ell i el seu germà Jaroslaw, i tot el partit PiS. Era d'aquells que divergien tant de la meva visió que cada vegada que llegia quelcom seu a El Periódico se'm acudien infinitat de coses per escriure aquí. Però bé, tampoc li vull fer un homenatge, em sap greu tot el que em pot saber greu un polític que no coneixia del tot bé, però que va fer que em sobtés el seu discurs polèmic envers temes actuals com la homosexualitat, suposo que tothom recordarà l'episodi dels teletubbies.

No crec que se'n hagi de fer pas escarni de la mort d'una persona. Per tant, només vull dir que lamento la mort del president polonès, així com de totes les persones que anaven al tupolev cap a Smolensk.

Tandebò la primera vegada que hagués fet referència a Kaczyński aqui no hagues sigut per la seva mort. 

La Dialèctica de Casa Nostra

L'altre dia estàvem sopant a casa i vam posar la sessió parlamentària on la ex-presidenta del Partit Verd Europeu es postulava en contra de la festa dels toros. Primer vàrem escoltar el discurs de la política italiana, i despres la del portaveu del grup parlamentari socialista. La gràcia fou quan el senyor Rull, de Convergència, exigí que als taurins se'ls deixés fer "el que els donés la gana" i proposà que les places de toros fossin tancades quan els taurins
volgueren.

La declaració més sorprenent fou la del parlamentari del grup mixt (Ciudadanos - Partido de la Ciudadanía), Albert Ribera. Aquest afirmà que, si la ex-presidenta europea estava en contra dels toros, també ho havia d'estar de la caça, la pesca, o la ramaderia, etc...

Personalment, em postulo en contra de les curses de braus, i estic a favor de la prohibició, pero independentment d'això, el que vull analitzar, més que la postura de cada ponència, és la demagògia i la prepotència amb la que parlaren els parlamentaris.

La societat no és imbècil, i si argumenten així, no es pensin que la gent l'aplaudirà, perquè la retòrica a la política s'ha empobrit de tal manera, que fins i tot quan escolto el Losantos percebo que té més gràcia i bon parlar que la vomitera que se'n extreu del parlament.

Però clar, també té més gracia fer una comparativa com aquesta. Si canviem quatre conceptes del senyor Rull obtenim resultats interessants: el senyor Rull, de Convergència, exigí que als nazis se'ls deixés fer "el que els donés la gana" i proposà que els camps de concentració fossin tancats quan els nazis volgueren. 

O aquesta, una mica més suau: el senyor Rull, de Convergència, exigí que als americans se'ls deixés fer "el que els donés la gana" i proposà que Guantánamo fos tancat quan els americans volgueren.

O sigui, eliminar l'esperit crític de la societat, senyor Rull? Jo mataré les 28 persones que van amb mi a classe, però puc fer el que em doni la gana. Això és moralment correcte? Sé que un parlamentari no es passarà mai pel meu blog, i no se'n adonarà de la penositat del que digué, però almenys algú assenyat segurament s'hi passarà. No és una afirmació una mica prepotent la de Rull?

També m'agrada l'Albert Rivera. Em recorda les nenes pijes de la ESO de l'escola. Les de "Osea tia". Cal aquesta estupidesa? Aquestes ganes d'"anem a criticar, que ja ens han votat i hem de passar l'estona"? Em sembla patètic el raonament de que la senyora italiana hauria d'estar en contra de la caça, la pesca o la ramaderia. A veure, Albert. Anem a la part més fàcil. Tu et menges els toros? Ara una de més complicada. Què pateix més, una vaca a la que li foten un tret en un escorxador i ja està, o un toro clavant-li de tot i més (personalment mai m'he preocupat per saber gaires detalls de la tauromàquia) enmig d'una plaça fins ser dessagnat? De debò que no m'extranya que no et voti ni Déu.