Vi er alle Norske: L'Ascens Silenciós de l'Extrema Dreta

Primer de tot, hauríeu de llegir aquest post del dia 14 de Maig de 2011 titulat Nova Europa.

Si l'heu llegit, bé, sinó us en faig cinc cèntims. L'extrema dreta està pujant. Puja a Regne Unit, Escandinàvia, al sud d'Europa, als països més poderosos, a Catalunya i fins i tot a Polònia. Puja arreu. 

El que ens ha de preocupar no és ja coses com les que han passat a Noruega, massa greus per englobar-les dins el joc polític, sinó que els partits polítics xenòfobs, islamòfobs i d'extrema dreta que sorgeixen com bolets arreu puguin influir en la presa de decisions d'institucions municipals, regionals o estatals, com està succeïnt a Dinamarca o Finlàndia. Aquests partits es desmarquen completament del que ha passat a Oslo i Utoya, i a la seva manera accepten la democràcia per a poder sobreviure en el nostre sistema. Després ens trobem situacions com les d'Alex Costa Duran, de Plataforma per Catalunya - L'Hospitalet, a qui li agrada Anders Behring Breivik al facebook.

La pregunta que molta gent, jo el primer, es fan al veure el mapa és: Alemanya, França, Polònia, Regne Unit... però i Espanya? Perquè Espanya no té un partit xenòfob com tots els grans països d'Europa?

La resposta és simple: Els votants xenòfobs hi són, i el partit hi és. El que passa és que aquest partit engloba neoliberals, conservadors, carlistes, i gent d'extrema dreta, també. El problema que tenim en aquest estat és que aquest partit arribarà al poder el 2012. 

Llista de partits xenòfobs per percentatge de vot a Europa:

Fremskrittspartiet (Noruega) 22'1%

Perussuomalaisset (Finlàndia) 19'1%

Freiheitliche Partei Österreichs (Àustria) 17'5%

Jobbik Magyarországért Mozgalom (Hongria) 16'67%

Partij voor de Vrijheid (Països Baixos) 15'5%

Dansk Folkeparti (Dinamarca) 15'3%

Front National (França) 11'4%

Bündnis Zukunft Österreich (Àustria) 11%

Lega Nord (Itàlia) 10'22%

Nacionalen Sǎjuz Ataka (Bulgària) 9%

Vlaams Belang (Bèlgica) 7'8%

Sverigedemokraterna (Suècia) 5'7%

Laikós Orthódoxos Synagermós (Grècia) 5'63%

Slovenská Národná Strana (Eslovàquia) 5'08%

Liga Polskich Rodzin (Polònia) 5%

Mouvement pour la France (França) 4'80%

Partidul România Mare (Romania) 3'15%

United Kingdom Independence Party (Regne Unit) 3'1%

Plataforma per Catalunya (Catalunya) 2'42%

Movimento Sociale Fiamma Tricolore (Itàlia) 2'4%

British National Party (Regne Unit) 1'9%

Die Volksunion (Alemanya) 1'5%

Vseukrainske Obiednannia Svoboda (Ucraïna) 1'43%

Partido Nacional Renovador (Portugal) 0'37%

Camps: Perquè a tot

Repetir que estava cantat ja cansa. Repetir que els havien avisat també. No cal fer escarni. Ara finalment ha caigut, com era d'esperar, però cal fer una retrospectiva cap a la pregunta: Perquè sabent que Camps era un corrupte la gent el va votar?

Era una evidència, però treu majoria absoluta. Cosa que no ha pogut fer ni Convergència i Unió a Catalunya, anant de net amb el cas Palau. Realment la mentalitat dels valencians és tan limitada de no poder discernir?

Anem per parts: Les raons de que votéssin Francisco Camps podrien ser:

L'odi irracional als catalans i el blaverisme

El blaverisme es remunta als temps d'inici de la democràcia, quan el PSOE només va trobar rèdit electoral front a UCD amb el blaverisme i l'odi als catalans, a Convergència i Unió i al pancatalanisme imperialista que alguns proposaven al principat. El PSOE es va alimentar d'això esperant que els valencians veiéssin el seu reflex nacional anti-català amb ells, i s'hi quedarien per sempre, fins que el PP va arribar, i a anti-catalans no els guanya ni cristo, i aquí s'han quedat.

La pròpia corrupció suma vots amb els beneficis

 

La corrupció no ha de ser obligatòriament dolenta per a les eleccions. Posaré un exemple molt tonto, però bastant clar. Jo et faig un poliesportiu, una macroestació, o el que sigui si tu em concedeixes l'obra de X edificis, X metros o el que sigui. A Catalunya passà amb CiU però amb el famós 3% dels beneficis.

Què passa? Que amb el primer model, els ciutadans veuen resultats, equipacions, millores, que han estat concebudes a partir de mètodes corruptes. Deixo clar que no sé si és el sistema al País Valencià, només és un exemple.

El borreguisme i la creença de la conspiració

Això ho veiem cada dia a l'estat espanyol. César Vidal, María San Gil, Jiménez Losantos... tota aquesta gent encara pensa que l'11-M és obra del PSOE i d'ETA per a obtenir el poder a Espanya els primers, i els segons entrar a les institucions basques de la mà dels socialistes. 

Doncs com aquí, a qualsevol lloc. Al País Valencià hi ha una gran part dels votants del PP que creuen que tot el tema de la corrupció és part d'una conspiració socialista-catalana o algo així per a derrocar el PP de la Generalitat. I ja poden sortir proves, judicis, acusacions, el que sigui, que ells creuran que Camps és una bona persona i que només el volen derrocar per les seves idees, les quals acaben calant en aquestes ments poc-pensants i es van reafirmant cada cop més per a crear Andritxols en potència.

El gir a la dreta i l'oposició ineficaç

El PSPV ha demostrat ser poc coherent i ineficaç, i a Compromís s'hi van barallar bastant, pel que l'oposició tenia més problemes amb ella mateixa que no pas amb el govern. Per altra banda, el govern central de color socialista ja s'havia desgastat a ell i a les federacions autonòmiques, derivant a tota Espanya la política cap a la dreta. 

Retorn d'Estiu

Després de quasi un mes desaparegut per exàmens i feines diverses, torno aquí per a continuar exposant la meva visió de les notícies. Ara mateix no tinc res preparat, tot i que he d'explicar moltes coses. Sobre Camps, els successos d'Oslo i Utoya...

Per altra banda també vull recordar aquí Amy Winehouse, una de les meues cantants preferides, a la que el seu entorn no l'ha tractat com devia.