El càncer d'un pais

Israel no para de sorprendre'm. Ahir a la matinada van col·locar-li una bomba a un pacifista del seu mateix pais. Els "integristes" també van escampar onades de panflets que mostraven una recompensa de 200.000 a qui assassini algun membre de Peace Now.

Però tot no acaba aquí. Resulta que és habitual que els colons israelians d'Hebrón vagin casa per casa palestina destrossant quelcom que es creui al camí mentre els policies tansols es queden mirant l'escena dantesca.

Fa poc vaig llegir Maus, d'Art Spiegelman, i explicava que els jueus que van quedar a la zona polonesa apropiada directament pel Reich no tenien cap tipus de dret. No és un cas semblant la situació de vulnerabilitat dels palestins a l'estat jueu?

No critico Israel perquè li tingui mania ni res per l'estil, també podria criticar el Marroc pels afers del Sàhara Occidental o la Xina pel Tibet, però Israel avui és notícia i no sóc periodista ni pretenc ser-ho, per tant jugo amb les cartes que disposo.

Lectura recomenada: Maus, d'Art Spiegelman.

Terrorisme, Iran, Armes Nuclears.

Avui he estat fent una petita passejada per la premsa a internet i he vist la notícia estrella:

"Terrorisme, Iran, Armes Nuclears. Entenem realment el perill?".

Això escrit a un anunci d'una parada de bus de Nova York, així com aquí posen els de Sabe a Mixta. Està bé. Vas a agafar el bus per anar a treballar i Pam! et posen aquest cartell.

Està clar que la manipulació del pensament a la població és a l'altra banda del "charco" realment ferotge. Així que m'he posat a pensar ja que el "lema" em sonava. M'he posat a llegir l'article de premsa a El Mundo (sempre miro El País i El Mundo) i efectivament, fan una reflexió suggerent:
"Terrorisme, Iraq, Armes de Destruccio Massiva" (...)
Amb això es diu tot.

Lectura Recomenada: Persèpolis, de Marjane Satrapi



Foto: Carlos Fresneda

Avui toca una llista

Avui no savia de què parlar i havia de fer quelcom perquè m'avorria. Així que he retallat aquest apartat del capítol "Psicosi Post-Kosovo" i l'he enganxat aquí per ampliar-lo.

Aquesta és una llista dels països no reconeguts, o sigui, que són estats independents de facto (com m'encanta la frase), però que ningú (o alguns països) no els reconeixen com a estats, sinó com a part d'altres estats. N'hi ha de diversos tipus i en diferent estatus.

TIPUS A:

Aquest primer grup (groc al mapa) es caracteritza perque cap pais els reconeix com a independents. No surten a cap mapa oficial.

1. Somalilàndia (a Somàlia)
2. Puntlàndia (a Somàlia)

3. Transnístria (a Moldavia)

TIPUS B:

A aquests països (taronja al mapa) els reconeix entre 1 i 99 països. Són països als quals se'ls ha reconegut per interès d'altres estats. No surten als mapes oficials excepte Kosovo, República de la Xina i República Sahrauí Democràtica en comptades ocasions.

4. República Turca del Nord de Xipre (1: Turquia)

5. Alt Karabakh (a l'Azerbaidjan) (1: Armènia)
6. Abkhàzia (2: Rússia i Nicaragua)
7. Ossètia del Sud (2: Rússia i Nicaragua)

8. La República de la Xina o Taiwan (23)

9. República Àrab Sahrauí Democràtica (49)

10. Kosovo (52)

__

TIPUS C:

Aquest grup, el més voluminós (vermell al mapa), té com a punt comú que els països interessats són els que no els reconeixen. La majoria, tansols un pais els ignora, per qüestions ètniques (Turquia no reconeix Xipre), ideològiques (les Corees) o per la rabieta (Liechtenstein no reconeix Txèquia ni Eslovàquia perquè després de la Segona Guerra Mundial se'ls hi va requisar els béns als germanoparlants i als hongaresos de Txecoslovàquia i van ser expulsats del pais. Entre ells estava el rei de Liechtenstein, que hi tenia propietats i terres. I Txèquia i Eslovàquia no reconeixen Liechtenstein perque ell no els reconeix. Un altre joc de nens.). Surten sempre als mapes oficials, excepte Palestina.

11. Palestina (108)

12. Israel (166)

13. República Popular de la Xina (168)
14. Liechtenstein (190)

15. Belice (191)

16. Burkina Faso (191)

17. Ciutat del Vaticà (191)

18. Corea del Nord (191)

19. Corea del Sud (191)

20. El Salvador (191)

21. Eslovàquia (191)

22. Gàmbia (191)

23. Guatemala (191)

24. Haití (191)

25. Honduras (191)

26. Illes Marshall (191)

27. Illes Salomó (191)

28. Kiribati (191)

29. Nauru (191)

30. Nicaragua (191)

31. Palau (191)

32. Panamà (191)

33. Paraguai (191)

34. República Dominicana (191)

35. Saint Lucia (191)

36. Sant Kitts i Nevis (191)

37. Sant Vicenç i les Grenadines (191)

38. São Tomé i Príncipe (191)

39. Swazilàndia (191)

40. Tuvalu (191)

41. Txèquia (191)

42. Xipre (191)

__

Ja ho aniré ampliant i actualitzant.

Joc de Nens

Això és un "cachondeo".
En relacions internacionals com Bolivia-EEUU m'imagino que els polítics son nens petits.
L'Evo Morales s'enfada perque el Leopoldo Fernández no vol jugar amb ell i s'en vol anar amb els seus amics Santa Cruz, Beni, Tarija i Chuquisaca a una altra escola. Llavors vé el sr.Bush, que diu que el petit Evo promou el narcoràfic. Perquè? Tot és un joc de nens. L'un ha trencat la joguineta de l'altre (han expulsat els respectius embaixadors) i el Hugo Chávez ha sortit en defensa de l'Evo.

Però tornem a la realitat. Bolívia és al precipici, i amb la detenció del governador de Pando ja hi té un peu a l'aire. Entre totes les coses que pot haver fet malament el president indigenista, la pitjor ha sigut detenir-lo acusat de genocidi.

Amb aquest pas cap al buit, Evo Morales s'arrisca a caure en l'abisme de la guerra civil, que ni és convenient pels seus enemics, que ténen un excedent de petroli descomunal que no podrien exportar, ni per ell que seria burxat pels Estats Units com ja ha començat a fer-ho, i l'únic remei que té el president masista és al·liar-se amb Veneçuela, Nicaragua i Ecuador en contra de l'oposició de l'exèrcit nacional.

Un altre dels grans perills que pot córrer el partit MAS és que la Regió/Nació Camba (tal com es denominen els departaments secessionistes) declari unilateralment la independència, que seria recolzada per EEUU i per tant, pels occidentals.
PD: Ara no podré escriure tant perquè ja he començat l'institut.

Doble Rasant

Rússia continua amb la política d'atemorització i repressió per qualsevol signe d'oposició a les repúbliques federals del càucas. Avui ha sigut assassinat "misteriosament" Magomed Yevloyev, propietari d'un lloc web a Ingúixia crític amb el govern rus. Aquest escàndol criticat fermament per la Unió Europea es suma a altres com l'assassinat al seu apartament de Moscou d'Anna Politkovskaya o d'Alexander Litvinenko enverinat amb Poloni-210 a Londres, entre d'altres. Tot això ens porta a mirar al Càucas i les seves zones que busquen una sortida a les seves aspiracions secessionistes. Algunes d'elles han proclamat la seva independència amb diverses conseqüències com Abkhàzia, Ossètia del Sud, Alt Karabakh i Txetxènia.

En el present la zona compta amb 11 territoris que aspiren a la independència, molts d'ells amb ètnia musulmana i organitzacions militars i terroristes.

Amb el reconeixement d'Abkhàzia i Ossètia del Sud Rússia ha obert la caixa de Pandora, que també pot perjudicar a la federació, que compta amb 6 repúbliques secessionistes.

Ja ampliaré la informació.

Aquells als qui els hi van prometre una terra

Avui he baixat a Barcelona per anar a buscar els meus llibres de text per al primer curs de Batxillerat. Català, Castellà, Anglès, Alemany, i entre tots aquests i més he trobat un llibre d'una assignatura nova que ens han introduït aquest curs: Ciències per al Món Contemporani.

L'he fullejat de tornada; la creació de l'univers, malalties de tota mena, nanotecnologia...

De cop, he trobat una pàgina on hi havia un mapa ple de punts, a l'apartat d'ecologia. Era un mapa d'Israel i Palestina, que explicava que degut a l'orografia del terreny, els indrets més alts són a Cisjordània, i d'allà baixa cap al mar Mort, i passen per Israel i Gaza, fins al mar Mediterrani.

Fins aquí tot normal. Llegint més avall explicava que cada territori té els seus pous d'extracció d'aigües freàtiques. Els pous d'Israel provoquen seriosos problemes, ja que estan situats majoritàriament a les fronteres amb el pseudoestat àrab.

Les conseqüències a Cisjordània són catastròfiques: L'aigua freàtica llisca cap a territori Israelià degut al buit que provoquen els pous hebreus i els pous palestins es sequen. 

A Gaza és encara pitjor. Com Israel absorbeix la seva pròpia aigua, la de la franja es veu empesa per l'aigua salada del Mediterrani i es salinitza.

Encara que en el meu parè és totalment injust, he pensat que cadascú absorbia l'aigua del seu territori i els efectes col·laterals no són provocats expressament.

Al final del text, quan ja m'havia fixat que els pous palestins eren més superficials, deia: " Israel permet construïr pous més profunds als hebreus que als àrabs".

Després de no respectar el pla de partició de l'ONU, de recluïr els palestins a Gaza amb les fronteres tancades, com gossos, racionant el que hi entra, construïnt colònies a llocs designats, ja no per l'ONU sinó pels hebreus, com a palestins, aixecant un mur a Cisjordània, envaïnt Jerusalem Est...

Hi ha un vel que cobreix els ulls del món davant de les excentricitats de l'estat d'Israel. Crec fredament que la gent es compadeix dels hebreus per haver sofert un genocidi brutal i inhumà i no veu el que passa realment, que és un apartheid social, econòmic i institucional a la terra promesa.

Els israelians figuradament també han cosit a la roba dels palestins una mitja lluna verda i amb aquest símbol els hi neguen drets fonamentals com l'accés a l'aigua. Però ja dic, això és la punta de l'iceberg. I el pitjor és que tenen el recolzament i simpatia de la major potència mundial, Estats Units.

Reaccions posteriors

Europa no es posa d'acord. La Unió Euopea està dividida entre els països que busquen un enduriment amb les rel·lacions amb Rússia, majoritàriament els de l'est (Polònia, Estònia, Suècia, Letònia, Lituània), i els que es volen amagar del gegant transcontinental per por d'una venjança a través del preu del subministrament energètic proporcionat per Rússia, que abasteix Polònia, Alemanya, Hongria, Eslovàquia, Itàlia, Àustria, Eslovènia, Txèquia, Romania, etc...

En resum, que Europa, envés d'haver previst (cosa que ja haurien pogut fer els 27 amb la crisi del gas entre Rússia i Ucraïna) un possible "puteig", no van prendre mesures i ara els hi tremola el pols al decidir si ser durs o pensar-s'ho dues vegades. Trist.

Mentrestant, els països d'Àsia Central, Bolivarians, Bielorrússia i Xina es van acostant poc a poc a Rússia en vista d'un conflicte a llarg termini. Perquè això no quedarà oblidat com el mur xipriota de Nicòsia que encara roman en peu trenta anys després, sinó que amb tota la polèmica del petroli actual ja ens podem preparar.