La Primera damnificada de la Guerra és la Veritat

Ahir vaig flipar en colors com mai ho havia fet per una qüestió així.
He descobert qui és Julien Assange i l'organització que porta a les seves espatlles. Primer de tot crec que han fet una gran obra i no hi ha res de les seves accions que es pugui reprovar.

Han fet sortir a la llum la veritable cara de la Guerra de l'Iraq i de l'Afghanistan, i també la dels Estats Units d'Amèrica.
I aquesta cara és molt més terrorífica i desagradable del que ja en coneixiem.

108.000 morts, si no m'equivoco, és la xifra oficial. Molt bé. Ara sí que em sento impotent políticament, i no sé com els americans no se'n senten.

Ens han près el pèl, han utilitzat els nostres impostos per a matar 66.000 civils, i nosaltres tot i que ens manifestarem l'any 2003 amb el No a la Guerra, aquí el Mr. Aznar va sudar olímpicament de nosaltres.

Ara surt tot això i a Washington diuen que no cal investigar i que és un fet casual sobre un altre, que sumats dónen una xifra massa polemitzada.

Així que no val la pena indignar-nos, quedem-nos com estem, que facin el que vulguin amb l'exèrcit i amb els impostos que van a parar a "DEFENSA", tant aquí com als Estats Units, el Regne Unit, Alemanya, França, els Països Baixos, Dinamarca, Polònia, Itàlia, Austràlia, Turquia, Ucraïna...

És igual, no ens faràn cas, i qui hagués maquinat la guerra d'Iraq sia aquí a Espanya o als EEUU no tindrà cap resposta judicial per crims de guerra ni violacions dels drets humans, res d'això, on anem a parar!

Continuaràn als seus seients, alimentant-se de nosaltres com Aznar amb la seva pensió vitalícia per a haver donat el servei "inqüestionable" a la nació sent president durant 8 anys.
Quin fàstic!!!

Si em voleu seguir més de prop, us deixo el meu twitter, on aviso quan penjo els articles al blog. www.twitter.com/lewgratz

Interès per la Democràcia: L'Esperança

El premi Nobel de la Pau d'enguany és un merescut reconeixement a l'activista Liu Xiaobo i a tots els que, com ell, defensen els valors de les llibertats i la democràcia a la Xina Popular, que destaca a l'escenari mundial per ser la dictadura més potent del món.
Tot i l'empresonament de Liu Xiaobo i la repressió i estricta censura que rep la població xinesa continental, és bo saber que hi ha un fil d'esperança allà, i que sigui pel Nobel de la Pau 2010.
Gràcies al silenciament i la prohibició del govern, la població prèn consciencia de què és el que ha passat, i com no en treu l'aigua clara, el que fa és indagar. I per molt control que hi hagi, amb el món actual tot s'acaba descobrint. Per tant la gent a aquestes altures s'està informant, i s'està familiaritzant amb les idees de Liu Xiaobo.
Per tant, això portarà cua i sorgiràn, hi poso la mà al foc, moviments de resistència, i el govern no en sortirà net.
Per sltra banda s'ha de recordar el Falun Dafa (法轮大法), els practicants del qual, una disciplina com el tai-chi o similars, sofreixen una dura repressió només pel fet d'estar associats, tot i no tenir cap ideologia política. O les colonitzacions forçades del Tibet o de l'Uiguristàn amb xinesos d'ètnia Han per a homogeneïtzar les províncies de cultures que per ser minoritàries, podrien esdevenir una oposició al règim, com succeí amb les revoltes de Lhasa i Ürümqi farà dos anys.
Altre tema és la contaminació. Hi ha llius i llacs als que no s'hi pot accedir degut a la gran contaminació que sofreixen. Els nivells de càncer a les poblacions adjacents són alarmants, així com a les grans ciutats, on la pol·lució cobreix el cel bona part dels dies de l'any. 
A principis dels anys noranta es creà un gran sistema de donació de sang que la recollia sense controls sanitàris suficients. Allà es considerava que la SIDA no existia, ja que era un problema dels "lliberals occidentals". El resultat: Més de 400.000 persones a les províncies del sud, principalment, infectades per les transfusions. Per haver rebut sang infectada i també per haver estat punxats per extreure'n la sang sense sanejament previ dels instruments.
El que està clar és que la Xina Popular ha de fer un canvi radical, per respecte als seus propis ciutadans.

Apadrina un Fill de Comunista

El màxim representant del PP a Leganés avui s'ha cobert de glòria. En declaracions a no sé on (jo ho he llegit a la República.es i suposo que a ElPaís.com que es el que llegeixo habitualment) ha dit que els comunistes haurien de ser despropiats dels seus fills, ja que els dónen uns valors que poden provocar-los problemes d'adaptació social. I amb tot el rotllo ha dit que el dret a l'educació no és un dret fonamental, però el de la propietat si que ho és. Quins collons. Amb aquest pallasso es veu que l'extrema dreta a Espanya no mor mai, i que continuaràn donant pel cul una bona temporada. Després els seus fills són gays, follen tot el que volen i es passen els valors dels papis pel forro de la collonada, però de portes enfora a mantenir la compostura que és el que toca. Actualitzeu-vos, que es riuen de vosaltres fins i tot a casa vostra!

Els 5 Idiomes Balears

Ahir el Partit Popular a les Illes Balears va fer unes bones declaracions per a que els nacionalistes, o simplement els parlants de la llengua catalana se'ls tirin a sobre: A les illes no existeix el català com a tal, sinó que s'hi parla el mallorquí, menorquí, l'eivissenc i el formenterí, a part, òbviamnt del castellà. Una altra jugada del PP per a distanciar els territoris tradicionalment catalanoparlants de la seva llengua, que només s'hauria de parlar a Catalunya, o ni això, perquè cada vegada flipo més, aviat diràn que la llengua pròpia de Catalunya no és el català sinó que hi ha una llengua a cada municipi, jo què sé.
La qüestió està en el bombardeig demagògic inflingit pel PP arreu dels Països Catalans* per a fomentar l'odi o el distanciament amb el nostre país. El mateix Rajoy anava per terres castellanes pregonant que l'estatut era una arma per al secessionisme.
Ja ho van fer al País Valencià, on els van menjar el coco per a tenir una llengua pròpia quan tots els lingüistes estàn d'acord en que el valencià és un dialecte de la nostra llengua, i no és per fotre, és perquè la llengua no té unes característiques tan clarament diferenciades del català per a esdevenir llengua, així com el rossellonès, les parles balears i l'alguerès, però òbviament, per al PP això no compta.
Encara no comprenen que si reconeguéssin les diferències que existeixen en aquest conglomerat de cultures, afavoririen la unió i el benestar de la ciutadania de totes elles, però mentrestant seguirem mossegant-nos la llengua quan sentim declaracions així de brillants.

(*) Sí, he dit Països Catalans, i em ve de gust fer una referència al que penso sobre aquesta denominació.
Per a mi els Països Catalans com a agrupació més enllà de la llengua ni ha existit mai, ni existirà, ni hauria d'existir, tampoc com a projecte polític. Jo em considero independentista, però reconec que hi ha territoris que tot i parlar català no ténen la cultura catalana o sí que la ténen però no es veuen reflectits en nosaltres. A mi no se'm cauen els anells ni clamo al cel per a això. Per a mi, Catalunya és Catalunya, i punt. Si algun dia algun altre territori s'hi vol incorporar em sembla fantàstic, millor, però no tenim perquè aglutinar territoris perillosament. Els catalans no hauriem de buscar la independència dels valencians a menys que ells ho vulguin, i ara per ara, votant Rita Barberà i Francisco Camps, ja es veu que no la volen, doncs nosaltres a lo nostre, que hi ha molta feina a fer al país per estar mirant portes enfora.

L'Herència d'una Dictadura

 "Kogda osvobodjat Hodorkovskogo?" Margarita Zhuravljeva, 3ºCurs.

Avui ha sortit una noticia que m'ha impactat a El Periódico, a la secció d'Internacional. Semblava una broma de mal gust. «Los incendios forestales se han apagado, pero yo estoy ardiendo» era un dels titulars. Nàusea. Eren 12 noies estudiants de periodisme de l'Universitat Lemonosov a Moscou. En un calendari. Per a l'aniversari de Putin. Dient-li coses guarres. Déu meu. 

Les crítiques han sigut maques, des de l'universitat, fins els altres estudiants.

Per sort uns companys d'aquestes noies amb tanta consciència humana, i política, han fet un "contracalendari" on apareixen preguntes per a Putin, amb els estudiants vestits de negre i cinta a la boca recordant la falta de llibertat d'expressió a Rússia.

Les preguntes són del pal de "Qui matà Anna Politkòvskaia?", que precisament, estudià a la mateixa facultat, o "Quan alliberaran Jodorovski?". Simplement m'encanta.

Després de veure un cap d'estat/govern/primer ministre que fa el trallat fent del seu poder un espectacle, mentre el país crema en corrupció, terrorisme i crims d'estat que no ténen ni culpables ni sol·lucions, toca que algú li enganxi els dits així, amb ressò mediàtic. Evenkia pot haver guanyat les eleccions russes moltes vegades democràticament, però tant que parlem de la Xina Popular, Rússia, amb una democràcia (tot i que qüestionable) no fa res per millorar els drets humans al seu país, tals com la llibertat d'expressió, ja anunciada, que els costà la vida a Anna Politkòvskaia, o, no sé si recordeu un altre cas, Aleksandr Litvinenko, per Urani-236.Rússia segresta, tortura i assassina càrrecs escollits democràticament al càucas només perquè no responen als seus interessos, imposen governs regionals, maten a persones pel que diuen o pel que escriuen, així, veiem una vegada més que la democràcia no ho fa tot, sinó que es necessita cultura humana i consciència popular per a fer un millor país.

Però ésclar, a Rússia li surt, igual que a la Xina, tot molt barat, ja que l'economia d'Europa depèn del gas rus en la seva gran majoria, així que altre cop, la pela és la pela, i les llibertats són trepitjades.

Felicitats sr. Putin, un altre aniversari provocant la decadència al seu país.

Un home aturat

Aquesta setmana han fet altre cop el numeret de "Presupuestos 2.0" amb la foto del llapis USB i la parafernàlia subsegüent.

En aquests pressupostos hi ha retallades de tot tipus, en la major part per a Foment (Tot i que...).

Però després del ball de xifres me n'ha cridat l'atenció una: la família reial passarà a veure un 5,8% menys del seu pressupost.

En aquell moment em van quedar al cap les xifres, i al seguir escoltant, anuncien el que cobra a l'any el rei: 8 milions d'euros.

José Luis Rodríguez Zapatero es redueix un 15% el sou i es queda en 6.500€ al mes, el que són a l'any uns 90.000 euros, que tot i que és bastant, no té res a veure en si dividim el sou del rei entre les 14 pagues de qualsevol persona normal.

Juan Carlos I de Borbón s'emporta uns 571.000 euros al mes, només per la sang que porta a les venes i "representar" el poble espanyol.

Traduït en pessetes, que és com molts s'orienten, són 95.000.000 de pessetes al mes.

Després vas a qualsevol mercat o comerç dels barris més convergents de Barcelona i els preguntes a les senyores que si el rei serveix per a quelcom. Us diràn que de molt: Ens salvà del retorn a la època negra l'any 1981 pel 23-F.

I aquesta és la mentalitat que ha quedat en la retina de la gent, i pel que el rei gaudeix de tanta popularitat, a part del fenòmen "Letissia que guapa éreh!", que sembla una tonteria, però ha marcat més del que hauria.

I ara que parlen de la crisi i de la desgràcia de les famílies per l'atur i com tot cau i com tot s'aixafa...

Això fa pujar-me per les parets.

Però bé, almenys una bona notícia al tema econòmic: Catalunya fa dos trimestres que va sortir de la recessió. Cada vegada més interessant l'escenari.