Joc de Nens

Això és un "cachondeo".
En relacions internacionals com Bolivia-EEUU m'imagino que els polítics son nens petits.
L'Evo Morales s'enfada perque el Leopoldo Fernández no vol jugar amb ell i s'en vol anar amb els seus amics Santa Cruz, Beni, Tarija i Chuquisaca a una altra escola. Llavors vé el sr.Bush, que diu que el petit Evo promou el narcoràfic. Perquè? Tot és un joc de nens. L'un ha trencat la joguineta de l'altre (han expulsat els respectius embaixadors) i el Hugo Chávez ha sortit en defensa de l'Evo.

Però tornem a la realitat. Bolívia és al precipici, i amb la detenció del governador de Pando ja hi té un peu a l'aire. Entre totes les coses que pot haver fet malament el president indigenista, la pitjor ha sigut detenir-lo acusat de genocidi.

Amb aquest pas cap al buit, Evo Morales s'arrisca a caure en l'abisme de la guerra civil, que ni és convenient pels seus enemics, que ténen un excedent de petroli descomunal que no podrien exportar, ni per ell que seria burxat pels Estats Units com ja ha començat a fer-ho, i l'únic remei que té el president masista és al·liar-se amb Veneçuela, Nicaragua i Ecuador en contra de l'oposició de l'exèrcit nacional.

Un altre dels grans perills que pot córrer el partit MAS és que la Regió/Nació Camba (tal com es denominen els departaments secessionistes) declari unilateralment la independència, que seria recolzada per EEUU i per tant, pels occidentals.
PD: Ara no podré escriure tant perquè ja he començat l'institut.