Una recuperació racional amb matisos: YPF

Aquest article serà molt breu. No vull la polèmica ni la crítica fàcil, només vull dir quatre coses que em semblen òbvies:

Jo si fós Cristina Fernández de Kirchner també expropiaria/nacionalitzaria els mitjans d'extracció de recursos del país, no només això, sinó sectors estratègics per al correcte funcionament de l'estat, i no haver de dependre d'interessos extrangers ni privats, que sovint són contraris al del propi estat. 

Les infrastructures de la telefonia, i el monopoli estatal del transport públic diari (tren, metro, tramvia, bus), l'energia i sobretot sanitat i educació, entre d'altres, que hi ha qui encara les considera un negoci, em semblen condició sine qua non per a crear un estat realment democràtic i social que pugui progressar i oferir una vida de benestar als seus ciutadans. Així que per a mi, un punt per a CFK. 

Però per altra banda, no baixo la guàrdia amb discursos com els de CFK i crec que s'hauria de fer més per l'estratègia que suposa i com està dient ara mateix la presidenta argentina, per recuperar la sobirania, però no pel populisme que l'està caracteritzant i que, si jo fós argentí, em sentiria ofès de que em tractéssin d'una manera tan infantilista i superficial.