El premi Nobel de la Pau d'enguany és un merescut reconeixement a l'activista Liu Xiaobo i a tots els que, com ell, defensen els valors de les llibertats i la democràcia a la Xina Popular, que destaca a l'escenari mundial per ser la dictadura més potent del món.
Tot i l'empresonament de Liu Xiaobo i la repressió i estricta censura que rep la població xinesa continental, és bo saber que hi ha un fil d'esperança allà, i que sigui pel Nobel de la Pau 2010.
Gràcies al silenciament i la prohibició del govern, la població prèn consciencia de què és el que ha passat, i com no en treu l'aigua clara, el que fa és indagar. I per molt control que hi hagi, amb el món actual tot s'acaba descobrint. Per tant la gent a aquestes altures s'està informant, i s'està familiaritzant amb les idees de Liu Xiaobo.
Per tant, això portarà cua i sorgiràn, hi poso la mà al foc, moviments de resistència, i el govern no en sortirà net.
Per sltra banda s'ha de recordar el Falun Dafa (法轮大法), els practicants del qual, una disciplina com el tai-chi o similars, sofreixen una dura repressió només pel fet d'estar associats, tot i no tenir cap ideologia política. O les colonitzacions forçades del Tibet o de l'Uiguristàn amb xinesos d'ètnia Han per a homogeneïtzar les províncies de cultures que per ser minoritàries, podrien esdevenir una oposició al règim, com succeí amb les revoltes de Lhasa i Ürümqi farà dos anys.
Altre tema és la contaminació. Hi ha llius i llacs als que no s'hi pot accedir degut a la gran contaminació que sofreixen. Els nivells de càncer a les poblacions adjacents són alarmants, així com a les grans ciutats, on la pol·lució cobreix el cel bona part dels dies de l'any.
A principis dels anys noranta es creà un gran sistema de donació de sang que la recollia sense controls sanitàris suficients. Allà es considerava que la SIDA no existia, ja que era un problema dels "lliberals occidentals". El resultat: Més de 400.000 persones a les províncies del sud, principalment, infectades per les transfusions. Per haver rebut sang infectada i també per haver estat punxats per extreure'n la sang sense sanejament previ dels instruments.
El que està clar és que la Xina Popular ha de fer un canvi radical, per respecte als seus propis ciutadans.
Tot i l'empresonament de Liu Xiaobo i la repressió i estricta censura que rep la població xinesa continental, és bo saber que hi ha un fil d'esperança allà, i que sigui pel Nobel de la Pau 2010.
Gràcies al silenciament i la prohibició del govern, la població prèn consciencia de què és el que ha passat, i com no en treu l'aigua clara, el que fa és indagar. I per molt control que hi hagi, amb el món actual tot s'acaba descobrint. Per tant la gent a aquestes altures s'està informant, i s'està familiaritzant amb les idees de Liu Xiaobo.
Per tant, això portarà cua i sorgiràn, hi poso la mà al foc, moviments de resistència, i el govern no en sortirà net.
Per sltra banda s'ha de recordar el Falun Dafa (法轮大法), els practicants del qual, una disciplina com el tai-chi o similars, sofreixen una dura repressió només pel fet d'estar associats, tot i no tenir cap ideologia política. O les colonitzacions forçades del Tibet o de l'Uiguristàn amb xinesos d'ètnia Han per a homogeneïtzar les províncies de cultures que per ser minoritàries, podrien esdevenir una oposició al règim, com succeí amb les revoltes de Lhasa i Ürümqi farà dos anys.
Altre tema és la contaminació. Hi ha llius i llacs als que no s'hi pot accedir degut a la gran contaminació que sofreixen. Els nivells de càncer a les poblacions adjacents són alarmants, així com a les grans ciutats, on la pol·lució cobreix el cel bona part dels dies de l'any.
A principis dels anys noranta es creà un gran sistema de donació de sang que la recollia sense controls sanitàris suficients. Allà es considerava que la SIDA no existia, ja que era un problema dels "lliberals occidentals". El resultat: Més de 400.000 persones a les províncies del sud, principalment, infectades per les transfusions. Per haver rebut sang infectada i també per haver estat punxats per extreure'n la sang sense sanejament previ dels instruments.
El que està clar és que la Xina Popular ha de fer un canvi radical, per respecte als seus propis ciutadans.
2 comentaris:
Hola em dic Ainhoa i estic fent un treball de recerca sobre drets humans a la Xina, més concretament de la llibertat de expressió, la repressió... m'agradaria molt que m'ajudessis amb les teves opinions o alguna entrevista :)
Bé, jo de la Xina en sé el que he penjat en aquest post, i poc més, no crec que sigui de gaire ajuda... Tot i així, al meu perfil surt el meu correu (no el vull posar en un comentari que després m'arriben tones d'spam). Envia'm un mail, o agrega'm a MSN, com et vagi millor.
Gràcies per llegir-me!
Publica un comentari a l'entrada