Ahir el Partit Popular a les Illes Balears va fer unes bones declaracions per a que els nacionalistes, o simplement els parlants de la llengua catalana se'ls tirin a sobre: A les illes no existeix el català com a tal, sinó que s'hi parla el mallorquí, menorquí, l'eivissenc i el formenterí, a part, òbviamnt del castellà. Una altra jugada del PP per a distanciar els territoris tradicionalment catalanoparlants de la seva llengua, que només s'hauria de parlar a Catalunya, o ni això, perquè cada vegada flipo més, aviat diràn que la llengua pròpia de Catalunya no és el català sinó que hi ha una llengua a cada municipi, jo què sé.
La qüestió està en el bombardeig demagògic inflingit pel PP arreu dels Països Catalans* per a fomentar l'odi o el distanciament amb el nostre país. El mateix Rajoy anava per terres castellanes pregonant que l'estatut era una arma per al secessionisme.
Ja ho van fer al País Valencià, on els van menjar el coco per a tenir una llengua pròpia quan tots els lingüistes estàn d'acord en que el valencià és un dialecte de la nostra llengua, i no és per fotre, és perquè la llengua no té unes característiques tan clarament diferenciades del català per a esdevenir llengua, així com el rossellonès, les parles balears i l'alguerès, però òbviament, per al PP això no compta.
Encara no comprenen que si reconeguéssin les diferències que existeixen en aquest conglomerat de cultures, afavoririen la unió i el benestar de la ciutadania de totes elles, però mentrestant seguirem mossegant-nos la llengua quan sentim declaracions així de brillants.
(*) Sí, he dit Països Catalans, i em ve de gust fer una referència al que penso sobre aquesta denominació.
Per a mi els Països Catalans com a agrupació més enllà de la llengua ni ha existit mai, ni existirà, ni hauria d'existir, tampoc com a projecte polític. Jo em considero independentista, però reconec que hi ha territoris que tot i parlar català no ténen la cultura catalana o sí que la ténen però no es veuen reflectits en nosaltres. A mi no se'm cauen els anells ni clamo al cel per a això. Per a mi, Catalunya és Catalunya, i punt. Si algun dia algun altre territori s'hi vol incorporar em sembla fantàstic, millor, però no tenim perquè aglutinar territoris perillosament. Els catalans no hauriem de buscar la independència dels valencians a menys que ells ho vulguin, i ara per ara, votant Rita Barberà i Francisco Camps, ja es veu que no la volen, doncs nosaltres a lo nostre, que hi ha molta feina a fer al país per estar mirant portes enfora.
La qüestió està en el bombardeig demagògic inflingit pel PP arreu dels Països Catalans* per a fomentar l'odi o el distanciament amb el nostre país. El mateix Rajoy anava per terres castellanes pregonant que l'estatut era una arma per al secessionisme.
Ja ho van fer al País Valencià, on els van menjar el coco per a tenir una llengua pròpia quan tots els lingüistes estàn d'acord en que el valencià és un dialecte de la nostra llengua, i no és per fotre, és perquè la llengua no té unes característiques tan clarament diferenciades del català per a esdevenir llengua, així com el rossellonès, les parles balears i l'alguerès, però òbviament, per al PP això no compta.
Encara no comprenen que si reconeguéssin les diferències que existeixen en aquest conglomerat de cultures, afavoririen la unió i el benestar de la ciutadania de totes elles, però mentrestant seguirem mossegant-nos la llengua quan sentim declaracions així de brillants.
(*) Sí, he dit Països Catalans, i em ve de gust fer una referència al que penso sobre aquesta denominació.
Per a mi els Països Catalans com a agrupació més enllà de la llengua ni ha existit mai, ni existirà, ni hauria d'existir, tampoc com a projecte polític. Jo em considero independentista, però reconec que hi ha territoris que tot i parlar català no ténen la cultura catalana o sí que la ténen però no es veuen reflectits en nosaltres. A mi no se'm cauen els anells ni clamo al cel per a això. Per a mi, Catalunya és Catalunya, i punt. Si algun dia algun altre territori s'hi vol incorporar em sembla fantàstic, millor, però no tenim perquè aglutinar territoris perillosament. Els catalans no hauriem de buscar la independència dels valencians a menys que ells ho vulguin, i ara per ara, votant Rita Barberà i Francisco Camps, ja es veu que no la volen, doncs nosaltres a lo nostre, que hi ha molta feina a fer al país per estar mirant portes enfora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada