La Revolució del Gessamí

Primer va ser Tunis, i se'n feren eco els països veïns com Argèlia, Mauritània, Líbia i Egipte. De tots aquests l'únic on ha quallat ha estat a Egipte, podem veure com els diaris en van plens i els hashtags de twitter són plens d'egypt, egipto, museo egipcio, mubarak o jan25 (el primer dia de la revolta). 

La flor que ha donat nom al moviment: ياسمين

Estem assistint a l'anomenada Revolució del Gessamí pels mitjans de comunicació, seguint la moda de colors i flors (molt hippy tot plegat) que sorgí amb la Revolució de les Roses a Geòrgia, quan marxà Shevardnadze del poder, i després la Taronja ucraïnesa, i que continuà amb la Revolució dels Tulipans (Kirguizistàn), la del Cedre (Líban) i Safrà (Birmània), de les que em vinguin a la memòria.

Aquesta nova, anomenada així per ser típica aquesta flor en la cultura àrab, és radicalment diferent a com coneixiem les revolucions fins ara. Aquesta vegada, les xarxes socials han estat un protagonista important en la successió de fets i sobretot en la convocatòria d'aquests. Van sorgir moltes portades de diaris que calificaven aquesta com la primera revolució 2.0 de la història.

Hi ha pors de que les protestes en aquests països més Iemen derivin en un règim islamista, però en el meu parè, segons el que s'explica, el que volen és llibertat, democràcia i aconseguir a casa el que ara per ara només podrien trobar a Europa. És a dir, millorar la seva qualitat de vida. Són joves que ja han vist el merder de tenir una cleptocràcia a casa i règims islàmics i terrorisme. Esperem que tot això derivi en el que desitgen i no el que volen uns quants, com és costum.

PD: Les revoltes ja s'han extès a Jordània (14 de Gener, on el rei ha canviat el govern), Sudàn i Oman (17 de Gener), Aràbia Saudita (dia 21), Síria (dia 26) i Marroc (30), apart dels ja anomenats al post.