Una mobilitat eficient o una mobilitat polititzada

Recentment s'ha conegut la proposta d'Unitat per Barcelona (UxB: ERC-RI-DCat) de canviar el nom de l'estació de metro de la L1 "Glòries" pel de "Glòries Catalanes", fent homenatge al nom real de la plaça on està situada.


Personalment em sembla bé, crec que cada cosa ha d'anar pel seu nom i això s'ha de reflexar en la nomenclatura del transport públic. Tampoc no seré hipòcrita, i crec que és més una decisió ideològica que no pas aclaridora, però com ho comparteixo, no hi tinc queixa.


Per altra banda, crec que hi ha decisions més urgents a prendre al consistori barceloní i a l'Autoritat del Transport Metropolità en aquest matèria, altres nomenclàtors que sí que representen un embolic pels usuaris del transport públic.


Els casos més greus són els conglomerats Sant Andreu i Gornal/Bellvitge. En el primer cas, hi ha dues estacions amb quatre noms diferents interrelacionats. La primera és Fabra i Puig (L1) / Sant Andreu Arenal (R3, R4, R7 i R12), i la segona Sant Andreu (L1) / Sant Andreu Comtal (R2, R2nord i R11). Aquest embolic es podria solucionar adoptant la nomenclatura de les estacions de metro, més entenedores, a les de rodalies, més confuses.


El cas que no sé com soŀlucionar és el que implica l'estació de Bellvitge (L1) amb Bellvitge (R2, R2nord, R2sud i R15) / Gornal (L8, S33, S4, S8, R5 i R6) i finalment, d'aquí dos anys s'hi sumarà una tercera estació independent de la L9/L10 també amb el nom de Gornal.


Només estaré d'acord amb el canvi de Glòries Catalanes si amb aquest canvi s'aprofita per canviar-ne d'altres que porten a confusions, com aquests:


Bellvitge (L1), Gornal (L8 S33 S4 S8 R5 R6) / Bellvitge (R2sud R2 R2nord R15) i Gornal (L9 L10): Aquest és un dels casos més complicats i l'únic per al que no tinc una proposta en ferm.


Rambla Just Oliveras (L1) / L'Hospitalet de Llobregat
(R1 R3 R4): L'estació de rodalies de L'Hospitalet no és la única del municipi, i en uns anys s'obrirà també La Torrassa. És hora d'especificar la localització de l'original amb L'Hospitalet Centre o L'Hospitalet Rambla Just Oliveras.


Clot (L1 L2) / Barcelona - El Clot - Aragó (R1 R2 R2nord R11): La incongruència del Clot ha estat sempre un dubte. Com és que si el Clot de la L1 es va obrir els anys 50 i l'estació de rodalies els 70, com es va colar l'afegit d'Aragó. Per a mi és simple, Barcelona Clot, Clot per als amics.


La Sagrera (L1 L5 L9 L10) / La Sagrera - Meridiana (R3 R4 R12): Després del canvi de Sagrera a La Sagrera, esperava poc un canvi, però quan obri La Sagrera "TGV", seria convenient afegir Meridiana a la original.


Fabra i Puig (L1) / Barcelona - Sant Andreu Arenal (R3 R4 R7 R12) i Sant Andreu (L1) / Barcelona - Sant Andreu Comtal (R2 R2nord R11): El mosaic dels Sant Andreus és ben fàcil. Adoptar els noms de les estacions de metro deixaria de confondre els usuaris entre Arenal i Comtal.


Santa Coloma (L1): Amb la posada en marxa de sis estacions de la L9 al municipi de Gramenet, l'estació que va servir de referent els anys 80, fins que s'obrí Fondo, fa aigües pel que fa a concreció de la ubicació. Si s'ha fixat la centralitat d'estacions com Cornellà o la frustrada de Badalona, perquè no fer-ho amb un Santa Coloma Centre o Santa Coloma Plaça de la Vila?


Palau Reial (L3): Aquest canvi aniria en el camí de Glòries Catalanes. Si la denominació oficial és Palau de Pedralbes, i les funcions actuals del mateix no tenen res a veure amb la casa reial, perquè no s'adopta el correcte? Per altra banda, la parada dona servei a les facultats de Farmàcia, Dret, Economia, Química i Física i Biologia, potser s'hauria de buscar un nom més universitari, ja que aquesta estació ho és més que no pas la Zona.


Diagonal (L3 L5) / Provença (L6 L7 S1 S2 S5 S55): A l'eterna batalla entre els ferrocarrils i el metro aquí sembla que no s'hi troba una soŀlució que agradi al conjunt. La llàstima és que el nom d'El Cinc d'Oros s'ha perdut, i que a la gent li sembla massa casolà, així que per a aquest tampoc tinc soŀlució.


Barceloneta (L4) / Estació de França (R2sud R13 R14 R15 R16): Aquesta estació partida porta bastants problemes. Què és més important, l'Estació de França o la Barceloneta? Per a arribar a una soŀlució de consens, jo anomenaria l'estació d'L4 amb Barceloneta | Estació de França, i l'històrica la deixaria tal qual.


Ildefons Cerdà (L8 S33 S4 S8 R5 R6): Una de les personalitats més emblemàtiques de Barcelona ha estat constantment defenestrada per la nomenclatura de la ciutat, portant-lo a un extrem de la ciutat i separat per més d'un quilòmetre del seu eixample. Jo, realment, li cediria un lloc més cèntric, i a aquesta estació li posaria el nom de Ciutat de la Justícia, que és el que la gent hi busca quan hi va, a part de que està molt lluny de la Plaça de Cerdà.


Montcada i Reixac (R2), Montcada Bifurcació (R3 R4 R7 R12), Montcada i Reixac - Manresa (R4 R7 R12), Montcada i Reixac - Santa Maria (R4 R7 R12) i Montcada Ripollet (R3): Les Montcades són un caos de noms fruit del caos ferroviari. Una, la de l'R2, no té distintiu més enllà del nom del municipi, a dues més (Bifurcació i Ripollet) els falta el Reixac, i Santa Maria i Manresa estan complertes. Per mi, s'hauria d'equiparar tot, amb el següent:


Montcada i Reixac Centre
Montcada i Reixac Bifurcació
Montcada i Reixac Santa Maria
Montcada i Reixac Manresa
Montcada i Reixac Ripollet


Les Franqueses - Granollers Nord (R2nord) i Les Franqueses del Vallès (R3): A les Franqueses es van indignar molt quan es va saber que l'estació que l'Ajuntament finançava portaria també el nom del municipi veí. Aquí ens han fet un altre Reixac amb "del Vallès", i una el té i l'altre no, a part de que ens tornen a no especificar la ubicació dins el municipi amb la de l'R3. La proposta és "Les Franqueses Bellavista" per a l'R2 i "Les Franqueses Corró d'Avall" per a l'R3.


Manresa (R4): Mentre que FGC ho fa bastant bé, Rodalies té problemes de mirar-se el melic massa sovint. Manresa Renfe no és l'única estació de la ciutat, també hi son les de Viladordis, Alta i Baixador. Un cop vaig llegir una proposta de Manresa Cardener, però la deixo oberta perquè no me la conec suficientment.


Sant Cugat (S1 S2 S5 S55) i Sant Cugat (R8) / Volpelleres (S2 S55): Per a Sant Cugat FGC, "más de lo mismo", un Centre no aniria malament, i per a Volpelleres FGC / Sant Cugat Renfe, la solució és fàcil... Sant Cugat Volpelleres.


I ja hi som! Si tots aquests canvis es fessin de cop, no caldria veure enganxines cada dos per tres, però com no corre mai pressa...

Lemas / cánticos / frases para manifestaciones. Lemes / càntics / frases per a manifestacions

Después de unos días de buscar y rebuscar cánticos y lemas para las próximas manifestaciones que se sucederán y que de bien seguro serán multitudinarias, no he encontrado ningun sitio que los recoja todos, así que he decidido hacer aquí una recogida para que todos vayamos sumando. Si tenéis más, ponedlos en los comentarios y los uno! El objetivo es ir bien preparados para el 1 de Mayo (Dia del Trabajador), 3 de Mayo (Reunión del BCE en Barcelona), 12 de Mayo (Aniversario del 15M)... Suerte!

CORRUPCIÓN / CORRUPCIÓ
No hay pan / para tanto chorizo!
 
PP o DERECHA / DRETA
Hasta las pelotas / de tantas gaviotas!
 Se va acabar / Se va acabar / la dictadura popular!
Yo también / soy el enemigo!
PSOE y PP / misma mierda es!

MOSSOS / POLICIA
Dame con la porra / hasta que me corra!
Mejor perroflauta / que perro policía!
El hijo del madero / a la universidad / para que no sea / como su papá!
Menos porras / y más educación!

CAPITALISME / CAPITALISMO / 15M / DE IZQUIERDAS / D'ESQUERRES

No és crisi / és capitalisme • No es crisis / es capitalismo!
Manos arriba / esto es un contrato!
Violencia es / no llegar a fin de mes!
La banca siempre gana / y no me da la gana!

El pueblo unido / jamás será vencido!
Que no! Que no! / Que no ens representen! • Que no! que no! / Que no nos representan!
Aquí què és el que passa? / Que es privatitza massa!
Si somos el futuro / porqué nos dan por culo!
Jóvenes unidos / políticos hundidos!
 
MONARQUIA
Hasta los cojones / de tantos borbones!
La ley de extrangería / para la reina Sofía!
Los Borbones / A los tiburones!
No hay dos sin tres / República otra vez!

Tram Barcelona: La proposta racional

Xavier Trias, com tots els polítics, té un gran defecte, el de buscar més el vot que l'eficiència de les seves polítiques. Si algun dia ha de triar entre una decisió A que comporti una mala gestió, però paradoxalment li generi una intenció de vot més alta, i una de B que sigui una gestió impoluta però que el penalitzi electoralment, sens dubte, sapigueu que escollirà la A. Perquè és un polític, no un tècnic de l'Ajuntament de Barcelona.

El que estan fent els tècnics del cap i casal és aconsellar el nou govern de Convergència i Unió que, si vol unir les dues xarxes de tramvia que hi ha a la ciutat, la millor opció és per l'Avinguda Diagonal, recta, ampla, i la via més curta entre les places de Francesc Macià i de les Glòries Catalanes.

Però Trias és polític i no hi ha manera que entri en raó. El motiu de la seva negativa és ben fàcil: Aquesta opció va ser plantejada pel seu predecessor, el socialista Jordi Hereu, que, com recordem, sentencià el seu govern a la ciutat pel referèndum dut a terme sobre la reforma de la Diagonal, que fou un fracàs absolut i no serví per absolutament res a part de deixar-s'hi un munt de diners.

El projecte s'hagués hagut de dur a terme directament, no consultar-ho, perquè la gent és molt reticent a les obres a prop de casa seva. Però en comptes de plantar cara al problema, Trias fuig i escull una opció A, ineficient, més cara i menys útil per a la mobilitat de l'Àrea Metropolitana, però que el farà sortir del pas sense tacar-se les paperetes.

Aquesta opció és unir els Trams per Urgell, Provença i Cartagena (5'06 km), fent un zig zag horrible per l'Eixample amb un gir molt tancat de Provença a Cartagena, superposant-se per superfície amb la línia 5 del metro i amb les línies 33, 34, 43 i 44 de bus en la seva part central. L'alternativa que proposa, però que a ell personalment no li agrada, i amb raó, és baixar tot Urgell fins Gran Via de les Corts Catalanes, i prendre aquesta direcció Besòs fins arribar a Glòries (5'08 km). Aquesta altra també es superposa amb les línies L1 i L2 del metro i amb tants busos que ni els anomenaré per aquí.

La opció de la Diagonal (3'86 km) no se superposa amb cap línia de bus ni de metro, és la més curta i la més barata, però té un inconvenient. Va en contra del principi de trepitjar l'adversari de qualsevol manera, és a dir, de fer política.

Podeu llegir el mateix article a Mobilitat Catalana. 

Una recuperació racional amb matisos: YPF

Aquest article serà molt breu. No vull la polèmica ni la crítica fàcil, només vull dir quatre coses que em semblen òbvies:

Jo si fós Cristina Fernández de Kirchner també expropiaria/nacionalitzaria els mitjans d'extracció de recursos del país, no només això, sinó sectors estratègics per al correcte funcionament de l'estat, i no haver de dependre d'interessos extrangers ni privats, que sovint són contraris al del propi estat. 

Les infrastructures de la telefonia, i el monopoli estatal del transport públic diari (tren, metro, tramvia, bus), l'energia i sobretot sanitat i educació, entre d'altres, que hi ha qui encara les considera un negoci, em semblen condició sine qua non per a crear un estat realment democràtic i social que pugui progressar i oferir una vida de benestar als seus ciutadans. Així que per a mi, un punt per a CFK. 

Però per altra banda, no baixo la guàrdia amb discursos com els de CFK i crec que s'hauria de fer més per l'estratègia que suposa i com està dient ara mateix la presidenta argentina, per recuperar la sobirania, però no pel populisme que l'està caracteritzant i que, si jo fós argentí, em sentiria ofès de que em tractéssin d'una manera tan infantilista i superficial.

Valoracions Polítiques 03/2012: Nicolas Sarkozy

Aquell qui va desenvolupar una campanya mediàtica que el portava a les portades dia sí dia també s'escola en les enquestes cada cop més avall, degut, entre d'altres, a la crisi, als escàndols, al cansanci mediàtic sofert pels francesos envers la figura del seu president.

Sarkozy n'és conscient, i ha decidit emprendre un camí a la deriva que marca des de la centre dreta, intentant esgarrapar vots al Parti Socialiste, a discursos que podrien anar de bracet amb la seva rival presidencial Marine Le Pen. Fa pocs dies pronunciava unes paraules que fregaven el racisme per frenar l'avenç del Front National per la seva dreta. Ahir va haver d'anar a una escola jueva de París per la matança xenòfoba d'un eixalabrat a dir que aquest atac no era contra la comunitat religiosa en concret sinó contra tota la república.

I qui creu ja a Nicolas Sarkozy? Si comença una campanya amb un discurs, mantingui el que diu, sinó, cada cop que obri la boca, la gent sabrà que és per un grapat de vots.

 

Valoracions Polítiques 03/2012: Núria Parlon i Gil

Tot i ser d'un partit que cada cop m'agrada menys i haver tingut tots els factors en contra, Parlon és com un oasi entre tants alcaldes i alcaldesses corruptes, com el seu predecessor, tant econòmicament com moralment.

Ella n'és conscient, que el PSC a Santa Coloma va rebre una gardela de dimensions considerables amb el cas Pretòria, i ha intentat canviar la imatge d'un consistori que era la gola del llop del diner públic a quelcom més proper, no només en paraules sinó amb fets. Ella mateixa surt pels carrers del barri de Fondo, un dels més degradats, i assisteix la ciutadania. Tot i no ser nou, és totalment encertat i necessari per als colomencs.

Per a mi, Parlon representa l'oxigen, jove, format i compromès, que necessita una ciutat tan gran i complexa com és Santa Coloma de Gramenet.

 

Com canviar Blogspot.com.es i tornar al .com

Per a tots aquells bloguers catalans que no vulguin tenir el domini .com.es que ha implantat Google als seus blogs de Blogger des del 17 de Març i que ens treu de polleguera, el que heu de fer és seguir les instruccions d'aquest lloc web:

http://caballe.cat/wp/com-evitar-la-redireccio-a-bloggercomes/

És ben fàcil! Ens les sabem totes...

La Farsa de la Monarquía en España

Carta dirigida al Shah de Persia Reza Pahlavi el 22 de Junio de 1977 por el Rey Juan Carlos I de España, pidiéndole 10M$ para financiar la campaña de Suárez y que no gane el PSOE:

Mi querido hermano:

Para empezar quisiera decirte cuán inmensamente agradecido estoy por que hayas enviado a tu sobrino, el príncipe Shahram, a verme, facilitándome así una respuesta rápida a mi petición en un momento difícil para mi país.

Me gustaría a continuación informarte de la situación política en España y del desarrollo de la campaña de los partidos políticos, antes, durante y después de las elecciones.

Cuarenta años de un régimen totalmente personal han hecho muchas cosas que son buenas para el país pero al mismo tiempo dejaron a España con muy deficientes estructuras políticas, tanto como para suponer un enorme riesgo para el fortalecimiento de la monarquía.

Después de los seis primeros meses de gobierno de Arias, que yo estuve igualmente obligado a heredar, en julio de 1976 designé a un hombre más joven, con menos compromisos, a quien yo conocía bien y que gozaba de mi plena confianza: Adolfo Suárez.

Desde aquel momento prometí solemnemente seguir el camino de la democracia, esforzándome siempre en ir un paso por delante de los acontecimientos a fin de prevenir una situación como la de Portugal que podría resultar aún más nefasta en este país mío.

La legalización de diversos partidos políticos les permitió participar libremente en la campaña electoral, elaborar su estrategia y emplear todos los medios de comunicación para su propaganda y la presentación de la imagen de sus líderes, al tiempo que se aseguraron un sólido soporte financiero. La derecha, asistida por la banca de España; el socialismo,por Willy Brandt, Venezuela y otros países socialistas europeos; los comunistas, por sus medios habituales.

Entretanto, el presidente Suárez, a quien yo confié firmemente la responsabilidad del gobierno, pudo participar en la campaña electoral sólo en los últimos ocho días, privado de las ventajas y oportunidades que expliqué ya anteriormente y de las que se pudieron beneficiar los otros partidos políticos.

A pesar de todo, solo, y con una organización apenas formada, financiado por préstamos a corto plazo de ciertos particulares, logró asegurar una victoria total y decisiva.

Al mismo tiempo, sin embargo, el partido socialista obtuvo un porcentaje de votos más alto de lo esperado, lo que supone una seria amenaza para la seguridad del país y para la estabilidad de la monarquía, ya que fuentes fidedignas me han informado que su partido es marxista. Cierta parte del electorado no es consciente de ello y los votan en la creencia de que con el socialismo España recibirá ayuda de algunos grandes países europeos, como Alemania, o en su defecto de países como Venezuela, para la reactivación de la economía española.

Por esa razón es imperativo que Adolfo Suárez reestructure y consolide la coalición política centrista, creando un partido político que sirva de soporte a la monarquía y a la estabilidad de España.

Para lograrlo, el presidente Suárez claramente necesita más que nunca cualquier ayuda posible, ya sea de sus compañeros o de países amigos que buscan preservar la civilización occidental y las monarquías establecidas.

Por esta razón, mi querido hermano, me tomo la libertad de pedir tu apoyo en nombre del partido político del presidente Suárez, ahora en difícil coyuntura; las elecciones municipales se celebrarán dentro de seis meses y será ahí más que nada donde pondremos nuestro futuro en la balanza.

Por eso me tomo la libertad, con todos mis respetos, de someter a tu generosa consideración la posibilidad de conceder diez millones de dólares como tu contribución personal al fortalecimiento de la monarquía española.

En caso de que mi petición merezca tu aprobación, me tomo la libertad de recomendar la visita a Teherán de mi amigo personal Alexis Mardas, que tomará nota de tus instrucciones.

Con todo mi respeto y amistad.

Tu hermano,

JUAN CARLOS

Reforma Laboral for dummies (Iª Parte)

Aquí os dejo la primera parte de una breve explicación por parte de una delegada sindical sobre la Reforma Laboral aprobada por el Partido Popular y apoyada por Convergència i Unió.

1. Todo el mundo habla de las nuevas condiciones de despido, de los famosos 33 días por año trabajado, pero en esta nueva reforma laboral hay mil medidas mucho más mortíferas que ésta.

2. Una de las cosas es que ahora te pueden cambiar en cualquier momento y sin que te puedas negar las condiciones sustanciales de trabajo. (La empresa te puede cambiar el horario, el turno de trabajo o lo que sea cuando quiera, solo comunicándotelo alegando razones económicas, técnicas, organizativas o de producción). Esto significa que el empresario te puede, aleatoriamente, cambiar el horario cada semana o cada día, hasta puede decidir que trabajes por la noche o en fines de semana, con el subsiguiente riesgo físico y psicológico que supone para el trabajador.

3. La jornada de trabajo, los turnos, el horario, las mejoras voluntarias, la movilidad, etc. Todo eso que ahora el empresario puede cambiar a su antojo antes estaba regulado por el convenio colectivo, y el empresario puede inaplicar lo que recoge el convenio colectivo alegando las razones anteriormente citadas en el punto 2.  

4. ¿Qué es un convenio colectivo? En el mundo laboral existen tres documentos reguladores de las condiciones de trabajo. El más general es el estatuto de los trabajadores, que recoge las condiciones básicas y elementales para el conjunto de asalariados. Después viene el convenio colectivo, que regula las condiciones laborales por sectores (banca, metal, oficinas y despachos...), que son textos que siempre se tienen que negociar entre las empresas del sector (patronal) y los representantes sindicales (los más comunes CCOO y UGT), y las nuevas condiciones nunca pueden ser peores que las establecidas en el estatuto de los trabajadores, es decir, se tienen que añadir derechos para ir a mejor. Por último, llegan los convenios de empresa, que se negocian entre la empresa y sus propios trabajadores, que utilizan a sus representantes sindicales para negociar. Al igual que el convenio colectivo, se deben negociar siempre para añadir derechos que no estén contemplados en el convenio colectivo.

5. El estatuto de los trabajadores es inamovible, pero los convenios colectivos se negocian cada cierto tiempo y por un periodo de tiempo futuro concreto, que pueden ser cuatro años. Hasta el momento, cuando un convenio colectivo llegaba a la fecha de su finalización se abrían las negociaciones para la creación de otro convenio nuevo, pero hasta que éste no estuviera negociado y firmado, el anterior seguiria vigente. 

6. A partir de ahora esto desaparece, y los convenios colectivos que no estén firmados y finalizados antes de dos años desde que caducara el anterior, pasarán automáticamente a estar derogados y los trabajadores de ese sector pasaran a estar regidos por el estatuto de los trabajadores, perdiendo así todos los derechos que han conseguido poco a poco durante muchos años, como la cantidad de días de vacaciones, días de libre disposición, etc...

7. Por supuesto, a partir de ahora, la patronal no tendrá ningún interés en negociar los convenios colectivos con los sindicatos, se limitarán a esperar dos años a que se derogue el convenio por ley.

Fátima Báñez, ministra de "Empleo" desde 2011

Disfruten de lo votado, nos vemos el domingo 19 a las 12:00 en las manifestaciones por todo el estado.

Una Cuneta Para Fraga

Desde ayer por la noche, cuando Twitter empezó a rezumar los comentarios sobre la muerte de Manuel Fraga, he estado dando vueltas sobre su persona durante toda su vida política, y realmente es una lástima que haya perecido sin haberlo llevado ante la justicia.

Ahora que desde Argentina se levantaban las voces para investigar los crímenes del franquismo en el estado español, nos ha dejado aquél político que ha provocado la mayor mancha en la coherencia de la democracia post-franquista y ha difuminado aquello que hizo en su pasado político para que la sociedad lo considerara agua de borrajas. 

Las heridas siguen abiertas, cada vez más, y ésta muerte en cama sólo hace que agrandar la brecha entre los que parten de un continuismo de lo oscuro y aquellos que han intentado poner luz en lo más negro del siglo XX peninsular, cuyos esfuerzos han sido en vano por la subsiguiente ventisca institucional, que aunque haya apagado la efímera luz, ha dejado las brasas consumiéndose perpetuamente, agravando el problema.

En este país no interesa la reconciliación. Siempre ha sido más fácil la subordinación y nos hemos empachado de la frase "lo hecho hecho está". Y realmente, el estado español está en esta situación moral por lo alienante de sus actos. Nada de lo que se haya podido hacer, atentando contra las libertades y los derechos civiles, acarrea consecuencias para sus perpetradores. Y cada vez que se obvia el terror pasado, el dolor acaecido, las fosas olvidadas, las familias despojadas, las personas ultrajadas y la memoria humillada, la brecha crece y crece, pero parece no ser suficiente.

Con la Ley de la memoria histórica se dio un paso adelante, que de bien seguro se verá truncado por este nuevo gobierno desfavorable y abiertamente hostil.

Cuando me enteré que el ministerio de justicia había creado un mapa que simplificaba y acercaba la búsqueda de las fosas comunes a la gente de a pie, corrí a internet para buscar en él. Encontré un punto rojo en un pueblo llamado Santa Coloma de Queralt, y al día siguiente cuando fui a comer a casa de mis abuelos, se lo dije a mi abuela. "En el pueblo donde los amigos de tu padre dijeron que había muerto hay una fosa común". El color rojo del marcador indicaba que aún no había estado abierta, como 1.850 fosas más en toda España.

La alegría que se le reflejó en la cara ese día de saber que ahí se encontraba, y que estaba pendiente de abrirse la recordaré como un momento muy feliz. Pero el gobierno ha caído, y ahora que gobierna el PP, de bien seguro, no se abrirá ninguna más. Pondrán múltiples motivos; no hay suficiente dinero que se podría invertir en sanidad y educación, no hay que remover el pasado... Mi abuela tiene ya 78 años, y mi bisabuelo lleva en esa fosa desde 1938. Tengo asumido que mi abuela morirá sin haber podido enterrar a su padre, y no tengo la certeza de que el mío llegue a hacerlo.

Por eso hoy tengo un sentimiento agridulce. Por una parte pienso que ojalá haya sufrido en su enfermedad, porque algo de dolor habrá sentido por ello, no llegando ni a una ínfima parte de lo que sufrieron las víctimas de la mísera dictadura que él sostuvo y diluyó en una democracia con la muerte de su mentor. Por otra parte, siento la rabia de que haya muerto feliz porque no le han condenado por ello y porque ésta sociedad no ha sabido superar sus actos atroces.

 

Chacón i Rubalcaba, menys d'un mes

Com no tinc temps de comentar què em sembla cadascun dels dos, només us deixo el següent mapa, sobre com van els tejemanejes del PSOE i on recolzen a cada candidat.

Patriotisme i Res Publica

Amb el recent esdevenir de la política espanyola certs sectors i partits han adoptat una postura de "segrest" de certs tótems que han sacsejat com una bandera fins l'avorriment intentant, i aconseguint a ulls de la societat, convertir-se'n en els únics propietaris. Un d'aquests emblemes és la paraula "patriotisme".

En teoria un patriota és aquell que sent la seva pàtria, és a dir, un nacionalista, algú que té uns sentiments afectius irracionals (que no per això han de ser excessius i perillosos) envers la seva terra, la seva gent, llengua, costums i tradicions. Almenys en el meu entendre. Algú que vol el millor pel seu país i que vol el millor pels seus.

Partint d'això, vull plantejar la qüestió de la "res publica" és a dir, la cosa pública, allò a que tots els ciutadans només pel fet de ser-ho, hi podem tenir accés.

En la meva manera de pensar, allò que és públic i per tant de tots esdevé el fonament clau de la pàtria, ja que és la part institucional que crea un benestar dels ciutadans i per tant, per mi, és l'expresió més pura de patriotisme. Una escola, on es formen els nostres fills, un hospital, on s'atén a aquells que ho necessiten, un jutjat, on podem subsanar greuges i impartir justícia... Allò públic és allò que ens cohesiona, que ens uneix.

Ara bé. Quan penses en la pàtria, i ho intentes fusionar amb les idees d'un partit polític, sorgeixen inevitablement unes sigles: PP a Espanya i CiU a Catalunya.

Perquè el nacionalisme, el patriotisme, que és allò que ens cohesiona, és representat en la ment de tothom en partits que no recolzen en absolut el sector públic? Com es pot considerar patriota CiU, volent privatitzar el seu conseller Lluís Recoder la xarxa de rodalies? I Esperanza Aguirre, atacant l'escola pública constantment? PP i CiU poden desencaixar-se en moltes coses, però coincideixen en què la "res publica" ha de ser reduïda a la mínima expresió. Això és patriotisme? Deixar a l'estacada milers d'estudiants que l'any que ve no podran seguir la carrera a la universitat pública perquè la matrícula pujarà de 1.200€ a 2.200€? (Universitat de Barcelona) Ser patriota consisteix en fer pagar els acompanyants quan es queden amb els seus malalts a l'hospital? (Hospital de la Seu d'Urgell). No em sembla en absolut gens patriota.

Menys patriota em sembla un títol nobiliari, que marca distincions no meritocràtiques entre els ciutadans només per l'úter del que surten. I una monarquia és patriòtica? Algú que té un dels càrrecs públics més important d'un estat no pot ser escollit per la societat a la que governa? No hi ha res més antipatriòtic, en el meu parè.

Un polític realment patriota seria aquell que dominés aquells sectors de serveis i productius sense els quals no es pot garantir un nivell de vida digne per tots els ciutadans.

És aquell que controla totalment la banca, per a poder concedir crèdit a empresaris que vulguin començar una iniciativa sense possibilitats de frau ni apropiació indeguda. L'habitatge, per a que tothom pugui viure dignament sota un sostre, i qui vulgui que es compri un pis millor, però sense deixar al carrer milers de ciutadans. Controlar la sanitat, ja que ningú ha de morir perquè no pot pagar-se un tractament o una operació sense els quals pot perdre la vida. I finalment, crec que no pot haver-hi altra alternativa que una educació pública, per a que els nens siguin educats en uns valors respectuosos amb la res publica i els béns comuns, sense tergiversar la seva capacitat de raonament amb mites i creences personals i particulars que no se li haurien de transmetre a ningú en un àmbit on s'hi va per formar-se i adquirir coneixements necessaris pel desenvolupament personal però també coŀlectiu.

Salut i res publica

It Gets Better Project ( #STOPhomofobia )

Kesha, Hillary Clinton, Barack Obama, Ellen DeGeneres, Gloria Estefan, Anne Hathaway, Neil Patrick Harris, Perez Hilton, Rob Thomas, Dan Savage, Nancy Pelosi... tots ells han participat en aquesta iniciativa revolucionària als Estats Units anomenada It Gets Better Project, creada per Dan Savage i destinada a evitar els suicidis entre els adolescents LGTB dels Estats Units nascuda el setembre de 2010, després de que Billy Lucas, un noi de 15 anys, es suicidà pel bullying dels seus companys de classe.

Jamey Rodemeyer, l'última víctima del bullying homòfob

Una part del projecte consisteix en enviaments de videos de personalitats mediàtiques i també de la societat civil amb mostres de suport dint que la vida pot anar molt millor, que no estan sols i que els comentaris dels companys de classe no els han de fer sentir pitjors persones perquè no ho són pas només pel fet de ser diferents.

Als Estats Units el bullying homòfob és una xacra molt comuna, ja que hi ha la creença de que els nens han de ser forts i no deixar-se encongir pels altres i els que ho fan són uns pringats perquè no són capaços d'exercir una competència vital. Per desgràcia es creu que si una persona pateix bullying és perquè no vol canviar-ho o perquè és massa dèbil per enfrotar-se als "rivals".

Aquest model social ha portat molts adolescents a prendre la via del suicidi com a escapatòria envers el maltractament físic i psicològic a les aules.

Una banda pop punk anomenada Rise Against ha fet una cançó and un videoclip anomenada "Make It Stop (September's Children)", on denuncien aquesta situació amb una recreació amb tres històries, Joshua Banks, Joseph Serrano i Susan Wilson.

Al videoclip hi esmenten els casos de Billy Lucas, Tyler Clementi, Seth Walsh, Cody J. Barker, Harrison Chase Brown, nois que es suicidaren quan tenien entre 13 i 18 anys.

A ells cal afegir-hi la història de Jamey Rodemeyer, que es suicidà aquest setembre a Buffalo pel bullying deixant un missatge per a la seva ídol Lady GaGa, agraïnt el que feia ella en favor dels drets dels homosexuals.

Aquí us deixo els links de It Gets Better Project, Rise Against, Jamey Rodemeyer, i el videoclip de Make It Stop:

Per acabar, una pàgina web que posa els pèls de punta: http://lakeweedatarrowhead.net/suicihis.htm 

Frases que m'agraden, obro una pàgina a part

Per no posar cinquantamil frases que m'agraden a peu de la capçalera del bloc i carregar-lo massa, les poso en una pàgina a part i així aprofito aquesta possibilitat que no tinc gaire en compte aquí.

"Els polítics sempre són el mateix. Prometen construir un pont encara que no hi hagi un riu." Nikita Khruschev

"Quan vaig alimentar els pobres em van dir sant; però quan vaig preguntar perquè hi ha tanta gent pobre em van dir comunista." Hélder Câmara

"S'en parla molt del fracàs del socialisme i quasi mai de l'inevitable fracàs del capitalisme per a dues terceres parts de la humanitat." Frei Betto

"En política lo important no és tenir la raó, sinó que la gent es pensi que la tens." Konrad Adenauer

"La religió és allò que la gent creu cert, els savis creuen fals i els governants com a quelcom útil." Luci Anneu Sèneca

No deixeu que us tractin d'aquesta manera

Us passo un article de La Vanguardia (un diari que no es caracteritza pel seu independentisme). Llegir-lo son dos minuts. Qui es vulgui sentir espanyol, que ho faci, és tant lícit com sentir-se ucraïnès o català i els sentiments son propis de cadascú, però els números són de tots i per a tots. 

"Un mal negocio" - La Vanguardia
David García 18/11/2010  

El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar. 

Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el espolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes? 

 ¿Quién puede defender que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir deldéficit fiscal?  Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%? 

¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?

¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€? 

 ¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%? 

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?

¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya? 

¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso? 

 Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas? 

Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo? 

¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?

¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño, 574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego. 

¿Se pueden aceptar pagar peajes y más peajes?

Con la dependencia de Catalunya con respecto a España, nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. 

Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos.

España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional. 

Passa-ho, com més gent ho llegeixi millor.

I per acabar...: el Govern Espanyol regalarà al F.C. Reial Madrid 1.000.000 d'Euros amb l'excusa de donar imatge d'espanya a la resta del mon. O sigui que els catalans també subvencionem el Reial Madrid.

Per últim, us deixo aquí un vídeo de Björk, en el que ens podem enmirallar bastant bé en aquest tema:

Aquest vídeo va causar cert malestar a Dinamarca, la metròpoli de Fèroe i Grenlàndia, els dos països als quals pertanyen les banderes que duen els soldats. També va cantar-la dedicada al Tibet a Xangai, i dedicada a Kòsovo a Tòquio.

Podria ser que la dediqués a Catalunya algun dia en un concert a Madrid?

PD: Perdó per haver abandonat tant el blog, ha estat culpa del 3G!

Los Partidos Políticos en Twitter

En este post, de cara a las elecciones generales del 20-N expondré todos los partidos conocidos o por conocer (si falta alguno, comentario y lo pongo) y sus respectivos twitters para que los podáis seguir durante la campaña (agrupados por candidaturas). Allá vamos!


PSOE - Partido Socialista Obrero Español
@PSOE @ConRubalcaba

PSC - Partit dels Socialistes de Catalunya

@Socialistes_cat @CarmeChacon2011

PRExCREx - Partido Regionalista de Extremadura / Convergencia Regionalista de Extremadura

@prex_crex

PP - Partido Popular
@PPopular @marianorajoy

UPN - Unión del Pueblo Navarro

@upn_navarra

PAR - Partido Aragonés

@par_aragon

EU - Extremadura Unida

---

CCN - Centro Canario Nacionalista

@CCNGranCanaria


IU - Izquierda Unida
@iunida @cayo_lara


CHA - Chunta Aragonesista
@chunta

ICV - Iniciativa per Catalunya Verds

@iniciativa

EUiA - Esquerra Unida i Alternativa

@EUiA_nacional

EVPV - Els Verds del País Valencià

---

Batzarre

@batzarreorg

SIEX - Socialistas Independientes de Extremadura

---

CxI - Canarias por la Izquierda

---

IpH - Iniciativa por el Hierro

---

PDSC - Partido Democrático y Social de Ceuta

---


CiU - Convergència i Unió
@ciu


PNV / EAJ - Partido Nacionalista Vasco - Euzko Alderdi Jeltzalea
@EAJ__PNV @EAJPNV_congreso @eajpnv_cas @eajpnv_eu


UPyD - Unión, Progreso y Democracia
@upyd


ERC - Esquerra Republicana de Catalunya
@esquerra_ERC @alfredbosch


RICat - Reagrupament Independentista
@reagrupament


BNG - Bloque Nacionalista Galego
@obloque


CC - Coalición Canaria
@coalicion


PNC - Partido Nacionalista Canario
@PNCanarias


Amaiur
@amaiurinfo

EA - Eusko Alkartasuna

@Alkartasuna

EzkerAbertzalea

@ezkerabertzalea

Alternatiba

@alternatiba

Aralar

@aralaralderdia

Equo

@ProyectoEquo @juralde @isabanes

CPV - Compromís pel País Valencià

@c_compromis @monicaoltra


NaBai - Nafarroa Bai (ahora Geroa Bai)
@nafarroabai2011 @geroabaialderdi


Zabaltzen
@zabaltzen @uxuebarkos


PACMA - Partido Antitaurino contra el Maltrato Animal
@partidoPACMA


IR - Izquierda Republicana
@izqrepublicana


EeB - Escons en Blanc
@esconsenblanc


IA - Izquierda Anticapitalista
@anticapi


PxC - Plataforma per Catalunya
@plataforma_cat


PH - Partido Humanista
@phumanista_esp


SAIN - Solidaridad y Autogestión Internacionalista
@partidoSAIN


PUM+J - Por Un Mundo Más Justo
@mundo_mas_justo


P-Lib - Partido de la Libertad Individual
@partidolibertad




No se presentan, pero estaría bien seguirlos también:


CUP - Candidatures d'Unitat Popular
@cupnacional


FEJONS - Falange Española de las Juntas Ofensivas Nacionalsindicalistas
@fedelasjons

FE-LF - La Falange
@lafalange


DN - Democracia Nacional
@D_Nacional


C's - Ciutadans / Partido de la Ciudadanía
@ciutadans_cs