El dissabte per la tarda estava davant de l'ordinador i em va sonar Nina Hagen al mòbil: un missatge.
Del meu tiet.
Ell és com un 3/24, quan passa algo gros, sempre m'envia un sms: "T'has enterat de lo del president polac?"
Uy... elpais.com i vaig veure en primera plana el tupolev.
Ara us pensareu (o et pensaràs) que el criticaré fins deixar-lo sec o que l'afalagaré només perque ha mort. Na de na. Només diré que Lech Kaczyński sempre va ser un polític que em va agradar en el mal sentit.
Bé, ell i el seu germà Jaroslaw, i tot el partit PiS. Era d'aquells que divergien tant de la meva visió que cada vegada que llegia quelcom seu a El Periódico se'm acudien infinitat de coses per escriure aquí. Però bé, tampoc li vull fer un homenatge, em sap greu tot el que em pot saber greu un polític que no coneixia del tot bé, però que va fer que em sobtés el seu discurs polèmic envers temes actuals com la homosexualitat, suposo que tothom recordarà l'episodi dels teletubbies.
No crec que se'n hagi de fer pas escarni de la mort d'una persona. Per tant, només vull dir que lamento la mort del president polonès, així com de totes les persones que anaven al tupolev cap a Smolensk.
Tandebò la primera vegada que hagués fet referència a Kaczyński aqui no hagues sigut per la seva mort.
2 comentaris:
La mort d'algú sempre s'ha de lamentar, encara que no sé si val la pena lamentar-se per gent així.
Jo separaria el concepte de persona i de polític en aquest cas. Sempre es lamentable la mort d'una persona, i no se l'ha de desitjar a ningú, però una mort política, depèn de qui sigui, ja va bé. Amb això no dic que me'n alegri de la mort del Sr.Lech, però trobo bé que la política que cursava hagi arribat a la fi.
Publica un comentari a l'entrada