Sempre, o si més no, des que vaig veure l'entrada de la Xina a l'ONU, he volgut parlar sobre com les democràcies occidentals han tractat amb diferents graus de permissivitat les dictadures que s'han succeït al llarg dels últims anys, ja no parlem de la guerra freda. No se les valorava per com n'eren d'aperturistes, o si hi havia una repressió supèrflua o cruent. El que importa perque una dictadura sobrevisqui és la seva importància econòmica.
L'exemple més clar és la República Popular de la Xina. Amb les tortures que comet, la repressió que, per donar alguns exemples, tanca dissidents en sanatoris mentals o inflingeix cremades i descàrregues als practicants del Falun Dafa, i també als monjos budistes de tot l'estat, en especial del Tíbet, és reconeguda per quasi tots els estats del món i la xifra va in crescendo. La Xina ha establert la política d'una sola Xina, i per tant, la República de la Xina, o com es coneix internacionalment, Taiwan, només està reconeguda per 23 estats, els quals estàn condicionats econòmicament ja que la Xina Popular no els permet comerciar amb ella.
Però Occident prefereix recolzar un règim que tortura dissidents o gent arbitràriament, mata desenesde milions de persones (que es diu ràpid) de ana per una capritxosa Revolució Cultural del seu líder comunista Mao Tsetung, o fa desaparèixer milers de persones, és a dir, que es passa els drets humans per l'entrecuix, ja que és la segona potència mundial. I occident l'està ajudant a créixer cada vegada més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada