La revolta a Tunis no s'apaivaga i la gent ha demostrat que volen un canvi real. Volen fer caure Gannouchi i no es conformen amb el nyap que ha intentat mantenir una certa estabilitat després de l'exili del dictador Ben Alí. Altres països musulmans amb dictadures eternes han vist com ciutadans desesperats provocaven aldarulls o es cremaven davant d'institucions estatals a Mauritània, Algèria o Egipte. Això ho sabem tots, però el problema va més enllà.
Ningú sabia, si no ho buscava, que a Tunis hi havia una dictadura. És més, ni Tunis, ni Egipte ni la majoria d'aquests països. I és perquè són dictadures que afavoreixen la seva ex-colònia, França, i practiquen un post-colonialisme que els permet perpetuar-se al poder.
Tant que diem de Qatar, i el Marroc és una monarquia que té de demòcrata el que té Ben Ali. Mauritània era democràtica, o si més no parcialment, fins el 2008, quan hi hagué un cop d'estat. Algèria suporta el president Abdelaziz Bouteflika des de l'any 2000, Tunis ja el coneixem, i més enllà hi ha Líbia, amb l'etern Muamar al-Gaddaffi i el dictador Hosni Mubarak, a Egipte.
Sembla increïble que tant demòcrata que és Europa, comparteix el Mediterrani amb ni més ni menys que 7 dictadures, comptant Síria, "otra que tal baila". Com podem ser tant hipòcrites d'exportar la democràcia només als països que ens interessa perquè els dictadors no són favorables a nosaltres? Iran, Corea del Nord, els Talibans d'Afganistan, Sadam Hussein a Iraq... Tots aquests cauen malament perquè no ens llepaven el cul, però un Hu Juntao a la Xina, o aquests mateixos del nord d'Àfrica, no passa res, són cleptòcrates, però bons homes.
Ningú sabia, si no ho buscava, que a Tunis hi havia una dictadura. És més, ni Tunis, ni Egipte ni la majoria d'aquests països. I és perquè són dictadures que afavoreixen la seva ex-colònia, França, i practiquen un post-colonialisme que els permet perpetuar-se al poder.
Tant que diem de Qatar, i el Marroc és una monarquia que té de demòcrata el que té Ben Ali. Mauritània era democràtica, o si més no parcialment, fins el 2008, quan hi hagué un cop d'estat. Algèria suporta el president Abdelaziz Bouteflika des de l'any 2000, Tunis ja el coneixem, i més enllà hi ha Líbia, amb l'etern Muamar al-Gaddaffi i el dictador Hosni Mubarak, a Egipte.
Sembla increïble que tant demòcrata que és Europa, comparteix el Mediterrani amb ni més ni menys que 7 dictadures, comptant Síria, "otra que tal baila". Com podem ser tant hipòcrites d'exportar la democràcia només als països que ens interessa perquè els dictadors no són favorables a nosaltres? Iran, Corea del Nord, els Talibans d'Afganistan, Sadam Hussein a Iraq... Tots aquests cauen malament perquè no ens llepaven el cul, però un Hu Juntao a la Xina, o aquests mateixos del nord d'Àfrica, no passa res, són cleptòcrates, però bons homes.
La hipocresia occidental no deixa mai de sorprendre'm.
1 comentari:
Malauradament els interessos estratègics o econòmics ho determinen tot, no només si un dictador és més o menys bo, també la resta del món. Els polítics han passat a ser titelles dels interessos econòmics. Tot plegat, tots, absolutament tots, països democràtics o no, vivim sota la gran dictadura del que ara s'anomena tant, "els mercats". Vaja, que sóm una merda fàcilment sotmesa als capricis d'uns quants.
Publica un comentari a l'entrada