Senat, Estat de les Autonomies i Deute

Senador llegint el diari. Més fotos a www.eduesfoto.com

Els diaris en van plens, les notícies també, i la pell dels nostres estimats polítics del Partit Popular ha erupcionat en butllofes plenes de pus. El Senat ha instalat un sistema de traducció simultània per al Català, Basc i Gallec, i això no ha sentat gaire bé la Gran Rància espanyola, de la que tant parlo.

Les declaracions parlen per sí soles. Fins i tot José Bono, que mai he entès què coi hi fa al PSOE, ha qüestionat la empresa com si d'una broma es tractés. Això del que tant es parla és la normalització lingüística, que tant poc ens respecten a Madrid, ja els coneixem, què hi farem. Però d'allà han saltat a les descalificacions fora de to, que em semblen un insult als milions de persones que parlem una, o diverses, de les llengües cooficials a diferents territoris de l'estat. 

El que m'ha emprenyat més ha estat la frase pronunciada pel senador popular Van Halen: "Espanya no és un estat plurilingüe". Vejam... Una cosa és que no t'agradi, i l'altra negar la realitat. No tot l'estat és plurilingüe però una bona part sí, a part de les tres llengües que s'han portat al senat n'existeixen moltes més que per desgràcia estàn morint, com el lleonès, l'asturià o l'aragonès, que ja han caigut sota les urpes de l'assimilació lingüística del castellà.

La crisi serveix per crear oportunitats, diuen. El PSOE, malauradament va haver de retallar benestar amb la reforma laboral i tot el follón que hi ha amb les pensions, i el pacte de Toledo, que no en tinc ni idea de tot això i per tant no ho tracto. Com bé va dir Noam Chomsky, els polítics en temps de crisi a vegades s'excedeixen del que és merament retallar despeses i van a veure si amb l'excusa de la crisi i de que el sac és buit poden provocar algun canvi que la societat acceptarà perquè "cal apretar-se el cinturó".

I d'això n'ha près nota el PP, i pel que estem veient en la premsa que ve de Madrid, se n'està sortint de meravella. Primer la FAES i el seu director o president, no sé què n'és, José María Aznar, van criticar que hi havia un excés d'autonomies a l'estat espanyol i que calia retallar-ne perquè eren inviables econòmicament.

Uf! Va dir el PP. Això és massa violent per llençar-ho com iniciativa pròpia. Massa crítiques. Anem doncs, a retallar competències. I sortiren els ràncis de sempre a dir que no calia eliminar autonomies, però que el deute que havien generat aquestes era tan gran que calia que l'administració central agafés competències a les autonomies per a evitar duplicacions i optimitzar l'administració.

Aquí vé la meva.

Envers el senat diré una cosa. El pressupost anual del senat espanyol és de 2.500.000€. Tant que critiquen la traducció simultània, aquesta només suposa uns 12.000€ al mes, com si tinguéssim entre un senador més dels que cobra molt, o dos dels que cobren poc. Quina gran diferència! Doncs de senadors n'hi ha 264! 

Crec que el de debò ens hauriem de plantejar és que no cal el català al senat. En realitat no cal ni el senat. És una institució que ha quedat com quelcom que està allà, i hi ha molta gent apretant botonets. Ens n'haurien d'estar agraïts, almenys ara tindràn la distracció d'escoltar pel pinganillo, i no s'avorriran tant de treballar tant atrafagadament com mostro a la imatge, que correspon a una sessió de control. Si voleu, per veure que no exagero, podeu entrar a www.eduesfoto.com i veureu que aquest no n'és l'únic. Optimitzem l'administració? Estalviem-nos aquests 2.500.000€ l'any que costa el senat. I si busqueu al google, veureu que hi ha molta gent que s'ho pregunta, perquè serveix el senat. I la majoria de respostes és que per res. Pam.

Envers l'altre tema, el de les autonomies, dèficits i punyetes...

A les autonomies se'ls va concedir unes competències que o elles van voler, o els els van donar, però que en tot cas els pertanyen a elles. A més no em semblaria correcte ni gaire de sentit comú que l'administració central obtingués certes matèries que ara són autonòmiques, més enllà de postures nacionalistes.

Perquè? 

Els pressupostos estableixen una distribució de pressupostos equitativa entre l'estat i les autonomies, aproximadament un fifty-fifty. Les autonomies són les que administren sanitat i educació, dues de les competències que més peles s'emporten. Però curiosament, el 77% del deute públic a Espanya és de l'administració central. Quina és realment la insostenible? Les autonomies només generen una xifra de dèficit que no arriba al 18%. Per tant, em sembla un argument ridícul que les autonomies estàn endeutades fins al cul, si l'estat solet té tres vegades més dèficit que totes elles juntes.

 

Per altra banda, els ajuntaments sumen el 5% restant del deute, i cal remarcar que fa uns mesos va sortir un estudi en què es demostrava que l'ajuntament de Madrid acumulava tres quartes parts del deute de tots els ajuntaments d'Espanya.

Ho sento pels vostres rebuscats i enginyosos arguments, populars, però aquesta vegada no us ha sortit bé la jugada. Potser a la rsta d'Espanya sí, però a Catalunya ho tenim molt clar. Ni un pas enrere.