divendres, 28 de maig del 2010

La Marxa sobre Ceuta

Ara que l'economia està pel terra i el govern espanyol trontolla com mai, les aus carronyeres sobrevolen Ceuta i Melilla per avistar la necrosi política i poder-ne treure cullerada.

El rei Mohamed VI del Marroc, com la seva línia "polític" expansionista dicta, ha avistat el cadàver espanyol i ha reclamat les dues ciutats autònomes, en una clara acció d'oportunisme, així com va ser la Marxa Verda el 1975, amb Franco penjant d'un fil, per ocupar el Sàhara Occidental.

En la meva opinió, és irracional reclamar un territori que no té cap vincle cultural, encara que sigui un "peñasco" que només comparteix frontera amb tu. Per mi, Ceuta no és d'Espanya perque és com ha de ser, Ceuta és dels seus habitants, i si aquests volen pertànyer a
l'estat espanyol, és quelcom que se'ls ha de respectar. I com Ceuta i Melilla, també el Sàhara, Casamance o tots aquells territoris que estàn sotmesos a un poder exterior en contra de la seva voluntat.

El meu parè pot ser considerat utòpic. És clar que ho es. Però per a mi és l'ideal. En canvi, jo no considero que el Quebec sigui un territori dominat per un poder exterior. Hi ha un independentisme molt notable, però s'ha consultat la població i aquesta ha decidit
romandre al Canadà.

No crec que Ceuta i Melilla vulguin convertir-se en سيبتا i ميليليا, bàsicament perque no existeixen més llaços culturals amb el Marroc que els que hi ha des de la península i per la baixada del potencial econòmic (ja sabem que aqui estem malament, però la diferència és abismal), entre d'altres. Això ho crec jo, ho creu el govern espanyol que ja va respondre a Mohamed VI, i crec que ho pot veure el propi monarca magrebí, és una pèrdua de temps.