Després de llegir el blog sobre conflictes oblidats de Queralt Riera, Laura Coma i Marta Olivet, vaig decidir parlar sobre el Sàhara aquí.
En referència a les declaracions d'un polític català, crec que Espanya hauria de reduïr les despeses que suposa el ministeri de Defensa de Carme Chacón, i dedicar els diners invertits en quelcom més necessari, i com bé n'indica el nom, defensiu. Heu vist els nous uniformes militars? Últimes tecnologies, "ver sin ser avistados", radar, mil i una prestacions, que segur que deuen fer que els equipaments ens costin un ull de la cara a tots els contribuents a Espanya (jo encara no ho sóc, però).
Sé que els soldats espanyols són una bona formació per a l'estabilitat al Líban, Kosovo, Bòsnia, Iraq i Afghanistan, però no seria millor que aquests es dediquéssin a participar en l'estabilització de territoris que la pròpia Espanya ha desestabilitzat? Poso per exemple, és clar, el Sàhara Occidental, que acumula a les seves esquenes 35 anys d'ocupació i espoli marroquins, gràcies al desinterès colonial, ja que el 1975 l'estat "franquista sense Franco" tenia problemes interns més interessants i sucosos que un tros de desert amb quatre personetes que, de ben segur, eren molt espanyols quan interessava la pela i els recursos, però que a la
pràctica, eren ciutadans de segona, i així s'ha demostrat després de tantes dècades.
Els pobres sahrauïns que resideixen exiliats en haimes als camps de refugiats a Tindouf, Algèria, varen ser ciutadans espanyols durant els anys seixanta i fins el 1975, com tu o jo, ja que el Sàhara no era una colònia com qui diu, va ser l'Àfrica Occidental Francesa. El Sàhara
estava dividit en dos províncies espanyoles durant tot aquell període, així com ho són Bizkaia, Toledo o Pontevedra, també ho fou Río de Oro.
Però quan la Marxa Verda va arribar a les portes del Sàhara i els espanyols (els dirigents, el poble al 1975 estava en la inòpia) se'n van desentendre. Massa feina un govern a tres per un lloc que no ens interessa.
Però la responsabilitat hi queda, i aquest tema només ha quedat fins els nostres dies per a anècdota de "ui, aqui hi ha follón", i com a gra al cul si algun dia esquitxava a Madrid, com l'afer d'Aminatu Haidar, mentre la policia marroquina buida ulls a estudiants en manifestacions a El-Aaiún a cops de culata.
Per altra banda, és difícil poder molestar el Marroc amb un tema tant espinós com el Sàhara, ja que és un aliat dels EEUU a la regió, i perquè Espanya hi té altres temes en letargia com són la immigració, Ceuta i Melilla, el turisme, el narcotràfic, i molts altres que poden malmetre la imatge d'Espanya al món.
Zapatero, ara estàs molt ocupat amb la crisi, i tens excusa, però quan els populars deixin de menjar-te el tarro i decideixin fer política conjuntament, podries fer el favor de dedicar una estona al Sàhara? És responsabilitat de tots els espanyols, i jo crec que faig la meva part reclamant-ho des d'aquí.
En referència a les declaracions d'un polític català, crec que Espanya hauria de reduïr les despeses que suposa el ministeri de Defensa de Carme Chacón, i dedicar els diners invertits en quelcom més necessari, i com bé n'indica el nom, defensiu. Heu vist els nous uniformes militars? Últimes tecnologies, "ver sin ser avistados", radar, mil i una prestacions, que segur que deuen fer que els equipaments ens costin un ull de la cara a tots els contribuents a Espanya (jo encara no ho sóc, però).
Sé que els soldats espanyols són una bona formació per a l'estabilitat al Líban, Kosovo, Bòsnia, Iraq i Afghanistan, però no seria millor que aquests es dediquéssin a participar en l'estabilització de territoris que la pròpia Espanya ha desestabilitzat? Poso per exemple, és clar, el Sàhara Occidental, que acumula a les seves esquenes 35 anys d'ocupació i espoli marroquins, gràcies al desinterès colonial, ja que el 1975 l'estat "franquista sense Franco" tenia problemes interns més interessants i sucosos que un tros de desert amb quatre personetes que, de ben segur, eren molt espanyols quan interessava la pela i els recursos, però que a la
pràctica, eren ciutadans de segona, i així s'ha demostrat després de tantes dècades.
Els pobres sahrauïns que resideixen exiliats en haimes als camps de refugiats a Tindouf, Algèria, varen ser ciutadans espanyols durant els anys seixanta i fins el 1975, com tu o jo, ja que el Sàhara no era una colònia com qui diu, va ser l'Àfrica Occidental Francesa. El Sàhara
estava dividit en dos províncies espanyoles durant tot aquell període, així com ho són Bizkaia, Toledo o Pontevedra, també ho fou Río de Oro.
Però quan la Marxa Verda va arribar a les portes del Sàhara i els espanyols (els dirigents, el poble al 1975 estava en la inòpia) se'n van desentendre. Massa feina un govern a tres per un lloc que no ens interessa.
Però la responsabilitat hi queda, i aquest tema només ha quedat fins els nostres dies per a anècdota de "ui, aqui hi ha follón", i com a gra al cul si algun dia esquitxava a Madrid, com l'afer d'Aminatu Haidar, mentre la policia marroquina buida ulls a estudiants en manifestacions a El-Aaiún a cops de culata.
Per altra banda, és difícil poder molestar el Marroc amb un tema tant espinós com el Sàhara, ja que és un aliat dels EEUU a la regió, i perquè Espanya hi té altres temes en letargia com són la immigració, Ceuta i Melilla, el turisme, el narcotràfic, i molts altres que poden malmetre la imatge d'Espanya al món.
Zapatero, ara estàs molt ocupat amb la crisi, i tens excusa, però quan els populars deixin de menjar-te el tarro i decideixin fer política conjuntament, podries fer el favor de dedicar una estona al Sàhara? És responsabilitat de tots els espanyols, i jo crec que faig la meva part reclamant-ho des d'aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada