Al Congo, tot i el caos i l’infern en el que s’ha convertit, com a tot arreu hi ha esperança, i aquesta vé de la mà d’uns pocs que han prioritzat els escrúpuls a formes de vida que haurien denigrat la població. Christine Schuler Descryver, una activista contra la violencia a les dones de Bukavu, assegura: “La dona és la base de la societat. I la destrueixen [amb violacions i segrestos] per a destruir la societat. És una forma d’expulsar la gent dels seus pobles per a fer-se amb el control dels cultius, de les matèries primeres. És una forma de terrorisme[1].”
Descryver ajuda les dones que han estat segrestades de les seves viles, portades a la selva, i violades sistemàticament per soldats del bàndol del FDLR, del CNDP o del propi exèrcit congolès.
Organitzacions com el Fòrum Social Congolès pretenen construir una societat més justa i solidària, i conscienciar la població políticament. Martín Lofete Nkake, vicepresident de la Confederació Sindical del Congo, afirmà que l’objectiu del FSC és aconseguir unes bones condicions de vida i de treball[2].
El Centre Salesià Don Bosco Ngangi, a les afores de Goma, Kivu Nord, ha ajudat 26.000 nens al llarg de la seva història, dirigit pel pare Mario Pérez Duque. Aquí hi dormen 500 nens, i 3.000 hi van a l’escola. Són aproximadament 30 persones espanyoles, franceses i italianes. El projecte està recolzat per la FAO, Unicef, Cáritas, la Agència Espanyola de Cooperació i Desenvolupament Internacional i el Programa Mundial d’Aliments[3].
Jean Bosco Waso Kazamwali, sacerdot, ofereix el seu sermó amb una crítica visió dels poders occidentals i en general estrangers a l’església catòlica de Bukavu. També és l’encarregat de la Iniciativa d’Evolució de la Comunitat, per a ancians desemparats[4].
Denis Mukwege és un metge que treballa al hospital Panzi, a Bukavu. Tracta dones que han estat violades. Aquestes dones sovint no sofreixen només la violació, sinó una tortura posterior, com la introducció d’ampolles trencades, pals i ganivets, l’amputació de diverses extremitats, trets, o cremades. A l’hospital Panzi, aquest doctor opera les dones en la reconstrucció dels seus cossos després de patir la Fístula Obstètrica, una fissura als genitals femenins que provoca la seva marginació, producte de les tortures i els parts prematurs. 3.500 dones varen ser operades per Mukwege fins el 2008[5].
[1] Declaracions de Christine Schuler Descryver recollides per Hernán Zin, periodista de guerra: http://aexto.blogspot.com/2008/09/mujeres-del-congo.html
[3] Somalo Joven, “Congo, La Mirada de la Esperanza”, Alfonso Armada (02-02-2009): http://www.somalojoven.org/?p=812
[4] Article “Bukavu; Sense futur, els joves es suïciden” (02-10-2009) de Syfia Grands Lacs. http://www.fundacionsur.com/spip.php?article4561
[5] Article a 20 Minutos: “El medico que lucha por las mujeres violades en el Congo” (28-08-2008), d’Hernán Zin: http://blogs.20minutos.es/enguerra/post/2008/08/29/el-maodico-lucha-las-mujeres-violadas-del-congo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada