Avui abans de dutxar-me, que és quan repasso Twitter, Facebook, Mail i Blogs he llegit una entrada d'un blog que parlava sobre la capella de la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona. Allà hi havia la postura de que els catòlics estàn perseguits a l'estat espanyol i que hi ha un anticlericalisme com el dels anys de la Segona República, com declarà Joseph Ratzinger durant la indesitjada i polèmica visita a Barcelona.
No posaré el link d'aquest blog aquí perquè passo de donar-li promoció a una persona amb idees preconstitucionals que vol el respecte per a ell i el seu col·lectiu que no té per a les idees contràries. Més que del follón que hi ha amb la capella, vull parlar de les postures de l'església catòlica i de les hipocresies que escupen aquesta mena de gent.
Un dels comentaris deia que l'únic que hem aconseguit amb la constitució són matrimonis homosexuals (ell en diu unions), divorcis, i coses d'aquestes que tant els enfurismen.
Bé, per altra banda reclamen llibertats com tenir la ditxosa capelleta i que no critiquem el valle de los caídos o altres actes de l'església tacats de sang innocent.
Un dels comentaris deia que l'únic que hem aconseguit amb la constitució són matrimonis homosexuals (ell en diu unions), divorcis, i coses d'aquestes que tant els enfurismen.
Bé, per altra banda reclamen llibertats com tenir la ditxosa capelleta i que no critiquem el valle de los caídos o altres actes de l'església tacats de sang innocent.
I jo arribo a una conclusió: Estem al final de l'etapa del cristianisme majoritari, la gent no estima Déu, Jesús, i el senyor del Vaticà perquè han acabat fins els collons. Hem arribat a un punt en què la societat detesta l'església com a institució d'una manera espectacular, més que la política, que ja és dir.
I perquè? Per la seva actitud, les opinions que recolliren en un estudi fa unes setmanes uns sociòlegs sobre els joves deien que l'església clamava molt per la seva llibertat però que en la realitat, es ficava i criticava les vides de les persones.
Jo crec que l'església hauria de procurar pel modus vivendi dels seus fidels, que són els que es sotmeten voluntàriament al seu control social.
Si l'estat vol legislar a favor del que considera legal la majoria de la societat, ho ha de poder fer sense presions religioses. L'església ja sancionarà els actes que facin en el seu ramat envers aquestes lleis, però en cap cas s'ha de fotre en el que no li importa.
Una altre cosa és la doble moral. La majoria dels catòlics fervents pensa que l'homosexualitat és una abominació i que els matrimonis només poden ser anomenats així si hi ha un home i una dona. I ja no parlem de les adopcions per part de matrimonis homosexuals, on argumenten que els nens necessiten un referent patern i un referent matern. Llavors, la pregunta és, perquè recolzàven la candidatura d'Alícia Sánchez-Camacho, si és mare soltera per "jeringazo"? Aquesta és una de moltes!
I perquè? Per la seva actitud, les opinions que recolliren en un estudi fa unes setmanes uns sociòlegs sobre els joves deien que l'església clamava molt per la seva llibertat però que en la realitat, es ficava i criticava les vides de les persones.
Jo crec que l'església hauria de procurar pel modus vivendi dels seus fidels, que són els que es sotmeten voluntàriament al seu control social.
Si l'estat vol legislar a favor del que considera legal la majoria de la societat, ho ha de poder fer sense presions religioses. L'església ja sancionarà els actes que facin en el seu ramat envers aquestes lleis, però en cap cas s'ha de fotre en el que no li importa.
Una altre cosa és la doble moral. La majoria dels catòlics fervents pensa que l'homosexualitat és una abominació i que els matrimonis només poden ser anomenats així si hi ha un home i una dona. I ja no parlem de les adopcions per part de matrimonis homosexuals, on argumenten que els nens necessiten un referent patern i un referent matern. Llavors, la pregunta és, perquè recolzàven la candidatura d'Alícia Sánchez-Camacho, si és mare soltera per "jeringazo"? Aquesta és una de moltes!
El mateix passa amb els fills homosexuals, sense anar més enllà. O per exemple, la successió de lleis on el Partit Popular va estar ferventment en contra, com el divorci, després de la qual molts "populars" es divorciaren, la legalització de l'abortament, després de la qual famílies catòliques ja no tenien que pagar viatges a les seves filles uns mesos a Londres "esque está estudiando". I el mateix passà amb els matrimonis homosexuals.
Em pregunto perquè pensen que el divorci és tant dolent. Mantenir una unitat familiar que no s'estima és millor que formar-ne de noves? Jo sóc fill amb pares separats, i crec que els beneficis de veure els meus pares feliços amb altres parelles sobrepassa amb escreix tenir una sola casa i una sola família. Què li veieu de malament? Que és diferent al que es feia abans? No ho entenc en absolut.
Hi ha un moment en què tot això t'arriba a cansar, i renegues de l'església, és el que hi ha, i no hi podeu fer res, perquè cada vegada hi ha més ateus, i també augmenta el nombre de creients que professen la religió com volen, perquè diuen que l'església, o té uns valors que no respecten les bases cristianes, o bé la doble moral els ha decepcionat.
I després dieu que els altres no us respecten, doncs sigueu realistes, no us mereixeu cap respecte, us fiqueu en les vides de les altres persones sense miraments, ens jutgee per les nostres opcions sexuals, la nostra visió de la vida, la nostra manera de relacionar-nos amb altres persones...
Després us queixeu de que no volguem una capella!
Deixeu-nos en pau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada