Com era d'esperar, la jornada electoral a Bielorrússia ha acabat malament. El candidat que ha guanyat és el que ha guanyat en totes i cada una de les eleccions dels últims 16 anys. L'últim dictador d'Europa continuarà, almenys, fins 2015, o fins quan vulgui, ja que ha eliminat el límit de dues legislatures.
Les notícies informen que hi ha hagut un munt de ferits al centre de Minsk, entre ells els candidats Vladimir Niklajew, Vitali Romaschewski, Sergei Statkewich i Andrei Sannikow. L'oposició es veu que en aquestes eleccions han estat millor tractats, però això no és gaire palpable en la pràctica, tal com veiem, i tampoc garanteix una salud democràtica.
"Respublika Belarus, Aposhnjai Diktaturaj u Europe!"
Em pregunto què deuen pensar els bielorrussos quan llegeixen a la premsa extrangera que el que s'aixeca com el seu líder nacional (líder d'un país fracturat) és l'últim dictador d'Europa.
Aleksandr Lukatschenko tonteja amb occident i amb Rússia aleatòriament, segons li convingui, i això li dóna la subsistència del seu govern. Utilitza el nacionalisme bielorrús quan li convé, en contraposició a Rússia, tot i que el 60% de les importacions i el 35% de les exportacions són amb Rússia, i el rus és la llengua del 72% de la població.
Però igual com desvariejava Hitler o el mateix Franco, a Lukatschenko se li'n va la pinça, i proposà a Rússia crear una organització supranacional entre els dos països, l'Estat de la Unió (ru: Союзное государство / be: Саюзная дзяржава). El dictador n'estava encantat, tot i que quan Putin arribà al poder, li parà els peus.
Com es deuen sentir els bielorrussos quan hi ha centenars de ferits en una manifestació pel frau en les eleccions? Quan la TV Russa i Kazakh emeten un documental ridiculitzant el seu president? Perquè Rússia recolza un govern que l'ataca constantment?
No m'agradaria estar en el lloc d'un bielorrús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada