 |
| www.diarianoia.cat |
Els últims dies l'independentisme s'està movent més que mai per respondre a una de les crítiques i punt feble més importants com és la seva fragmentació. Esquerra Republicana està decidida, candidatura conjunta per recuperar la vàlua que tenia les dues legislatures anteriors, i per no perdre encara més en les municipals. Ja s'han fotut la patacada a les catalanes i, tot i haver-la cagat no havent arribat a un acord abans, almenys ara rectifiquen, esperem que amb honestitat.
Reagrupament hi està d'acord, no s'han menjat un rosco i Solidaritat els ha fagocitat sobretot a l'interior del país, i estàn decidits a reunir forces amb ERC per recuperar poder i suposo que també amb un cert esperit de germanor i de reconciliació.
Però hi ha el tercer en discòrdia, que ja va posar traves fa uns dies amb un intent a les municipals de Barcelona. Per a que Solidaritat s'unís amb Esquerra al maig, el candidat havia de ser de SI. El tret els va sortir malament i van acceptar finalment, com aquell que diu un acudit i ningú riu, que el candidat fós d'ERC. És penosamnt entendible la declaració de Solidaritat, ja que ha estat l'únic partit independentista que ha sortit ben parat del 28-N, però no crec que, per molt entendible sigui aquesta posició, estigui ben formulada. Es mouen realment per ideals, els dirigents d'aquesta formació?
Les declaracions sonen a pur electoralisme i ganes de desvincular-se d'aquells que estàn fent pinya per avançar, com si no volguéssin compartir l'èxit. Seria coherent si estiguéssin davant de formacions amb ideals diferents, però amb els seus propis companys d'estelada?
No ho entenc. Volen marcar la rebeldia envers Esquerra per por de que els fagocitin?
En el meu parè, aquesta posició mostrada va en contra dels propis ideals. Ja veurem com acaba tot.
Reagrupament hi està d'acord, no s'han menjat un rosco i Solidaritat els ha fagocitat sobretot a l'interior del país, i estàn decidits a reunir forces amb ERC per recuperar poder i suposo que també amb un cert esperit de germanor i de reconciliació.
Però hi ha el tercer en discòrdia, que ja va posar traves fa uns dies amb un intent a les municipals de Barcelona. Per a que Solidaritat s'unís amb Esquerra al maig, el candidat havia de ser de SI. El tret els va sortir malament i van acceptar finalment, com aquell que diu un acudit i ningú riu, que el candidat fós d'ERC. És penosamnt entendible la declaració de Solidaritat, ja que ha estat l'únic partit independentista que ha sortit ben parat del 28-N, però no crec que, per molt entendible sigui aquesta posició, estigui ben formulada. Es mouen realment per ideals, els dirigents d'aquesta formació?
Les declaracions sonen a pur electoralisme i ganes de desvincular-se d'aquells que estàn fent pinya per avançar, com si no volguéssin compartir l'èxit. Seria coherent si estiguéssin davant de formacions amb ideals diferents, però amb els seus propis companys d'estelada?
No ho entenc. Volen marcar la rebeldia envers Esquerra per por de que els fagocitin?
En el meu parè, aquesta posició mostrada va en contra dels propis ideals. Ja veurem com acaba tot.
2 comentaris:
Il semble que vous soyez un expert dans ce domaine, vos remarques sont tres interessantes, merci.
- Daniel
Merci beaucopu pour la lecture, je vois que ce post a eté a votre gout. J'espère que ça reste comme ça.
Ce que jai dit dans l'article est de tous le jours en Catalogne, mais merci pour la note. J'encourage ces comentaires.
Publica un comentari a l'entrada