Ineficàcia Occidental

Aquests dies ha quedat patent que les nostres institucions supranacionals són patètiques, descoordinades i egoistes. 

Gadaffi està arribant a Bengasi i el Consell Nacional Libi, govern reconegut ja per la Unió Europea, està caient a un ritme vertiginós. 

Els periodistes han abandonat la capital dels rebels i han arribat a Tobruk, l'últim bastió del CNL abans de la frontera amb Egipte. 

Gadaffi guanya. Ens vam pensar que tot i el bany de sang, els rebels resistirien i podrien entrar a Trípoli, però degut a l'aviació i a l'artilleria pesada de l'exèrcit del dictador, han anat perdent posicions fins l'actual situació crítica.  

En aquests moments em fa vergonya ser europeu. Portem a les espatlles la desgràcia dels libis. Teníem els mitjans per a ajudar-los i ha resultat en un desgavell de desacords i egoismes, que ha portat altre cop a la ineficàcia del Consell de Seguretat de l'ONU i de la secretaria d'afers exteriors de la Unió Europea, que per cert, la seva ministra en cap, Catherine Ashton, se l'hauria de fotre al carrer. 

En l'apartat dels egoismes hi tenim la omnipotent Angela Merkel, que va rebutjar, juntament amb Dmitri Medvedev, l'àrea d'exclusió aèria que proposaren Estats Units, França i Gran Bretanya, que per fi diuen quelcom coherent.

Un home aixeca una bandera líbia sobre un munt d'ítems del règim de Gadaffi com el llibre verd.

Per tant és clar que això portarà a dues conseqüències més enllà de la derrota militar. La primera d'aquestes és una immediata desconfiança dels libis que van creure en la democràcia envers aquesta i també d'Occident. Quina és aquesta democràcia que no és capaç d'ajudar una població massacrada i bombardejada que busca un règim similar? 

L'altra és potser més nefasta si és possible. Quan Gadaffi guanyi s'haurà acabat la revolució del gessamí. No es veuran revoltes a líbia ni a molts altres països. Si occident que és una carta a favor dels rebels és inoperant, què pretenem, que a tots i cadascun d'aquests països sorgeixi una altra revolta espontània? Aquesta és la major cagada occidental des de la guerra de l'Iraq. Hem deixat a l'estacada a milions de persones, que moriran sota els règims que nosaltres alimentem.

PD: Just quan estava penjant aquest article m'en he assabentat de que la ONU ha aprovat la zona d'exclusió aèria, entre d'altres mesures com bombardejos a Trípoli. És una gran notícia. Encara hi ha esperança.