Madres de Plaza de Mayo, Argentina
Buenos Aires (1977 -)
És una associació que es conformà per a recuperar en vida els desapareguts durant el govern militar a Argentina.
Posteriorment altres objectius fóren buscar i processar els culpables i seguir la lluita política dels que vàren morir per la causa.
Posteriorment altres objectius fóren buscar i processar els culpables i seguir la lluita política dels que vàren morir per la causa.
La seva lluita començà el 30 d'abril de l'any 1977 degut a les desaparicions dels seus fills durant la dictadura, un nombre estimat en 30.000, per a poder tenir una audiència amb Jorge Rafael Videla.
El fet d'escollir la Plaza de Mayo fou perquè allà, davant de la Casa Rosada, era on hi havia normalment les manifestacions polítiques.
Degut a que els policies no les deixaven, per llei, concentrar-se en grups de més de dues persones, començaren marxes de dues en dues al voltant de la piràmide central de la plaça.
El desmebre del mateix any algunesadres de Plaza de Mayo començaren a desaparèixer, entre elles Azucena Villaflor de Vicenti, Esther Ballestrino de Careaga i María Ponce de Bianco, les tres fundadores.
Durant el mundial de futbol de 1978 a l'Argentina, els mitjans de comunicació les entrevistaren i les donaren a conèixer al món. Algunes mares sortiren del país i demanaren que s'aïllés la República Argentina per a presionar el règim.
El grup de les Madres de Plaza de Mayo cada vegada fou més extens, inclogué qualsevol tipus de familiar, i també s'extengué a l'interior del país.
Degut a la mediatització pel mundial, SAAM, una associació feminista holandesa, finançà les activitats de les Madres.
A partir de 1981 féren les Marchas de la Resistencia annuals per a reclamar el respecte als Drets Humans i l'any següent s'oposaren frontalment a la guerra de les Malvines.
El 1983 amb la transició demanaren reunir-se amb el president, que les ignorà. Les Madres dormiren a la Casa Rosada i l'endemà les atengueren.
Per aquella època s'escindiren les Madres de Plaza de Mayo Líbea Fundadora, que, al revés que les altres, acceptaren les compensacions econòmiques del govern, i s'oposàven a que l'associació fós més enllà de Buenos Aires.
Degut a que els policies no les deixaven, per llei, concentrar-se en grups de més de dues persones, començaren marxes de dues en dues al voltant de la piràmide central de la plaça.
El desmebre del mateix any algunesadres de Plaza de Mayo començaren a desaparèixer, entre elles Azucena Villaflor de Vicenti, Esther Ballestrino de Careaga i María Ponce de Bianco, les tres fundadores.
Durant el mundial de futbol de 1978 a l'Argentina, els mitjans de comunicació les entrevistaren i les donaren a conèixer al món. Algunes mares sortiren del país i demanaren que s'aïllés la República Argentina per a presionar el règim.
El grup de les Madres de Plaza de Mayo cada vegada fou més extens, inclogué qualsevol tipus de familiar, i també s'extengué a l'interior del país.
Degut a la mediatització pel mundial, SAAM, una associació feminista holandesa, finançà les activitats de les Madres.
A partir de 1981 féren les Marchas de la Resistencia annuals per a reclamar el respecte als Drets Humans i l'any següent s'oposaren frontalment a la guerra de les Malvines.
El 1983 amb la transició demanaren reunir-se amb el president, que les ignorà. Les Madres dormiren a la Casa Rosada i l'endemà les atengueren.
Per aquella època s'escindiren les Madres de Plaza de Mayo Líbea Fundadora, que, al revés que les altres, acceptaren les compensacions econòmiques del govern, i s'oposàven a que l'associació fós més enllà de Buenos Aires.
Amb el restabliment de la democràcia les Madres començaren a anar per llatinoamèrica i altres zones en conflicte per recolzar la lluita pels drets humans, com Iugoslàvia, Israel, Palestina i Iraq.
"¡La vida de un joven no puede tener precio, y menos la de un revolucionario!" Hebe de Bonafini, Presidenta de l'Associació Madres de Plaza de Mayo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada