Ahir Corea del Nord onejà bandera de guerra al provocar la seva veïna democràtica (de veritat) amb un bombardeig sobre població civil a l'illa fronterera de Yeongpyeong, de Corea del Sud.
El govern de Lee Myung-Bak va respondre amb un altre bombardeig i acusacions mútues de voler provocar una guerra fratricida.
El règim nord-coreà ha bombardejat Yeongpyeong, i conseqüentment, ha posat en risc la seguretat de 60 milions de persones, perquè necessita cohesionar-se.
El major problema és el context on succeeixen els fets: Corea és enmig de les dues grans potències mundials: El Sud el recolzen els Estats Units, i el Nord, primer ho va fer la Unió Soviètica, i ara la Xina.
El règim, tot i l'hermetisme que es respira, està en constant tensió. L'estirp presidencial s'ha garantit un relleu generacional que segurament no agrada a molts dels que ostentàven el poder fora de la família, ja que no només s'ha col·locat en primera fila a Kim Jong-Un, sinó també a diversos parents de l'actual líder Kim Jong-Il.
El drama de les persecucions no ha deixat de banda el règim estalinista, a part de per definició pròpia, i ja són molts els desapareguts per sospita externa, i també per professar qualsevol religió (ja sabem que la més irracional de les pors en aquest tipus de règims és a qualsevol organització que no sigui fèrriament controlada per l'estat, com el Falun Dafa a la Xina).
El descrèdit ha arribat a límits quasibé còmics: el govern construí a finals dels anys 80 un immens hotel de 500 metres d'altura al centre de Pyongyang: L'hotel Ryugyong. L'estructura fou acabada, havent ja gastat uns recursos que hagueren ajudat molt la població a sobreviure a la fam dels anys 90. Quan s'anava a iniciar els treballs finals, es detectaren problemes d'estructura i de qualitat del ciment de l'hotel. Hauria estat molt car volar una estructura piramidal de 500 metres. I allà ha quedat. Tal fou la vergonya que els habitants de Pyongyang ténen prohibit indicar, si preguntes, on és el Ryugyong, encara que el tinguin davant dels nassos.
El problema és que tenim un conflicte localitzat geogràficament però amb un risc d'expansió brutal, amb la Xina i els Estats Units. Tots dos també amb armes nuclears.
Aquest seria el primer conflicte armat que podria suposar l'inici d'una guerra freda entre les dues grans potències, cosa que no és broma, ni fa gaire gràcia vista la mà dura del govern xinès quan se li toquen els collons.
Per la seva part, Corea del Sud és la gran perjudicada, la que rebria de tots costats al estar situada al punt més calent.
Però, un segon. No us fa ràbia haver de parlar de coses com guerres nuclears al segle XXI?
3 comentaris:
Bones Leo,
Com sempre et donarè el meu punt de vista sobre el tema.
Et vec força preocupat sobre una possible guerra freda. Per calmar els teus nervis et dirè que difílcilment Xina entraría en guerra contra USA, per una simple raò, el govern xines no tiraria per terra els acords comercials tan profitosos que han suposat el gran augment de l´economia xinesa i seguirà les doctrines que proposin desde Amèrica.Alló que deiem "la pela és la pela".
Com veus jo estic força tranquil, estic segur de que els dos gegants faran pressió per mantenir l´estabilitat en les dues coreas; perquè bàsicament els interesa que no hi hagui cap problema geo-polític en una de les zones més prolífiques econòmicament.(De fet la crisi a ells els hi ha afectat poc o res).
Per altre banda, el govern nord-coreà es capaç de qualsevol cosa i no crec que algú descarti que declari la guerra en els pròxims dies, però d´aquí a que es els dos gegants es declarin la guerra entre ells hi ha un món.
Pel que fa a l´ús de les armes nuclears, sóc dels que pensa que es bàsicament una opció de pressió per fer-se escoltar o per imposar por.
Per últim, crec que t´has equivocat possant com a exemple de deixadessa del govern cap als seus ciutadans el cas del Hotel Ryugyong, trobo molt exagerat dir que els diners destinats al hotel "hagueren ajudat molt la població a sobreviure a la fam dels anys 90" en una país de gairebè 24 milions hab. una mica dificil; i sabent que l´hotel es va construïr 10 anys abans de la crisi.
Que vagui bè.
Perdó per la errata la construcció del Hotel va ser 5 anys abans de la crisi del 1992.
http://coreasocialista.blogspot.com/p/cronicas-de-un-viaje-corea-por-juan.html
Amb aço te conteste a les clares mentides capitalistes de les coses que dius sobre Corea del Nord, que em pareix que eres d'esquerres.
No auries de dir estupidesses com que a Corea la gent es mor de gana.
Si em vols contestar fas una entrada nova.
Publica un comentari a l'entrada