Ahir es vàren celebrar eleccions a un país que no en vivia des del 1990. Birmània no ha tret les urnes de l'armari des que Aung San Suu Kyi guanyà amb un 90% però a canvi fou empresonada la major part dels últims 20 anys. Ara tornen les votacions, però no la democràcia. Aquests comicis no compleixen els mínims, ni s'ha deixat entrar al país observadors internacionals, i es preveu que guanyin els dos partits del govern, dirigits per militars.
Birmània és una dictadura a l'estil de les més tancades del món, i tot i que no fa mai gaire soroll, a diferència de Corea del Nord, està disposada a fer-ho d'aquí a poc, i amb una estratègia emprada per aquesta última: La bomba nuclear. I, és clar, aprendrà a fer-ne amb Corea qui la proporcionarà amb material i ingenieria, i Birmània li pagarà amb urani i arròs. És una gran paradoxa, no?
Països que es disputen la supremacia regional aconseguint míssils nuclears però són països devastats per la fam, i la falta de drets humans.
Tot gràcies als seus governs.
Ambdós dictatorials, prefereixen l'agonia de la gana dels seus pobles a lliberar-los de les cadenes de la represió! I és que a Corea del Nord, l'esquizofrènia i l'obsessió del règim fa que es prohibeixi qualsevol mostra d'afecte en públic fins i tot de parelles heterosexuals!
El més trist és que aquests dos estats col·laboren només en matèria militar per influència, control sobre la població, i sobretot, quelcom molt preocupant: Lluitar contra la democràcia.Que algú freni aquest crim!
L'altre dia vaig llegir un comentari a la versió digital de El País d'algú que deia que més valia que Ai Weiwei deixés de protestar contra el seu règim, que només li portaria problemes. Per sort, un altre lector el va respondre: "Por suerte cada vez hay más gente que se preocupa más del bien de todos que el bien individual"
3 comentaris:
Hola Leo,
Haig d´admetre que estic bastant d´acord amb el que has expossat, però cal tindre en compte la història política d´Asia: La majoria de països han sigut i/o encara són régims totalitaris;parlo desde Monarquies absolutes com les antigues dinesties xineses, Ayatollahs o algunes dinesties actuals del sud-est asiàtic; a règim totalitaris com l´actual xina o l´esmentat Birmània i Corea del Sud. Amb això et vull dir que la democràcia es un fenòmen relativament recent a Asia. I amb això enllaço amb el meu segon apunt, i es que parlant amb els xinesos durant la meva visita, ells tenien la concepció ferma de que vivien en una demòcracia, ja que podien votar els diferents representants per a la seva regió (obviament membres del partit comunista).És la única "demòcracia" que han viscut.
Per acabar quatre apunts:
1)Els habitants de països totalitaris de indóle comunista solen tenir moltes mancances, però normalment tenen les necessitats bàsiques convertes d´aquí el baix nivell de mortalitat infantil.
2)Prohibició mundial de les armes nuclears JA!! Saps qui ha sigut l´únic país en utilitzar-la?
3)Les mostres d´afecte en públic sempre han sigut quelcom mal vist, ja que solen ser societats molt tradicionals independent de si és una dictadura o una demòcracia; és a dir, tampoc fa falta prohibir-ho perquè la gent tampoc ho faria.
PD: Una dada que poca gent coneix és que la homosexualitat ésta acceptada a la societat Xinesa, això si en les ciutats més occidentalitzades.
4)Sense cap dubte, aquestes eleccions són un metòde per suavitzar la pressió internacional i desviar-la cap a un altre país.
Gerard
Gràcies per comentar!
En primer lloc, sé que a la Xina la democràcia és bastant peculiar, vista des del punt de vista occidental, però estem d'acord en que no ho és pas, no només en l'elecció dels representants sinó en l'exercici dels drets i les llibertats.
Tambñe m'agradaria parlar dels quatre apunts:
1)La mortalitat infantil i la sanitat i educació, a Cuba, país que he visitat, per exemple, són molt bons, però després per exemple els jubilats es moren de gana.
2)Estic d'acord amb tu. Només un apunt: Si haguéssis llegit altres posts del meu blog, te n'adonaries que un dels països que més detesto és Estats Units.
3)Però la qüestió és que està vetada, es faci tradicionalment o no.
PD: Per molt occidentalitzada que estigui una ciutat a la xina, si el colectiu gay s'associa massa o crea suficient rebombori, el règim no dubtarà en aportar-hi quatre òsties, igual que passa amb el Falun Dafa.
4)Totalment d'acord, la sort és que no ho han aconseguit i s'han posat encara més en evidència.
Mersi per participar! Que ja ningú comenta per aquí xD
Leo
De res Leo, intentaré comentar assiduament.
Jo com tu vaig tindré l´oportunitat de visitar Cuba a l´época de Fidel Castro i hem vaig endur la mateixa impressió que tu.
Ara m´estava mirant els altres post, i veig el teu "amor" pels Estats Units. I podríem estar parlant sobre l´auto-anomenat el país de les llibertats.... però millor ho deixarà per més endavant.
En el tercer punt, volia demostrar-te que és una tonteria prohibir quelcom que la societat ja no fa de per si. Estupidessa política? Prohibir per prohibir?
Totalment d´acord amb lo del col·lectiu gay a Xina, ara mateix s´han de conformar en no fer soroll i portar la seva sexualitat com puguin; obviament si reclamen els seus drets, el govern xinès actuaria com ho ha fet al Tibet, per exemple. I algún país es queixaria? Com tu molt bé has dit en un altre post "la pèla és la pèla" i a l´ONU es preferix olvidar amb la butxella plena, que no pas ser pobre amb la consciència tranquila.
Publica un comentari a l'entrada