En el conte de mai acabar cada dia sorgeixen problemes o conflictes que mereixen una bona parrafada de crítiques i discussió.
Però passa com amb tots els problemes en la vida.
Al final ens acabem curtint i tot allò pel que abans ens posàvem les mans al cap ara ens fa pensar "quina merda" i seguir passant les pàgines del diari en direcció. La parrilla televisiva.
Si mor un nen, oh déu meu.
Si en moren milers, és llei de vida i no hi fem res.
Això mateix passa a occident. El terratrèmol de Haití i posteriorment el de Xile van sacsejar realment les consciències d'aquells que són a El Dorado europeu? Haití sí que ho fé. Xile ja no, perquè la història era repetida i ja no feia peneta.
El Tsunami de Sant Esteve 2005.
L'ajuda internacional s'hi volcà de seguida i Antena3 fé una bona obra, poques n'ha fet, per no oblidar el desastre i mantenir la ferida oberta a les ments occidentals per a que hi ragés capital.
Però el terratrèmol de 四川 poc temps després no va rebre res. Silenci al cap de dues setmanes.
El mateix ha passat amb les inundacions monzòniques al Pakistàn aquest estiu. Hi ha mort més persones que no pas en la llaminadura informativa d'un fenòmen com un tsunami. Total, d'inundacions ja en tenim a Andalusia, ens la sua.
A més a més, un factor que no es té en compte però que hi influeix sobremanera: són "moros". I això tampoc ven.
Del tsunami encara en n'en recordem, de les inundacions del Pakistan ens n'oblidarem d'aquí a poque setmanes. Total, jo l'únic que he vist és un cartell a Maria Cristina dient "Pakistan et necessita". Això és tot.
Els conflictes del món actual no són només negres amb el fusell a la sabana matant-se entre ells com algú pot pensar. Són tot el que produeix malaltia, definida per la OMS com a malestar físic, psicològic o social.
Tant pot ser la manipulació informativa que sofrim a casa amb Antena3, TeleCinco i d'altres de postura més radical que creen una visió de país perjudicial per a nosaltres però de retruc també a ells, o al Perú amb la premsa sensacionalista, vestida de veraç, que amb la campanya de la por a l'esquerra i el comunisme, frena, volent o inconscientment, el desenvolupament, més que del país, de la gent que els llegeix.
Els conflictes del món actual han florit a Palestina i Israel, al Sudàn, la Somàlia, la Xina, el món àrab i, en efecte, també el Congo, però també la vulneració dels drets fonamentals de ciutadans europeus per part de representants de nacions poderoses, o que recorden amb nostàlgia altres èpoques quan fóren el melic del món.
Els conflictes del món actual poden sorgir en la confrontació ètnica i/o lingüística, però cada vegada més per ocupacions, i el que és més preocupant, per no poder portar-se res a la boca, com passà a l'Amèrica Central ja fa temps pel preu de matèries primeres. Es prioritzava l'alimentació dels cotxes a les persones!
Però realment, el gran conflicte actual és que tot això encara estigui succeïnt, i que ningú amb suficient força ni de voluntat s'hagi aixecat en contra d'això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada