La socialdemocràcia europea ha rebut una altra bufetada, aquest cop a Suècia, de la mà de Hendrik Reinfeldt, que ha estat reelegit. Això succeeix després de la trepitjada dels tories als laboristes, del sinistre total de Ségolène Royal a França i de la continuitat de Merkel a l'Alemanya.
Papandreu, Sócrates, Zapatero, Kristofias i pocs més sonen entre els caps d'estat que encara recolzen idees esquerranes.
Zapatero, per poc que volguem, tots sabem que de 2012 no passa, i de Gyorgyos Papandreu millor no parlar-ne...
La socialdemocràcia, i les esquerres en general, sofreixen un daltabaix digne d'analitzar.
Des de sempre, s'ha confiat en la dreta per a solucions econòmiques ràpides i eficaces, tot i que es retallin drets de l'estat de benestar que tant cofois mostrem els europeus a la resta del món.
Això ha passat sempre i seguirà passant, però l'addenda d'aquesta crisi son altres factors que es sumen a que no hi ha pel•les i que en volem.
Aquests factors són la immigració, que si es sap com sacsejar-la, sí que dóna fruits, la llibertat religiosa (Hello, I'm Terry Jones), que va lligada a l'anterior, i també el terrorisme, que pot anar de la maneta amb les altres o en el cas d'Espanya, també per ETA.
I el que fa més respecte no és pas un Sarkozy, o un Reinfeldt, sinó les ultradretes que s'aixequen per tota Europa. Le Pen, Demòcrates de Suècia, el difunt Jorg Haider, el British National Party, Vlaams Belang o la Lliga Nord Italiana, entre d'altres, que s'alimenten de les pors de les classes mitjanes europees i de les campanyes dels partits dretans. Alerta que bufa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada