Guanyar Vots, Hipotecar Vides

Sarkozy trepitja merda i cada vegada cau més avall.

L'intent d'adquirir popularitat amb l'escàndol de Cecilia i Carla va perjudicar-lo fins el punt de que les portades dels diaris n'anaven tant plenes que els francesos se'n van cansar. Va ser conegut, si, però ell havia aspirat a quelcom millor.

Des de llavors, de tot una mica, fins arrivar al show de Bétencourt, que va suposar un altre daltabaix.

Tal com està Sarkozy, es veu com sortirà de l'Elisi amb els peus per davant, políticament parlant, però l'UMP no es rendeix, i com per la crisi no pot conquerir cap a mà esquerra, ha decidit atacar un partit més feble que el PSF...va per a Jean-Marie Le Pen.

I per a això ha decidit una mesura més polèmica que efectiva, que tots ja hem llegit a les planes de tots els diaris.

El ressò mediàtic és brutal, però a ell es juga el desenllaç de la guerra en aquesta batalla, i no té alternativa. Si es retracta, cau.

I com no ho pot fer, defensa les seves expulsions de gitanos amb mà de ferro, primer amb la Comissió Europea i després, fins i tot amb arrogància, amb el seu veí, Luxemburg, al vacil•lar Viviane Reding dient-li que si no està d'acord amb les expulsions, que Luxemburg acolleixi gitanos.

I aquest poc tacte en relacions internacionals només em recorda a un altre líder contemporani. Aquell que també està desmantellant campaments gitanos a les afores de les seves ciutats.

Aquell que va crear polèmica al separar ciutadans i gitanos en diferents autobusos.

Si, el que sembla ser el nou mecenes de Sarkozy és ni més ni menys que Il Cavaliere, que ha fet servir un discurs provocador i populista per tornar al poder.

Esperem que Sarko no acabi legislatura animant les franceses a casar-se amb homes rics i als homes amb dones riques, amb menció especial a "els homes també, però clar està que ha de ser amb dones, no amb homes".

Desgraciat.